Solarium

Avui amb en Pep hem anat a Camarasa, al Solàrium. Hem començat per una agulleta a la dreta de tot, on cap dels dos hi ha estat. Hi trobem tres vies que estan prou bé!

Hem començat amb Trolls (V). S'hi posa en Pep, però no se'n surt amb el pas que hi ha entre la primera i la segona xapa. M'hi poso jo i realment hi ha un pas de decisió, amb peus dolents, fins pillar un bon canto. La resta, força més còmode. Segurament és la més senzilla d'aquest sectoret, però no us deixeu enganyar...

Un quintu que resulta més dur del que semblava...

A continuació hem fet Boromir (6a), a la dreta de l'anterior. Aquí hi ha alguns passos on s'ha de tibar, en terreny més que vertical en algun punt, però la via és molt franca i es deixa llegir la mar de bé. Molt guapa!

A Boromir.

Per finiquitar el sectoret, em poso a Orcos (6b). El pas més dur és a la primera zona lleugerament desplomada. Jo ho he fet tibant d'una lateral esquerra força roma per pillar una regleda diagonal per la dreta, xapar agònicament, pujar peu dret amb poca cosa per la mà esquerra i pillar una presa força a l'esquerra. Moure peus cap a l'esquerra i pujar en plan ai-ai fins xapar la següent. Uff, com he hagut d'apretar aquí! Després es va fent prou bé

Quan ha estat el torn del Pep ell ha trobat una forma que sembla bastant menys agònica: anar cap a l'esquerra des del principi, suposo que xapant des d'allà. Tot i penjar-se no ha patit pas tant com ho he fet jo... és el que té no saber on vas!

Fent la Orcos.

A continuació ens n'hem anat cap a l'esquerra, fins a les vies #47 i #48, on hi ha una cordada basca. Ens posem a la de l'esquerra, Vas Sobras (6a), que ells ja l'han feta. Un viot de 30 metres molt guapo! Inici bloquero però es suavitza ràpidament. Després d'han d'anar llegint diversos indrets, amb moviments cap a l'esquerra i la dreta quan toca. I a la part de dalt, un muret exigent, amb una fissura que ajuda, però que s'ha de completar amb bones bústies que acaben apareixent quan t'hi acostes, però que costen de veure d'entrada.

A Vas Sobras, una bona vieta!

Des de la reunió d'aquesta via muntem un top-rope a El Siamés (6c) a la seva dreta. Jo hi faig un tast en top-rope, tot i que els companys ho pintaven fàcil, per si les mosques. I em surt tot a la primera excepte al crux de la via, a un mur un xic vermellós i compacte que es veu a dalt. Fins arribar-hi és anar fent, excepte un moviment un xic apretat on jo he creuat mans per anar en diagonal a l'esquerra.

Aquí toca pujar els peus fins a sobre una repiseta, ajudar-se amb la fissura per la mà dreta en lateral, pujar peus i estirar-se a una regleta/conjunt de gotes d'aigua punxegudes. Ajuntar peu dret i pillar una pinça acceptable per la dreta per pujar peus i pillar bon canto. Després resta un mur on s'ha d'aguantar, però hi ha canto.

En Pep hi fa un top-rope i se'n surt prou bé, reposant quan cal.

I al final decideixo tornar a fer-li un pegue. He dubtat si fer-lo des de baix, perquè tenia els moviments controlats. Però abans gairebé he passat fred i no estic prou motivat, així que m'hi torno a posar en top-rope i la faig en un tris, amb tots els moviments controlats i fluids. Queda pendent!

Provant El Siamès.

A la primera part del matí ens hem estat fregint. Però quan hem canviat de sector, ha entrat el vent i el cel s'ha tapat fins al punt que ens hem hagut de posar capes a sobre!

I de gent, per aquí n'hi havia força però no ens hem fet cap nosa. Al contrari, hem pogut xerrar amb els bascos primer i amb una cordada mixte després: he flipat quan he vist que la noia arribava amb crosses (i "a lo loco"). Molt macos tots!

Ens han quedat ganes de tornar-hi!

Vinya Alta

Avui he tornat a sortir amb en Pep i en Mario després d'un temps de no coincidir. Els he proposat d'anar a la Vinya Alta, on jo recordava tenir-hi coses pendents i ells no hi havien estat mai.

Arribar-hi té la seva complicació i hem fet un xic el senglar. Tot per no seguir la indicació de "tirar amunt fins trobar la via" que ja m'havia apuntat l'altra vegada... 

L'altra vegada, amb en Josep, hi vam trobar mullena. Avui no! I hem pogut fer la Susan and Carmeta are Supers (V+) a l'esquerra de tot. Hi ha una zona de roca gris, relliscosa, que jo encaro recte i que costa força. Més amunt, també: passos molt fins, sobre nyapetes... inclosa l'entrada a la reunió! Bastant agònica!

A la primera del dia. Fotos gentilesa dels companys!

A continuació hem fet la Mejicano de Chefchauen (6a+). Els primer metres són força desagradables per la vegetació que ha anat creixent. Llàstima que no portàvem cap eina adequada, però li convindria una repassadeta. Després la via es posa guapa i més vertical. El pas més difícil és un cop superat el sostret, que toca progressar per la fissura. Aquí també hi havia una mateta molestant. No he vist un bon lloc per posar el peu a la fissura i he hagut de suar sang per fer el pas: l'altra vegada ja em va costar moure'm cap a l'esquerra per entrar a la placa... L'he trobat força exigent!

Al Mejicano...

Volia tatxar la via de més a la dreta, La Placeta del Diamant, un 6b més curtet però que sembla interessant. De tota manera, no m'he animat perquè els primers metres, de fissura, també demanen una poda... Total, que prefereixo posar-me a Màgic Carme (6b). La part de baix és una placa d'agonies... Després es redreça una mica i toca tibar-li una mica, primer en diagonal a la dreta, després en diagonal a l'esquerra fins agafar l'esperó. La zona lleugerament desplomada de dalt es resol sense massa problemes. Tot està a les primeres xapes! Agonia verdoniana de primera categoria!

Levitant en placa de nyapes. No és la meva especialitat, no...

Avui hem passat calor, calor! I el collonut és que hem fet el canvi de passar fred a passar calor sense la transició suau que un esperaria... Com pot ser???

D'activitat no n'hem fet massa, però hem gaudit de valent! Entre que anàvem tres, que l'aproximació és llarga i que els horaris de què disposàvem eren justos no hem pogut fer més. Això sí, hem gaudit l'estona a full. També he de dir que els companys no tenen intenció de tornar-hi... S'ha de reconèixer que el sector no és gaire agraït.

La Muralla

Avui ens n'hem anat a la Vinya, amb la intenció d'escalar a la Muralla, un paredon de diversos llargs on hi ha un munt de vies xules!

Comencem escalfant a la Vinya Clàssic. En Josep i en Casi, a la Super Guapu i l'Ernest i jo a Cristi Quin Corpus Tens (6a+), que ressegueix una fissura en diagonal. Trobo que hi ha alguns moments on s'ha de mirar rebé, però la via surt sense massa complicacions.

Després del pegue de l'Ernest, decideixo que em convé escalfar una mica més abans d'anar a la tonyina i també faig Super Guapu (6b), amb l'entrada directa, sense escapar-se per l'esquerra. Uns passos tensos regleteros a les primeres xapes i després anar fent, de l'estil de l'anterior.

En Josep, a la primera del dia.

 

A la diagonal Cristi...

En Casi, tornat a la roca després de molt temps.

Jo escalfo una mica més a Super Guapu abans d'anar a la Muralla...

 

Amb l'Ernest ens plantem a la dreta de tot de la Muralla, al peu de la Lema de Vida (6a,6b+,6c). L'Ernest empalma els dos primers llargs i es despenja. Les cordes arriben bé! Això sí, al primer llarg s'han de desxapar una colla de bolts per evitar el ròssec. 

 

Jo faig el mateix. Al primer llarg, anar fent: un ressalt al principi, flanqueig suau i un ressalt per entrar a la reunió. Al segon hi ha més feina, no en va és 6b+... Toca enfilar-se un xic per la dreta al principi, però passar cap a l'esquerra aviat. Jo m'he entestat a seguir per la dreta i he hagut de desgrimpar in extremis, infladet. Els passos difícils són per pillar unes molt bones preses des d'on s'arriba a xapar (bolt a la dreta) amb relativa comoditat tot i el iuiu que fa perquè estàs un xic lluny de la xapa anterior. Després el terreny es suavitza. Un bon encadene!

Un altre dia tocarà fer el darrer llarg, que sembla guapo també!

.

L'Ernest, progressant al primer llarg de xxx...

...i empalmant amb el segon!

 

Després d'aquesta ens posem a la Barco a Venus (6b, 6b). Aquesta va fins dalt de tot i empalmem els dos llargs, tot i que hem de fer una despenjada intermitja a la R1. L'Ernest li fa el pegue i em deixa les cintes posades. Veig que ha de treballar, però m'animo a fer-la des de baix també. Queda encadenada!!  

 

El primer llarg té un primer tram de bavaresa prou exigent i llarg. Molt guapu! Després ve un mur vertical, amb un pas difícil a l'alçada de la R1 de la via anterior, però no és tan dur. Després es suavitza fins la nostra R1. El segon llarg és continu de baix a dalt! Toca seguir el díedre, a voltes en díedre, a voltes aprofitant la placa de la dreta... anar fent i anar pujant sense poder relaxar-te gaire enlloc: és mantinguda fins ben bé la reunió! Molt bona! Dos llargs bestials, empalmats!

Ernest, empalmant els dos llargs de Barco a Venus.

I jo, fent el mateix. A la R1 m'he tret el forro que duia!

Els companys s'han quedat a la Vinya, lluitant amb els seus projectes. I a nosaltres ens n'han quedat uns quants de pendents per noves visites! Segur que hi torno!

A sota, la ressenya de Ressenyes del Berguedà:

Matinal glacial a Garreta

Amb l'Ernest i el Pana ens n'hem anat a gaudir del matí glacial a Garreta. Les previsions eren de moltíssim fred, amb sensacions tèrmiques de molts graus per sota zero a Pirineu... Per sort, a Garreta s'ha estat prou bé, al cap d'una estona -perquè la primera via hem al·lucinat tots!

Que en plena primavera faci aquestes baixades de temperatura és sorprenent. També ho ha estat el mes de març, amb temps molt dolent durant molts dies, total per recollir uns poquets litres que són benvinguts malgrat tot. Hem tornat a Garreta, això ja sembla monotema. Però tots hi tenim algun objectiu i avui s'havia de buscar terreny relativament baix i arrecerat.

Comença l'Ernest, fort, amb Invert Garreta (6b) a la dreta de tot, que és on fa una mica més d'estona que hi toca el sol. Sort que hi ha un bon repòs abans dels passos finals que li han permès revifar els dits!

L'Ernest a  Invert Garreta. Escalfar, el que es diu escalfar no ho ha fet
gaire... Jo amb el plumes i tremolant!

En Pana no ha tingut tanta sort i s'ha glaçat fent En Ja i en Pa (6b) amb les cintes posades per gentilesa de l'Ernest, baixant de la que ha fet.

Jo he demanat que la deixin muntada per després, que jo començo suau, amb la Trampa de la Rampa (6a). Ja l'he fet un munt de vegades però avui m'hi he estat estona: cada dos per tres tocava buscar una posició còmode (que ja és dir) per moure els dits que em queden com glaçons perquè la major part de preses estan a l'ombra! Acabo dignament, però amb els dits entumits!

Fent, per enèsima vegada, La Trampa de la Rampa.

Els companys es posen a L'Emperatriu Escalatriu (6b+), a l'esquerra de Trampa. Es veu guapa i, sobretot, dura!

Els companys a L'Emperatriu Escalatriu.

Jo m'hi posaré més tard i faig En Ja i en Pa (6b). L'havia fet no fa gaire però no recordava gran cosa. Qüestió d'anar fent, procurant no inflar-se massa. Cap a la part de dalt, un canvi de pes per passar cap a la dreta a la placa final i una apretadeta perquè no he vist una regleta bona que ajuda a pillar un canto bo que permet xapar la R. Aquí ja s'ha estat bé de temperatura!

A En Ja i en Pa. Toca tibar, però es deixa fer!

L'Ernest ens munta App Slab (6c) que m'havia quedat pendent l'altre dia. La fa sense despentinar-se, com bon lolo! Després s'hi posa en Josep, en top-rope i falla on vaig fallar jo l'altre dia. Li canto el peu esquerre al bec i ell troba un canto d'esquerra que jo no havia trobat l'altre dia. Quid pro quo. A la vista de com està el panorama, decideixo que li faré el pegue "bo" a App Slab. Avui sí que ha sortit i m'he emportat un altre 6c al que li tenia moltes ganes! La part de baix l'he resolt molt bé, anar fent. Fins al muret que porta a sota el desplom. Aquí m'he hagut d'esforçar molt amb el xapatge i el pas de després -no m'hi he posat gens bé! Els passos del desplom els faig bé i la pujada de peus, també: dreta a la llastra en bavaresa, pujar peus molt, molt, peu esquerre al bec, moure mans llastra amunt i estirar-se a un canto d'esquerra que permet equilibrar i posar-se còmodament sobre un bon canto. Unes apretades més i ja està!

L'Ernest, a dalt, i jo a baix, fent (i encadenant, avui sí!) App Slab (6c).

L'Ernest li ha fet un pegue a El Roc que Emergeix del Bosc (6c). L'altre dia el va tatxar, però avui volia tornar-hi... i no ha pogut ser. Posant cintes hi ha un pas molt exigent per pillar un bidit on ha arribat molt malament. La resta, pim pam, perquè la té més que estudiada!

L'Ernest intentant tatxar novament El Roc que Emergeix del Bosc.

Per acabar la feina, jo li he fet un top-rope a L'Emperatriu Escalatriu (6b+) on encara hi havia corda i cintes -per sort! Passos d'anar fent fins al mur on s'intueix que hi haurà el tomàquet, amb un bon forat per mirar-s'ho. Toca agafar un bec lateral/invertit d'esquerra, pujar molt peus i pillar en bidit d'esquerres una fissura bona. Mà dreta al mateix lloc, esquerra a una fissura i dreta a un bidit traccionat en lateral des de l'esquerra per pujar peus. Un tram amb alguna rebava d'esquerra i una pinça en un esperó per la dreta. D'aquí s'arriba a unes regletes a l'esquerra que porten fins la reunió. M'ha sortit en top-rope fent-ho una mica diferent, movent-me cap a la dreta en direcció a la Trampa, però aquesta deu ser la forma "bona". M'ha semblat molt, molt dura! A veure si un altre dia!

Jo mateix, acabant la sessió en top-rope a L'Emperatriu Escalatriu.

I amb aquests pegues ens hem donat per satisfets. Al cotxe estàvem a 5º... no es pot dir que hagi fet calor!

Garreta

Amb l'Ernest avui hem anat a buscar una matinal ràpida, esperant una finestra de bon temps berguedà. Bo, el que es diu bo, no ha estat, però hem pogut escalar i fer una bona colla de metres a Garreta.

He començat per la senzilla, La Trampa de la Rampa (6a), avui amb l'al·licient de posar-hi cintes. Com ja sé de sobres, serveix per escalfar i una mica més i tot, però ha sortit molt bé -i avui no m'he inflat!

L'Ernest prefereix començar una graó més amunt, amb Vici-Dron (6b). Ell la recorda estranya i estranya se li ha fet! Tant que ha hagut de fer-li un segon pegue per encadenar-la. Opto per provar-la des de baix i puc confirmar que és rara de pebrots, que vol dir, dura. Per sort, l'he encadenat a la primera, donant-ho tot, però. A la part de baix, aprofita alguna presa bona de Rampilles Pilles, allà on la roca és grogosa. Després toca anar improvisant, amb alguna cosa ben xica i molts laterals i moviments estranys. Quan has entrat a una mena de díedre final, la via ja està resolta, però queda una entrada a la R ben fina! 

 

A Vici-Dron, una bona via, però estranya de fer!

Després del pegue de l'Ernest em toca posar cintes i m'atreveixo amb Madame Manopié (6b). A l'alçada de la tercera xapa, quan no veia com seguir, veig una regleta clecada que m'indica que toca moure's a la dreta. Fet això, s'entre en un terreny un xic més suau que deixa respirar. Després s'entra en un diedret i no està clar si cal seguir-lo o sortir a l'esquerra, per la placa. Després de molta estona, tiro per la placa i em planto a sota un parabolt que està al mig d'un bony i torno a tenir dubtes de per on encarar-lo: esquerra? dreta? Al final tiro pel mig, tibant d'aresta esquerra i fissura dreta! Aquest tram m'ha demanat molt, però també he aconseguit encadenar a vista! Molt satisfet!

 

A Madame Manopié.

L'Ernest també la fa, sense despentinar-se. Quan baixa, se'n va a buscar el top-rope de App Slab (6c) a l'esquerra, perquè voldria provar-la, però primer en top-rope! Faig un pegue i vaig traient els moviments, penjant-me en alguns llocs. L'Ernest la fa sense massa problemes, amb indicacions meves que sembla que no són com ell havia fet la via altres vegades.

Després m'hi poso des de sota. Tinc els moviments de baix super-controlats. En un punt on hi ha una placa gris on toca anar a l'esquerra he d'improvisar una mica però me'n surto sense dificultats. S'entra a la fissura, on es pot reposar una mica, i en surto descaradament per la dreta. Sempre per la dreta es va pujant una zona fineta i toca superar un ressalt molt llis: jo he trobat una manera per la dreta, a pillar un dau que es pinça bé amb la dreta. D'aquí, flanqueig a l'esquerra i xapar la primera del marcat desplom. Una lateral de dreta, moure peus i anar a pillar el canto boníssim d'esquerra primer i de les dues mans després. Aquí m'he embolicat i he pujat els peus malament i m'he quedat pillat: m'he tirat avall!

 

L'Ernest, encadenant i jo lluitant App Slab. Queda pendent per un altre dia...

Crec que el que toca és agafar la llastra amb dreta (a la part de baix, on és bona), pujar peus amb l'objectiu de posar l'esquerre a una punxa característica, posant, quan es pugi la mà esquerra també a la llastra, més amunt, en bavaresa. T'has de quedar cargolat per estirar-te moltíssim fins una fissureta que baixa vertical i es pilla amb l'esquerra. Després t'hi pots posar bé i estudiar el que ve, que també té gràcia, però es deixa fer...

Queda pendent per un altre dia! Matinal molt ben aprofitada, amb 5 pegues a 4 viots, en el meu cas. El sectoret és xic, però dóna molt joc!

Esquivar la pluja a la Cova de l'Ós

Ahir me'n vaig anar al Pati Vertical, a fer una mica d'activitat en un finde que pintava bastant dolent. Casualment vaig conèixer-hi el Jordi Pina, un escalador actiu i actiu a les xarxes! L'activitat ahir va estar bé, amb molta gent, cosa esperable, però sense arribar a ser estressant. A més, vaig poder fer una bona colla de metres, majoritàriament suaus. Dic majoritàriament, perquè al final et vas animant i proves coses que comencen a apretar... M'he de recordar que els rocòdroms no són per mi, que m'hi lesiono amb facilitat!

A la tarda d'ahir em va trucar l'Ernest per veure si aquest matí tenia ganes de fer alguna coseta, que semblava que hi hauria una finestra de bon temps... i això hem intentat! Ens n'hem anat a la Cova de l'Ós, a veure què podem fer.

El terra està força moll i alguna zona de la paret s'endevina humida (deixant de banda xorreres evidents), però allà on la roca no té liquen negre sembla que es deixarà fer.

Ens posem a les vies arrampades que hi ha al peu del dau de sota de la mateixa cova. Segons Climb Around, la #18 (III) i la #17 (IV). Els primers metres ja us puc ben assegurar que no són III ni IV ni de conya (els primers passos tenen gràcia, després sí: rampa) però fem les dues vietes seguides per desentumir els músculs.

Fent rampes amb primers passos curiosos.

A continuació, fem la #20, que està marcada com a projecte a l'App. Segons el nostre parer, deu estar al voltant de 6a+/6b, però aquí els graus "baixos" els fan ballar com volen. Es tracta d'una via curta, però força exigent a les dues primeres xapes. Moviments sobre mono i bidit de mitja primera falange, amb peus justets, pinçar una pedreta minúscula d'esquerres (que a l'Ernest se li trenca i l'envia avall) i estirada a un forat rom permeten xapar la segona. A partir d'aquí, la cosa es suavitza força, però continua sobre cosa molt fina. Guapa!

Apretant  fort a la #20.

Després ens n'hem anat a l'esquerra, a buscar la Guaita (6c) i Les Flors (6c) però s'ha posat a ploure amb prou ganes perquè ens refugiéssim a la cova. Després d'esperar una estona, l'Ernest encara s'ha tret el cuquet fent la#10 (6a+), una placa agònica que ara estava un xic xopa... fanàtic que és! Quan ha baixat tornava a remullar i ens n'hem anat a casa.

L'Ernest, a la clàssica #10.

Matinal perquè ens toqués l'aire i poder fer una miqueta d'activitat. Hi havia una altra cordada fanàtica que continuava malgrat la pluja. Estaven fent alguna via nova a la part de la dreta. Per aquí s'hi ha treballat, caldrà buscar informació!