Matinal gèlida la d'avui. Masoquisme en el seu estat més pur? No, millor: optimisme en el seu estat més pur! Perquè d'optimisme no en faltava aquest matí quan en Pep i la M. Alba m'han passat a recollir... Com que pintaven mal temps a la costa, hem decidit anar cap a l'interior. El destí ha estat el nou sector de la Vinya, just a sobre de Berga.
Amb un fred de justícia ens hem aproximat a la paret amb la confiança que el sol ens donaria alguna oportunitat. I així ha estat o, millor, hauria estat si no fos per un ventet que es girava de tant en tant i que et deixava ben glaçat. Per tant, hem hagut d'anar acumulant escalfor de tant en tant i esperar que la brisa no ens la prengués tota!
Hem començat per la via de més a l'esquerra (V), que és més interessant del que sembla des de baix. Després, hem fet un 6a de la seva dreta i a continuació un 6a molt llarg que ha resultat molt divertit, variat i mantingut. A continuació, un 6b que té la reunió a la meitat d'aquest 6a i a l'esquerra del 7a. Baixant d'aquí, a sobre se'ns ha posat un nuvolet a sobre i s'han acabat les possibilitats de fer res més. Així que, cap a casa!
En Pep a la primera via.
La M. Alba, lluitant per sortir al sol.
Un servidor, arronsat pel fred, enfilant-se.Es una zona petita, vàlida per alguna escapada. La roca és un calcari amb algun còdol incrustat de tant en tant, bastant adherent. Ofereix passets variats, amb llastretes, gotes d'aigua, adherència, foradets... L'equipament es veu nou tot i que el peu de via es veu netejat de fa temps. Cap a la dreta es veu algun tros de roca prou interessant encara, a l'igual que una agulleta uns centenars de metres més a l'esquerra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada