La Facu, vies noves

Avui hem sortit amb en Ramon, buscant un lloc assoleiat on ell pugués refer-se dels mals causats per virus i bacteris variats. Hem pensat que la Facu podia ser un bon lloc, i l'hem encertat de ple: Sol a dojo i, a sobre, amb poca gent!

En Pep m'havia parlat que aquí s'han estat obrint vies noves a l'esquerra i la dreta de les que hi havien a la part esquerra. Així que hem anat cap aquesta banda i ens hem posat a les vies noves de la dreta. Hem anat completament a vista, perquè no he trobat pas cap ressenya -sembla que es comenta que ha de sortir una guia...

Hem començat per la via de la foto (n'hi diré via #1)...

La via que hem triat per iniciar el treball.

... que probablement sigui la més senzilla de la zona. Bonica i força llarga, no té especials dificultats. Després d'aquesta, en Ramon ha triat la de la seva esquerra (#2). Aquesta és més difícil, amb uns trams força finets i algun lloc on la roca encara té un xic de molseta/polseta.

A continació ens hem posat a la via de la dreta de la #1, que a la part superior passa per la dreta d'un gendarme (#3). Bonica, amb algun tram terrós que està a l'espera d'una bona pluja que faci neteja.

Als darrers metres de la via #3.

El mateix passa amb la de la seva dreta, la següent que hem fet (#4),que supera un petit desplom a la part final.

En Ramon, atacant el tram més exigent.

La via que queda a la seva dreta (#5) és la més exigent de les que hem fet avui: l'inici és d'anar fent fins a la part desplomada, on cal anar a buscar una punxa invertida i tirar amunt amb moviments atlètics i bon canto.

Al crux de la via #5.

Per acabar (#6), encara m'he posat a la via de l'esquerra de la #2. Aquesta és suaveta i agradable.

En conjunt, han caigut 6 vietes la mar de guapes. Estan acabades d'obrir i això fa que en algun lloc calgui esperar el pas d'escaladors per acabar de fer neteja d'alguna llastreta i canto inestable. També trobem força terra en alguns trams, però les vies són ben bones i amb equipament prou generós. El peu de via també està molt ben treballat: s'ha de felicitar els equipadors per tot el conjunt! Les dificultats són força assequibles. Relativament (per no ferir ningú): #1 < #6 < #3~#4 < #2 < #5.

Torrelletes primaveral

Avui hem sortit amb la Rosa, aprofitant les circumstàncies favorables. Havia de ser un dia radiant i així ha estat! Hem decidit anar a buscar el sol i l'hem anat a trobar a Torrelletes. No és una zona gran, però hi ha unes quantes vies la mar de guapes.

Hem començat per la Rocasana (V+) i aquí he vist les estrelles en un pas d'hombro que hi ha al pas clau de la via. És el que té el calcari, fins i tot a les vies senzilles: Passos de canto a canto amb res entremig. O hi jugues, o baixes :)

A Rocasana.

Després ens hem posat al Díedre de la Figuera (V+) sense més incidents.

Amb la Figuera del Díedre...

Hem anat a buscar l'ombra de l'arbre i hem fet Tela Marinera (V+/6a). Una entrada ben curiosa, amb pujada de peus i tibada de monodit. Després més calma i atacar el darrer mur, que sembla més difícil vist de baix que un cop hi estàs posat.

Tela Marinera!

Per no moure'ns de lloc, a continuació hem fet La Fosca (V+). Entrada més suau que l'anterior i el muret similar o potser un xic més difícil.

A La Fosca.

I, per acabar, hem atacat Pica'm l'Ullet (V). Encara que ja l'havia feta, ha estat també com si fos a vista, i m'ha costat més que les anteriors. Repassant el bloc ja em va fer aquesta impressió l'altra vegada. Més passos delicats que a les altres. Segurament hi ha trucs que faciliten la feina!

Buscant la sortida de Pica'm l'Ullet.

Després d'aquestes vietes hem donat la sessió per tancada. D'una banda, es tractava d'anar retornant paulatinament a la normalitat i, de l'altra, el solet sense airet ha començat a fer-se pesadet :)

Facu

Avui ha fet la nit més freda de l'hivern -deien per la tele al matí. Hem decidit anar direcció al litoral, que ahir les temperatures hi eren més suaus que a l'interior. Dubtem on anar i... cap a la Facu en plan tranqui.

Hem començat fent la Montserrat Bardí (V). Interessant i amb bon canto.

A Montserrat Bardí.

Després hem atacat la Cesca (V+). Entrada d'anar fent i uns passos curiosos a la part alta. Molt maca.

La M. Alba a Cesca.

A continuació ens hem posat a Rosa Mari (6a) [Com que és clarament més difícil que la Cesca, diria que el que toca és posar-li, però no tinc pas ganes de barallar-me amb ningú]. Uns passos curiosos abans del sostret on cal mirar-s'ho bé i fer una bona tibadeta.

A Rosa Mari.

D'aquí hep passat a la seva veïna, Carme (6a). Anar fent fins al sostre i un pas durillo per superar-lo. Baixant he vist que un xic per l'esquerra és més senzill que per on l'he atacat jo, però la tibada igualment és prou intensa!

El sostre de la Carme.

I per acabar ens hem posat a Pilar (6a+), la de més a l'esquerra del sector i també la més exigent de les d'avui. Un inici ben vertical i mantingut, amb algun pas llarg però bon canto majoritàriament fins a la bavaresa. Aquí cal anar un xic cap a la dreta, controlant bé. Després un terreny amb roca recoberta de líquen negre, també delicat. Després millor canto fins la R.

A la Pilar, deixant la bavaresa.

No hem estat sols, però el sector no estava massificat. La nota l'ha donada un trio on un "expert" ensenyava dos aprenents, que anaven guarnits així:

Si el boudrier està així...

És ben bé que les coses tenen tendència a anar bé, que si no...

Torrelletes

Avui hem anat a Torrelletes. L'altra vegada havíem trobat la roca un xic humida però avui hem pogut gaudir plenament de la seva adherència i abrasivitat.

Hem començat fent la Rocasana V, amb un passet al mig on no val a badar. A continuació ens hem posat a la dreta, a La Tonta 6a, amb una bona tibada d'un invertit que resulta ben interessant.

A La Tonta.

D'aquí hem anat a la via de químics a la dreta de La del Foradet (V+) (#16 de la ressenya d'en K). Buscant es va trobant la manera de progressar sense haver de tibar més del compte. Reunió molt amunt!

A la via #16, la dels químics.

A continuació hem fet el Díedre de la Figuera V+. Cal fer algun pas de díedre però abunden les preses de placa a banda i banda. La figuera està escarransida, però hi és!

Jo al Díedre de la Figuera...

... i en Pep al mateix lloc.

Baixant hem posat les cintes i després hem fet Foc Foll 6b. L'entrada és durilla i més amunt cal mirar-s'ho. Els dits ja comencen a notar el desgast de la roca...

La M. Alba a Foc Foll.

Hem continuat per Mai no Diguis Mai a un Volai (6b+), amb una entrada que deu n'hi do... Ha sortit sense massa dificultats.

En Pep a Mai diguis mai...

I per acabar li he fet un top rope a la Tripinosi (6b+ o 6c, segons on es miri). Una entrada agònica fins caçar una bona patata i després cal lluitar alguns passos més però amb més calma. Amb la corda per dalt ha sortit a la primera però ha calgut apretar les dents... Queda de projecte per a la propera visita.

Acabant de gastar els dits a Tripinosi.

I encara hem arribat a casa a temps de dinar! Està clar que el ritme que ha imposat la M. Alba és el que cal portar :)
 

IV+ al flash

Això sols pot passar... al Coll de la Barraca!

Avui en Pep ens ha portat al Coll de la Barraca, a explorar un altre racó desconegut. Arribar-hi té el seu què, la qüestió és que hem d'arribar aquí (41.4413,1.5805) i deixar el cotxe prop del trencant. Seguim a peu la pista de la dreta fins trobar una fita que ens mena a una zona que recorda una antiga cantera: sóm al destí.

Comencem pel sector de la dreta del tot, el Pas dels Manguis. Aquí ens hem enfilat a Con prisas y a lo loco (IV+) per tastar la roca. Aquesta és l'única de les que hem fet que està equipada amb spits i té un mosquetó de reunió un xic rovellat, però correcte. La resta de vies estan equipades amb parabolts i arreu hi ha un mosquetó a la R.

Veient l'esperó de la dreta, en Pep s'ha enamorat de la Ei! Joans (IV+) i tant ell com la M. Alba han hagut de suar per superar el sostret. I sort que m'hi he fixat, perquè si no, igual no em surt a vista! Total, que me l'apunto al flash. Segurament deu ser un error de la guia, perquè la resta de vies, tot i que estan apretades, no estan pas tan desfasades. També hi ha la possibilitat que s'hagi arrencat alguna cosa perquè s'intueix un petit desprendiment. En tot cas, no és una via d'iniciació :)

Després del pas difícil de Ei! Joans.

Després hem atacat el Marciano Hipólito (6a). Feia bastants dies que no baixava d'una via amb els braços inflats... i aquí ho he aconseguit! Una via estètica, molt bona, molt vertical i de continuitat que m'ha deixat un molt bon gust de boca. Recomanable!

En Pep..

... i la M. Alba a l'estètica Marciano Hipólito.

Veient el pa que donen als 6as era atrevit posar-se en un 6b... però dels covards no se n'ha escrit mai res. Així que en Pep es posa a Arrrancada de cavall, parada de burro (6b) que, pel seu nom, ja deixa intuir de què va la cosa, jeje. Començament plaquero molt fi, amb un pas d'envergadura ben curiós per anar a pillar una regleta bona. Després es va fent fins que arriba el moment de deixar anar una fissura per passar a l'esquerra. Un altre moviment de tibar-li i el final ja és més tranquil. També surt a la primera havent vist en Pep com cercava els moviments.

Per acabar el matí, encara ens hem endut un 6a+ molt peculiar: Cristina, al sector Hawai. Es una via amb columnetes de formació calcària bastant variada. Tan aviat estàs tibant d'una columneta arrodonida, com has de fer un pas d'aherència (dubtosa) com has de pillar un bidit... Variada i maca, amb el més difícil als darrers metres, on cal navegar un xic.

Jo mateix als darrers metres de Cristina.

En resum, és una zona amb vies regleteres molt bones, on val la pena no pensar en la graduació i gaudir dels passos. També val a dir que són vies complicades anant a vista. Segur que coneixent els passos la cosa canvia i molt. Si no fos per la llarga aproximació en cotxe mereixeria algunes visites ben aviat.

Castell de Subirats

Avui en Pep m'ha portat a visitar el Castell de Subirats, una altra zona nova per mi. Un sector ben popular, que es farceix de gent però on segurament podríem fer algunes vies abans no arribi la marabunta. I aquest ha estat, més o menys el guió: tranquilitat al principi i farciment al final.

Hem començat pel sector Cinema, fent una de les vies més llargues i variades: Delicatessen (6a). Passos de placa, de tibar-li, una fissura... Bona via!

En Pep a Delicatessen, via que fa honor al seu nom.

A continuació hem anat a fer la Hermanos Guerrero (V), a l'extrem dret. Uns passos de placa al principi són el punt on cal prestar més atenció. Després, canto a dojo fins al final.

En Pep a Hermanos Guerrero.

D'aquí hem anat a Noche de Frío (6a). Un inici de placa d'anar fent porta a un pas de tibar-li per entrar al díedre final. Els darrers metres també demanen alguna tibada...

A Noche de frío. Primer en Pep...

... i després jo.

Veient que la cosa s'anava omplint més i més, hem atacat la del costat, Només pels teus ulls (6c+). En Pep s'hi ha posat i ha anat treient els passos després d'estudiar-ho un xic. Havent-lo vist a ell i amb les cintes posades, m'ha sortit. Uns passos durs des de la xorrera, en lateral, a un bec i bidit, xapar, una pinça d'esquerra i arribada a cantos cada cop millors fins l'altra xapa. Després, un tram per relaxar-se i un passet de mirar-s'ho al final.

En Pep iniciant Només pels teus ulls...

... i jo que li segueixo els passos.

Atenent a la massa que ho envaïa tot, hem anat tornant cap a l'esquerra fins al sector triantle on ens hem posat a Pan de higo (6a+). L'entrada és extremadament fina fins a l'alçada de la segona xapa. Després vé un passeig fins encarar la paret final on hi ha un pas curiós de flanqueig a la dreta (i un mar de xapes). Val la pena dir que els primers metres són molt durs, amb uns peus francament dolents. Ha sortit, però apretant molt fort les dents. Com passa sovint, si els passos d'entrada fossin més amunt, la graduació de la via seria ben diferent.

Superada l'agonia dels primers metres de Pan de Higo.

Malgrat les previsions, ha fet un dia molt bo. Tant, que al sol ens rostíem -i el Pep amb màniga llarga! La zona m'ha semblat ben interessant. La roca, però, està bastant sobada pel pas continu de milers d'escaladors. Queden pendents algunes vies que semblen interessants!

Facultat d'història

Retrobada històrica a la Facu amb en Pep Ll. i en Màrius, amb qui no havíem coincidit des de feia dècades, junt amb en Pep i la M. Alba. A Manresa hem estat dubtant sobre on anar, però hem descartat llocs i ha quedat la Facu, on jo tenia deures pendents.

Després d'una parada per esmorzar (moltes felicitats per endavant, Pep Ll.) ens hem plantat al pàrking i -oh miracle- hem estat els primers! Així que hem decidit anar primer a la part de la dreta on no havíem estat el darrer dia amb la idea d'anar a l'esquerra a mida que s'anés atepeïnt de gent, cosa que ha esdevingut ben aviat!

En Pep Ll. i jo hem començar per l'esperonet on he deixat els trastos, que ha resultat ser una via 10: La Cesca (V+). Després hem fet la que havíen montat els altres, que diria que deu ser la Lourdes o la Montserat Bardí (V).

Als primers metres de Cesca.

A continuació ens hem posat a la Xavier Rabat (6a+). Aquesta és notablement més difícil que les altres, amb alguns passets de placa curiosos, especialment sense saber-ne els trucs -que no sé si n'hi ha. A vista m'ha semblat que li estaria bé un plus de més!

Com que la cosa s'ha anat omplint nosaltres dos hem tirat cap a la banda esquerra on jo hi tenia deures pendents. Hem començat per Les Neus (6a+), una via per disfrutar de valent on la dificultat està a la part que desploma un xic.

En Pep Ll. a Les Neus.

A continuació tenia ganes de fer Marta 82 per posar cintes a La Bomba. He començat pel díedret de La Bomba pensant que la via anava per allà però no he vist assegurances enlloc... i he deduit que la Marta 82 comença igual que Les Neus. Com que ja hi estava posat, he decidit continuar per La Bomba posant cintes. He anat lluitant i aguantat als desplomets d'abans del sostre, amb alguna remada llarga, m'he refet a sota el sostre i he encarat el pas. No recordava haver-me d'estirar tant per agafar la regleta de dretes i he hagut de buscar la d'esquerres per poder caçar la llastra bona. Una bona tibada, les gotes d'aigua a l'esquerra i ja estava xapant... Misión cumplida! Aquest 6c s'ha hagut de lluitar però ha caigut!

A La Bomba.

Després hem fet la Marta 82 (6a) començant per Les Neus. Un alejillo amb bon canto quan es deixa Les Neus i entrem a la zona complicada on cal anar negociant per aquí i allà. Per arribar a sota el sostre hi ha un bon canto amb un pas ben llarg fins la fissura. Baixant he vist algun forat a l'esquerra que ajudaria. Finalment, bavaresa atlètica fins la R. Diria que és igual o més difícil que Les Neus, que sols té un pas.

I amb aquesta hem tancat la sessió per avui i hem arribat a dinar (tard) a casa, no sense abans fer-nos una foto de grup i un tanto al bar :)

Els Lolos d'avui.

La Facu

Seguim visitant escoles del Penedès! Avui li ha tocat el torn a la Facu, una escola ben coneguda i popular. De ressenes n'hi ha aquí i diversos links aquí. Quan en Pep i la M. Alba m'han recollit al matí no teníem pas clar si el dia aguantaria, però finalment s'ha comportat la mar de bé!

La popularitat de la zona feia témer aglomeracions, però la veritat és que no ens hem fet pas nosa amb ningú, tot i que de gent n'hi havia. Uns quants estaven a la part de la dreta mentre que nosaltres i dues cordades més hem estat a la part esquerra.

Hem començat per Esther (V+), una via variada, llarga i maca. Després, la Salta Mona (6a) i Teresa (6a), aquesta darrera molt guapa i amb algun pas difícil.

A Salta Mona, jo mateix...

... i en Pep.

La M. Alba a Teresa...

... i en Pep a la mateixa via.

A continuació ens hem mogut cap a l'esquerra, quan han anat quedant vies lliures. Hem fet la Rosa Sala (V), una via llarga, molt variada i de traçat un xic sinuós -i un xic sobada en algun punt.

M. Alba a Rosa Sala.

Després, hem fet una alta via altament recomanable: la Joana (V+). Aquesta via és un festival de placa amb bon canto arreu, tot i que s'ha de saber buscar.

Per acabar, em poso a la Bomba (6c) amb el temps justet. Continuïtat d'anar-s'ho mirant bé fins a sota el sostre. Allà es pot reposar raonablement bé. A partir d'aquí cal endevinar els cantos bons, cosa que no he fet i m'he hagut de penjar. La cosa va més o menys recte a la xapa i així: cantet d'esquerra al bisell del sostre, una regleta dolenta de dreta, pla d'esquerra raonable, pujar peus i una llastreta que s'agafa avall amb la primera falange de tres dits o bidit molt fondo just al costat que he descobert baixant. Pujar peus a sobre el sostre (controlant un bon peu esquerre), allargar-se a un bon canto de gotes d'aigua a l'esquerra i posar-se bé de mans i peus per xapar. Després es va fent! A veure si me'n recordo la propera vegada -per això ho detallo aquí, jeje.

Encarant els desploms de la Bomba...

...i després de superar el pas clau.

La zona m'ha agradat. Queda pendent una nova visita!
 

La Rambla

No és que ara estigui provant novens, sinó que avui hem estat a la Font de l'Ametlló amb en Pep i la M. Alba i moltes, moltes, moltes altres persones amb qui hem compartit la paret sense fer-nos cap nosa. Aquí tampoc no hi havia estat mai. Per arribar-hi, cal seguir les indicacions d'en Oskar, fins arribar aquí. L'arribada resulta sorprenent: vas caminant per terreny aparentment pla i de sobte s'obre un barranc. Unes cordes ajuden a baixar al peu de paret i començar la jornada.

De la zona cal dir que algunes vies tenen els seus anys però moltes han estat reequipades darrerament per en K. i altres. La roca és excepcionalment bona, amb varietat de configuracions: plaques, díedres, desploms... Això i el fàcil accés fan que sigui una zona bastant freqüentada.

Un dia variable: a primera hora tapat i solet després

En arribar hem anat fins pràcticament a l'extrem est de la paret i hem començat per la Canela-Massana (V) per entrar en contacte amb la roca. Després, ens hem posat a La Reina del Queroseno (V+). Són dues vietes guapes, però a la Reina ja s'ha de mirar i tibar un xic.

En Pep a la Reina del Queroseno.

A continuació, cap a l'esquerra a tibar dels dos costats de la llastra que fa la Tornassol (V+). Entrada atlètica per acabar trobant una zona més fineta. Recomanable, també.

Jo mateix a Tornassol.

Més cap a l'esquerra, hem continuat amb la Samba (V+), que recorre un diedret la mar de xulo per acabar sortint a l'esperó de la dreta. També m'ha agradat. Baixant hem aprofitat per posar les cintes a Carrasco, per fer-la després amb més comoditat :)

En Pep, a Samba.

Abans, però, hem fet Olèrdola (V), una vieta d'anar fent i gens desagradable.

M. Alba a Olèrdola.

I ara, el plat fort del dia, Carrasco (6b+). En Pep la té controlada i després de veure-li fer-la, no m'ha costat especialment. Els primers metres, desplomadets, es fan aprofitant el canto viu de la dreta. D'aquí, pujada de peus fins caçar un bustiaken enorme des d'on s'agafen dues preses no massa bones per anar a buscar una bona llastreta-escletxa i amunt.

Carrasco desploma que no és broma!

Aquí estic a Carrasco.

Hem anat seguint cap a l'esquerra i hem fet la petita joia Petit Príncep (V). Via molt maca, llàstima que es faci curta pel tram fàcil del principi. La resta, genial!

M. Alba a Petit Príncep.

Seguint més a l'esquerra, hem fet Crisi (V+) al mur característic. Aquí la roca és bona però no tan adherent com als altres trams de paret. La via, també recomanable!

M. Alba a Crisi.

Després d'aquesta, hem atacat la Bavaresa (V+) i, per acabar, m'he posat a Massana Canela (6a+) on he tardat un xic a trobar el canto salvador a la dreta. Quan l'he tingut, gas, amunt i avall que cal ser a dinar a casa -tard, però a dinar!

Acabant la jornada a Massana Canela.

Total, que en un matí han caigut 10 vies i totes elles m'han agradat! I en queden de pendents per algun altre dia!