dissabte, 16 d’abril de 2022

Vinya Alta

Avui he tornat a sortir amb en Pep i en Mario després d'un temps de no coincidir. Els he proposat d'anar a la Vinya Alta, on jo recordava tenir-hi coses pendents i ells no hi havien estat mai.

Arribar-hi té la seva complicació i hem fet un xic el senglar. Tot per no seguir la indicació de "tirar amunt fins trobar la via" que ja m'havia apuntat l'altra vegada... 

L'altra vegada, amb en Josep, hi vam trobar mullena. Avui no! I hem pogut fer la Susan and Carmeta are Supers (V+) a l'esquerra de tot. Hi ha una zona de roca gris, relliscosa, que jo encaro recte i que costa força. Més amunt, també: passos molt fins, sobre nyapetes... inclosa l'entrada a la reunió! Bastant agònica!



A la primera del dia. Fotos gentilesa dels companys!

A continuació hem fet la Mejicano de Chefchauen (6a+). Els primer metres són força desagradables per la vegetació que ha anat creixent. Llàstima que no portàvem cap eina adequada, però li convindria una repassadeta. Després la via es posa guapa i més vertical. El pas més difícil és un cop superat el sostret, que toca progressar per la fissura. Aquí també hi havia una mateta molestant. No he vist un bon lloc per posar el peu a la fissura i he hagut de suar sang per fer el pas: l'altra vegada ja em va costar moure'm cap a l'esquerra per entrar a la placa... L'he trobat força exigent!


Al Mejicano...

Volia tatxar la via de més a la dreta, La Placeta del Diamant, un 6b més curtet però que sembla interessant. De tota manera, no m'he animat perquè els primers metres, de fissura, també demanen una poda... Total, que prefereixo posar-me a Màgic Carme (6b). La part de baix és una placa d'agonies... Després es redreça una mica i toca tibar-li una mica, primer en diagonal a la dreta, després en diagonal a l'esquerra fins agafar l'esperó. La zona lleugerament desplomada de dalt es resol sense massa problemes. Tot està a les primeres xapes! Agonia verdoniana de primera categoria!


Levitant en placa de nyapes. No és la meva especialitat, no...

Avui hem passat calor, calor! I el collonut és que hem fet el canvi de passar fred a passar calor sense la transició suau que un esperaria... Com pot ser???

D'activitat no n'hem fet massa, però hem gaudit de valent! Entre que anàvem tres, que l'aproximació és llarga i que els horaris de què disposàvem eren justos no hem pogut fer més. Això sí, hem gaudit l'estona a full. També he de dir que els companys no tenen intenció de tornar-hi... S'ha de reconèixer que el sector no és gaire agraït.