Balcó de Santaïna

Al Balcó de Santaïna hi havia anat dues vegades, al 2009, quan es començaven a obrir les primeres vies. Per cert, veig que la guia diu, erròniament, que moltes vies són del 2010... Anàvem amb el Josep i l'Ernest, però el darrer s'ha afegit amb un grup de Navàs que també eren senars.

Recordava una escalada peculiar, sobre conglomerat molt diferent del montserratí, que et deixava inflat en poca estona. Memòria correcta!

L'Ernest proposa començar per un 6b nou, El Boig de Casserres (6b), que no surt a la guia, a l'esquerra de Amanece que no es Poco (6a+). Una via amb una entrada explosiva i un desplom de collons no ens sembla la millor forma de començar el dia...

Escalfar amb desploms bloqueros, no gràcies ;)

Així que en Josep i jo decidim començar per l'esperó QWERTYPOIUY (V+). Una via que no sé si havia fet, curta però interessant. I no, la roca no es trenca, o no es trenca gaire (jo he tirat avall alguna cosa amb el peu).

 

Escalfant com toca amb un V+.

A continuació en Josep té l'amabilitat de posar cintes a Amanece que no es Poco (6a+) tot i que ha de penjar-se a molts llocs. Una mica acollonido decideixo posar-m'hi des de sota i l'encadeno. Hi ha uns quants trams que em semblen durs i he d'anar espolsant braços des de la segona xapa! Per sort, vaig trobant els llocs que em permeten anar reposant i acabo sortint de les dificultats amb un somriure d'orella a orella. Baixo ben embutifarrat, cosa atípica per sols 6a+...

Encadenant amb dificultats el 6a+.

Després fem la via nova, El Boig de Casserres (6b) en top-rope. El primer pas és un llançament que encerto prou bé. Després una pujada de peus dura i toca estirar-se a pillar un canto bo per la dreta... cosa que no aconsegueixo fer a la primera i m'he de penjar. Torna a tocar llançament i ara sí que trobo la forma de posar-me a sobre del relleix. A partir d'aquí toca anar escalant, però surt canto. El desplom és molt desplomat, però hi ha canto. Ho m'he agafat en el còdol característic amb la dreta i després he anat pillant canto que m'ha permès posar-me sobre el desplom amb dignitat. A partir d'aquí, anar fent...

El 6b es deixa fer... en top-rope!

En Josep ja no farà cap més via, no està motivat darrerament. Jo em poso a 6è Aniversari (6b) bastant a l'esquerra d'on estàvem. La via comença en una alzina i té uns primers metres ben curiosos. Les xapes queden bastant a la dreta. Després es creua en diagonal i es va fent bé fins un ressalt lleugerament desplomat. Aquí he buscat camí una mica per l'esquerra i passar després a la vertical de la xapa. Ho he hagut de donar tot per no penjar-me però al final aconsegueixo situar-me amb certa comoditat i reposar una mica. Queden uns metres amb una panxa final que em fa entrar dubtes. Per sort, hi ha bona presa per pillar un còdol bo i d'aquí una remada fins a un altre, bo també. M'he quedat més que satisfet!

(foto)

I per acabar la sessió, encara he fet Ronnin (6a), a l'esquerra d'aquesta. Una placa que ja es veu punyetera i que ho va sent a mida que vas pujant. Toca tibar de foradets força xics i moure peus a llocs que fan pinta de sobats però que -oh meravella- no rellisquen. Bastant agònica.

 (foto)

I aquí hem recollit trastos i avall! Per escalar aquí s'han de menjar sopes -o acostumar-se a aquesta escalada...

 

 

Tarda al Mal Pas de Travil

Avui hem estat quatre els fanàtics de tarda: amb l'Ernest, el Ramon i el Josep ens n'hem anat al Mal Pas, on hi ha vies per tots els gustos.

El Ramon i jo escalarem suau mentre els companys apreten tant com poden. Nosaltres hem començat per Interferències de Manel (V). És un "suposat" V perquè la realitat és ben diferent. Cal donar la talla a diversos punts, la presa sovint és petita (anant a vista, com a mínim) i el terreny força vertical. Això sí, és una línia guapa i llarga, que deixa ben escalfat. No li recomano al Ramon que intenti fer-la de primer, així que la fa en top-rope... i coincideix amb la recomanació.

 

A Interferències de Manel, molt més exigent del que sembla.

A continuació fem Teia de Maria (V). Veig que quan l'havia feta estava de V+... També és un "suposat" V, doncs. Més curta, amb alguns passos bastant més tiesos... cal donar la talla també.

A Teia de Maria també s'ha de treballar.

 Baixant hem posat cintes per provar El Noi del Pijama de Ralles (6a). Aquesta és més difícil que les altres, amb tibades intenses, però és prou franca si tens alguna idea de per on atacar-la. Sort que me l'he mirat una mica baixant abans...

A ... el Pijama de Ralles. Bona com el llibre.

Després hem anat al díedre La dels Ossitos (V+). És bastant més senzilla que la Interferències o la Teia pel meu gust. Però no cal atabalar-se massa: totes són vies boníssimes.

El boníssim díedre Dels Ossitos.

Per acabar la sessió, m'he posat a la magnífica Sant Antoni (6a+) que havia fet fa uns anys. Després de l'entrada d'arbre toca tibar una mica per unes xapes verticals, però on van sortint cantos i t'hi pots anar posant bé. La resta, una placa d'anar navegant, amb passos interessants més amunt, però que es resolen la mar de bé. Com diu l'Ernest, segurament la via amb més entitat que he fet des de la tornada a l'activitat. Més que bona, boníssima!

Sant Antoni no defrauda, tot i el traçat sinuós.

I gairebé ben fosc hem plegat trastos i cap a casa. Una tarda d'1 d'Octubre ben aprofitada -pensar que fa tres anys estàvem amb altra feina...

Esquivant la pluja al Mal Pas de Travil

Aquest matí no ens hem mirat gaire la previsió del temps i amb l'Ernest hem enfilat cap al Mal Pas de Travil. Jo hi havia estat alguna vegada i sempre havia fet més o menys les mateixes vies. Avui n'he tastat algunes de diferents... mentre s'ha pogut escalar :)

Aparquem a sota la bauma i en dos minuts som a peu de via. Quan ens posem els trastos comença a remullar i dubtem si baixar al cotxe a esperar que escampi, però va afluixant i decidim anar tirant. Fem la Nit i Dia (V+), una via d'anar fent, però que tira bastant cap a 6a. Allargo fins la reunió de la Peu de Moix que va per la seva esquerra.

A la primera del dia, més difícil del que sembla.

D'aquí passem a la Guillem de Berguedà (6b). M'hi poso i es posa a ploure. Per sort, no em mullo massa perquè la paret va desplomant. Al principi hi ha uns passets plaqueros d'apretar-li. Després, díedre d'anar fent amb algun moviment més durillo. En un moment donat m'emporto alguns bolos del fons de la fissura, amb un bon ensurt però sense conseqüències. Vaig tirant i a dalt la pluja em fa aprofitar el díedre més que la placa de la dreta, però faig bé. Els darrers metres són estranys, amb un xapatge a l'esquerra curiós. La desmonto perquè no sabem com continuarà la cosa.

Al ressalt de Guillem de Berguedà...

... i a punt d'encarar l'entrada de la R, 35 metres més amunt!

Sembla que el temps ens deixarà fer alguna coseta més i l'Ernest monta la Volare (6c). Veig que ell pot fer algun repòs de tant en tant i decideixo provar-la des de baix. Uns primers passos amb desplom i bon canto fins posar-se a una bona lleixa. D'aquí uns passets durs, amb tibada de monodit fins pillar una bona bústia a la dreta. Uns moviments ascendents i un bon repòs de peus a la dreta de la línia. Aquí m'ho miro i no ho veig evident. Hi ha moltes bústies i bustietes, però no sé quines són les bones :)  Finalment em sembla que ho encerto, amb una tibada forta d'un bon bidit per la dreta. Després, una bústia diagonal i un moviment a pillar un bon bec per l'esquerra. Hi arribo però estic fos i la cosa no sembla que s'hagi acabat... total que reposo aquí. Miro la seqüència i la faig sense més complicacions. Hi ha canto, però val la pena saber on. Hauria de sortir la propera vegada!

L'Ernest a Volare.

I jo a la mateixa via, lluitant amb la inflada de braços, malgrat els reposos que hi ha.

L'Ernest em suggereix que desmunti i ell farà un top-rope al 7b del costat, on ja ha deixat algunes cintes. Però quan és el seu torn es posa a diluviar, amb llamps i trons dels bons. Total, que li toca provar el desplom fins treure les cinte i tirar avall tan ràpid com pot. 

Ara ja està diluviant... Per sort aquí no ens mullem -encara.

En poca estona es posa a baixar aigua per tot arreu i temem que  no baixi alguna cosa més... però hem estat de sort! Avui he fet poques vies però bones. Per sort, la força de voluntat ens ha donat aquesta recompensa... amb menys fanatisme ens n'haguéssim anat avall a la primera :)

Matinal al Mal Pas de Travil

Un dels avantatges que té el fet d'anar canviant de zona d'escalada és que, quan torno a algun lloc, torno a poder escalar a vista vies que ja havia fet. Que no pateixin els puristes, que ja sé que això no va així. A més, l'avantatge es transforma en inconvenient quan toca tornar a provar vies que tenia al punt...

Aquesta llarga introducció és per dir que avui hem anat al Mal Pas de Travil amb la Cristina. Hem començat per díedre Dels Ossitos (V+) i hem continuat pel magnífic Esperó del Petitó (6a+).

Als Ossitos...

 ... i a l'esperó veí.

A continuació, la llarga i contínua Sant Antoni (6a+) ens ha servit per anar inflant lleugerament l'avantbraç. Per acabar, hem decidit provar la Pedra Filosofal (6c+) en top rope, aprofitant la reunió comuna amb l'anterior. Aquí cal donar la talla a la zona de la fissura invertida, on dos parabolts seguits ja permeten intuir que hi ha tomàquet. Finalment, ens ha semblat que la millor manera de resoldre el pas és anant a cercar amb l'esquerra un tridit cantellut però poc fondo. D'aquí, la dreta a un forat romo, pujar peus i agafar la fissura en lateral. Per arribar al tridit cantellut cal fer algun pas estrany, agafant la fissura invertida des de sota i des d'un bon canto que hi ha al seu inici.

 A la zona complicada de Pedra Filosofal.

Després d'aquest pas, la cosa encara dista d'estar resolta, però es va fent: primer un placa vertical amb algun pas de mirar-s'ho, després una panxeta on cal anar a buscar un bon còdol amb l'esquerra i queda una entrada a la reunió de presa petita. Res que no es pugui controlar, però venint inflat de baix això ha de ser interessant... Un altre dia serà, però encara no està pas madura!

Mal Pas

Escric aquest post bastant més tard de la data 'oficial'... espero que la memòria no em falli massa, jeje!

Aquesta tarda hem anat amb en Pep al Mal Pas de Travil. Ens hem begut l'enteniment? No, però gairebé! Hem pensat que potser trobaríem alguna via a l'ombra... i així ha estat, però sols cap al tard. Mentre no arribava el 'tard' ens hem anat rostint de valent, però això ha servit per curtir-nos una mica!

Hem començat pel Díedre dels ossitos (V+), ben guapo i calentó.

Jo, al díedre-rostidor

Després hem seguit per Peu de Moix (V+) i Teia de Maria (V+). Dues vietes que no havia fet i que són ben maques. Avui serveixen per seguir escalfant en els dos sentits.

En Pep a Peu de moix...

... i jo, a la Teia de Maria.

Hem tornat cap a la dreta a fer la magnífica Sant Antoni (6a+), aquesta ja a l'ombra! Abans, però, he anat al cotxe a buscar l'aigua que m'hi havia deixat. Pel camí he aprofitat per remullar-me al torrent que baixava ufanós! Tant de bo hi hagués hagut un bon toll -segur que m'hi hagués sucat!! De la via sols cal reiterar que és una meravella verticaleta i de continuïtat.

Jo mateix, a Sant Antoni.

A continuació ens hem acostat al que havia de ser el projecte del dia: Amic Traït (6c+). En Pep ha fet l'Esperó del petitó per mig muntar-la i jo li he fet un top rope fins on es podia i he acabat de muntar-la fins dalt amb algun A0. Entre que la via no és regalada i que el dia no era el més indicat l'he vist molt lluny de poder-la atacar amb garanties... Ja menjarem sopes i vindrem en millor moment!

En Pep a l'esperó...

... per poder tastar l'Amic Traït (a l'ombra).

No cal dir que hem estat sols però tampoc no hi havia ningú al Balcó, tot i que allà s'hi devia estar millor!

Mal Pas de Travil

Avui he sortit novament amb en Pep i la M. Alba. Hem anat al Mal Pas de Travil, on jo encara no havia estat mai. Es tracta d'una zona petitona però magnífica, amb un conglomerat excel·lent. Aquí s'hi troba tota la informació pertinent.

Hem començat per la Peu de moix (6a), per seguir amb l'Esperó del petitó (6a+) i la dels ossitos (V+) i hem acabat fent la Sant Antoni (6a+). Opino que la Sant Antoni és més difícil que l'Esperó del petitó i aquesta, més que Peu de Moix. Han sortit totes sense majors problemes. La roca sorprèn per la seva qualitat: és molt bona a la majoria de trams.

M.Alba a l'Esperó del Petitó (6a+)

Jo mateix pel fil de la mateixa via

M. Alba fent l'ossito (V+)

Jo mateix fent l'ídem

En Pep a la Sant Antoni (6a+)...

... i jo, a la mateixa via, més amunt

Després d'aquesta visita queda apuntada la Volare (6c) per la propera... i quan sigui més gran... ja veurem!