dijous, 18 de febrer del 2010

Bloc a Sant Joan


Tarda de bloc a Sant Joan amb en Tati, que ja havia quedat per blocar. Feia un munt de temps des de la darrera vegada i avui hem visitat el Dau, el Trinquela, la Visera, el Pessebre i el Cementiri.

Fracàs absolut a l'aresta SE del Dau per la cara sud, on sols he aconseguit fer el flanqueig per començar a escalfar i l'aresta SE per la cara est. Alguna tibada amb èxit a el Trinquela (crec), visita a la Visera per pendre vistes i baixada cap al sector dipòsit. Una via senzilla a el Pessebre, que ha havia fet i prendre vistes al flanqueig del Cementiri.

Després hem pujat a sobre el camí que puja a Moncunill on els bous han estat barallant-se amb el Cerví. Guapo!

dissabte, 13 de febrer del 2010

Gèlida /2 (La Vinya)


Matinal gèlida la d'avui. Masoquisme en el seu estat més pur? No, millor: optimisme en el seu estat més pur! Perquè d'optimisme no en faltava aquest matí quan en Pep i la M. Alba m'han passat a recollir... Com que pintaven mal temps a la costa, hem decidit anar cap a l'interior. El destí ha estat el nou sector de la Vinya, just a sobre de Berga.

Amb un fred de justícia ens hem aproximat a la paret amb la confiança que el sol ens donaria alguna oportunitat. I així ha estat o, millor, hauria estat si no fos per un ventet que es girava de tant en tant i que et deixava ben glaçat. Per tant, hem hagut d'anar acumulant escalfor de tant en tant i esperar que la brisa no ens la prengués tota!

Hem començat per la via de més a l'esquerra (V), que és més interessant del que sembla des de baix. Després, hem fet un 6a de la seva dreta i a continuació un 6a molt llarg que ha resultat molt divertit, variat i mantingut. A continuació, un 6b que té la reunió a la meitat d'aquest 6a i a l'esquerra del 7a. Baixant d'aquí, a sobre se'ns ha posat un nuvolet a sobre i s'han acabat les possibilitats de fer res més. Així que, cap a casa!

En Pep a la primera via.
La M. Alba, lluitant per sortir al sol.

Un servidor, arronsat pel fred, enfilant-se.

Es una zona petita, vàlida per alguna escapada. La roca és un calcari amb algun còdol incrustat de tant en tant, bastant adherent. Ofereix passets variats, amb llastretes, gotes d'aigua, adherència, foradets... L'equipament es veu nou tot i que el peu de via es veu netejat de fa temps. Cap a la dreta es veu algun tros de roca prou interessant encara, a l'igual que una agulleta uns centenars de metres més a l'esquerra...

dijous, 11 de febrer del 2010

Gèlida


Gèlida tarda la d'avui a Calders Sud... Però ja se sap, "la cabra tira pa'l monte" i en Jortx i un servidor no ens hem arrugat i ens hem plantat al mirador de Calders. Feia un bon fred i bufava un bon vent, però ens hem acostat a peu de paret a veure si es podia fer quelcom... i s'ha pogut!

Escalfar, el que es diu escalfar, no ho he aconseguit però amb aquest objectiu he tornat a fer la via xxx (6a+) que l'altre dia va servir per al mateix. Després, en Jortx em munta la Kale Borroka (6b+). Li he arribat a fer tres pegues sense aconseguir res de bo. Havent xapat la segona s'han de pujar peus i pillar un tridit bastant bo, però no hi ha manera. Provant el pas acaba sortint però fer-ho seguidet és una altra història. Més amunt també hi ha el seu tomàquet... En fi, queda pendent!

En Jortx ha tingut valor d'inmortalitzar un dels meus pegues a Kale Borroka...

Mentrestant en Jortx s'ha tret de sobre un parell de suposats 6b+'s bastant inhumans. Almenys algú que va tatxant!

A cada via que hem fet ens hem anat abrigant més i quan ha marxat el sol hem toca el dos ràpidament... i hem arribat a casa ben d'horeta!

dissabte, 6 de febrer del 2010

Os de Balaguer


He estat uns quants dies sense tocar roca perquè notava alguna molèstia a l'espatlla. No gran cosa, però he pensat que més valia deixar-ho reposar un xic... Per tant, avui ha estat la prova, i ha sortit força bé!

Avui ens hem tornat a retrobar els quatre grimpaires: En Pep, la M. Alba, la Rosa i jo mateix. El dia pintava bé però amb vent als extrems del país. Nosaltres hem enfilat cap a Os de Balaguer (41.8764,0.7115) i també hem quedat ventadets, però s'ha escalat la mar de bé. Això sí: hem hagut de córrer més d'una vegada per rescatar alguna cosa que el vent s'enduia, sobretot al primer sector que hem visitat.

La primera zona ha estat la "Tot un plaer"on hi havia algun cinquè per començar a escalfar motors. En Pep i la M. Alba es posen a l'Esperó de ponent i la Rosa i jo a Els primers passos (V+). Després nosaltres ens posem a l'Esperó de ponent (V), ben ventadets!

La Rosa a Els primers passos...

... i a l'Esperó de ponent.

A continuació hem fet Pastures de Voltor (6a). Una entrada plaquera i bonica per flanquejar a la dreta esquivant un arbre i un final atlètic configuren una via ben variada.

A Pastures de voltor: en Pep

Les nenes, a Els primers passos i a Pastures de voltor.

La Rosa tibant fort a Pastures de voltor.

Aprofitant que en Pep hi ha posat les cintes ens posem a Tot un plaer (6a+) que comparteix entrada amb l'anterior. Després segueix recte per agafar una fissura al final de la qual hi ha uns moviments curiosos en tendència a l'esquerra.

De mica en mica ha anat arribant força gent. Nosaltres canviem de sectoret per anar a fer Una de calç (6a+) i Una d'arena (6b). La de calç té una entrada bloquera, una zona de placa fineta, una panxeta on cal anar a buscar els bons cantos i un final de placa suavet i guapo. La d'arena té una entrada de bloc bastant més durilla, un repòs i un altre passet abans d'entrar a una placa fina. A partir d'aquí cal encarar el desplomet, que es resol bé a base de passos llargs.

Jo mateix a Una de calç...

... i a Una d'arena.

La Rosa (esquerra) a Una de calç i la M. Alba a Una d'arena.

En Pep i la M. Alba han anat baixant i han esperat que quedés lliure la Kin-tostao. Quan hi arribem, ells ja hi estan i decideixo posar-me a la del costat, Kin-matao (6b+). Ha anat bé per treballar l'"a vista", que és el que mola! Entrada amb bastants passos amb canto bastant petit. Després hi ha una llastreta on s'ha de tibar de valent fins a poder reposar a la repisa que fa a la part superior. A partir d'aquí cal mirar-se els primers moviments i després anar fent fins la reunió.

En Pep a Kin-tostao.

Jo mateix a Kin-matao.

Baixo i em poso directe a la Kin-tostao (6a), per acabar de rematar el dia. La Rosa també la fa -tot i que després de la d'arena ja deia que havia acabat la sessió- i sense despentinar-se! Una via molt guapa! Està clar que a les nenes els haurem de donar més canya, que s'enfilen per tot arreu!

I, de tornada, hem agafat forces a Ponts (41.9175,1.1866), on hi ha bona teca encara que arribis tard... un bon final per un altre dia excepcional!

dissabte, 23 de gener del 2010

La Facu


Seguim visitant escoles del Penedès! Avui li ha tocat el torn a la Facu, una escola ben coneguda i popular. De ressenes n'hi ha aquí i diversos links aquí. Quan en Pep i la M. Alba m'han recollit al matí no teníem pas clar si el dia aguantaria, però finalment s'ha comportat la mar de bé!

La popularitat de la zona feia témer aglomeracions, però la veritat és que no ens hem fet pas nosa amb ningú, tot i que de gent n'hi havia. Uns quants estaven a la part de la dreta mentre que nosaltres i dues cordades més hem estat a la part esquerra.

Hem començat per Esther (V+), una via variada, llarga i maca. Després, la Salta Mona (6a) i Teresa (6a), aquesta darrera molt guapa i amb algun pas difícil.

A Salta Mona, jo mateix...

... i en Pep.

La M. Alba a Teresa...

... i en Pep a la mateixa via.

A continuació ens hem mogut cap a l'esquerra, quan han anat quedant vies lliures. Hem fet la Rosa Sala (V), una via llarga, molt variada i de traçat un xic sinuós -i un xic sobada en algun punt.

M. Alba a Rosa Sala.

Després, hem fet una alta via altament recomanable: la Joana (V+). Aquesta via és un festival de placa amb bon canto arreu, tot i que s'ha de saber buscar.

Per acabar, em poso a la Bomba (6c) amb el temps justet. Continuïtat d'anar-s'ho mirant bé fins a sota el sostre. Allà es pot reposar raonablement bé. A partir d'aquí cal endevinar els cantos bons, cosa que no he fet i m'he hagut de penjar. La cosa va més o menys recte a la xapa i així: cantet d'esquerra al bisell del sostre, una regleta dolenta de dreta, pla d'esquerra raonable, pujar peus i una llastreta que s'agafa avall amb la primera falange de tres dits o bidit molt fondo just al costat que he descobert baixant. Pujar peus a sobre el sostre (controlant un bon peu esquerre), allargar-se a un bon canto de gotes d'aigua a l'esquerra i posar-se bé de mans i peus per xapar. Després es va fent! A veure si me'n recordo la propera vegada -per això ho detallo aquí, jeje.


Encarant els desploms de la Bomba...

...i després de superar el pas clau.

La zona m'ha agradat. Queda pendent una nova visita!
 

dijous, 21 de gener del 2010

Calders Sud


Aprofitant que avui feia un bon dia de sol i que la tarda comença a allargar un xic -de moral que no en falti- avui hem fet una sortida de tarda amb en Jortx i en Tati. Objectiu: Calders Sud.

He començat escalfant a xxxx (6a+), que té una entrada curiosa i la resta d'anar fent. Els lolos Tati i Jortx estaven provant la via de la dreta de la Perdulari (Ruleta Russa) i he decidit fer-los companyia provant-la (la Perdulari). L'entrada és bastant dura -l'altra vegada no m'hi vaig pas saber enfilar- però avui ha sortit ben bé. Un tram en díedre i després una sortida un xic cap a la dreta on l'esperó que barra el díedre fa un xic de nosa. M'estiro per agafar el fil d'una aresta i ha resultat rom. Fracàs, doncs. Després de reposar penjat ho he tornat a mirar i ja he vist la manera.

Mentre reposava, en Jortx i en Tati han engalomat la Ruleta Russa fent servir una seqüència que sembla ser bastant millor que la que havien fet servir altres lolos. Ara, que té alguns passos que déu n'hi do!

Després li he fet un segon intent a la Perdulari (6b+) i ha sortit sense especials problemes. En Tati ha tingut l'amabilitat de fer-me unes fotos des de la seva reunió, el que permet tenir una perspectiva diferent de la típica, amb tot culs i peus:


Havent fet l'entrada de Perdulari...

... i a punt de fer el darrer moviment difícil de la via.

En Jortx, fent la via nova, de nom per determinar.

Després, en Tati ha fet Nap Buf i m'ha muntat la Sang i Fetge (6c) deixant una cinta llarga a un xapatge bastant xungo que hi ha precisament al pas xungo de la via. L'entrada és atlètica fins a un bec. D'aquí jo he d'ajudar-me rebotant d'una merdeta d'esquerres per llançar esquerra a un pla raonable on es poden ajuntar mans. Amb una cinta llarga es pot xapar d'aquí. Des del pla, ajuda amb la dreta en un forat rom (per mi millor que la regleta-forat magnesiada), una bicicleta amb dreta i llançament a un calb de dretes i pujar peus al pla on teniem les mans. La resta, anar fent. Li he fet dos intents, però no ha pogut ser. El segon, gairebé a les fosques, pitjor que el primer.

Jo mateix al primer intent de Sang i Fetge.

Queda confirmat que les tardes ja comencen a donar joc: a les 18:30 encara es veia el camí de tornada!

dissabte, 16 de gener del 2010

La Rambla


No és que ara estigui provant novens, sinó que avui hem estat a la Font de l'Ametlló amb en Pep i la M. Alba i moltes, moltes, moltes altres persones amb qui hem compartit la paret sense fer-nos cap nosa. Aquí tampoc no hi havia estat mai. Per arribar-hi, cal seguir les indicacions d'en Oskar, fins arribar aquí. L'arribada resulta sorprenent: vas caminant per terreny aparentment pla i de sobte s'obre un barranc. Unes cordes ajuden a baixar al peu de paret i començar la jornada.

De la zona cal dir que algunes vies tenen els seus anys però moltes han estat reequipades darrerament per en K. i altres. La roca és excepcionalment bona, amb varietat de configuracions: plaques, díedres, desploms... Això i el fàcil accés fan que sigui una zona bastant freqüentada.

Un dia variable: a primera hora tapat i solet després

En arribar hem anat fins pràcticament a l'extrem est de la paret i hem començat per la Canela-Massana (V) per entrar en contacte amb la roca. Després, ens hem posat a La Reina del Queroseno (V+). Són dues vietes guapes, però a la Reina ja s'ha de mirar i tibar un xic.

En Pep a la Reina del Queroseno.

A continuació, cap a l'esquerra a tibar dels dos costats de la llastra que fa la Tornassol (V+). Entrada atlètica per acabar trobant una zona més fineta. Recomanable, també.

Jo mateix a Tornassol.

Més cap a l'esquerra, hem continuat amb la Samba (V+), que recorre un diedret la mar de xulo per acabar sortint a l'esperó de la dreta. També m'ha agradat. Baixant hem aprofitat per posar les cintes a Carrasco, per fer-la després amb més comoditat :)

En Pep, a Samba.

Abans, però, hem fet Olèrdola (V), una vieta d'anar fent i gens desagradable.

M. Alba a Olèrdola.

I ara, el plat fort del dia, Carrasco (6b+). En Pep la té controlada i després de veure-li fer-la, no m'ha costat especialment. Els primers metres, desplomadets, es fan aprofitant el canto viu de la dreta. D'aquí, pujada de peus fins caçar un bustiaken enorme des d'on s'agafen dues preses no massa bones per anar a buscar una bona llastreta-escletxa i amunt.

Carrasco desploma que no és broma!

Aquí estic a Carrasco.

Hem anat seguint cap a l'esquerra i hem fet la petita joia Petit Príncep (V). Via molt maca, llàstima que es faci curta pel tram fàcil del principi. La resta, genial!

M. Alba a Petit Príncep.

Seguint més a l'esquerra, hem fet Crisi (V+) al mur característic. Aquí la roca és bona però no tan adherent com als altres trams de paret. La via, també recomanable!

M. Alba a Crisi.

Després d'aquesta, hem atacat la Bavaresa (V+) i, per acabar, m'he posat a Massana Canela (6a+) on he tardat un xic a trobar el canto salvador a la dreta. Quan l'he tingut, gas, amunt i avall que cal ser a dinar a casa -tard, però a dinar!

Acabant la jornada a Massana Canela.

Total, que en un matí han caigut 10 vies i totes elles m'han agradat! I en queden de pendents per algun altre dia!