dissabte, 26 de juliol del 2008

Duatló: bici i cresta


Avui hem fet una combinació de bici i cresta que ha resultat força disfrutona. Els integrants de l'equip: En Ramon, les Roses i jo.

Aparquem el cotxe a l'esplanada del pàrking de l'antiga estació d'esquí dels Rasos de Peguera i preparem trastos (10:15): els d'anar en bici i els de grimpar. Hem baixat en bici fins al poble de Peguera, hem amagat les bicis darrera una casa ensorrada i hem enfilat el camí cap a la cresta de Peguera, ressenyada en diversos llocs.

La vall del poble de Peguera. Res a envejar a Suïssa o similars

La cresta transcorre d'est a oest i comença per un terreny ben senzill...

El primer tram de "cresta". Anem cap al marron al fons...

...i anem conquerint petites elevacions

...per anar-se complicant progressivament. Així, en una punxa hi trobarem una instal·lació de rapel d'uns 8 metres. Si bé es pot desgrimpar sense massa dificultats, ha anat bé per agafar soltura en aquesta maniobra.

El primer ràpel

La següent dificultat és una xemeneia (10 metres amb un pas de IV) equipada amb 2 químics.

La xemeneia

Després de la xemeneia hem seguit fins al cim de l'agulleta que la domina on he muntat reunió en una cinta amb maillon que hi ha (així practiquem les reunions incòmodes, jeje). El Ramon ha fet el tram en solo integral el que li ha restat tots els punts d'homologació que havia acumulat treballosament fins al dia d'avui...

Després ve un ràpel d'uns 12 metres amb un començament difícil perquè es comença de costat i la corda tiba de costat. Els que no hi estan acostumats tenen algun moment de tensió pel fet d'haver de controlar el fre i la postura simultàniament...

L'inici estrany del ràpel

Després d'això, un tram de IV+ on m'he posat les ninjes porsiaca, equipat amb dos químics. Es un passet un xic just de peus i amb una fissura a l'esquerra que fa de mal agafar. Després la cosa es tranquilitza tot i que la roca ja no és tan bona. La reunió es fa a l'anella del següent ràpel.

Des d'aquest ràpel es veu una altra instal·lació a la següent agulleta (estem parlant d'agulles que fan tres metres d'alt i que estan a una distància de sis metres una de l'altra) i jo m'hi he encaminat. He baixat directe des d'aquesta segona agulla però l'itinerari m'ha semblat molt rebuscat. He suggerit als altres que fessin el ràpel directe fins baix sense passar pel darrer bony-agulla.

El final de la cresta

Aquí li ha tocat a la meva Rosa de fer venir les cordes correctament... Segur que s'ha curtit de valent (encara em parla, però) ...

Quan hem estat tots a baix portàvem unes 2h i poc des del començament i era una bona hora per dinar. A més, feia sol a estones i s'estava a recer del vent! Per tant, a dinar s'ha dit!

Després hem tornat a retrobar les bicis (14:00) i ens hi hem enfilat per tirar vall avall un trosset. Hem anat seguint els rètols que indiquen el camí dels bons homes...

Indicadors del camí dels bons homes amb dues variants. Nosaltres, empenyem

... i hem anat passant per l'Estany i el Racó tranquil que havia visitat feia uns dies. Evidentment, en aquest camí no hem pas anat tota estona a sobre la bici sino que l'hem acompanyat al costat un bon tros de la pujada. A la zona on s'aparca per anar al Racó tranquil hem enfilat un corriol que porta al mirador de la Figerassa (seguint un rètol que anuncia un fort pendent -de pujada- però ja no ens venia d'aquí).

I des del mirador, baixada! Pel camí parem en un prat per fer veure que fem una migdiada (les Roses no eviten la parada però sí que els nois fem la migdiada...) i seguim baixant fins a trobar la carretera que puja als Rasos on teníem un segon cotxe -no tenim pas prous cames com per tornar a dalt pedalant. Mirant les hores de les fotos veig que als volts de les 17:45 posàvem les bicis al cotxe.

La cresta no és gaire exigent. El tram en bici és essencialment (malauradament no tot) baixada (-1000 metres aprox)... Però estem ben servits!

dilluns, 21 de juliol del 2008

Placa Sibarit


Aquesta tarda hem organitzat una romeria (en Ramon i la seva Rosa, la Gemma i la Judith i la meva Rosa i jo) cap a la placa Sibarit. Com que era la primera visita a la zona, ens hem liat per arribar-hi, malgrat l'abundant informació que hi ha arreu. La ressenya, entre altres llocs ,està aquí.

Hem començat per la Pa las niñas (V). Després, Nas de mocs (V+) on la meva Rosa ha passat saltant...

La meva Rosa, passejant-se per nas de mocs.
El Ramon a nas de mocs i la Judith a pa las niñas (com no!)

La Gemma, a nas de mocs.
El Ramon, vigilant atentament la seva Rosa al dificil començament de pa las niñas

He seguit per El vuelo de Doria (6a+), on ja s'ha de tibar un xic més (la meva Rosa, amb algun repòs, també l'ha feta i tan ample!) i l'insuportable pes del cul (6a). Diria que el pes és més difícil que nas de mocs! (Efectivament, com diu en PGB al comentari)

Per acabar, m'he posat al mono pestoso (6b/+), que també ha sortit a vista. Tibant i bufant fort, això sí!
I jo mateix, tibant a mono pestoso!
 

divendres, 18 de juliol del 2008

Moretona express


Aquesta tarda hem quedat per tibar una mica amb en Jortx. Poca estona perquè el xicot ha de marcar una bona pila de gols al darrer partit de la lliga... També, després de molt temps de no escalar, també ha vingut la Rosa, que es pensava que tindria feina a la tarda però finalment no ha estat així. Malgrat no ser un sector gaire indicat per ella, l'ombra ha pesat més que qualsevol altre consideració (que desconsiderats!) i hem enfilat cap a la Moretona.

Hem començat per la noia de les bruquis (V+). Anar fent i uns passos de finura per xapar la reunió. Cap problema per cap dels tres :)

Aprofitant que estàvem al costat, m'he posat a el repte del semilolo (6b) per suggeriment d'en Jortx. Té una zona fina per sortir d'una repiseta al principi i unes tibadetes des de la darrera xapa a la reunió. Aquesta es pot xapar amb la mà esquerra a una orella-xorrera que s'endevina bona des de baix i tot. Amb bon seny, la Rosa no s'hi ha posat!

Jo mateix, al darrer tram del repte del semilolo

Després hem anat a muntar la Guerrillera (6a) perquè la Rosa li pugués tibar de gust. I certament que ha tibat de valent, tot i fer algun repòs.

La Rosa, a Guerrillera

La proximitat amb la Malalts Manresans (6b) i que aquesta la tingués pendent des de la visita amb en Tati ha propiciat el fet d'intentar-la. Aquesta vegada ha sortit, però s'ha de treballar de valent a pràcticament tota la via!

En Jortx, a malalts manresans

Per acabar he fet la integral semilolo-directíssima (6a) per muntar aquesta darrera perquè en Jortx s'hi barallés una estona. I la tarda no ha donat per més. Ben contents cap a casa!

dilluns, 14 de juliol del 2008

Racó tranquil


Després d'alguna setmana d'inactivitat roquera, aquesta tarda he fet la meva primera visita al Racó Tranquil, amb una companyia de luxe: en Toni, de qui no coneixia plenament la seva profunda vocació roquera, i en Ernest, el pare d'un bon grapat de creacions de la zona.

Hem anat resseguint els racons #1, #2 i #3, bo i gaudint d'un molt bona selecció de vies.

Hem començat pel Diedrin V. Com no podia ser d'altra manera, es tracta d'un diedret maco d'anar-s'hi posant bé. Ja serveix per veure de quin pal va la zona: bona adherència de la roca, que cal aprofitar bé per no fracassar.

Ens donem per escalfats i ens posem a la Júlia 6b, a la dreta de la Cquie. Una via llarga, amb un parell de zones on cal mirar bé on es posen els peus per anar guanyant un centímetre darrera l'altre, alguna llastra i més d'un rom... En resulta un recorregut de gran bellesa.

Seguim cap a la dreta, fins al sector #2 i ens fiquem a la Coca de llardons V+. Pura agonia de finura i adherència fins arribar al sostret des d'on es xapa una reunió. Un pas de bloc bastant salvatge ens permet superar la panxeta i arribar fins a la runió de dalt. Diguem que és un V+ difícil!

Després hem fet la Trencadits (6c). Una entrada desplomadeta, amb restes de mullena en algun lloc, ens porta a un bon cantell per l'esquerra ja superat el desplom. Obertura de cama a dreta i allargar (l'envergadura ajuda) fins a un bon canto que dóna per acabades les dificultats. Embutxacar-me aquesta via ha estat un regal inesperat però més que benvingut després de molts dies de no fer esportiva!

D'aquí hem passat a la Gusti (6a). El pas més difícil és l'entrada, on cal tibar-li un xic. Després, la via és un festival d'anar fent, amb roca magnífica. Un altre 10 de via.

Per acabar, hem anat fins al sector #3, el de més a la dreta, per provar una via de l'Ernest a la dreta de la Dilluns de pasqua: la Sinfonia alpina (6c). Veient el pa que hi donaven, i tenint en compte que ja portava uns quants metres escalats he optat per fer-la en top-rope. Ha esta una elecció sensata perquè hi ha un parell de passos amb poc canto on cal visualitzar molt bé la seqüència salvadora on he fet us de la corda. Aleshores es deixa fer...

Baixant d'aquesta, l'Ernest encara m'ha animat a deixar el top-rope per la Dilluns de pasqua però en veure de què anaven els passos a la secció dura he optat per quedar-me a terra... Un altre dia, potser :)

En resum, una tarda més que profitosa per conèixer un racó excepcional de la mà d'uns locals!

dissabte, 28 de juny del 2008

Diables: Sánchez-Martínez


Després de temps de perseguir-nos per tornar a anar a fer una via llarga, he sortit amb en Kim cap a Montserrat. Hem decidit ficar-nos a la Sánchez-Martínez, itinerari clàssic i de gran bellesa, que jo havia escalat farà uns 25 anys.

Per evitar la calor hem acabat començant a escalar a les 14:00. Diria que avui l'han feta dues cordades més, però no hem arribat a coincidir en cap reunió. Per tant, la via pràcticament per nosaltres. A diables també hi havia una cordada a la GAM, una a la Libertad Provisional i una altra a la Flip Matinal.

La via comença amb una tirada de 6a cosida a parabolts, amb roca delicada als primers metres. Al final cal flanquejar a la dreta cap a un arbre on hem fet reunió.

Primer llarg

Des d'aquí en Kim ha tirat xemeneia amunt fins esgotar els 70m de corda, empalmant dos llargs. Terra i herbes al principi i passos de díedre i xemeneia bastant esgotadors (i mai millor dit: ens queien un munt de gotes de suor). Hi ha assegurances tot i que hem posat un friend. La motxilla aquí fa bastanta nosa...

El següent llarg (V) comença amb una placa amb bons forats per anar a buscar una fissura invertida sota un sostret per continuar en bavaresa amb bon canto. Es van trobant tacs de fusta, alguns segurament ja hi eren fa 25 anys. Aquí, volent posar un friend m'ha caigut el moscata on en portava 4... He desgrimpat fins la reunió, el Kim ha rapelat un tros i els ha trobat no massa lluny. Sortosament, no ha passat d'un simple incident encara que podia haver estat una p...tada definitiva. Una vegada refets, hi he tornat, aquesta vegada sense contratemps.

La tirada següent comença per una fissura en una llastra vertical però amb bon canto. Després segueix un trosset de díedre-xemeneia. Fins aquí es fa raonablement bé (IV+/V). Després ve una placa vertical: En Kim ha estat una llarga estona lluitant per fer-la en lliure i maleint la desafortunada situació de les xapes... Jo, com no, he fet A0 fins uns passos abans de la reunió.

En Kim, lluitant al tram de 7a+

La tirada següent flanqueja el primer sostre. He anat tirant en lliure (V+/6a) fins un primer ressalt vertical on he començat el A0. Després cal fer una sortida interessant en lliure per anar a busca un pitó. Quan la fissura torna a ser vertical ja he pogut tornar a agafar roca fins la R.

Espectacular entrada a la reunió d'entre els sostres

El següent sostre comença amb un tram vertical que es fa raonablement bé (V+). Després vé un tram on cal mirar-s'ho bé, sense seguir sempre la línia de les assegurances (6a). Quan es travessa el sostre la cosa es complica prou com perque jo hagi tirat en A0. Per cert, en allgun d'aquests passos, tibant de xapes bastant ronyoses. Acabat el díedre, entrada a la reunió en bona roca (V). No cal dir que en Kim ha passat per aquests llargs amb una mà a la galta i sense tocar res!

En Kim, al segon llarg dels sostres

La tirada següent comença per terreny vertical seguint la fissura amb bon canto (un pont de roca). Després ve un tram igualment vertical (3 parabolts) però on cal anar per la placa de la dreta que resulta molt llisa. Tot i que en Kim em deia que li donaven 6a, aquí he hagut de fer un pas d'A0 perquè no veia pas la manera de treure-ho. Després he anat cap a la dreta i, amb uns passos molt delicats, he xapat la següent. Segueix un terreny més arrampat per tornar-se a redreçar. Passat el tram vertical, el llarg travessa un esperonet cap a la dreta en bona roca. Diria que en aquest llarg els diables de la paret em devien voler tirar avall perquè he suat de valent! A més, he hagut d'anar treient algunes cintes perquè en calen un munt.

Arribant a la reunió, ja en terreny més senzill. Un bon pati al fons i els diables que xuclen!

La darrera tirada supera diversos ressalts. El segon d'ells prou dur com per haver-lo de fer en A0 anant de segon. La resta, més suau però navegant un xic per trobar el terreny més amable.

Des de la reunió hem anat flanquejant, ja sense corda, cap a la dreta fins a trobar el collet on ens hem tret els gats (moment estelar) i plegat trastos. Total, unes 4h30 d'activitat esgotadora (en el sentit literal de les gotes que ens queien)

dijous, 26 de juny del 2008

Escapada a la Moretona


Aquesta tarda hem fet una escapadeta a la Moretona amb en Jortx: tant a ell com a mi el cos ens demanava un xic d'activitat.

Hem estat a l'ombra i amb un airet molt agradable. La zona, està magníficament explicada aquí, encara que no m'ha calgut pas mirar cap documentació: portava el guia amb mi!

Hem començat per la guerrillera (6a). Una via magnífica, amb bons cantos -si els trobes- que permeten fer-la amb certa comoditat.

Després ens hem ficat a el passarell (6a+) on a la meva darrera visita vaig necessitar un repòs al pas clau. Aquesta vegada, la tibada d'una regleta lateral amb la mà esquerra ha sortit i ha permès embutxacar-me-la.

D'aquí hem passat a una de les creacions d'en Jortx, la panolieta (6b). Té una entrada fineta, d'anar-s'hi posant bé fins arribar a un cantet raonablement bo per la dreta on es xapa la segona assegurança. Gràcies a la meva envergadura, sense haver de pujar gaire els peus, jo puc arribar a caçar un esperonet que, sense ser magnífic, resulta decisiu. Altres han de fer el pas pujant abans els peus... Després d'aquí, segon moviment dur, cal anar a un romet amb dretes on he fallat el primer cop. A la segona, ha sortit. La panolieta encara reserva una sorpresa al final, amb uns passos de mooolta finura moretonenca per arribar a la reunió.

Aprofitant l'envergadura al primer moviment dur de la panolieta

Després d'aquí ens hem posat a una altra creació d'en Jortx: la rebentagorgs (6c/+). Evidentment, jo en top-rope i be que l'he aprofitat! M'he penjat a cada pas! Es molt més dura i mantinguda que la panolieta. Hauré d'esperar un temps abans de ni tan sols somniar amb fer-la...


dissabte, 21 de juny del 2008

Mal Pas de Travil


Avui he sortit novament amb en Pep i la M. Alba. Hem anat al Mal Pas de Travil, on jo encara no havia estat mai. Es tracta d'una zona petitona però magnífica, amb un conglomerat excel·lent. Aquí s'hi troba tota la informació pertinent.

Hem començat per la Peu de moix (6a), per seguir amb l'Esperó del petitó (6a+) i la dels ossitos (V+) i hem acabat fent la Sant Antoni (6a+). Opino que la Sant Antoni és més difícil que l'Esperó del petitó i aquesta, més que Peu de Moix. Han sortit totes sense majors problemes. La roca sorprèn per la seva qualitat: és molt bona a la majoria de trams.

M.Alba a l'Esperó del Petitó (6a+)

Jo mateix pel fil de la mateixa via

M. Alba fent l'ossito (V+)

Jo mateix fent l'ídem

En Pep a la Sant Antoni (6a+)...

... i jo, a la mateixa via, més amunt

Després d'aquesta visita queda apuntada la Volare (6c) per la propera... i quan sigui més gran... ja veurem!