Nenes revoltant per l'Àliga

Aquest matí teníem intenció d'anar a Collbató a fer unes vies fàcils i llargues a la zona de la Taca Blanca per tal de que les nenes anessin fent metres. Però el dia no s'ha llevat gaire agradable. Com que si arribàvem a Collbató i el dia pintava fred l'alternativa era fer una caminada i això no els agrada gens, hem decidit canviar de plan un cop hem pujat al cotxe i ens hem dirigit cap al revolt de l'Àliga.

Allà hem fet una via molt agradable, que comença per un diedret, passa per una aresta i acaba per un altre diedret a la dreta del primer (V), molt ben assegurada. Allà he fet el muntatge necessari perquè puguessin pujar dos en top-rope: així jo podia pujar amb una de les nenes cada vegada i anar donant suport moral -i físic, en cas necessari.

Ascensió tutoritzada...

..amb tot luxe de indicacions

Després, ens hem ficat a la Pachan (IV+) per acabar de rematar la festa

Clàudia a Pachan

Mònica a Pachan

Tarda al revolt de l'Àliga

Aprofitant que les tardes ja comencen a allargar més -d'optimisme, que no en falti: per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre- he enganyat al Ramon per anar a fer unes tibades al revolt de l'àliga.

A la meva primera visita, vàrem atacar la part esquerra. Avui, hem començat per la dreta, amb les primeres vies que es troben arribant pel camí. Hem fet la via #36 (IV) que té un començament força verticalillo (V) per continuar després amb una placa inclinada molt guapa.

La seva veïna #35 (V+) ha estat la següent de caure. L'entrada és idèntica a l'anterior i després la línia de xapes convida -de forma bastant artificial, tot sigui dit- a allunyar-se del díedre. Aquí el Ramon ha comprovat que aquí ja cal tibar bastant més.

En Ramon acabant la via #25 (V+)

Després d'aquestes vies he fet la #34 (6a). La part més difícil està a les dues primeres xapes, amb lleuger desplom i bon canto, tot i que cal fer algunes tibades prou potents, especialment a l'alçada de la primera. Cal fer notar que després del tercer i darrer parabolt hi ha un bon viatge amb tendència a la dreta fins a la reunió. No és difícil, però... En aquesta via el Ramon ha quedat petat poc abans de la segona xapa -malgrat l'aquarius i altres additius. Per desmuntar la via he decidit enfilar-me a la #35 (6a).

Aquesta via comparteix la primera assegurança amb la #34 i després segueix un díedre que acaba en xemeneia en un recorregut molt atractiu. Una entrada amb tibades potents dóna lloc a una zona on en díedre pots deixar-te de mans. Uns passets en díedre i es pot acabar en ramonage, recolzant l'esquena a la paret de la dreta. La via és fotogènica fent fotos de dalt a baix -lamentablement la càmera estava a baix.

I, finalment, ens n'hem saltat unes quantes per acabar fent la #27 Pit-roig (6a). Una placa verticalilla amb els cantos justos per anar tirant amb els problemes justos. I d'aquí, cap a casa, que el dia allarga, però no gaire.

Les vistes, en acabar la sessió

Estrena al revolt de l'Àliga

Aquest matí hem anat a fer la nostra primera visita al revolt de l'Àliga. Gràcies a aquesta descripció d'en Jortx hem trobat el sector a la primera i, a més, sabíem on ens posàvem -tot un luxe- encara que s'han obert algunes línies noves.

Hem fet una passada per tots els peus de via i ens hem decidit a començar pel cantó esquerre. Hem fet la #2 Pachan (IV+) i la #1 Pachin (V+) per veure de què anava la cosa, però aquestes vies són tan curtes que no te n'adones i ets dalt. Cal dir que la reunió de la via #1 no permet despenjar-se raó per la qual he hagut de desgrimpar per una xemeneia que fa al costat i anar-me estirant per treure les (dues) cintes (poc recomanable)

Hem seguit pel diedre de la via #3 (V+) on es progressa en díedre-bavaresa.

En Toni fet bavaresa a la via #3

Baixant d'aquesta via he posat les cintes a la via del costat #4 (6b+) i tots dos li hem fet un intent. Aquí ja ha calgut tibar de valent. M'ha anat sortint tota però he hagut de penjar-me a la segona xapa per estudiar els moviments següents. Sembla que la cosa consisteix en: mà esquerra a una bústia de tres dits molt bona i anar a buscar un canto bo a l'aresta de la dreta amb dos rebots previs amb la dreta. D'aquí, ja es pot anar a buscar una fissura lateral per l'esquerra en l'únic lloc on és bona. Després, bloqueig amb l'esquerra per xapar i anar amb dreta a buscar la vira final amb un rebot intermig. Déu n'hi do de l'apretada!

Cal dir que entre la via #4 i la #5 s'ha obert una via (#4bis) de placa amb dos parabolts (V+). Aquesta l'estaven fent una penya (de Vic?) amb els que hem anat coincidint als peus de via. Estaven tots molt enamorats de la nova California d'un d'ells :)

Després ens hem ficat a la via #5 (6a+) que consisteix en un diedre preciós amb una entrada un xic desplomada i tecniquilla.

D'aquí hem anat a fer una altra via nova entre la #6 i la #7. Una via (#6 bis) amb 5 parabolts molt bonica que comença per un diedret, passa per una aresta i acaba per un altre diedret a la dreta del primer (V) .

A continuació hem fet l'esperó de la #7 (6a). Una entrada tecniquilla amb un pas desplomat i poc canto per sortir-ne per anar a buscar l'esperó on cal anar buscant per trobar els cantets justos i posar-s'hi bé per anar pujant.

Hem seguit amb la via #13 (V+) que ressegueix un magnífic díedre on cal fer algunes tibades llargues a la part superior.

Per acabar, hem gaudit de la #14 (6a) que neix just a la seva dreta i va a buscar la part dreta de la placa per acabar per l'esperó. La placa té alguns passets d'anar-s'ho mirant. A partir del darrer parabolt es va a buscar l'esperó i les enormes gandes que hi ha a la seva dreta.

En resum, 9 vietes: un dia ben aprofitadet, tenint en compte que hem sortit de casa tard i havíem de tornar d'hora!