dimecres, 26 de febrer de 2020

Camarasa: Cova de l'Escaleta


Amb en Pep hem anat cap a Camarasa, un xic més enllà del Solàrium, a la Cova de l'Escaleta on havíem estat una vegada ja -aleshores amb força calor! Arribem d'hora i al Solàrium encara hi toca l'ombra i al nostre sector tot just hi acaba d'arribar una cordada. Poc a poc s'anirà farcint de gent...

Nosaltres comencem amb The Gardner (6a+). És una vieta d'anar fent, amb uns primers metres més exigents, però que més amunt es deixa fer molt bé. Molt xula!

En Pep a The Gardner.

Mentrestant han arribat uns companys de la zona, de Balaguer, que finalment es posen també a la que acabem de fer i ens deixen continuar una progressió més sua amb Marumi Wall (6a+), com a mínim en teoria! La veritat és que aquesta és bastant més exigent que l'anterior. Els primers metres no són senzills i cal treballar per abastar una bona llastra/regleta horitzontal i arribar a la bavaresa. Després ja hi ha més bon canto, tot i que la via és lleugerament desplomada fins dalt. Només cal procurar no equivocar-se massa de cantos i no entretenir-se gaire. És destacable també que hi ha una mica d'aire entre les darreres xapes. En resum, una via molt guapa, com l'anterior, però més exigent!

En Pep a Marumi Wall.

Els companys de Balaguer han fet fotos xules! Gràcies!

Després m'he posat a Solstici (6b). Aquí ja es veu que els primers metres seran els durs. Per sort, aconsegueixo llegir-ho bé i acabarà sortint a vista... Tot i això han calgut unes bones tibades, alguna de bidits amb un desplom més acusat  que abans. A la part final torna a sortir canto, però també cal fer treballar el coco, per exemple en anar a buscar la reunió des de la darrera xapa... Guapa via i exigent també, més que l'anterior.

Al darrer tram de Solstici.

Per acabar la feina, ens posem a Ni oblit ni petó (o Ni oblit ni perdó segons la guia) (6c). La cordada de Balaguer han estat lluitant aquesta via i li han vist els passos. Quan he baixat de la primera via ja me l'he mirat una mica i ha semblat que la tralla està al principi i així és. Li faig un pegue al flash i m'he d'agafar a la tercera perquè no m'atreveixo a xapar. A banda d'aquest punt on he reposat i estudiat de valent, la resta ha anat sortint. Després de l'intent d'en Pep ho provo en top-rope i encadeno prou bé. La meva seqüència als primers metres és: invertida d'esquerra, dreta a pinça i rebot amb dreta a la frangeta de més a l'esquerra (n'hi ha tres a la banda dreta). La mà esquerra oberta a unes rebaves queda prou bé per anar a pillar la bústia amb dreta i creuar esquerra just a sobre, en una regleta prou bona. Per fer-ho cal que el company indiqui on queda el forat pel peu dret, que no es veu mentre estàs per feina! Xapar d'aquí o moure dreta a una presa vertical i fer-ho allà, no ho tinc clar. Pujar molt els peus per regletes xiques però franques i, sense res per l'esquerra, anar-la estirant fins un rom gris alt prou bo. Aquí obrir la mà dreta i passar a la dreta i ja està. A dalt de tot, controlar també un peu a una franja que queda oculta quan estàs a sobre, pillant la bavaresa final. Penso que pot sortir prou bé en una altra visita... si no oblido la seqüència (i per això l'apunto aquí, jeje).

Al pegue que he fet en top-rope al 6c.

El sector s'ha anat farcint d'una quantitat enorme de penya! I mentre passàvem per sota el Solàrium, tres quarts del mateix... Aquí caldrà venir-hi no sé quan! I és que les vies que hi he fet són molt i molt guapes!

dissabte, 15 de febrer de 2020

Vinga, vinga a Malanyeu


Avui havíem quedat amb en Jordi i en Xevi, però finalment en Jordi ha fallat per culpa dels virus d'aquests dies. Després de rumiar un xic, decidim anar cap a Malanyeu, a la paret de l'Altar, on jo encara no he escalat, a fer la Vinga, Vinga, de la qual jo no tenia referències però en Xevi sí. Ell la tenia a la llista des de feia algun temps i a mi m'ha fet el pes quan hem cercat alguna ressenya.

Aquí hi trobareu una ressenya i descripció com arribar-hi. Després de fer un bon tram de la carretera que puja a Malanyeu, trobem un trencall a mà esquerra que indica La Caseta. Ens desviem a un trencall a l'esquerra que baixa a una obaga. Quan la pista creua un rierol la pista està encimentada. Aviat passem pel davant d'una casa i passem de llarg, seguint per la pista que continua pujant, fent algun revolt i passant per un parell de cases aïllades. Al poc de passar per sota de la via trobem una esplanadeta a mà dreta on deixem el cotxe.

Com que en Jordi ens fa matinar hem hagut d'esperar una estona a que el sol toqués a la paret: estàvem a 2º (positius, això sí) i no teníem ganes de patir fred... Per arribar a peu de via s'ha de tenir un xic d'intuïció, però ens n'hem sortit prou bé. De fet, trobem alguna fita (i alguna que hem afegit de baixada) que poden servir d'orientació. El bosc és prou penetrable, però, i tampoc no s'ha de fer gaire el senglar si no ho encertes. Nosaltres hem arribat just a peu de via, però no hem vist les xapes fins al cap d'una estona...

Començo jo a acariciar la roca. El primer bolt queda amunt, però s'hi arriba molt bé, com de fet a tot el llarg. Es tracta d'una tirada llarga, mantinguda en el V, ben protegida per no patir gens. Fa alguna petita ziga-zaga, però va força recte fins la reunió, a sobre d'una repiseta. En Xevi es posa a la feina i ben aviat es queixa de mal a l'espatlla... Em tocarà seguir de primer al segon llarg també.

Esplèndida primera tirada.
El segon llarg comença en lleugera diagonal a l'esquerra a buscar el primer bolt, també un xic amunt. Després, passos similars al primer llarg, gaudint en tot moment. Quan sembla que s'acabi la roca bona toca flanquejar en diagonal a la dreta i enfilar-se a un nou tram de bona roca que acaba en terreny un xic més dubtós per acabar d'arribar a la R2.

El poble de Malanyeu, darrera la cresta.

En Xevi a la darrera part de la segona tirada.

En Xevi fa el canvi de reunió fins a l'inici del darrer llarg i em comenta que faci el llarg i rapeli, que ell ja ha escalat prou per avui: l'espatlla continua donat signes d'enrabiament i cal fer-li cas!

Agafo una vintena de cintes i em poso al darrer llarg. Un primer tram un xic trencat i d'anar fent porta a una zona ben vertical on van sortint alguns passets ben xulos. Res excessivament complicat, però es van acumulant bastants metres molt guapos i mantinguts. Quan la cosa s'arrampa una mica toca anar en diagonal a la dreta, cap a una savina enorme on hi ha qui fracciona el llarg. Jo no puc fer-ho i ataco el mur final, on ja es veu que hi haurà feina!

Sortir de la savina ja té la seva complicació, però al final veig una forma un xic per l'esquerra al principi fins poder tornar a la línia i xapar la segona. Després venen uns quants metres un xic menys intensos, però on cal controlar bastant també, fins una xapa molt girada cap a la dreta i que he de girar a mà perquè la cinta treballi bé. Aquí estic bastanta estona buscant la continuació però sempre em quedo pillat. Em penjo i ho estudio unes quantes vegades fins que decideixo fer A0 fins la següent i mirar-ho amb la calma que dóna tenir la corda passada ja. Després d'algun intent ho faig anant cap a la dreta des de la xapa anterior i pujar tibant de laterals fins un rom merdós des d'on no hagués pogut pas xapar. També m'he mirat la opció d'anar en vertical i flanquejar després (la xapa queda molt a la dreta) però tot plegat és ben llis de peus... Sortir d'aquesta xapa torna a tenir el seu què. Faig el pas però em pillo per xapar la següent i reposo. Queda una xapa més i tampoc no es veu evident. Finalment ho resolc per la dreta, havent de tornar a l'esquerra amb una certa agonia agafant-me a roca no massa bona... 

La ressenya que portàvem deia Ae i que alguns passos eren llargs... En lliure m'ha semblat bastant difícil però molt assegurat. Gairebé massa juntes a la primera xapa on m'he penjat on he agafat la corda per sota de la xapa anterior i he desfet l'embolic a posteriori. Els passos han sortit, però crec que no podria encadenar-la. Tal com ho he fet, hi ha algunes tibades laterals amb pocs peus i alguns moviments sobre bidits roms que m'han semblat molt durs, potser hi ha algun truc... El llibre diu que el llarg és 6c i m'ho ha semblat ben bé. Per fer-lo en lliure penso que val la pena fraccionar el llarg i assegurar des de la savina. Si no, tenir el company 30 metres més avall no dóna la seguretat que cal, especialment als primers metres on et jugues una caiguda a la repisa o una enforquillada a la savina, a banda de que has de carretejar 20 cintes (jo m'he saltat un clau i un bolt a la primera part)

Des de la reunió cimera he rapelat fins la R2. Ha baixat en Xevi també i des de la R2 fins al terra, sobrant un parell de metres de les nostres cordes de 60+.

Una via ben guapa! Nosaltres hem deixat trastos a peu de via i hem rapelat, però es pot baixar caminant, sembla, seguint la carena a la dreta fins una casa i retornant per la pista. Rapelant hem pogut deixar el plomes, les sabates... Cosa que s'agraeix!

dissabte, 8 de febrer de 2020

Roc de l'Alou


Avui ens n'hem anat al Roc de l'Alou amb l'Ernest i en Pana. Feia molt temps (des del 2007) que no li havia fet una visita i, de fet, va ser la única... Avui el dia està tapat, amb núvols alts que emboiren la part de dalt del Berguedà. Pensàvem que s'esvaïrien, però no ha estat així i hem estat apretant... les dents tot el dia!

Hem començat tatxant Xufli (V). Comença en lleugera diagonal a l'esquerra i té un parell de ressalts més verticals. Però és ben guapa, llarga i variada. Ben xula!


A la primera del dia, Xufli.

A continuació hem fet una nova via, Sonewall (6a+) (entre la #13 i #14 de la guia) que comença igual que Xufli, però l'abandona a l'alçada de la tercera xapa per continuar vertical amunt (ressenya aquí). Hi ha una zona on s'ha de vigilar un xic més, a un ressalt vertical a mitja via, abans d'un arbre que hi ha a mitja via. Després, la part final, ben vertical, encara es deixa fer prou bé aprofitant l'esperó de l'esquerra. Molt recomanable també (i roca gens sobada, a diferència de les clàssiques d'aquí).


Sonewall, una via nova molt recomanable.

A continuació hem fet una altra via nova, la Pollas3 (6a). L'Ernest s'hi posa i la treu d'una forma prou complicada com perquè jo m'ho plantegi diferent. Efectivament, amb unes tibades laterals de mans molt baixes, es pot pujar peus a la fissura i negociar bastant bé el xapatge del tercer bolt. Aquí hi ha una bona apretada d'equilibri i aviat s'arriba a la reunió. Vieta curta, però prou bona tot i que costa sentir-se els dits amb la rasca que està fent!  

A Pollas3 s'ha de fer alguna filigrana a sobre el desplom.

Després l'Ernest s'ha posat a un suposat 6b (Vine al Racó) (ressenya aquí). Aviat s'ha fet evident que no és un 6b sinó un bon Ae cosa que, venint d'ell, vol dir que és més de 7a, sobretot si en un segon intent, en top-rope tampoc no hi ha manera. En Josep també li fa un tast en top-rope i no li veu color...

Caldrà més informació sobre Vine al Racó.

En comptes d'embolicar-me amb això, jo em poso a un via que m'atrau a l'esquerra de la Pollas3, que ha resultat ser Poseso (V). Via d'anar fent, amb un pas bloquero molt dur a la part final, on la paret està negre de refregar-hi els gats... Apretant molt surto d'aquest metre difícil i la resta ja és anar fent fins la reunió. Per fer el crux d'aquesta via amb dignitat diria que cal fer 6b, si no, arrossegar-se vilment o escapar-se... He de dir que m'hi he posat perquè semblava que hi havia d'haver una via nova de 6a... però no hi és enlloc! I, baixant, he posat cintes a una via nova a l'esquerra de Pollas3, que he fet després i que ha resultat ser Tarttalo IV+. Una via ben guapa, però senzilla.

Per acabar l'Ernest proposa fer l'Efecte 2mil (6b). S'hi posa en Josep però abandona al crux on s'ha de passar l'esperó. S'hi posa l'Ernest i també ha de penjar-se i mirar-s'ho i reminar-s'ho... Així que jo li faig un top rope! Hi ha un primer tram recontrasobat, amb un passet curiós on val la pena aprofitar presa que hi ha a la dreta. Després, zona vertical, però assequible i s'arriba al crux, on cal creuar un esperonet. Jo he provat de pujar amb les dues mans a unes preses que fan baixada a la dreta de l'esperó, mig tibant en bavaresa, però no trobava la forma de passar el pes a la presa bona de peu dret. Potser toca aprofitar algun lloc de la xorrera de l'esquerra... En tot cas, toca pillar una regleta roma vertical, tibant-li de costat per poder passar el pes a la dreta. Després, novament anar fent fins la R. Val a dir que aquí els dits estaven totalment sense tacte, i és que el dia ha estat molt fred perquè el sol no ha aconseguit sortir.


Lluitant a la part sobada de Efecte 2mil.

Amb aquesta activitat feta, decidim tirar avall, que jo tinc compromisos gastronòmics... El dia ha servit per canviar d'aires. No hem triomfat gaire, però amb les condicions que hi havia no es podia demanar molt. Tot i així, ens emportem algunes vies ben xules! I l'Ernest mirarà de trobar l'explicació de per què Vine al Racó està de 6b si sembla que hi ha fracassat gent de nivell molt superior al seu, fins i tot... En fi, misteris!