Castell de Subirats

Avui en Pep m'ha portat a visitar el Castell de Subirats, una altra zona nova per mi. Un sector ben popular, que es farceix de gent però on segurament podríem fer algunes vies abans no arribi la marabunta. I aquest ha estat, més o menys el guió: tranquilitat al principi i farciment al final.

Hem començat pel sector Cinema, fent una de les vies més llargues i variades: Delicatessen (6a). Passos de placa, de tibar-li, una fissura... Bona via!

En Pep a Delicatessen, via que fa honor al seu nom.

A continuació hem anat a fer la Hermanos Guerrero (V), a l'extrem dret. Uns passos de placa al principi són el punt on cal prestar més atenció. Després, canto a dojo fins al final.

En Pep a Hermanos Guerrero.

D'aquí hem anat a Noche de Frío (6a). Un inici de placa d'anar fent porta a un pas de tibar-li per entrar al díedre final. Els darrers metres també demanen alguna tibada...

A Noche de frío. Primer en Pep...

... i després jo.

Veient que la cosa s'anava omplint més i més, hem atacat la del costat, Només pels teus ulls (6c+). En Pep s'hi ha posat i ha anat treient els passos després d'estudiar-ho un xic. Havent-lo vist a ell i amb les cintes posades, m'ha sortit. Uns passos durs des de la xorrera, en lateral, a un bec i bidit, xapar, una pinça d'esquerra i arribada a cantos cada cop millors fins l'altra xapa. Després, un tram per relaxar-se i un passet de mirar-s'ho al final.

En Pep iniciant Només pels teus ulls...

... i jo que li segueixo els passos.

Atenent a la massa que ho envaïa tot, hem anat tornant cap a l'esquerra fins al sector triantle on ens hem posat a Pan de higo (6a+). L'entrada és extremadament fina fins a l'alçada de la segona xapa. Després vé un passeig fins encarar la paret final on hi ha un pas curiós de flanqueig a la dreta (i un mar de xapes). Val la pena dir que els primers metres són molt durs, amb uns peus francament dolents. Ha sortit, però apretant molt fort les dents. Com passa sovint, si els passos d'entrada fossin més amunt, la graduació de la via seria ben diferent.

Superada l'agonia dels primers metres de Pan de Higo.

Malgrat les previsions, ha fet un dia molt bo. Tant, que al sol ens rostíem -i el Pep amb màniga llarga! La zona m'ha semblat ben interessant. La roca, però, està bastant sobada pel pas continu de milers d'escaladors. Queden pendents algunes vies que semblen interessants!

Perles express

Avui havia de ser una sortideta matinal... i hem acabat a Perles! Hem tornat al sector dels Roures amb l'objectiu de tastar més vies de les que hi ha a la dreta de tot. Abans, però, hem començat pel cantó més clàssic, on la primera vegada no vàrem arribar a escalar.

Així, hem començat per la Me-Me (6a) i hem continuat amb Petit Príncep (6a).

M. Alba a Me-Me

En Pep als primers metres de Petit Príncep

Després ens hem posat a la Meteora (6b+), que va just al costat de la fantàstica Filigrana, que havíem fet la primera vegada. No ha decepcionat: entrada fina, un tram més tranquilet i una panxeta on s'ha de tibar fort.

En Pep a Meteora

Jo mateix, també a Meteora

A continuació hem anat cap a la dreta, a les vies noves d'en Belego. Allà hem fet Belladona (6b), amb uns passets ben curiosos al principi. Després, plaer en estat pur!

Jo mateix a Belladona

Baixant d'aquí he posat les primeres cintes a la del costat, Asterix (7a), i li hem fet un tiento. Amb la info que he aconseguit de baixada, en Pep se l'ha tret saltant. Recupero la corda i, just abans d'acabar, sorpresa: em baixa la cinta express de la segona xapa... enganxada amb la xapa. Femella i volandera cauen a la vora... Resulta que amb la vibració de la corda s'ha afluixat la femella que, evidentment, no deuria estar ben apretada. Poso la xapa i apreto la femella amb els dits en top rope i m'hi poso des de baix. Amb la flipada, ens fixem que al primer parabolt no se li veu cap fil de rosca, està molt entrat... quin iuiu!

Però m'hi he posat per baix, i ha sortit!

Jo mateix engalomant el projecte del dia, Astèrix (7a)

El resum: un dia ben aprofitadet, amb poquetes vies, però molt bones i exigents. L'ensurt de la xapa ha estat només una anècdota, però deixa una estranya sensació al cos...

Les Pucetes

Aquesta tarda bufava bastant vent. Vent de ponent i no feia massa fred... calia buscar un lloc poc ventat, així que en Pep ha proposat anar a Les Puces. Feia molt de temps que havia ullat les parets que quedaven a la dreta del viaducte, anant cap a Barna, i sabia que hi havia vies. En Pep ja hi havia fet alguna visita i, per tant, coneixia el terreny.

Es tracta d'una zona petitona però es veu que s'hi ha treballat de valent, tant en l'aproximació com en els peus de via. Les vies són peculiars, algunes de molt bones, sobre una roca especial que sovint permet assegurar-se amb ponts de roca, sense haver de posar expansions.

Hem començat escalfant per unes vietes que hi ha a la dreta del sector central, després de pujar uns metres cap al nivell superior. Per aquí hi ha un forat del que en surt un airet frescot... valdria la pena saber fins on comunica! El Pep ha triat dues vietes (V+ les dues) que han resultat bastant disfrutones i que donen una idea de què va la zona.

Les primeres vies que hem fet comencen sobre el replanet.

Després hem baixat cap al sector central i hem fet una via que comença per un desplom fissurat per anar a buscar la placa de la dreta i que acaba sortint a la part alta de la paret (6a, probablement):

En Pep tibant de valent.

A continuació, un viot espectacular: l'esperó més evident que hi ha al sector central, que sembla que s'anomena St. George Day (6b+). Una entrada curiosa, de tibar-li fort però amb bon canto porta a una zona més tranquila. Després, un pas dur a l'alçada de l'únic parabolt (la resta són bons ponts de roca) i entrada a la reunió per terreny més còmode.

En Pep als primers passos del fantàstic esperó.

Jo mateix als darrers moviments de St. George Day.

Després en Pep m'ha portat, travessant una zona poc fressada, a una altra zoneta més a la dreta, on hi ha tres vies més. Nosaltres ens hem posat a la del mig, que ha resultat ben disfrutona, probablement 6a:

A la via central del sector dret...

... tota ella sobre ponts de roca.

En aquesta via hem posat un friend després del darrer pont de pedra, tot i que es passa sense.

En acabat, hem desfet el camí, hem anat a visitar la zona esquerra i hem fet una vieta que comença amb conglomerat montserratí per un esperonet poc marcat, continua per arenisca i acaba amb roca variada:

Conglomerat montserratí al sector de l'esquerra.

Entrada dureta, d'anar a buscar un bidit, una franja plana i un bon canto que salva la jugada. No en sé gran cosa, probablement 6a+ o un xic més tenint en compte l'entrada.

En resum, una zona especial, que sens dubte ha estat molt ben cuidada pels seus creadors. Vies úniques, algunes d'elles ben interessants.

Perles

Avui hem tornat a ser en Pep, l'Alba, la Rosa i jo mateix. Hem enfilat cap a Perles on hauríem d'estar arrecerats del vent i així ha estat. Finalment un dia esplèndid!

Hem anat als sectors més clàssics de Perles, començant pel Roc d'en Solà. Hem començat fent la Lluna de Mel (6a) i Noches de Bohemia (6a). Entrada curioseta a la Lluna de Mel i anar gaudint després. Passada la reunió intermitja, ambdues es redrecen amb alguns passos ben interessants.

Noches de Bohemia i Lluna de Mel

Inici delicat a Lluna de Mel

Una perspectiva diferent, gentilesa d'en Pep.

Despŕes ens hem posat a Kalkaris (6a+) i Alinyencs (6a). Kalkaris és fina però es pot anar fent raonablement bé llevat d'un pas on he hagut de resar en un pas sense res abans de pillar una llastra invertida (molt dolenta venint de baix). Alinyencs, per contra, és un festival de canto.

Després del pas dur de Kalkaris

Canvi: jo a Alinyencs i en Pep a Kalkaris

La M. Alba a Kalkaris

La Rosa i la M. Alba a Alinyencs i Kalkaris

Després d'aquestes magnífiques i llargues vies, hem canviat de sector per anar al Roc d'en Betriu, on hem començat pel díedre Mirador (V+).

La Rosa a Mirador.

Després la Rosa ha donat per acabada la jornada i jo encara m'he posat a Bloc Suspès (6a) i a Rostoll (6b).

La Bloc Suspès és interessant i mantinguda. Cal anar-ho controlant però es va fent. A Rostoll hi ha uns primers metres bastant fins i mantinguts. Un tramet vertical on cal llegir bé l'itinerari, especialment per xapar la que em vé a la foto anterior. Després hi ha un repòs excepcional per encarar un bon desplomet amb canto generós.

I ho hem deixat aquí. De baixada cap a Ponts he hagut de colaborar amb un donatiu als mossos en un radar camuflat en algun 70. Mira que posar-lo de baixada quan l'ambientillo era de pujada! grrrrr :(

Sort que els xipirons del dinar han donat un final feliç, malgrat tot!

Cargolaire

Avui es tractava de que em (ens) toqués l'aire una estona. Així que ens hem plantat al Cargolaire sense plans gaire definits. Feia temps que tenia ganes de provar la Canvi d'Aires (6c+), així que ens hem quedat al principi i hem començat escalfant a la Tarda de Sant Joan (V+). Després, a la Brams (6b) on m'he hagut de penjar a la darrera xapa per estudiar la sortida (ja ho diu el refrany: "qui no té memòria ha de penjar-se").

Jo mateix a Brams.

Ens hem donat per escalfats, així que m'he posat al projecte del dia, la Canvi d'Aires. Vaig treient els passos fins la penúltima xapa on m'ho miro i remiro un munt de vegades sense veure-hi la manera. Avall i ja ho miraré amb més calma d'aquí una estona. La calma que necessitava m'ha empès a muntar-la en top rope i estudiar els passos. Ho he tret sortint per la dreta a agafar unes orelles no massa bones, pujar de peus i anar passant cap a l'esquerra fins la darrera xapa. De la darrera a la R també hi ha un bon tomàquet. Suposo que s'ha de fer un xic per l'esquerra tot i que la roca fa un xic de por. Queda pendent!

Mentrestant en Jortx ha anta fent algun tast al primer dels seus projectes del dia i finalment se l'ha embutxacat!

En Jortx a Saltamarges.

Jo ja he quedat servit i he acabat assegurant al company a una altra de les seves vies pendents Aquesta jo ja l'havia feta i m'ha fet pujar la moral veure com els lolos també han de lluitar de valent. No cal dir que també se l'ha apuntada!

El mestre a Maleïda i grollera.

I amb això hem tancat la sessió.
 

Kiel birdo sur drato

Kiel birdo sur drato
au drinkulo en nokta debato
strebis mi lau mia volo
al libereco*

No us ha passat mai, mentre esteu sols a la muntanya, que una canço es manté una i altra vegada a la vostra ment? Avui, mentre tornava a fer una de les meves activitats favorites, els 1000 metres de desnivell que separen Monistrol de Sant Jeroni a pas lleuger, no m'ha abandonat aquesta cançó.

Fa uns anys, quan sovint tenia llargues reunions a Barcelona i tornava a casa esgotat mentalment, intentava fer aquesta mateixa escapada per esgotar-me físicament. I recordo el contrast que em suposava pensar que feia només unes hores jo estava voltat de personatges tocats i posats (i jo un més entre ells) mentre ara gaudia de la llibertat. I pensava que si algú em veiés pensaria que estava mig boig fent el canvi de vestuari a correcuita a Monistrol per tornar-hi unes hores més tard suat i esgotat però feliç.

Avui, després de molt de temps de no fer cap caminada, he resseguit novament el conegut camí. Malgrat la manca d'entrenament i el fang i fins i tot la neu que he hagut d'aixafar, he arribat al punt culminant de la muntanya màgica en el temps previst, sense trobar ningú en tot el camí, sols amb l'agradable companyia dels meus pensaments i la cançó d'en Jacques Yvart ressonant.

De baixada, l'aire fresc de la canal, la parella desorientada, el gavatxo curiós, l'escalforeta de l'aire primaveral a les parts soleies i el grup d'escoltes m'han anat tornant progressivament a la realitat...

* Jacques Yvart canta en Esperanto Bird on a Wire de Leonard Cohen
 

Verdonitis

Estem passant uns dies complicats... i per això avui ha caigut una escapada molt curteta al Cargolaire amb la Rosa. Ens encaminem al sector solarium, on comencem per la Societat del malestar (V+).

La Rosa i la Societat del malestar.

A continuació, fem la Solarium (6a). Si no fos perquè a la primera visita al Cargolaire ja m'havia sortit, no sé pas si avui l'hagués tret! M'ha costat un munt trobar una manera de no patir-hi gaire, tant que ha servit per acabar ben escalfat :) La Rosa l'ha feta sense gairebé despentinar-se, és el que passa quan et creues... Avui portava de cap atacar la Verdonitis, però anant tan malament a la Solarium...

Jo mateix, lluitant la Solarium...

... i la Rosa, passejant-s'hi.

Baixant de la Solarium he posat cintes a la Verdonitis (6c) i li he fet un intent en top-rope. De l'altra vegada recordava una entrada inhumana i després un terreny prou complicat. Avui li hi vist color: superada l'entrada he anat veient com treure-ho força bé llevat del xapatge de la segona -ja ho veurem.

M'hi he posat des de sota i he fracassat al primer pas. Torno a baixar i aconsegueixo treure'l... bé! A més, faig un canvi de peus que em deixa xapar bé la segona... està clar que ha de sortir! Efectivament: sols ha calgut anar controlant la resta i a la butxaca!

Jo mateix engalomant la Verdonitis.

Amb els deures fets, encara hem tingut temps per prendre un xic el sol a peu de via abans de tornar cap a Manresa, a visitar la iaieta a l'hospital i fer-la caminar un xic.

Facultat d'història

Retrobada històrica a la Facu amb en Pep Ll. i en Màrius, amb qui no havíem coincidit des de feia dècades, junt amb en Pep i la M. Alba. A Manresa hem estat dubtant sobre on anar, però hem descartat llocs i ha quedat la Facu, on jo tenia deures pendents.

Després d'una parada per esmorzar (moltes felicitats per endavant, Pep Ll.) ens hem plantat al pàrking i -oh miracle- hem estat els primers! Així que hem decidit anar primer a la part de la dreta on no havíem estat el darrer dia amb la idea d'anar a l'esquerra a mida que s'anés atepeïnt de gent, cosa que ha esdevingut ben aviat!

En Pep Ll. i jo hem començar per l'esperonet on he deixat els trastos, que ha resultat ser una via 10: La Cesca (V+). Després hem fet la que havíen montat els altres, que diria que deu ser la Lourdes o la Montserat Bardí (V).

Als primers metres de Cesca.

A continuació ens hem posat a la Xavier Rabat (6a+). Aquesta és notablement més difícil que les altres, amb alguns passets de placa curiosos, especialment sense saber-ne els trucs -que no sé si n'hi ha. A vista m'ha semblat que li estaria bé un plus de més!

Com que la cosa s'ha anat omplint nosaltres dos hem tirat cap a la banda esquerra on jo hi tenia deures pendents. Hem començat per Les Neus (6a+), una via per disfrutar de valent on la dificultat està a la part que desploma un xic.

En Pep Ll. a Les Neus.

A continuació tenia ganes de fer Marta 82 per posar cintes a La Bomba. He començat pel díedret de La Bomba pensant que la via anava per allà però no he vist assegurances enlloc... i he deduit que la Marta 82 comença igual que Les Neus. Com que ja hi estava posat, he decidit continuar per La Bomba posant cintes. He anat lluitant i aguantat als desplomets d'abans del sostre, amb alguna remada llarga, m'he refet a sota el sostre i he encarat el pas. No recordava haver-me d'estirar tant per agafar la regleta de dretes i he hagut de buscar la d'esquerres per poder caçar la llastra bona. Una bona tibada, les gotes d'aigua a l'esquerra i ja estava xapant... Misión cumplida! Aquest 6c s'ha hagut de lluitar però ha caigut!

A La Bomba.

Després hem fet la Marta 82 (6a) començant per Les Neus. Un alejillo amb bon canto quan es deixa Les Neus i entrem a la zona complicada on cal anar negociant per aquí i allà. Per arribar a sota el sostre hi ha un bon canto amb un pas ben llarg fins la fissura. Baixant he vist algun forat a l'esquerra que ajudaria. Finalment, bavaresa atlètica fins la R. Diria que és igual o més difícil que Les Neus, que sols té un pas.

I amb aquesta hem tancat la sessió per avui i hem arribat a dinar (tard) a casa, no sense abans fer-nos una foto de grup i un tanto al bar :)

Els Lolos d'avui.

Bloc a Sant Joan

Tarda de bloc a Sant Joan amb en Tati, que ja havia quedat per blocar. Feia un munt de temps des de la darrera vegada i avui hem visitat el Dau, el Trinquela, la Visera, el Pessebre i el Cementiri.

Fracàs absolut a l'aresta SE del Dau per la cara sud, on sols he aconseguit fer el flanqueig per començar a escalfar i l'aresta SE per la cara est. Alguna tibada amb èxit a el Trinquela (crec), visita a la Visera per pendre vistes i baixada cap al sector dipòsit. Una via senzilla a el Pessebre, que ha havia fet i prendre vistes al flanqueig del Cementiri.

Després hem pujat a sobre el camí que puja a Moncunill on els bous han estat barallant-se amb el Cerví. Guapo!

Gèlida /2 (La Vinya)

Matinal gèlida la d'avui. Masoquisme en el seu estat més pur? No, millor: optimisme en el seu estat més pur! Perquè d'optimisme no en faltava aquest matí quan en Pep i la M. Alba m'han passat a recollir... Com que pintaven mal temps a la costa, hem decidit anar cap a l'interior. El destí ha estat el nou sector de la Vinya, just a sobre de Berga.

Amb un fred de justícia ens hem aproximat a la paret amb la confiança que el sol ens donaria alguna oportunitat. I així ha estat o, millor, hauria estat si no fos per un ventet que es girava de tant en tant i que et deixava ben glaçat. Per tant, hem hagut d'anar acumulant escalfor de tant en tant i esperar que la brisa no ens la prengués tota!

Hem començat per la via de més a l'esquerra (V), que és més interessant del que sembla des de baix. Després, hem fet un 6a de la seva dreta i a continuació un 6a molt llarg que ha resultat molt divertit, variat i mantingut. A continuació, un 6b que té la reunió a la meitat d'aquest 6a i a l'esquerra del 7a. Baixant d'aquí, a sobre se'ns ha posat un nuvolet a sobre i s'han acabat les possibilitats de fer res més. Així que, cap a casa!

En Pep a la primera via.

La M. Alba, lluitant per sortir al sol.

Un servidor, arronsat pel fred, enfilant-se.

Es una zona petita, vàlida per alguna escapada. La roca és un calcari amb algun còdol incrustat de tant en tant, bastant adherent. Ofereix passets variats, amb llastretes, gotes d'aigua, adherència, foradets... L'equipament es veu nou tot i que el peu de via es veu netejat de fa temps. Cap a la dreta es veu algun tros de roca prou interessant encara, a l'igual que una agulleta uns centenars de metres més a l'esquerra...

Gèlida

Gèlida tarda la d'avui a Calders Sud... Però ja se sap, "la cabra tira pa'l monte" i en Jortx i un servidor no ens hem arrugat i ens hem plantat al mirador de Calders. Feia un bon fred i bufava un bon vent, però ens hem acostat a peu de paret a veure si es podia fer quelcom... i s'ha pogut!

Escalfar, el que es diu escalfar, no ho he aconseguit però amb aquest objectiu he tornat a fer la via xxx (6a+) que l'altre dia va servir per al mateix. Després, en Jortx em munta la Kale Borroka (6b+). Li he arribat a fer tres pegues sense aconseguir res de bo. Havent xapat la segona s'han de pujar peus i pillar un tridit bastant bo, però no hi ha manera. Provant el pas acaba sortint però fer-ho seguidet és una altra història. Més amunt també hi ha el seu tomàquet... En fi, queda pendent!

En Jortx ha tingut valor d'inmortalitzar un dels meus pegues a Kale Borroka...

Mentrestant en Jortx s'ha tret de sobre un parell de suposats 6b+'s bastant inhumans. Almenys algú que va tatxant!

A cada via que hem fet ens hem anat abrigant més i quan ha marxat el sol hem toca el dos ràpidament... i hem arribat a casa ben d'horeta!

Os de Balaguer

He estat uns quants dies sense tocar roca perquè notava alguna molèstia a l'espatlla. No gran cosa, però he pensat que més valia deixar-ho reposar un xic... Per tant, avui ha estat la prova, i ha sortit força bé!

Avui ens hem tornat a retrobar els quatre grimpaires: En Pep, la M. Alba, la Rosa i jo mateix. El dia pintava bé però amb vent als extrems del país. Nosaltres hem enfilat cap a Os de Balaguer (41.8764,0.7115) i també hem quedat ventadets, però s'ha escalat la mar de bé. Això sí: hem hagut de córrer més d'una vegada per rescatar alguna cosa que el vent s'enduia, sobretot al primer sector que hem visitat.

La primera zona ha estat la "Tot un plaer"on hi havia algun cinquè per començar a escalfar motors. En Pep i la M. Alba es posen a l'Esperó de ponent i la Rosa i jo a Els primers passos (V+). Després nosaltres ens posem a l'Esperó de ponent (V), ben ventadets!

La Rosa a Els primers passos...

... i a l'Esperó de ponent.

A continuació hem fet Pastures de Voltor (6a). Una entrada plaquera i bonica per flanquejar a la dreta esquivant un arbre i un final atlètic configuren una via ben variada.

A Pastures de voltor: en Pep

Les nenes, a Els primers passos i a Pastures de voltor.

La Rosa tibant fort a Pastures de voltor.

Aprofitant que en Pep hi ha posat les cintes ens posem a Tot un plaer (6a+) que comparteix entrada amb l'anterior. Després segueix recte per agafar una fissura al final de la qual hi ha uns moviments curiosos en tendència a l'esquerra.

De mica en mica ha anat arribant força gent. Nosaltres canviem de sectoret per anar a fer Una de calç (6a+) i Una d'arena (6b). La de calç té una entrada bloquera, una zona de placa fineta, una panxeta on cal anar a buscar els bons cantos i un final de placa suavet i guapo. La d'arena té una entrada de bloc bastant més durilla, un repòs i un altre passet abans d'entrar a una placa fina. A partir d'aquí cal encarar el desplomet, que es resol bé a base de passos llargs.

Jo mateix a Una de calç...

... i a Una d'arena.

La Rosa (esquerra) a Una de calç i la M. Alba a Una d'arena.

En Pep i la M. Alba han anat baixant i han esperat que quedés lliure la Kin-tostao. Quan hi arribem, ells ja hi estan i decideixo posar-me a la del costat, Kin-matao (6b+). Ha anat bé per treballar l'"a vista", que és el que mola! Entrada amb bastants passos amb canto bastant petit. Després hi ha una llastreta on s'ha de tibar de valent fins a poder reposar a la repisa que fa a la part superior. A partir d'aquí cal mirar-se els primers moviments i després anar fent fins la reunió.

En Pep a Kin-tostao.

Jo mateix a Kin-matao.

Baixo i em poso directe a la Kin-tostao (6a), per acabar de rematar el dia. La Rosa també la fa -tot i que després de la d'arena ja deia que havia acabat la sessió- i sense despentinar-se! Una via molt guapa! Està clar que a les nenes els haurem de donar més canya, que s'enfilen per tot arreu!

I, de tornada, hem agafat forces a Ponts (41.9175,1.1866), on hi ha bona teca encara que arribis tard... un bon final per un altre dia excepcional!