dissabte, 9 d’abril de 2022

La Muralla

Avui ens n'hem anat a la Vinya, amb la intenció d'escalar a la Muralla, un paredon de diversos llargs on hi ha un munt de vies xules!

Comencem escalfant a la Vinya Clàssic. En Josep i en Casi, a la Super Guapu i l'Ernest i jo a Cristi Quin Corpus Tens (6a+), que ressegueix una fissura en diagonal. Trobo que hi ha alguns moments on s'ha de mirar rebé, però la via surt sense massa complicacions.

Després del pegue de l'Ernest, decideixo que em convé escalfar una mica més abans d'anar a la tonyina i també faig Super Guapu (6b), amb l'entrada directa, sense escapar-se per l'esquerra. Uns passos tensos regleteros a les primeres xapes i després anar fent, de l'estil de l'anterior.


En Josep, a la primera del dia.
 

A la diagonal Cristi...


En Casi, tornat a la roca després de molt temps.


Jo escalfo una mica més a Super Guapu abans d'anar a la Muralla...
 
Amb l'Ernest ens plantem a la dreta de tot de la Muralla, al peu de la Lema de Vida (6a,6b+,6c). L'Ernest empalma els dos primers llargs i es despenja. Les cordes arriben bé! Això sí, al primer llarg s'han de desxapar una colla de bolts per evitar el ròssec. 
 
Jo faig el mateix. Al primer llarg, anar fent: un ressalt al principi, flanqueig suau i un ressalt per entrar a la reunió. Al segon hi ha més feina, no en va és 6b+... Toca enfilar-se un xic per la dreta al principi, però passar cap a l'esquerra aviat. Jo m'he entestat a seguir per la dreta i he hagut de desgrimpar in extremis, infladet. Els passos difícils són per pillar unes molt bones preses des d'on s'arriba a xapar (bolt a la dreta) amb relativa comoditat tot i el iuiu que fa perquè estàs un xic lluny de la xapa anterior. Després el terreny es suavitza. Un bon encadene!

Un altre dia tocarà fer el darrer llarg, que sembla guapo també!
.


L'Ernest, progressant al primer llarg de xxx...


...i empalmant amb el segon!
 
Després d'aquesta ens posem a la Barco a Venus (6b, 6b). Aquesta va fins dalt de tot i empalmem els dos llargs, tot i que hem de fer una despenjada intermitja a la R1. L'Ernest li fa el pegue i em deixa les cintes posades. Veig que ha de treballar, però m'animo a fer-la des de baix també. Queda encadenada!!  
 
El primer llarg té un primer tram de bavaresa prou exigent i llarg. Molt guapu! Després ve un mur vertical, amb un pas difícil a l'alçada de la R1 de la via anterior, però no és tan dur. Després es suavitza fins la nostra R1. El segon llarg és continu de baix a dalt! Toca seguir el díedre, a voltes en díedre, a voltes aprofitant la placa de la dreta... anar fent i anar pujant sense poder relaxar-te gaire enlloc: és mantinguda fins ben bé la reunió! Molt bona! Dos llargs bestials, empalmats!




Ernest, empalmant els dos llargs de Barco a Venus.





I jo, fent el mateix. A la R1 m'he tret el forro que duia!

Els companys s'han quedat a la Vinya, lluitant amb els seus projectes. I a nosaltres ens n'han quedat uns quants de pendents per noves visites! Segur que hi torno!

A sota, la ressenya de Ressenyes del Berguedà: