dijous, 8 de juliol del 2010

Mal Pas


Escric aquest post bastant més tard de la data 'oficial'... espero que la memòria no em falli massa, jeje!

Aquesta tarda hem anat amb en Pep al Mal Pas de Travil. Ens hem begut l'enteniment? No, però gairebé! Hem pensat que potser trobaríem alguna via a l'ombra... i així ha estat, però sols cap al tard. Mentre no arribava el 'tard' ens hem anat rostint de valent, però això ha servit per curtir-nos una mica!

Hem començat pel Díedre dels ossitos (V+), ben guapo i calentó.

Jo, al díedre-rostidor

Després hem seguit per Peu de Moix (V+) i Teia de Maria (V+). Dues vietes que no havia fet i que són ben maques. Avui serveixen per seguir escalfant en els dos sentits.

En Pep a Peu de moix...

... i jo, a la Teia de Maria.

Hem tornat cap a la dreta a fer la magnífica Sant Antoni (6a+), aquesta ja a l'ombra! Abans, però, he anat al cotxe a buscar l'aigua que m'hi havia deixat. Pel camí he aprofitat per remullar-me al torrent que baixava ufanós! Tant de bo hi hagués hagut un bon toll -segur que m'hi hagués sucat!! De la via sols cal reiterar que és una meravella verticaleta i de continuïtat.


Jo mateix, a Sant Antoni.

A continuació ens hem acostat al que havia de ser el projecte del dia: Amic Traït (6c+). En Pep ha fet l'Esperó del petitó per mig muntar-la i jo li he fet un top rope fins on es podia i he acabat de muntar-la fins dalt amb algun A0. Entre que la via no és regalada i que el dia no era el més indicat l'he vist molt lluny de poder-la atacar amb garanties... Ja menjarem sopes i vindrem en millor moment!

En Pep a l'esperó...

... per poder tastar l'Amic Traït (a l'ombra).

No cal dir que hem estat sols però tampoc no hi havia ningú al Balcó, tot i que allà s'hi devia estar millor!


dilluns, 21 de juny del 2010

Clot de la Mònica


Avui amb en Pep hem posat rumb al clot de la Mònica. Buscant l'ombra ens hem posat a la cara est del serrat del Muntaner on hi ha una colla de vies de més d'un llarg, a banda d'algunes vies d'esportiva ben maques. A sota adjunto un backup del croquis d'onaclimb/lanochedelloro que em permeto fer.

Situació de les vies

Hem seguit la vira fins a l'esquerra on, ben lligats per no obrir-nos el cap, hem començat a treballar. Hem anat fent successivament Cutlass (V+), Claudio king (6a+) i Ceba traidora (6a+). Totes elles són vies típicament montserratines, amb algun pas curiós i llocs on cal confiar en l'adherència de mans i peus. La roca és molt bona en general, tot i que es veu que s'ha anat netejant amb el temps.

En Pep a Claudio king, un inici ben curiós.

Jo mateix a Ceba traidora.

Després ens hem mogut un xic més a la dreta i ens hem posat a Orgull Mapuche (6b). Als primers metres cal tibar-li fort per entrar a un terreny més agraït i més ronyós. Aquí hi trobem algun clau amb cordinillo en comptes dels spits que ens han acompanyat fins al moment. La roca tampoc no és tan bona en aquesta segona meitat. La via no és un 10, però està bé i serveix per muntar la del costat, cosa que hem fet.

En Pep fent el segon llarg de Orgull Mapuche.

Jo mateix al segon llarg de Orgull Mapuche.

Així que en Pep, que ja l'havia feta algun altre dia, ha decidit que faira la Bavareza güeca (6c) en top rope. Gràcies a les cintes i a que en Pep ha tret l'entrellat del tram difícil, m'ha sortit a la primera!

En Pep Bavareza güeca.

Una tarda ben aprofitada, amb cinc vies llarguetes i molt recomanables. Cap a la dreta se'n veu alguna altra que sembla ben nova... a veure si en descobrim alguna cosa!

dijous, 17 de juny del 2010

Vermell


Aquesta tarda m'he escapat amb l'Ernest cap a Montserrat. La pluja d'ahir obligava a buscar un racó que s'hagués eixugat i el Vermell del Xincarró ha estat el candidat escollit. Feia mooolts anys que no havia estat al Vermell, diria que sols s'havia obert alguna via del sector esquerre... per tant, ha estat gairebé una novetat -una altra, jeje.

Hem començat per la TeGeVe (V), que ha servit per situar-nos sobre el terreny. Segueix un esperonet i, tot i estar un xic sobadeta, és ben guapota.

Sense que això ens hagi escalfat, l'Ernest proposa el díedre San Agustin (6b) on s'estan enfilant uns lolos que després es barallaran amb vies més complicades. Es tracta d'una díedre llarg, durillo i cansat, però que s'ha deixat fer tot i que ha calgut un important esforç mental per no aturar-me a reposar! Buff!!

Després d'aquesta hem anat a tastar la clàssica 45 Aniversari (6b). Certament, és un viot de continuïtat, amb forats de tibar-li, algun pas llarg i una tibada de monodit que he fet tot i que ja em començava a inflar més del que m'agrada. Després el terreny es torna més agrait i les xapes allunyen més. També m'ha sortit :)

L'Ernest a 45 Aniversari

Després d'aquesta, l'Ernest prova Madame Tortuga (6c+). Jo li faig un tast en top rope perquè l'he vist lluny de les meves possibilitats. Al principi hi ha un pas bastant xungo sortint d'una bona bústia on he hagut de mirar-m'ho de mil maneres ben penjadet. Més amunt, algun altre tram llis també obliga a lluitar de valent. Llevat d'això la resta es fa, però aquests trams són durs de debò!

Abans d'acabar el company es posa a Alta Mar (6c) i se l'embutxaca.

L'Ernest a Alta Mar

En arribar, es pot dir que he flipat de veure quants cotxes hi havia al pàrking. Ja tenia clar que el Vermell era zona prohibida els caps de setmana, però veig que entre setmana, la penya també hi té tirada! Malgrat tot, no ens hem fet gens de nosa -al contrari, ens hem fet bona companyia!

dilluns, 7 de juny del 2010

98 octanos


Avui hem anat a la magdalena superior, a fer la 98 octanos amb la Cristina. Ja tenia ganes de fer via llarga una altra vegada i la via triada es pot fer bé en una tarda, sempre i quan no calgui tornar massa d'hora, jeje.

Ens hem plantejat pujar amb el cremallera però acabava de sortir... total, que he convençut la Cristina que arribaríem a dalt igual de ràpid anant a peu que esperant el proper... No ha estat exactament així però gairebé, i a sobre ha servit per arribar ben escalfats a peu de via. A la xarxa hi ha un munt d'informació sobre aquesta via de xapes grogues, però els escalatroncs l'expliquen especialment bé aquí.

El primer llarg és senzill i equipat generosament (III+). A la segona tirada l'equipament segueix la mateixa tònica però la via va guanyant verticalitat i dificultat progressivament (V-). De mica en mica cal estudiar la millor manera d'anar guanyant terreny sense que la dificultat sigui excessiva.

Al segon llarg

El segon llarg des de la R2

Les dificultats es concentren al tercer llarg (6a). L'inici segueix la tònica dels darrers metres del segon. Després el terreny es fa vertical i amb poca presa durant uns metres on cal vigilar per no tibar més del compte. Després, el terreny desploma lleugerament però amb millor presa. Buscant bé es van trobant els cantos que permeten superar aquest tram més de tibar-li. Val la pena no encantar-s'hi massa! Cap al final el terreny perd verticalitat i la línia de xapes ens porta a la reunió, un xic a la dreta. La Cristina ha aguantat bé aquest llarg tot i que ha hagut de fer servir un xic les seves habilitats ferrateres...

Abans d'entrar a la R3

El darrer llarg comença amb uns passos ben verticals de l'estil del llarg anterior (V+). Després el terreny per dificultat i segueix cap a l'esquerra i torna a redreçar-se un xic però amb menys dificultat (IV+).

Descens amb dos ràpels, un de 15m i un de 25m. La baixada, per les escales d'en Jacob i a pas lleuger fins al cotxe!

dimarts, 1 de juny del 2010

Tarda al revolt


Aquesta tarda ens hem escapat amb la Cristina cap al revol de l'Àliga a fer bronze. Hem començat per la clàssica Pixapins (IV+) i després ens hem posat a la via #9 (V), a la dreta de Stradivarius.

Hem canviat de zoneta per fer el díedre-bavaresa #3 (V+) on la Cristina ha descobert noves tècniques: díedre i bavaresa, com no :)

Al díedre-bavaresa.

Després hem anat a cercar un 6a que crec que jo encara no havia fet: Abrilsf (6a). No sé si el nom és correcte, però això és el que hi diu! Té un moviment ben finet i llarg al mig, d'aquells en què has d'apretar bé les dents (i més). Força guapa.

A Abrilsf.

A continuació veig una via de les noves La del Mesas 6b i li he fet un tast fins la segona xapa. Des de sota ja es veu una entrada poc agraida, amb roca mediocre -quin eufemisme- però confiava que més amunt milloraria. Però per als volts de la segona he agafat alguna bústia i encara he tocat sorra. Total que l'he desgrimpada i ja la faré quan estigui neta -si és que arriba a estar-ho mai. Caldria passar-hi l'aspiradora, tot i que es veu interessant.

Total, que hem arribat a l'extrem dret de la paret i ens hem posat al Gos Malparit (6a), on la Cristina ha pogut tastar de què va això d'escalar en desplom :)

dilluns, 31 de maig del 2010

Avui toca piular: La Piula


Tot i que ha fet calor durant el dia, al migdia s'ha anat tapant i hem pensat que es podria escalar a la Piula, d'on l'altre dia vàrem haver de marxar per la pluja. La veritat és que feia bastanta calor i malauradament el cel s'ha obert... així que ens hem rostit un xic.

De la Piula ja se'n sap que no hi ha vies fàcils on escalfar (parlo del meu nivell). En Pep ha proposat de començar pel Paripé (6b+) bonic i plaquero que hi ha a la part central del sector Barretina. Com que no hi ha gaires opcions, li faig un tast. Vaig tirant fins al primer ressalt dur. Allà sols trobo foradets petits... penso que ha de sortir quelcom millor... però al cap d'una estona ja estic penjat. Efectivament, cal tibar dels foradets ronyosos en una bona apretada! La via té tres zones dures i m'he penjat arreu. Fer-la com a escalfament i amb el sol escalfant de valent sembla que no és la millor combinació!

En Pep fent la (que no el) Paripé.

I aquí estic jo, a la mateixa via.

Amb la moral baixa, fem Fàstic de Gall d'Indi (6c) a la seva esquerra en top rope. Curiosament aquesta m'ha sortit. Diria que enlloc no s'ha de tibar tant com a la primera, però potser és que ja anava escalfat -el top rope crec que en sigui la causa : és més aviat de posar-s'hi bé i fer alguns passos agafat d'alguna nyapeta però sense tanta intensitat. En fi, ja hi tornarem per confirmar-ho.

Després hem anat a fer el díedre Panchitos (6b+). Aquest ha sortit i ha servit per restablir la moral. En acabat, encara he fet un top-rope a la veïna de l'esquerra, Kabrasaki (7a) on , anant-me penjant i anar tastant, m'han sortit tots els passos. Encadenar-la, però, sembla molt molt llunyà!

En Pep a Panchitos...

... i jo seguint-li els passos.

Acabant Kabrasaki en top-rope.

Una tarda de calor ben aprofitada per treballar la finura montserratina -i tibar fort a la darrera!

dissabte, 29 de maig del 2010

IV+ al flash


Això sols pot passar... al Coll de la Barraca!

Avui en Pep ens ha portat al Coll de la Barraca, a explorar un altre racó desconegut. Arribar-hi té el seu què, la qüestió és que hem d'arribar aquí (41.4413,1.5805) i deixar el cotxe prop del trencant. Seguim a peu la pista de la dreta fins trobar una fita que ens mena a una zona que recorda una antiga cantera: sóm al destí.

Comencem pel sector de la dreta del tot, el Pas dels Manguis. Aquí ens hem enfilat a Con prisas y a lo loco (IV+) per tastar la roca. Aquesta és l'única de les que hem fet que està equipada amb spits i té un mosquetó de reunió un xic rovellat, però correcte. La resta de vies estan equipades amb parabolts i arreu hi ha un mosquetó a la R.

Veient l'esperó de la dreta, en Pep s'ha enamorat de la Ei! Joans (IV+) i tant ell com la M. Alba han hagut de suar per superar el sostret. I sort que m'hi he fixat, perquè si no, igual no em surt a vista! Total, que me l'apunto al flash. Segurament deu ser un error de la guia, perquè la resta de vies, tot i que estan apretades, no estan pas tan desfasades. També hi ha la possibilitat que s'hagi arrencat alguna cosa perquè s'intueix un petit desprendiment. En tot cas, no és una via d'iniciació :)

Després del pas difícil de Ei! Joans.

Després hem atacat el Marciano Hipólito (6a). Feia bastants dies que no baixava d'una via amb els braços inflats... i aquí ho he aconseguit! Una via estètica, molt bona, molt vertical i de continuitat que m'ha deixat un molt bon gust de boca. Recomanable!

En Pep..

... i la M. Alba a l'estètica Marciano Hipólito.

Veient el pa que donen als 6as era atrevit posar-se en un 6b... però dels covards no se n'ha escrit mai res. Així que en Pep es posa a Arrrancada de cavall, parada de burro (6b) que, pel seu nom, ja deixa intuir de què va la cosa, jeje. Començament plaquero molt fi, amb un pas d'envergadura ben curiós per anar a pillar una regleta bona. Després es va fent fins que arriba el moment de deixar anar una fissura per passar a l'esquerra. Un altre moviment de tibar-li i el final ja és més tranquil. També surt a la primera havent vist en Pep com cercava els moviments.

Per acabar el matí, encara ens hem endut un 6a+ molt peculiar: Cristina, al sector Hawai. Es una via amb columnetes de formació calcària bastant variada. Tan aviat estàs tibant d'una columneta arrodonida, com has de fer un pas d'aherència (dubtosa) com has de pillar un bidit... Variada i maca, amb el més difícil als darrers metres, on cal navegar un xic.

Jo mateix als darrers metres de Cristina.

En resum, és una zona amb vies regleteres molt bones, on val la pena no pensar en la graduació i gaudir dels passos. També val a dir que són vies complicades anant a vista. Segur que coneixent els passos la cosa canvia i molt. Si no fos per la llarga aproximació en cotxe mereixeria algunes visites ben aviat.