Avui amb en Xevi ens n'hem anat a Malanyeu. Al 2020 amb en Xevi i el Jordi vam anar a fer la Vinga Vinga a la paret de l'altar però m'he de remuntar al 2016 per trobar la darrera vegada que havia estat a la paret del Devesó. Avui ens hem posat a Adeu Espanya, del Joan Baraldés i el Toni Alarcon.
La via comença entre la Dels Senzills i la Badalona. La referència és un roure amb dos troncs a tocar la paret: uns metres més amunt hi ha un bolt visible. Per aquí!
Enceto el primer llarg (V+). Una entrada sobre roca un xic dubtosa al primer bolt i de consistència molt compacte i menys adherent a tot el primer tram. Després ja es torna super adherent i de bon remenar! Anem trobant xapes i es va fent bé. A mitja tirada toca anar una mica cap a l'esquerra. Trobem un arbret amb cordinos també. Després entrem a una placa on hi ha una mica de feina. També hi ha un aleje considerable i jo hi ha posat un totem verd. Després de xapar l'últim bolt queda un pas curiós per superar el ressalt i després agafem la llastra fins la reunió. Tirada bona, amb algun pas on t'ho has de mirar una mica.
En Xevi es posa al segon (V+). Trobem un parell de bolts i després s'aprofita la fissura que queda a l'esquerra. Aquí s'hi pot posar un bon friend, abans d'un pont de roca digne que hi ha més amunt. Després es passa a la placa, amb un bolt que protegeix la progressió cap a la dreta. Venen uns metres d'anar fent, fins a la reunió.
En Xevi, al segon llarg.
El tercer llarg (V) comença recte amunt per una placa plena dels forats típics de la zona. Trobem unes xapes primer i després cal anar amb tendència a la dreta a agafar un primer pont de roca acceptable i un segon de absolutament ronyós. He estat intentat posar quelcom aquí a la vora però només he agafat la meitat dels friends, per despiste. Així que ha tocat continuar amunt. La progressió es senzilla aquí però cal vigilar. La darrera assegurança és un bolt que queda en la línia que ve de la dreta i que deu ser la Del Senzills. Aquí he fet servir cintes llargues per si les mosques. La reunió és en un bon replà.
En Xevi, treient el cap fora de les dificultats.
El darrer llarg (V) surt recte amunt a buscar un pont de roca llaçat, clarament visible. Després se'n va cap a l'esquerra, a buscar un arbre on hi ha una cinta de persiana i toca continuar per la placa a l'esquerra d'una fissura. Aquí s'hi pot posar un bon alien per protegir uns passos bonics fins a un bolt. El tram des de l'arbre fins passar el bolt és el més bonic de la tirada, la resta no és especialment atractiva, però és el joc que dóna la roca. El Xevi ha fet reunió en una alzina gairebé a la cresta ja.
Aquí hem recollit trastos i hem anat resseguint la cresta cap a l'est. No recordava que fos tan llarga ni els passos de grimpar que hi ha pel mig... Res especial, però ho recordava més curt i light. Quan hem arribat a l'indret on hi ha la primera casa hem optat per anar seguint la pista que baixa xino-xano fins al poble. Hi ha alternatives segurament més curtes però amb més entrebancs.
Una via bona, típica de Malanyeu. Val la pena portar uns aliens i alguna mida més (nosaltres portàvem un totem verd). Segurament algun tricam hagués fet la mateixa feina, però avui no els portava. Els camalots igual no haguessin entrat per l'amplada del cap. El llarg més exigent ens ha semblat que era el primer. A primera hora ens hem hagut d'abrigar força però hem passat ràpidament a la màniga curta, com és habitual aquí. Nosaltres hem triat l'opció de tornar caminant per evitar les enganxades de cordes gens infreqüents aquí.
Penjo a continuació dues ressenyes, la primera de l'Arañita Escaladora i l'altra de eskalatzencas perquè puguin servir d'orientació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada