Un dels avantatges que té el fet d'anar canviant de zona d'escalada és que, quan torno a algun lloc, torno a poder escalar a vista vies que ja havia fet. Que no pateixin els puristes, que ja sé que això no va així. A més, l'avantatge es transforma en inconvenient quan toca tornar a provar vies que tenia al punt...
Aquesta llarga introducció és per dir que avui hem anat al Mal Pas de Travil amb la Cristina. Hem començat per díedre Dels Ossitos (V+) i hem continuat pel magnífic Esperó del Petitó (6a+).
Als Ossitos...
... i a l'esperó veí.
A continuació, la llarga i contínua Sant Antoni (6a+) ens ha servit per anar inflant lleugerament l'avantbraç. Per acabar, hem decidit provar la Pedra Filosofal (6c+) en top rope, aprofitant la reunió comuna amb l'anterior. Aquí cal donar la talla a la zona de la fissura invertida, on dos parabolts seguits ja permeten intuir que hi ha tomàquet. Finalment, ens ha semblat que la millor manera de resoldre el pas és anant a cercar amb l'esquerra un tridit cantellut però poc fondo. D'aquí, la dreta a un forat romo, pujar peus i agafar la fissura en lateral. Per arribar al tridit cantellut cal fer algun pas estrany, agafant la fissura invertida des de sota i des d'un bon canto que hi ha al seu inici.
A la zona complicada de Pedra Filosofal.
Després d'aquest pas, la cosa encara dista d'estar resolta, però es va fent: primer un placa vertical amb algun pas de mirar-s'ho, després una panxeta on cal anar a buscar un bon còdol amb l'esquerra i queda una entrada a la reunió de presa petita. Res que no es pugui controlar, però venint inflat de baix això ha de ser interessant... Un altre dia serà, però encara no està pas madura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada