Sant Martí Sarroca

Avui hem fet una altra sortida de muntanya amb nens: el camí equipat de Sant Martí Sarroca. Aquesta vegada l'itinerari era una mica més exigent que altres passejades que s'han fet darrerament. Això i el fet de que es demani als participants estar federats ha propiciat que al final hem acabat sent quatre adults i quatre nens. La resta de la troupe han anat a fer una passejada amb visita a les bodegues Torres inclosa (crec).

Es tracta d'un itinerari circular amb punt de partida i arribada a prop del castell de Sant Martí Sarroca:

El Castell, vist des d'un pont de roca

La ruta transcorre inicialment per una pista que s'enlaira sobre el congost de les valls. Aquesta s'abandona per un trencall que surt de baixada a mà esquerra (marques grogues). De tant en tant es troba alguna corda que ajuda a superar els trams més drets tot i que no és imprescindible el seu ús llevat que trobem el terreny moll.

El camí ressegueix per baix uns cingles calcaris molt erosionats amb abundants balmats i formacions curioses:

L'itinerari segueix el peu de cingles calcaris erosionats

La canalla en una balma

Per la mateixa zona hi discorre una via ferrada que sembla prou exigent i interessant malgrat consistir essencialment en un flanqueig horitzontal tipus baumes corcades. Atrevits com són, la canalla ha tastat la sensació que suposo enfilar-se per una ferrada:

Uns passos per la via ferrada

La ressenya d'aquesta ferrada, extreta d'aquí:

Ressenya de la via ferrada de Sant Martí Sarroca

Finalment, cal dir que a la zona hi he vist algunes vies d'escalada i alguna zona amb potencial per obrir-hi alguna via. Per exemple, al costat del riu hi ha aquest sectoret amb mitja dotzena de vies que semblen entre V+ i 6x.

Un sectoret amb mitja dotzena de vies

No he trobat cap informació sobre aquestes vies enlloc. Algú en sap alguna cosa?

Una combinada

Avui hem combinat dues activitats: muntanya amb nens al matí i una sessió d'escalada a la tarda.

De fet, al matí més aviat hem fet una passejada amb nens doncs hem fet una volta circular al voltant de la casa de les Tàpies, amb visita a la font inclosa. Allà he tornat a fer una ullada a les vies que hi ha, mirant la cascada (seca, lamentablement), a mà esquerra: no semblen gaire atractives però poden merèixer una visita a l'estiu. També he vist una línia de parabolts seguint un desplom de xorreres un xic per sobre de l'ariet que proveix d'aigua la casa. Algú en sap quelcom?

Després de dinar a la roureda típica de les Tàpies, la Gemma, la Rosa i jo amb les nostres respectives nenes hem enfilat cap al revolt de l'Àliga. He convençut la Gemma perquè fes la Pachan de primera! Tot i que diu que ha passat un xic de por, se n'ha sortit la mar de bé -tot es qüestió d'anar posant en pràctica els coneixements adquirits, si no, es rovellen.

La Gemma, anant de primera a la Pachan

La Mònica a la Pachan

Després d'aquesta, mentre s'anava fent la Pachan, he muntat les vies #8 (V+) i #9 (V) perquè s'hi barallessin les nenes. De fet, no pensava pas que les fessin, perquè no són pas les més fàcils d'aquest grau, però hi ha hagut bastants èxits:

D'esquerra a dreta: La Judith a la #8 i la Clàudia a la #9

La Clàudia, radiant, a la reunió de la #9

Abans no s'ha fet fosc, encara he buscat un entreteniment per a mi i he fet la #10 (6a+) que té una entrada amb un desplom potentillo, però amb bons peus. Les dificultats estan sobretot xapant la tercera assegurança, al punt on es supera el desplom. D'aquí cap amunt, la roca és un festival.

Després del desplom de la via #10 comença una placa fantàstica

I el dia ja no ha donat més de sí:

El comiat de l'astre rei

Sant Jeroni amb nens

Avui hem tornat a fer una sortida de muntanya amb nens. Ojectiu: St. Jeroni a Monserrat. La sortida estava prevista amb una aproximació amb remuntadors mecànics (Cremallera de Monitrol al monestir, cremallera del monestir a St. Joan) a continació el camí planer fins a St. Jeroni i la baixada pel pla dels ocells i les escales de St. Benet.

Com que la Rosa i jo ens hem d'entrenar, nosaltres hem sortit de l'estació inferior del telefèric a Monistrol. Hem pujat pel camí de les aigües fins al monestir i d'aquí pel camí ample que passa per St. Miquel fins a l'estació de St. Joan. Després estava previst anar atrapant la resta de la colla. De tota manera, en arribar a l'estació de St. Joan hem vist tota la trepa allà! Cal dir que no ens hem pas encantat gaire (55' fins al monestir i 1h30 fins allà) però no imaginàvem que el transport públic fos tan lent:)

A partir d'aquí ja hem anat ben relaxats gaudint del paisatge:

Vistes des dels Plecs del llibre fins al Cavall

La Panxa del bisbe

Hem fet algunes paradetes tècniques per anar compactant el grup de tant en tant i finalment hem fet cim als volts de les 13:00, després d'una hora i mitja de camí.

La paret nord d'ecos i dels frares

Jo mateix admirant el paisatge

Hem baixat a dinar a l'ermiteta de St. Jeroni i hem enfilat el camí de baixada quan ens ha semblat que començava a fer més fresqueta. La baixada ha estat sense incidents remarcables a banda del desfici d'uns i altres per ser els primers.

L'arribada al monestir ha estat per unes escales provisionals que ens han portat directament a un parc on la canalla s'ha acabat d'esbafar. Una bona colleta s'ha decidit a enfilar-se a un mini rocòdrom del parc -la futura èlite de l'escalada?

Un 7a a vista??

Camí de ronda

Avui hem fet una sortida de muntanya amb nens, seguint el camí de ronda des de Vilanova a Sitges. Hem reunit més d'una seixantena de persones (!!) grans i petits amb les respectives famílies o sense: de tot una mica.

Accés: Hem comprovat que l'eix diagonal no és l'alternativa llevat dels casos on l'autopista està absolutament colapsada. Això sí: permet estalviar el peatge! Com que a Vilanova hi havia una fira i era d'esperar que hi hagués dificultats per aparcar prop de l'estació, hem optat per deixar els cotxes a la platja del far. Sota mateix del far, al costat de la platja hi ha una àmplia esplanada notablement buida -en probable contrast amb el que passa a l'estiu. D'aquí hem encetat el camí que segueix la línia de la costa, a vegades directament pel costat de la via, a vegades seguint el perfil de la costa i amb alguna petita pujada o baixada.

Malgrat que la descripció que portàvem ens indicava un temps de 3 hores, el trajecte se'ns ha fet curt, si bé és cert que hem estafat uns 2o minuts del tram estació de Vilanova-platja del far totalment urbà (i amb un atractiu, diguem que baix). Hem parat a dinar a una caleta de còdols rodons just abans de la civilització (o no) a Sitges. A l'extrem sud d'aquesta cala n'hi ha una de més xica on s'arriba desgrimpant on hi ha dues covetes curioses: una amb una sola entrada a ran de platja i una altra que té una entrada pràcticament al nivell del mar i comunica amb la roca a través d'un pou vertical d'uns 3 metres de fondària. Ideal per a psico-bloc en cas d'anar apurat!

La coveta-avenc

Abans de dinar, però, alguns s'han remullat una mica. Els més recatats, només els peus, i els més atrevits... aquí ho veieu!

Un peixet remullant-se!

Per la tornada hi ha hagut diverses opcions: tornar pel mateix camí gaudint del sol de la tarda o bé anar a buscar l'estació de Sitges, patejant-se el passeig marítim de Sitges. Els de la meva família hem triat el camí menys civilitzat (la cabra tira ...) i no hem estat els únics.

De tornada hem gaudit, entre altres d'aquestes vistes:

Seguint la línia de costa

Uns arbres que passaven per allà ...

No cal dir que hem arribat abans que els que han anat amb tren -gratuit, per cert! (Coses de l'AVE, diuen). I la sortida ha acabat com solen acabar aquestes coses: fent un tanto al bar i piant al blog.

Puigmal per Er

Avui hem fet una sortida de Muntanya amb nens que havia quedat pendent. Hem anat a fer el Puigmal tota una trepa formada per vàries generacions: des d'una nena de 3 anys -que no ha pujat exclusivament amb mitjans propis (si no, que li diguin a l'esquena d'en Paco)- fins a alguna àvia, ja més crescudeta -que sí que ha pujat i baixat ben valenta tot i fer alguna esbufegada. El gruix de l'expedició l'han format nens i nenes a partir de 8 anys que han pujat la mar de bé, acompanyats dels seus progenitors.

Hem pujat pel fons de la vall (mireu croquis) fins al coll amb el Puigmal de Llo, que ha merescut una ràpida visita per part d'uns pocs abans d'anar a buscar el Puigmal clàssic -el d'Er.

Una bona teca al cim -cadascú segons les seves preferències- ha permès de recarregar les piles per a la baixada, aquest cop directa.

Primera parada. Vista de la vall que hem anat seguint

Recorregut des del coll fins al cim

Foto de família al cim

Hem gaudit d'un dia correcte, malgrat que el vessant sud estava totalment cobert. Sortosament no ens ha tocat cap dels xàfecs dispersos que, segons les previsions, havien de sortejar-se per la muntanya.

Horari: Manresa 7:30. Hem sortit dels cotxes després de vestir-nos, pixar, etc. a les 10:00 i estàvem dinant al cim abans de les 13:30. Tot un èxit tenint en compte que hem fet un parell de parades llarguetes. La baixada, no recordo, però ràpida.