Mirador de Garreta

A vegades tenim tendència a repetir... És el que ha passat avui, amb en Ramon. Com que no estic al 100% encara i no tinc projectes, he optat per proposar-li la cosa fàcil, tornar al Mirador de Garreta on l'altre dia vam estar la mar de bé i on encara tinc alguna cosa per tatxar.

Així que ens hem posat a En Set Vetes (V) a la dreta de tot del pedestal de la Queraltina. Via bonica però molt curta!

A la primera del dia. La càmera del mòbil del Ramon és millor que la meva.

Després fem la En Xan Cletes (V+), a la seva esquerra. Un pas més fi per superar una mena de panxeta i la resta, anar fent. Bonica i curta també.

A En Xan Cletes.

Després hem continuat escalfant a 40 Àngels (V+), on s'ha de tibar una mica més al principi i gaudir, amb finura inclosa, després. Aquí, com a mínim, es fan metres!

Seguim amb 40 Àngels. 

D'aquí hem anat a baix al camí, a fer la Plumiferi (6a+) a l'esquerra de tot del sector interessant. L'altre dia vaig tenir una confusió i aquesta va quedar per fer. Aquí hi ha metres per donar i regalar! I tots valen la pena! Trobem el pas més complicat a l'hora de superar un ressalt, on cal anar en diagonal, de la dreta cap a l'esquerra. En tot moment hi ha canto, però cal saber moure els peus i encertar amb les mans. Després ve un tram més tombat i fi. Tal com l'he fet jo, les xapes queden una mica a l'esquerra de la línia que he seguit. I tal com l'ha feta el Ramon, li han quedat a la dreta. Diria que és millor opció la seva... Després de tornar a un tram més vertical, queden unes quantes xapes de bastanta finura. En tot moment hi ha bons peus per no cansar-se massa, però s'ha de mirar bastant, bastant. Jo he trigat una estoneta a treure-li tot l'entrellat. Bona, excepte les primeres xapes, una mica embrossades per la vegetació!

Escalada de veritat a Plumiferi. Un munt de metres (i 16 cintes).

Després hem anat, gairebé obligats, a buscar l'ombra del primer lloc on estàvem. El sol rostia de valent, tot i que a primera hora feia una bona fresca (10º). A mi em quedaven les vies difícils per fer i avui m'he posat a Sauna Ibèrica (6b). No m'hi he posat mai i em poso mans a l'obra. El primer tram surt més senzill del que sembla vist des de sota, fins que estàs a sota les dificultats. Jo he arribat aquí aprofitant una bona llastra a la dreta, retornant a la fissura amb uns moviments delicats de peus. S'agafa una fissura vertical, primer en bidit avall i després tibant en lateral a l'esquerra que permet pujar peus i xapar. Invertida a l'esquerra, pujar peus i anar a buscar la llastra-bavaresa per la dreta sense massa problemes. Després ve una repisa on es pot descansar abans d'atacar el tram final, verticalot amb uns passos de finura. Hi ha una xapa que m'ha fet apretar el cul amb una certa por de tocar la repisa... Però es va fent, apretant una mica!

Encadenant el 6b... 

I per acabar ens hem posat al Trunyo del dia, la Soca (V). Té una primera xapa a can pixa, amb caiguda a terra si no es posa algun friend o tascó, la segona a tocar... Tot plegat voltat d'herbetes... És a dir, gens recomanable fins la quarta o cinquena xapa, on és de l'estil de les veïnes de la dreta.

El Xevi ja ens va avisar... però ens hem posat a La Soca. 

Avui ha estat el dia del Ramon, que s'ha atrevit amb tot i ho ha encadenat tot! (i la soca, ni tocar-la, ell). Jo també m'he quedat content tatxant la Sauna Ibèrica i la Plumiferi. Un altre dia, tocaran els 6b+... A veure si l'espatlla s'enrolla i em deixa fer, que semblo un iaio...

Domini de Voltors

Avui hem sortit amb l'Anna, amb qui ho havíem intentat la setmana passada sense èxit per la pluja que va fer diumenge al matí, el Xevi, amb qui feia un munt de temps amb qui no sortia, i el Pep, a qui vaig fer dentetes ahir al vespre quan ja no hi comptava.

L'Anna ha anat escalant des de fa uns quants anys però sense regularitat. A veure si a partir d'ara s'anima! Hem decidit d'anar al Mirador de Garreta, a Queralt. Feia temps que no hi havia estat, en part per la prohibició que hi va haver durant una temporada però que sembla que ja no existeix. Era un lloc ideal per gaudir d'un matí amb temperatura de l'aire fresca o molt fresca (pujant per la carretera hem vist els 7º només) però amb bon solet.

Hem dubtat una mica però al final hem decidit anar al costat de la Queraltina, on hi ha vies amables. Amb l'Anna hem començat per la Toni Virutas (V), que jo no havia fet mai, mentre els companys fan Castell Berguedà (V). Via d'anar fent amb un passet que demana posar-s'hi una mica. Tot bé!

L'Anna a Toni Virutas i en Pep a Castell Berguedà.

Després ens intercanviem els papers i nosaltres fem Castell Berguedà (V), que aquesta l'havia feta fa 4 anys, quan vaig venir després de la lesió de politja. Té una zona més difícil a la zona on es pot acostar a la via anterior. Tirant recte hi ha una apretadeta i és una mica més suau si es va per la dreta.

Al revés aquí: l'Anna Castell Berguedà i en Xevi a Toni Virutas.

Els socis han fet un top-rope a Garcia Encenalls (V+) i nosaltres ens hi posem amb l'Anna. Val a dir que ella avui tirarà en top-rope, perquè les vies són una mica massa exigents per anar-hi de primera. Però aquí se'n surt la mar de bé, tibant fortet en bavaresa a la fissura on hi ha el pas més difícil de la via. Llàstima que sigui curta com Toni Virutas, perquè està la mar de bé.

Fent Garcia Encenalls.

Després ens hem posat a 40 Àngels (V+), que comparteix reunió (i llargada) amb Castell Berguedà. Els companys l'han feta fa un moment i tenim les cites posades. Aquí s'ha de tibar una mica més, de canto a canto. I sí, aquí és un avantatge tenir una certa envergadura ;)

A dalt, jo mateix a 40 Àngels. A sota, l'Anna a la mateixa via i en Pep a Tots Sans.

Com que el Xevi i el Pep han fet la Tots Sans (6a) també ens hi posem. A la part de baix hi ha una bona apretada. Hem entrat una mica per la dreta per passar cap a l'esquerra a buscar un bec d'esquerra primer i un pas d'hombro per anar a buscar una llastra bona per l'esquerra després. Una vegada els peus estan ben posats la via està al sac. Només queda fer una bona colla de metres, amb algun passet bonic d'adherència, fins la R. Aquí els resultats de l'equip han estat variats. Jo he vist els companys com s'hi barallaven i m'ha sortit bé. L'Anna s'ha hagut de penjar però se n'ha anat sortint. I el Xevi li ha fet un segon pegue en top-rope i l'ha fet sense despentinar-se.

Foto feta per en Pep a dalt. Després, fent Tots Sans.

D'aquí hem baixat cap al camí amb la idea de fer la Rovellona. Segons la guia, la segona per l'esquerra. Amb l'Anna vaig comptant i em poso a la segona per l'esquerra... Quan arriba en Pep em diu que m'he equivocat, que hi ha una via nova! Decideixo anar tirant amunt malgrat tot. Al primer tram hi ha una placa ben curiosa. Toca entrar per l'esquerra i passar després cap a la dreta. Uns metres més amunt, la cosa es suavitza una mica fins al primer ressalt. Aquí ataco una mica per l'esquerra, xapo i vaig passant cap a la dreta amb carinyo. Bé! Després ve un altre ressalt que s'endevina més dur. Vaig pujant, una mica per la dreta. Després arribo a un punt on he de tornar a la línia de les xapes per assegurar-me. Torno a la dreta i m'ho remiro bastant fins que em decideixo a tirar amunt per unes regletes que porten a un arbret que té un bon bidit a la seva base. Movent peus agafo una bústia rodona a l'esquerra que em resulta familiar: estic a Domini de Voltors (6b). Resulta que ara ja només queda una remadeta fins la següent xapa i després uns metres roms però amb bona adherència. Fa 7 anys hi havia estat amb en Pep també i aleshores em vaig haver de penjar. No la tenia encadenada i ha estat la tatxada del dia. Segurament es pot arribar a la bústia rodona per una altra banda, diria que l'altra vegada ho vaig fer diferent, però avui m'hi he trobat venint de la dreta...

Mentrestant en Pep està fent la Rovellona (6a) i en Xevi l'assegura, sense ganes de posar-s'hi: avui ha fet una bona collita ja i no té ganes de fer una apretada de més, ara que està recuperat. L'Anna s'hi posa, fa el primer terç i baixa: també ha fet força feina avui. Jo m'hi poso des de sota i torno a vibrar amb l'entrada. Tinc anotat que l'altra vegada ho vaig fer per la dreta i no abraçant l'escut com he fet avui. Trobo que són uns passos exigents! Després és qüestió d'anar fent fins bastant amunt on hi torna a haver una zona que demana concentració, però surt sense problemes.

Gaudint de la Rovellona, amb voltors i parapents a la vora.

I amb això valorem que tots estem ja ben satisfets i enfilem el camí cap a casa. Ha estat una bona matinal en bona companyia. A veure si l'Anna s'anima a tornar-hi i a veure si el Xevi reprèn l'activitat a tope!