Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 de gener del 2021

Sant Tornem-hi

Avui hem tornat al mateix lloc que fa uns dies, amb la idea de fer una mica d'activitat mentre es pugui...

Comencem a l'Agulla dels Marges, a fer Bronko (V+). Decidim no posar-nos a El Sambullu (6b+) per anar a escalfar a una altra banda.

 
Escalfant a l'Agulla dels Marges

Ens n'anem a la Poma Superior, a fer la #18 Via d'en Pitu (IV+). M'hi poso i decideixo continuar amb el segon llarg de la via. Aquí ja veig que hi haurà tomàquet... i n'hi ha del bo. Total, que m'he de penjar per estudiar la seqüència perquè sortir del tram desplomadet per anar a buscar la penúltima xapa és ben rar. Després de mirar-ho sembla que és un xic per l'esquerra, amb un pas on l'esquerra queda en una zona roma sense res definit, pujar peus i xapar com pots. Ens ha sembla més dura que les del costat (6b) que farem després. Per cert, la reunió va fatal per despenjar-se, cosa normal en una via de varis llargs.

Apretada forta al segon llarg de la d'en Pitu.

Per afluixar una mica, em poso a la de la dreta de tot, la De l'Oblit (6b) que tenia anotat que era més suau que l'altra. Efectivament, així és. Inici delicat, però que surt bé, un tram central guapo i agraït i un mur final on s'ha d'encertar l'anar a buscar un forat des d'una fissureta de dretes. El forat és dolent, però serveix per sortir fins la reunió. Molt guapa, malgrat la travessa que fa cap a la dreta.

 
Molta més suavitat a la de l'Oblit.

A continuació em poso a la Del Seny (6b). La zona desplomada la recordava dura. Abans però l'Ernest l'ha tastat baixant de la primera i hi ha trobat una forma que sembla còmode de fer-la. M'ho he mirat i sí, surt prou bé però tibant fort: des d'unes regletes regulars, una tibada llarga fins a la bústia allargada. Ajuntar mans, esquerra a un forat que queda tapat per la darrera cinta i dreta a buscar algun roc suficient per xapar la reunió. Deduïm que el segon llarg de la d'en Pitu potser deu ser 6b+, per comparació.

Al mur exigent de la del Seny.

Després d'aquesta activitat ens n'anem cap al Beat grimpant canal amunt per la zona on estem. Segurament no és la manera més civilitzada d'arribar al Beat, però s'hi arriba.

Aquí li proposo al company que es posi a la #41 (6c+). Aquesta via té la primera xapa a més de 10 metres de terra... Tot i que els primers metres són fàcils, xapar-la ja té el seu què. A partir d'aquí comença un mur preciós, d'anar fent, probablement al voltant de 6b. Alguns moviments delicats, combinats amb altres amb bona presa i un flanqueig estrany per anar a buscar un forat enorme des d'on la via continua recte amunt. Aviat ens porta a sota del desplom final que és on hi ha concentrada tota la dificultat de la via. La presa clau és un bidit en diagonal. S'agafa millor amb la dreta, però aleshores no està clar com continuar. Amb l'esquerra, la dreta permet pillar algun cantet acceptable. Però la cosa desploma molt i no és fàcil aguantar-se. Tocaria pillar un bidit d'esquerra des d'on es xapa. Toca sortir d'aquí en diagonal cap a l'esquerra, a buscar bons cantos i terreny vertical. Avui no hi he vist possibilitats. A banda de la dificultat de la via, avui em notava cansat... Potser més fresc... Però tot i així hi ha molt tomàquet! Total, uns 33 metres de via sobre roca molt bona!


A la #41 del Beat.

I després d'això el matí ja no ha donat per més.



dilluns, 4 de gener del 2021

Més matinal montserratina

Avui amb l'Ernest ens hem tornat a acostar a la zona dels graus. Avui, a la dreta de l'Agulla del Cinquantenari.

Hem començat forts (és un dir), posant-nos a La Petita Dictadora (IV+) que jo no tenia tatxada. És ben guapa, malgrat no ser gaire difícil. També hem aprofitat per tatxar l'Altra Aresta Brucs (III+), a l'esquerra de l'anterior.


 
Les primeres del dia, poc exigents, però guapes!

Després ens n'hem anat una mica a la dreta, aprofitant que el sol hi toca de ple i que quedem més arrecerats. Aquí fem la #26 (6a), la #27 (6a+) i la #28 (6a). Tres vies ben guapes. La #28 té algun alejillo que impressiona una mica, com també la #27. De fet, aquesta ens ha costat força perquè hi ha un passet dur a uns pocs metres de terra. Per contra la de l'esquerra (#26) està més ben assegurada. Però totes tres són molt recomanables!



Les tres de la placa central. Boníssimes!

Aquestes ja les tenia fetes de fa un temps. A continuació ens hem posat a la #24 (6b+). Aquí hi ha un pas bloquero per superar el desplom. A la primera no em surt, perquè no aconsegueixo veure la forma de sortir del desplomet. Després li faig un altre pegue i surt sense complicacions. Per contra, l'Ernest se la treu sense despentinar-se.

Tatxant el 6b+...

Com a següent objectiu, ens hem posat a la #23 (6c). L'Ernest li fa un pegue i ha de penjar-se i li surt al següent. Jo me la miro baixant de l'encadene de la #24 i quan m'hi poso em surt a la primera, amb la informació recollida abans. Una vegada vistos els passos no és pas gaire més difícil que l'anterior. El primer 6c de l'any al sac!

... i el 6c de la seva esquerra. Vies curtes i bloqueres!

Per acabar la sessió, encara ens hem posat a la #29, un 6a llarguet, que demana una certa continuïtat. Molt guapa!

 
La darrera del dia, molt bona també!

Poc a poc hem acumulat un bon nombre de pegues i ha arribat l'hora d'anar a buscar el dinar. Hem esgotat aquest racó avui! Molt bones sensacions, avui que s'estava relativament bé!



dimecres, 30 de desembre del 2020

Agulla de la Font de Jacob


Avui hem fet una matinal a l'Agulla de la Font de Jacob, a Gorros. Amb en Xevi hem estat rumiant alternatives, buscant una zona amb sol i a recer del vent que bufa i ens n'hem anat allà dalt. Arribant a l'estació de Sant Joan, cal anar cap a l'esquerra i en poca estona som a peu de vies. Es tracta d'un sector d'iniciació, orientat a sud, a recer del vent, amb alguna via amb un pas més picant.

Hem fet la #21 (IV+), llarga i molt assegurada. A continuació, la #22 (6a+) que té un pas de bloc per superar la panxeta inicial. Després, un passeig bonic fins la reunió. A continuació, la #23 (6b) amb un pas de bloc més dur. Aquí s'ha de tibar d'algun cantet xic mentre puges peus a sobre la panxa. Dur, però surt. En Xevi opta per no fer-la per no apretar més del compte.

Després hem pensat en fer-na alguna fins més amunt, així que en Xevi fa la #25 (IV+) i munta reunió al peu del segon llarg de la #27 (6a). Em poso al segon llarg, on la dificultat està als primers metres. Els primers moviments, els més intensos. Després ja hi ha bon canto i després és una rampa.

Quan arribo a la R, en Xevi mira l'hora i decideix que baixem, que se li ha fet tard. Entre que no hem matinat i que hem fet un bon pateig, és hora d'anar recollint. Matinal per treure's el cuquet, escalant 5 llargs al sol sense patir massa.

 
En Xevi, superant el ressalt de la #22.

Anant a buscar la reunió de la dreta per fer dos llargs.
 
Ressenya trobada per internet.

En aquesta agulla hi ha una vieta per l'esquerra, la Sala-Baqués, que pot ser un love-climbing interessant.


dijous, 2 de juliol del 2020

Una altra tarda al Prohibitivo


Seguim fent activitat al Prohibitivo. Avui hem tornat a fer una escapada de tarda a tastar les parets d'aquest sector on sempre hi trobarem gent a una o altra raconada.

Avui hem començat atacant una de les plaques tombades agòniques que té el sector, en concret El Preki (6b+). En Josep s'hi ha posat a saco... i aviat s'ha hagut d'anar penjant aquí i allà. Jo, que me l'he agafat en plan tranqui, per escalfar, m'hi poso en top-rope i vaig tastant i ullant alternatives tant mentre pujo com mentre baixo. Finalment li veig possibilitats.

Una placa tombada de 6b+... "sale mal"!! (com a mínim a vista)

Després en Josep li ha tornat a fer un pegue però malauradament ha fallat en un punt i s'ha hagut de penjar. Després la resta bé. Quan ha estat el meu torn he encadenat! Es tracta d'una via molt difícil de fer a vista. Toca saber tastar alguna lateral per la zona de l'esperó i, sobretot, confiar en peus minúsculs i estar disposat a tibar d'algunes nyapes i foradets mínims en diversos punts. Sols hi ha un punt al mig on hi ha un parell de forats bons des d'on s'arriba a un bon repòs de peus que permet atacar un segon tram agònic. Després, quan la roca perd qualitat, hi ha molt millor canto i la via ja està salvada. Al sac!

A continuació, en Josep li tenia unes ganes enormes a la Terra (7a) i cap allà ens n'hem anat. Li he recomanat que fes un pegue tranquil per recordar moviments, reposant, perquè si no, s'hi posa i el lluita posant cintes. Jo li he fet un tast en top-rope per recordar també i després ha estat el moment decisiu, el pegue de la muerte del Josep. I l'ha tret! Ha estat a punt de fallar a la sortida del darrer ressalt, però ha aconseguit asserenar-se i acabar triomfant. Després li he fet un altre pegue en top-rope, bastant accidentat! El primer tram és bloquero i s'ha d'apretar ràpid per no perdre forces, total que m'he oblidat de treure la cinta. M'he penjat però he anat a donar un cop d'esquena a l'arbre dels collons que hi ha a sota la via. De fet l'altre dia ja hi vaig tenir un altre contacte indesitjat... Esparracada de samarreta i pocs efectes secundaris. Al segon intent també he fallat per algun motiu, total que m'ha costat tres intents superar la part inicial. Després m'he anat movent bastant bé, però no m'he vist prou fort per aguantar-ho tot. Val a dir que avui hi havia molta humitat i algun dels forats no donava la confiança que desitjaria. Així que m'he penjat en un parell de llocs. Els passos han sortit, però no em veig prou fort per encadenar-los.

En Josep, encadenant Terra!

Com que això és el meu llibre particular, m'ho apunto per algun dia (spoiler pels que busquin anar a vista): Primer tram, bústia raonable de dreta, pedres per les dues mans, pujar peus i pillar bústies horitzontals: la dreta a la de dalt, l'esquerra a la de baix. Pujar peus, dret a una merdeta i esquerre a bustieta per remar i pillar regleta trencada a esquerra. D'aquí t'enfiles a un bolo de peu bo i repòs, xapant segona. Esquerra en lateral invertit (tibant fort), pujar peus en bicicleta i remar fins bustieta de dretes. Remada a bústia gran d'esquerra, dreta en bústia bona i xapar tercera. Aquí hi ha alternatives, però cal mantenir dreta a la bústia i pujar peus. Es tracta d'agafar una regleta a la vertical de la xapa i d'aquí anar a una bústia roma a la dreta i pillar la bústia bona amb la dreta que, tibant en lateral permet estirar-se, xapar amb esquerra i pillar la bústia roma que hi ha al costat. Des d'aquí jo crec que la seqüència millor és pillar bústia roma a sobre amb dreta, pujar peus i rebotar la dreta fins una zona plana, pinçant amb el dit gros. D'aquí, pillar un bon lloc per les dues mans a la fissureta que es mig insinua. Pujar peu dret un poquet, pillar un parell de regletes amb esquerra i dreta i pujar peu esquerre i dret a les bústies romes i sortir del perill. Acabar d'arribar a la xapa i d'aquí ja anar fent fins la reunió. (Aquí hi ha una regleta bona de dreta, pujar peus i remada fins regleta bona d'esquerra).

En canvi, jo no encadeno ni en top... però m'hi moc.

Es tracta d'una via on cal tenir la força suficient i també una certa convicció: sols hi ha 5 xapes i en al darrer pas difícil encara hi ha incerteses quan la xapa està sota els peus... Tot i que sóc capaç de fer tots els passos, has d'arribar al darrer crux amb molta reserva de forces i jo no hi arribo (encara) :) També és cert que si no hagués hagut de fer el primer tram tres vegades potser hagués anat una mica millor... I segur que un dia més fresc i amb menys humitat hi hagués ajudat bastant... Tot plegat excuses!

Doncs amb aquest quart pegue ens donem per satisfets! Ens queda molta feina per fer aquí... Ara faltaran ganes i forces

dimarts, 30 de juny del 2020

De mica en mica...


Avui hem tornat a Montserrat Nord, al Prohibitivo. Per escalfar ens hem posat a Losi (6a+). Díedre durillo, on s'hi han de posar ganes. Però serveix per escalfar que és l'ús que li hem donat.

Escalfament a Losi.

A continuació, m'he posat a Desperta Ferro (6b+), que l'altre dia havia quedat pendent. Al primer pegue m'he quedat pillat després del desplomet... Després n'hi faig un altre, sense cap error, i me l'he endut amb bastanta solvència! Com canvia la cosa quan saps exactament on cal anar...


Avui m'he acabat emportant a Desperta Ferro.

Quan hem baixat de la Losi, hem deixat cintes a Chochín (6c+) i li hem fet alguns pegues. En Josep se l'ha emportat al segon. Jo, en top-rope, li he tret tots els moviments, però no he estat capaç d'encadenar-la. Una via de foradets, amb algun pas llarg, on cal estar tota l'estona donant la talla. Fins i tot, al final, quan sembla que les dificultats baixen, trobem placa fina amb mans i peus xics on no val a badar... No és gens senzilla, de fet originalment estava 6c+/7a...

A Chochín hi ha feina!

Entre pitos i flautes, hem fet una bona activitat, amb bastants pegues a vies difícils, així que ho hem deixat aquí. A poc a poc vaig tatxant cosetes i vaig fent metres exigents, que és del que es tracta.

Casualment, aquí hem coincidit amb en Teo, amb qui hem coincidit en altres mogudes. I avui també tanco el mes del retorn després de la Covid... No es pot pas dir que hagi anat gens malament, esportivament parlant!

dimarts, 23 de juny del 2020

Revetlla Prohibitiva


La pre-revetlla de Sant Joan l'hem fet amb en Josep al Prohibitivo, novament. Hem començat amb una via suaveta, l'Esperó de la Martina (6a+). Aquesta és fina, fina, però es deixa fer bastant millor que altres vies del seu grau que hi ha a la vora.

L'Esperó de la Martina.

Després, per "escalfar", ens n'hem anat a Per a Penélope (6c), que l'altre dia em va quedar pendent. En Josep em posa les cintes i l'encadena al mateix fer. Jo m'hi he posat des de sota, i també l'he encadenat! Tenia controlats els moviments claus i ha anat sortint tot rodat. La zona més dura és a la part central, fins pillar els cantos que et permeten agafar la vira diagonal. I també és molt dura l'entrada a la reunió: avui no he estat per filigranes i he anat directe a la baga que fa de cadena! Subidón!



Avui m'he endut Per a Penélope. Aquí el pegue d'en Josep.

Després tocava quelcom més dur i en Josep s'ha enamorat de Terra (7a) i s'hi ha posat. Al primer pegue s'ha anat penjant. Jo l'he provat en top-rope i també m'he hagut de penjar un munt de cops. Al segon pegue en top, el Josep ja li ha trobat el truc i jo també. No per encadenar-la, però gairebé. Té una entrada plaquera rabiosa, amb moviments amb mans prou bones, però peus justets i on no s'ha de badar gaire. Després, moviments de forat a forat, amb remades llargues fins a la darrera xapa de la placa vertical. Per xapar-la hi ha una bona bústia de dretes, on s'hi pot arribar de diverses maneres... Des d'aquí, un forat rom per l'esquerra i el crux: un altre forat rom de dreta, pujar peus i pillar uns plans i una regleta amagada a una llastra roma. Hi ha alguna regleta d'esquerra i dreta que, amb els peus correctes et treuen de les dificultats i deixen en terreny un xic ajagut, sense res bo, però on es pot anar fent fins pillar la darrera xapa. Des d'aquí, regleta de dretes, remada d'esquerra i reunió!

En total, li hem acabat fent tres pegues cadascun, el darrer però pitjor que el segon. Podria sortir algun dia!

Provant noves sensacions, a Terra.

I després d'aquesta hem plegat trastos i cap a la revetlla de veritat, amb una bona colla de metres difícils a l'esquena! Un bon entrenament, espero.

dimecres, 17 de juny del 2020

11 anys després...


Aquesta tarda hem tornat al Prohibitivo amb el Josep. Tenim esperit masoquista, jaja! Tot i que el company pensa que es pot escalar on sigui, ni que sigui reposant a cada xapa, jo prefereixo el procediment clàssic de començar per coses assequibles... Així que ens posem a Esquirol Lladre (6a+). Comença el Josep i se les veu ja per aixecar-se de terra... i és que aquí no regalen res, més aviat escatimen alguna cosa! Quan ha estat el meu torn és ben bé perquè m'he dit "Amunt, no fracassis aquí!" Hi ha alguns passets ben burros i, a sobre, amb els peus diminuts i patinosos... Encadenada i no caldrà tornar-hi!

Després ens n'hem anat a Riss (6b+), la meva bèstia negra particular. Fa onze anys li vaig fer un parell de pegues en les dues visites que vam fer a la zona. I tenia anotat que "El proper dia, dos pegues més i així successivament". Doncs avui li he fet un pegue després de que en Josep li posés cintes a vista i s'hagués de penjar. He anat fent sorprenentment bé, fins xapar la penúltima. D'aquí he anat a la fissura, on hi ha un canto boníssim però vas tan inflat que no ho sembla. I de sobte he recordat que era aquí on m'havia quedat les altres vegades! I, per no ser menys, també m'hi he quedat avui!

El Josep ha fet el segon intent i la treu. La pressió ara és insuportable :) Així que m'hi poso i vaig fent. Supero amb solvència els alejillos de baix, ataco el deplom, en surto, vaig a la fissura i em poso bé de peus, amunt i avall, buscant la posició, fins que en trobo una que em permet reposar una mica i estudiar el que queda: xapar des de la part de dalt de la fissura (encara no ho he fet!) moure peus amunt i buscar alguna cosa que permeti entrar en terreny més senzill. Per sort, surt! La Riss tatxada onze anys després, això sí, esbufegant de mala manera, que no sé si és la via, el confinament o la Covid ;)

Al desplomet de Riss.

Després d'aquesta, ens n'hem anat a Per a Penélope (6c) una mica a l'esquerra. No m'hi havia fixat mai i es veu una via ben guapa! A més, ho és, tot i que està sobadadeta, perquè deu ser on escalfen tots els que venen per aquí. El Josep va enxufat i s'hi posa. S'equivoca en algun lloc i s'ha de penjar però la va traient. Jo tinc els braços com botifarres encara i la faig en top-rope i em surten tots els moviments excepte l'entrada a la reunió!

En Josep li fa un segon intent i aquest l'encadena. Jo hi torno en top-rope i faig com abans, però la tinc controlada ja. A la propera visita hauria de caure (la via, no jo)! Val la pena que algú posi les cintes, però. La segona, sobretot, està alta i una caiguda podria tenir conseqüències...

Placa espectacular Per a Penélope.

El soci encara té ganes de gresca i es posa a la de la seva dreta, que no està a ClimbAround, El Pas de la Discòrdia (6c+/7a). Aquí hi ha més feina, sobretot concentrada a un passet, que deu ser el de la discòrdia. Jo no tinc necessitat de tibar més així que pleguem!

Lluitant sense èxit contra el Pas de la Discòrdia.

Ha estat una tarda ben intensa, amb 5 pegues intensos per la meva part. Anem bé!

dijous, 14 de juny del 2018

Totxo de Ponent


Avui era el primer dia amb temps "bo" des de fa temps i li he proposat a l'Ernest i el Ramon d'anar al Totxo de Ponent. El sol encara no apreta massa i pot ser la darrera oportunitat, com a mínim a la tarda. Amb l'Ernest ens hi atansem després de dinar i en Ramon vindrà quan pugui, un xic més tard.

Aquí jo hi tinc la majoria de vies tatxades. Només em faltava un 6c i un 7a, sense comptar el 7b, que ja el veig inabastable. Així que la idea serà anar a intentar reduir la llista de pendents!

Comencem per l'esquerra de tot, a fer la Cafeïna (6a+) a l'esquerra de tot. Un tram de rampa per arribar al muret i aquí un pont de roca amb la corda força ronyosa ajuda a protegir el primer pas difícil, abans de xapar. Un passet de tibar-li i després anar-se posant bé. Després del primer tram la via va en diagonal a la dreta. Prop d'un antic despreniment torna a haver-hi un passet de finura i s'entra a la R sense massa problemes.

L'Ernest a Cafeïna.

Baixant poso les cintes a El Club de la Mònica (6c) que queda just a la seva dreta, perquè després la faci l'Ernest. Abans, però, ens n'anem a la Xorreres Negres Nunca Mais (6b). Jo l'havia feta fa 6 anys, però avui ha estat com anar a vista perquè no en recordava res. Un tram de placa fina al principi, amb una remada llarga per passar una mica a la dreta fins a un punt on es comença a tibar de la fissura. Tibar de valent, s'ha de dir! I cal estar amatents a xapar la baga que penja d'un arbre i no anar cap a l'esquerra. L'entrada a la reunió torna a ser vertical, però s'arriba prou bé a la cadena. Em feia por petar-me massa, però he acabat bé, encara.

Qui escriu això a Xorreres...

Després l'Ernest ha fet El Club de la Mònica i baixant ha posat cintes al meu projecte, la How Much Money, Mor or Meni? (6c). Mentrestant ha arribat el Ramon i ha anat a fer la Aresta del Xavi (V). Ara està equipada amb parabolts i és una bona opció per començar a escalfar amb graus baixos. El Ramon fa més de 6 mesos que no escala i la treu en un plis-plas. Bé!

L'Ernest a El club de la Mònica.

En Ramon a l'Aresta d'en Xavi.

Després li faig un pegue en top-rope a la How Much... per treure-li l'entrellat. Hi ha algun aleje de més d'un parell de collons i deixo una cinta ben llarga pel següent pegue. Trec tots els passos ben bé i la vegi llesta. Baixo i la fa l'Ernest i l'encadena malgrat haver-se embolicat en un punt. A continuació m'hi poso des de baix i la faig en un plis. El que fa saber els moviments! A vista segur que no soc capaç d'aguantar les incerteses!

L'Ernest a How Much...


... i jo a dos punts de la mateixa via.

Baixant poso cintes a Kilibri King (7a) i ens n'anem a la dreta perquè el Ramon fa la Argan (V+). Aquí ja s'ha de lluitar més! Però ho ha fet i se n'ha sortit! Ja el tenim en marxa altra vegada!


El Ramon ja s'ha retrobat a Argan.

L'Ernest prova la Kilibri King en top-rope i la fa gairebé fins dalt. Al darrer pas difícil s'ho ha de mirar una mica. M'hi poso jo i vaig fent amb la mateixa idea que a la How Much... : descobrir els passos i fer-los. I realment han sortit tots! Encadenar-ho serà una altra història però li veig color -ja diuen que és un 7a fàcil :)

Jo mateix als primers metres de Kilibri King.

Baixant encara passo la corda per la Cafeïna perquè el Ramon li faci un pegue en top-rope, que serà el darrer de la tarda. Una bona reentré!

Queden deures pendents per una altra visita, a veure si no passa massa temps i encara em dura la memòria...

dilluns, 2 d’abril del 2018

Palomera


Avui amb l'Ernest ens n'hem anat a la Palomera. Aquesta vegada ens hem quedat al roc de l'Oest, o Palomera 1, on jo encara no havia escalat mai. Hi hem trobat un bon grapadet de vies interessants, prou llargues i amb bona roca!

He començat amb la Figaflor (V+), 35 metres de bona roca i d'anar fent. Lúnic passet està per superar el ressaltillo a la berruga final.

Com que l'Ernest no la fa, ataca directament la panxa de Santxo Panza (6a). Aquí l'inici és un pas bloquer, lleugerament desplomat, on val la pena no encantar-s'hi massa. A partir d'aquí, bon canto i metres i més metres d'anar fent.

 Després de la panxa inicial de Santxo Panza.

A continuació ens posem a Caçador Castrat, Assassí Controlat (6a+). Aquí el començament no és tan explosiu, però sí que és finet. Novament, el terreny es tranquil·litza més amunt i tan sols trobem algun pas aïllat.


  A Caçador...

Després li ha tocat el torn a Gemidos Gregorianos (6b). El començament és desplomadet i amb el canto molt justet. Un primer bidit per llançar-se a una bona bústia, un altre bidit bo, remada a una bústia, xapar ràpid i anar a buscar una bona presa cap a l'esquerra. Una tibada d'una rebava vertical i moure peus amunt, tot això ràpid, ràpid per no fondre's! Veient com l'ha lluitat l'Ernest, jo l'he fet a la primera en un tris. Després, la mateixa història: una placa per xalar fins dalt! Aquesta comparteix reunió amb el 6c del costat.

  Lluitant l'entrada de Gemidos Gregorianos.

Per acabar el matí, ens hem posat a El Hombre que Desayunaba 2 Veces (6c). Aquí hi ha bastant més tomàquet! Arribar a una bústia amb pedra gris des d'on es xapa la primera. Després una presa picada per la dreta i aquí dues opcions! L'Ernest cap a una bústia gris a l'esquerra i remada a un canto rovellat de dreta. Jo bústia per l'esquerra, pujar peus, ajuda de mans i estirada al canto rovellat. Jo no podria xapar des d'aquí, però. Queda encara una remada forta fins un parell de bons forats. Després, al desplomet, hi ha bon canto i la placa fins la reunió és més vertical i mantinguda que en les altres, però es fa igualment prou bé. Aquesta ja no l'he intentat de primer, sinó que he preferit fer-ho en top-rope. Ha estat una bona elecció perquè no he aconseguit pas encadenar el tram fins la segona xapa!

  Al segon desplom de El Hombre..., aquest molt més suau que l'entrada.

Marxem amb gairebé 150 metres escalats, tots ells sobre bona roca. Només a destacar que he trencat un canto de peu a la darrera via, en terreny fàcil. A les altres vies també es veien senyals evidents de que algun bolo es trenca de tant en tant. Això fa una mica de iuiu perquè les xapes estan posades amb certa alegria. Res a dir, però cal comptar amb el trencament fortuït d'algun còdol i aleshores pot haver-hi una bona nata. El sectoret no donarà per més, com a molt una altra visita quan estigui més fort per treure'm el 6c, però això ja es veurà...

A totes les vies que hem fet les reunions són ben amunt. Això, combinat amb la roca abrasiva, amb multitud de cantets, fan que hi hagi un cert fregament. Compte també amb fer un nus al final de la corda: algunes vies són justes anant amb un 70! A l'esquerra també hi ha uns quants cinquens, que poden ser interessants per iniciar gent.

dissabte, 17 de febrer del 2018

Masoquisme


Fullejant el llibre de Montserrat, Cara Sur Vias Largas, sovint passa que veus la ressenya d'una paret o agulla amb diverses vies, te les mires i algunes les apuntes i altres no. Després, el llibre està ple de bonys i d'agulletes perdudes on només hi ha una via. La via té normalment una aproximació llarga, la via és normalment curta, la via és normalment tortuosa i per acabar d'amanir-ho a vegades cal portar algun clau. Per sort, la via normalment mai no sembla extremadament difícil. Lògicament mai no te l'apuntes a cap llibreta, tot i que valdria la pena apuntar-les a la llibreta d'on no anar per estar atent quan el company us les proposa. 

Ja us puc avançar que jo no m'havia apuntat cap de les vies d'avui, tot i que teòricament era conscient d'on em posava perquè no fa massa algun blogger les ha piat i jo ho havia vist.

Total, hem anat a fer la Grimpi qui Pugui al Mur Encaixonat i la Anhels Petrificats a la Agulla Antoni Rosich, dues vies amb el segell Masó que comparteixen una part de la primera tirada.

L'aproximació ha estat una de les coses interessants del dia, perquè m'ha portat per una part de la canal del Lloro que jo no havia trepitjat encara. Arribem a peu de via i comença en Jordi, seguint la tradició.

Comença a enlairar-se i ben aviat observo que canvia de sentit i que va baixant ràpidament -fins al terra. Se li ha trencat una presa de mà i, per la marca a la roca, diria que també una de peu. No li ha passat res i torna amunt. Xapa el primer pitó que no es veu des de terra i va evolucionant amunt sense més contratemps. La tirada és molt fineta i està equipada, tot i que el company ha posat algun alien a sota de darrer pitó que no està exactament fins les orelles. La part final és una rampa i la R1 queda a una alzina a la dreta d'un graó ferratero emprat segurament per equipar les vies d'esportiva que hi ha a la paret de la dreta.

 En Jordi, fent finura.

El segon llarg comença per un díedre, amb un passet ben vertical on s'ha d'aprofitar l'arbret. Un friend al principi, un pont de pedra simbòlic i una xapa ens porten a un parell d'arbres ressecs on, suposadament, es pot fer reunió. N'encinto un i intento trobar una sortida escalant, gaudint del gest: és a dir, cap a la dreta de la reunió, a buscar un bolo amb incrustacions on es pot llaçar un bon merlet. Des d'aquí ja veig que els aperturistes van seguir per l'opció fàcil, per la rampa de l'esquerra on hi ha un pitó on no aniré. Segueixo amunt i, de fet, veig el segon pitó a la meva vertical. Sortir al cim per roca no podrida obliga a anar una mica per l'esquerra i arribar... a una savina resseca on una ànima caritativa va deixar un cordino i un maillon. 

Aprofitem la magnífica instal·lació per rapelar fins al collet. Allà toca rapelar per una canal merdosa, plena de pinxos fins que, al cap d'uns 25 metres, es pot anar a l'esquerra (mirant la paret). Allà hi ha un altre cordino amb maillon penjat d'un arbre on podem muntar un ràpel d'uns 40m fins al fons de la canal d'on podrem caminar fins a peu de via.

Per sort ha fet bon dia.

Tornem a peu de via i el Jordi em cedeix el dret de fer la primera tirada de la Anhels Petrificats, una via "no apta per a senyoritus", segons els autors. El primer llarg comença per la mateixa via que l'anterior però es desvia cap a l'esquerra ben aviat. La ressenya copiada del company no indicava "passamà" però hi és i la ressenya original així ho indica. Sobre el paper m'havia imaginat que potser m'atreviria a mirar-me el tram d'Ae per si es podia fer en lliure... Però m'he trobat arribant-hi ja en Ae. Si no, el fang als gats hagués fet bona feina. Total, que no tardo ni un segon a treure el pedal que m'ha deixat el company perquè, a sobre, la roca inicial és llisa llisa. Dos passos de pedal i després provo (i aconsegueixo) anar en lliure per una delícia de placa. Xapes juntes fins que es veu que s'arribarà a l'estimada vegetació per alguna banda o altra. Jo m'he plantejat si anar per la dreta o per l'esquerra, però he pensat en com ho hauria fet l'aperturista i he encertat: esquerra. Reunió en un arbre més un parabolt.

 Als darrers metres del primer llarg de l'Anhels.

La segona tirada també té un passamà i la ressenya original no ho diu. Fent la primera reunió en un replanet dos metres a la dreta i un per sota es podria entrar a la tirada següent sobre roca, sense haver de fer la mona. I la veritat és que, després de fer la mona, la tirada és ben guapa. Un ramonage, díedre i fissura posterior, amb sortida aèria cap a la dreta són be espectaculars. Després hi ha algun tram de roca dubtosa i un ressalt final curiós. Abans d'arribar a la darrera xapa es pot posar un bon friend, cosa que ha fet el company. Per arribar al parabolt, però, hi ha un passet ben curiós on t'has de fiar de roca que no és de fiar. Reunió cimera en un matoll aquesta vegada viu, com toca: jo no sóc pas senyoritu amb això. D'aquí hem anat a buscar un arbre a una canalota per la dreta des d'on hem rapelat al mateix collet que abans. Atenció que no són 7 metres com diu a alguna banda, sinó una quinzena i atenció que no sembla que s'hi hagi baixat gaire. D'aquí hem repetit la canal merdosa plena de pinxos.

 Al segon passamà, abans d'entrar a la xemeneia guapa de després.

En resum, es tracta d'un parell de vies que tenen bastants trams xulos sobre bona roca. Però totes dues podrien millorar força cuidant uns poquets detalls. Per exemple, a la Grimpi probablement es podria rapelar per la mateixa via si hi hagués instal·lació uns metres abans del cim, mentre encara hi ha "roca". O et podries estalviar el segon passamà de la Anhels entrant-hi per la dreta. I ja no dic filar més prim encara i buscar una entrada a la placa que estalviés els dos passos d'Ae. Ara mateix són vies per a col·leccionistes, senyoritus o no. Que, per cert, em pregunto quina deu ser la definició de senyoritu per als autors...

Per sort ha fet bon dia... Fins que hem tingut les cordes plegades. Però ja teníem la feina feta i no ens hem remullat massa.

La conclusió: si fullejant el llibre de Montserrat veieu vies soles, en bonys o agulles aïllades, no massa llargues, no massa difícils, de recorregut tortuós, poc freqüentades, valoreu seriosament la situació. A no ser que hi hagi alguna raó poderosa que indiqui el contrari, sigueu llestos i apunteu-les a la llista de les que no heu de fer.

dimecres, 1 de novembre del 2017

Circular per Montserrat


Avui, dia de tots Sants hem tornat a fer una volta per Montserrat. Aquesta vegada hem fet un camí que jo encara no havia fet mai.

Hem deixat el cotxe a la cantonada de la urbanització i hem anat pel Clot de la Mònica amunt, passant pel costat del Serrat d'en Muntaner i per la Pastereta. Al trencall que hi ha a dalt ens n'hem anat direcció a Sant Joan. Aquest tram torna a ser de pujada intensa a trams!

Hem fet un mos en un cimet assolellat des d'on hi ha unes bones vistes cap a la Plantació, cap a Ecos i cap al sud, i després hem seguit amunt. Passem pel peu de la Miranda de Sant Joan i trobem una gent que comença una via llarga i senzilla, La Torna (III). No sabia que hi hagués vies per aquí. Deu ser ideal per a iniciació inicial.

 Hem fet el mos aquí, amb bones vistes!

 Hem fet el mos aquí, amb bones vistes!

 La plantació en primer terme i, al fons, Montgròs, Ecos i Albarda Castellana.

Arribem a l'ermita de Sant Joan ja sobre pista dura. Ens cal baixar un tros amb fort pendent i aviat trobem un corriol que surt a mà dreta i que ens portarà per una drecera fins al camí de les bateries, passant pel Torrent de la Font Seca.

 L'ermita de Sant Joan, ja en terreny civilitzat i, per tant, amb gent.

Sortim al camí de les bateries i anem resseguint les parets. Trobem la drecera de Fra Garí i més endavant la Drecera dels Graus, però nosaltres anem seguint el camí ample fins la pista que va de Collbató a la Vinya Nova. Anem uns metres direcció Vinya Nova i aviat surt una pista a mà esquerra que ens porta al cotxe novament.

  En blau, el recorregut d'avui.

Una circular ben xula per un matí. Hem tardat aproximadament 2h30.