dissabte, 17 de juny del 2023

Berga l'Arcada

Fa uns dies l'Ana tenia ganes de tornar a la roca. Avui he quedat amb ella més el Pep i el Xevi. Tant amb l'Ana com amb el Xevi ha estat un retrobament després de molt de temps. A veure si poc a poc tornen a l'activitat regular.

Hem decidit pujar cap al Berguedà i ens n'hem anat cap a l'Arcada. Jo porto uns dies sense escalar i m'està bé qualsevol opció i en Pep tenia ganes de provar unes vies que ell pensava que no havia fet mai. Després ha resultat que sí, però!

Hem començat fent Terra Lítica (V+). Una vieta d'anar fent amb alguns passos de placa on t'ho has de mirar una mica, per entrar a la reunió cap a la dreta.


L'Ana a l'esquerra i en Pep a la dreta.

Quan baixa l'Ana es posa directament a la dreta, a fer La Prostitució Espanyola (V+) on els companys han estat mentre naltros estàvem a la Terra Lítica. Del mateix estil, amb un pas a l'esquerra interessant i potser una mica més senzilla que l'altra.


I aquí, l'Ana a la dreta el Xavi a l'esquerra.

A continuació hem fet Frizzante (6a+). Via més llarga que les anteriors, estètica i xula, on s'ha d'anar mirant bé per trobar el millor camí. L'Ana s'hi ha posat des de baix i ha fet tots els passos però ha tingut una petita caiguda. Podrà ser un bon projecte per un altre dia!

En Pep ha deixat cintes a Tanti Auguri (6b) i m'hi poso. L'he fet algunes vegades ja i té la seva gràcia, sobretot a la part final, on s'ha de navegar primer per l'esquerra i després per la dreta. Xula.

Com que la corda ve bé, em serveix per fer un top-rope a L'Art de la Guerra (6c). L'havia encadenat fa un temps però ja no recordava gran cosa. M'ho he mirat una mica mentre baixava però no ha estat suficient per encadenar en top-rope. M'he hagut de penjar al moviment de posar els peus a sobre la repisa. Confirmo que el millor és fer-ho amb una llarga remada horitzontal d'esquerra a dreta, a pillar el canto que s'endevina bo. Després però encara hi ha l'apretada agònica, sense peus, per superar el muret compacte. Després, ha anat sortint amb certa fluidesa i tot. Estic content.

Mentrestant el Pep i l'Ana estan treballant a la dreta, a El Poder de l'Aurora. Jo decideixo posar-me a Aquesta No (6c) posant cintes. L'he encadenat però he hagut d'apretar força en diversos llocs. Un, al principi de tot, que és llis, llis! Després, al mur final, hi ha un parell de moviments que costen. Però mirant i remirant he pogut trobar formes de fer-los. En algun lloc he fet caure alguna cosa amb el peu... no sé pas què pot ser. No ha tingut conseqüències.


L'Ana fent El Poder de l'Aurora.

Els companys ja en tenen prou i ens n'anem cap a casa amb una bona collita. Això sí, poques fotos avui!


dimarts, 6 de juny del 2023

Això es repeteix com l'all...

Amb el Ramon torno a the Papas and the Mamas! Avui fem, en primer lloc, un parell de vies al sector clàssic. Comencem amb la #7 (V+) fins dalt, una via xula, d'anar fent però que et va demanant fins al darrer pas. El Ramon l'encadena amb solvència.



Escalfant.

Després fem la Kiowas (V+), just a la seva esquerra, i l'allarguem fins dalt també. Aquí el company ha optat pel top-rope...


Escalfant més i ja ens rostim...

A continuació ens n'anem al sector de la dreta, d'on ens va treure la pluja l'altre dia. Em poso a Mulà Humar (6b+). M'hi poso des de baix, a vista i posant cintes... i l'encadeno. Diria que és més senzilla que el 6a. De fet, diria que tot aquest sector està molt mal graduat, com veurem més endavant.


Al 6b+.

El Ramon s'hi posa en top-rope i també la fa sense despentinar-se...

Després ens posem a Llunàtics (6b). Aquesta l'havia fet fa temps amb l'Ernest i recordo que s'havia de treballar. Avui m'hi he posat i he anat pujant, pujant i pujant fins a la sortida del crux on m'he embolicat i m'he penjat. S'ha de saber on anar, per anar bé...


A Lluniàtics.

I baixant encara poso cintes a la de la seva dreta, Herri Batasuna (6b+). L'altra vegada ja em va semblar inhumana. Avui m'ho ha tornat a semblar! La placa inicial és llisa i dura. Després toca passar cap a la dreta superant el desplom, que es pot fer. I la part final desploma i té canto força xic... No li he vist color. Diria que, com a mínim és 6c+. El que és evident és que no té ni punt de comparació amb el primer 6b+ que hem fet aquí...


a Herri Batasuna no hi veig color...

El Ramon ja no s'hi posa i ens en tornem a casa, que ja es fa fosc... Com deia, en aquest sectoret la graduació és peculiar en el sentit que no es preserva ni l'ordre de dificultat. El fet que hi hagi fins a 7c segurament ho explica.
 

dissabte, 3 de juny del 2023

Més Mamas amb pluja al final

Ja sabeu com acabarà la cosa, doncs. Avui he sortit amb el Ramon i, al final, hem tornat a parar a The Mamas and the Papas. Hem començat pel mateix sector que l'altre dia i després hem anat cap a la dreta.

Avui per escalfar hem fet Peix de Roca (V+). Via guapa, amb un ressalt al mig i un altre a dalt. Xula i serveix per escalfar!


Escalfem a Peix de Roca.

A continuació, la Iaia Iaia (6b) que volia fer l'altre dia. L'havia fet fa anys però no en recordava res. Sí que vaig veure que la primera xapa era a can pixa i avui li he dit al Ramon que em passés la primera cinta mentre baixava. La via es va fent bé fins a sota la franja horitzontal que ratlla la paret. Aquí hi ha un passet delicat (i un xapatge allunyat). Després, còmodament, es xapa el primer bolt del ressalt i toca mirar com fer-ho. Esquerra a una lateral, pujar peus i remada fins un bec semi-bo de dreta. D'aquí vaig a un forat d'esquerra i canvio mans per xapar amb més comoditat. Veig magnesi a una bústia roma un xic a la dreta i hi vaig, tibo una mica i busco quelcom per les mans... en va. Em deixo anar i faig una bona volada, amb aturada suau, fins tres xapes més avall. Hi torno i veig que el millor és sortir recte amunt: des del forat del que he xapat, pujar peus i anar a buscar una pedra blanca que es fa prou bona, ajudant amb alguna cosa. D'aquí, pujar peus i pillar un bon forat per l'esquerra. Després queda el ressalt final, amb un pas amb nyapa d'esquerra que permet pujar peus cap unes laterals: dreta primer i esquerra després.


La Iaia Iaia ens ha fet treballar. Faltava escalfar una mica més segurament...

El Ramon li fa un pegue sense gaire èxit. Jo li faig un segon i encadeno sense problema. El segon del Ramon surt una mica millor, però només una mica!

Curiosament avui també ha arribat gent, però només un grup de quatre que han estat escalant i comentant la vida, resultats electorals inclosos. Quan hem acabat el segon pegue a la Iaia Iaia ens hem preparat per anar al sector dret i ells també anaven a fer-ho!!! Però quan han vist que hi anàvem han optat per quedar-se allà.

A la dreta hem fet Peluts No (6a). Començament durillo on cal saber llegir bé la manera menys dolorosa de fer-lo. Jo no ho faig i me'n vaig avall inesperadament... Torno a començar i, ara sí, amunt i força! Via xula, amb un ressalt final guapo.

 
A Peluts No. Hi ha més feina del que seria normal!

A continuació ens posem a Mr Danger (6b) que no he fet mai. Surt prou bé, fins i tot diria que és més senzilla que l'anterior (?). El ressalt final potser és el que demana més, però l'he resolt prou bé anant a buscar un bolo marró per la dreta i tibada i amunt.


En canvi, a Mr Danger potser n'hi ha menys.

Baixant posem cintes a la veïna de l'esquerra però quan en Ramon posa el peu a terra comença a ploure unes gotes prou grans com perquè l'hagi fet en A0-força ventral ràpidament. Pleguem trastos plovent ja i ens remullem bé fins arribar al cotxe. Collonut! M'hagués sabut greu que el dia hagués aguantat després d'haver abandonat!

Això sí, caldrà tornar-hi un altre dia!!!



diumenge, 28 de maig del 2023

Pla B: The Mamas and the Papas

Avui, dia d'eleccions, hem sortit amb en Pep. La idea era anar cap al Totxo de Ponent, però un cartell abans d'arribar-hi ens advertia de la prohibició d'escalar-hi fins no-sé-quan. Ens ha fet mandra anar cap al Serrat del Muntaner així que hem enfilat cap al totxo de  The Mamas and the Papas.

Hem començat fent la #5 (V+). Una via llarga, amb diversos ressalts xulos, que serveix per escalfar i on s'ha apretar una miqueta! En Pep també la fa per escalfar i li surt la mar de bé.

 
Escalfant a la #5

A continuació ens hem posat a Iroquesos (6a). Aquí hi ha una mica més de feina. Jo hi he fet una bona apretada tot i que ha sortit. Això sí, un xapatge l'he hagut de fer amb la xapa a la panxa perquè no veia pas com deixar-me anar... Segurament amb la cinta posada es pot xapar abans de fer el pas.


A Iroquesos.

Després he volgut posar-me a la de la seva esquerra, a l'esquerra de tot, la Nyam Nyam (6b+). Aquí cal tibar bastant més! Era com si anés a vista perquè fa un munt d'anys (11 i 7) que la vaig fer... Gairebé m'hagués sortit posant cintes però no he trobat el canto bo que permet sortir de les dificultats. Al segon pegue ha sortit sense massa dificultats. Tot i això, després hi ha un ressalt que se les porta també!

Al segon pegue, surt la Nyam Nyam.

D'aquí hem anat a la dreta de tot perquè la zona s'ha anat omplint a vessar! Segurament tothom ha vingut aquí avui. Hem gaudit d'un bon overbooking!

A la dreta de tot hem fet Aromes de Papiol (6a). La primera xapa està refotudament amunt i és gairebé un suïcidi anar-la a buscar. Però poc a poc hi arribo. Després ve un mur més que compacte que em costa de llegir. Faig un passet agafat d'alguna nyapa d'esquerra i l'arrenco. Me'n vaig avall sense conseqüències més enllà d'una pelada als nusos de la mà. Al cap d'una estona hi torno i encadeno. L'he trobat molt rabiosa!

Després m'he posat a Neurona (6a+) just a la seva esquerra. D'estil similar a l'anterior, surt amb alguna apretada i no se'm trenca res.

Tenia ganes de provar la Iaia Iaia (6b) però està ocupada. Esperem per si queda lliure després del pegue que li està fent un escalador però finalment passa el temps i toquem el dos perquè jo he de ser d'hora a casa avui.

Això ha semblat la rambla però hem pogut escalar la mar de bé. Les vies són bones, ben assegurades excepte alguna primera xapa i la roca bona, malgrat que he petat un canto i algú altre un altre... Seran les pluges d'aquests dies!



diumenge, 21 de maig del 2023

Esquivant la pluja a Collbató

Avui hem sortit amb el Pana i hem enfilat cap a Collbató, que la previsió de temps pintava millor que al Berguedà.

Volíem anar cap al Beat, escalfant prèviament a alguna banda. Com que avui el Sr. Murphy no feia festa, els únics escaladors que hi havia a la zona, una parella francesa, estaven on volia escalfar... Total, que ens n'hem anat un xic més amunt, al bony de sota el Beat, on ens hem posat a la #33 (6a) per escalfar. Una via xula, exigent, amb roca que ha estat molt tocada, però amb prou bon tacte malgrat tot.


Escalfant al 6a del bony de sota el Beat.

Després volíem anar cap al Beat, però el Sr. Murphy s'ha esforçat i ha enviat un parell d'escaladors francesos a fer el 6b del Beat que hauria d'haver servit per seguir escalfant. Així que improvisem un pla B i en Pana es posa a la #35 (6b) baixant de la #33. Jo la recordava bloquera de collons i ho és. Tant que tots dos hem fet A0 perquè ens hem entestat a fer-ho més o menys recte o per l'esquerra. Baixant he vist que tocaria anar per la dreta, amb apretades igual, però raonablement dignes.

Després hem anat al Beat, a fer la #38 (6b) que ja està lliure. En Pana la gaudeix i jo també! Baixant poso alguna cinta a la #40 (7a), que era el projecte del dia, on el company francès ha fet unes quantes volades bastant espectaculars.




La #38 (6b) és molt guapa!

Segurament han estat aquestes volades que han fet que el company em proposés de muntar-la jo... Així que, descanso un moment i em poso mans a l'obra. Un primer tram arrampat, de tràmit, fins arribar al primer mur. Aquí hi ha bona presa i en algun moment toca seguir una mica la fissura. Aquí arrenco un canto i me'n vaig avall! Hi torno i vaig fent prou bé fins a sota el primer desplomet, on el francès ha fet la primera volada. Per si les mosques m'he deixat un bon allargo que em permet xapar còmodament. Trobo una manera prou bona de sortir-me'n i segueixo amunt, amb bon canto i zones on reposar. I així m'acabo plantant a sota el desplom final on hi ha tot el tomàquet. Una primera tibada com sigui fins arribar a un bon bolo evident, on hi caben les dues mans. Millor deixar-hi l'esquerra i remar amb dreta a una mini bustieta a la V que forma la paret a la dreta. No és una meravella, però serveix per anar amb esquerra a la cresta evident, que és bona per la part baixa per la mà esquerra (xapar). Aquí el que toca és: dreta a un bidit, esquerra a una regleta força a l'esquerra, dreta a la vora i aquí (xapar aquí) posar peus bé i, idealment, creuar dreta per pillar una bona bústia amb la dreta (o xapar aquí!). Posar-hi la mà esquerra i anar a buscar una altra bústia en lateral amb la dreta, mig creuant. D'aquí, esquerra a un bonyet que permet pujar peus i improvisar qualsevol cosa per xapar la R. 

Jo m'he endut la canya per si les mosques i l'he fet servir perquè la duia. Si no, hagués muntat bé en A0 a la zona difíci (crec!). En Josep li fa un top-rope i baixa emocionat, amb ganes de tornar-hi.


La #40 (7a) ha estat el projecte del dia (i del dia que ve, com a mínim!)

Jo li faig un darrer rop-rope intentant encadenar, però no me'n surto. Les darreres tres xapes són molt dures! Acabo matisant els moviments com m'he apuntat a dalt, però no aconsegueixo encadenar-los... cal més força!

Amb això ens donem per satisfets. El Beat té vies molt llargues, així que hem escalat bastants metres. El bony del principi sols serveix per treure la son! Hi tornarem, perquè el company està on fire! Al final hem estat xerrant i explicant batalletes (el company que jo no sé francès) amb les altres dues cordades que hi havia (a la primera se n'ha afegit una altra) i encara ens han recuperat una cinta que m'havia deixat al 6b!

Al final, el dia ha estat radiant fins l'hora de marxar!

dissabte, 13 de maig del 2023

Treballant més

Amb l'Ernest i el Pana ens n'hem anat direcció al Grau de la Mola, on l'altre dia ja vam estar-hi treballant. Avui l'Ernest ha muntat una reunió i hem estat tastant una via. Una primer meitat curiosa, amb passos xulos fins a un bon repòs. Després, un mur dur, amb un pas d'entrar-hi molt exigent i després algunes apretades més. De fet, no es relaxa gaire enlloc, fins i tot l'entrada a la reunió té la seva tela...

Mentrestant jo m'he despenjat per una altra banda i he estat fent feina de neteja per una fissura interessant. Ha calgut fer caure algun roc inestable i també ha calgut fer uns bons treballs de jardineria perquè els primers metres estaven amagats rere els boixos. Després li hem fet un tast en top-rope i ens ha agradat. Això sí, només l'ha encadenat l'Ernest, cosa que ja ens diu alguna cosa...

De moment, sense fotos.

dijous, 11 de maig del 2023

Calders, les Hectàrees

Aquesta tarda de meteorologia dubtosa ens n'hem anat a Calders, a les Hectàrees. Hi havíem estat fa uns dies, no és una meravella, però està a un minut del cotxe en cas de necessitat. Avui, a més, estreno cas nou, segurament a partir d'ara ja no em veureu amb el Black Diamond de calimero ;)

Avui hem començat per la dreta, amb Percentil (V+). Entrada vertical, amb franges, algunes romes, i alguna apretada. Després se'n va en diagonal a l'esquerra, cosa que li dona alguns metres més. Està prou bé i serveix per posar cintes a la següent.


Escalfant, si és que se'n pot dir així, a Percentil. Maca, però curta.

Amb les cintes posades, em poso a Apreta que Surt (6b). He apretat, i ha sortit! Desploma bastant i toca llegir bé la roca i no petar-se massa. El Ramon l'ha fet en top-rope i ha arrencat un tros de bona presa... Ara és una mica més xica...


Apreta que Surt
!

D'aquí hem passat a Canvi de Ritme (6a). És un llarg flanqueig per la part alta de la roca, la de millor qualitat. A l'entrada a la reunió gairebé s'ha de baixar. La roca és bona, però s'ha de desmuntar en top-rope. Serveix per muntar el 7a.



Al llarg flanqueig de Canvi de Ritme, segurament la via més llarga!

A continuació, li faig un tast en top-rope a Trepitja Fort, Roc! (7a). Té un primer tram que es deixa fer, sobre roca molt dubtosa. Després ve un desplomàs brutal que d'entrada no sé ni per on agafar. Poc a poc vaig veient alguns cantos, tots ells a l'esquerra de la línia de xapes. El desplom és tan pronunciat que costa de treballar una vegada t'has penjat i he de despenjar-me i tornar a repetir des del replanet. De mica en mica li vaig veient els passos i al final faig una apretada del tirón, que surt! Ara bé, dubto molt que tingués forces per xapar la penúltima del desplom. La primera, es xapa des del replà. La segona, igual pots pujar a xapar i baixar. Però la tercera... La última del desplom segurament es deixa des del canto bo que hi ha a la visera del desplom. A partir d'aquí, una apretada i una xapa més en terreny vertical. Potser podria sortir...


A Trepitja Fort, Roc! Extraploma que no és broma! Ha sortit en top-rope...

El Ramon no li fa cap tast i es posa a Eufòria (6a). Té una entrada més que dura, que acaba treient prou bé. Després es va fent. Ell complementa amb Xumet (5a) i quan és el meu torn faig també Eufòria (6a).


Fent Eufòria. Entrada bloquera!

A continuació em poso a Sa Panxeta (6b). Van sortint tots els passos prou bé fins la sortida del desplom -com sol passar. Aquí tinc la xapa una mica lluny per xapar-la i dubto una estona. Al final, segueixo amunt i la xapo quan  la tinc a l'alçada de la panxa... Acaba sortint, a vista i posant cintes, però esbufegant de valent!


A Sa Panxeta.

Per acabar la tarda, encara em poso a Ecografia (6b) amb les cintes posades perquè comparteix reunió. Més fàcil doncs, en teoria. Però a la sortida del desplom tinc problemes per trobar bon canto -tot em sembla massa rom com per tibar-li i m'acabo penjant. Surto com puc i acabo la via. Després, baixant, veig una bona franja que hauria servit per sortir de les dificultats... Un altre dia!


La Ecografia no s'ha deixat encadenar a vista...

Mentrestant està tronant de valent i fa estona que el radar marca un nucli vermell molt a la vora. Pleguem trastos i cap a casa amb unes quantes tatxades.