Grau de la Mola

Avui amb l'Ernest hem anat a tastar algunes de les vies noves del Grau de la Mola. Quan aparquem fot un fred que pela: la inversió tèrmica és molt poca i, a sobre, tenim un nuvolet prim que fa la guitza. Total, que fem temps aproximant cap aquí i cap allà. Però al final toca posar-se a la feina.

Comencem amb El Gran Verdon (6b) perquè no hi ha massa alternatives "assequibles". Després de mirar-la amb deteniment des de baix i veure que s'hi veu placa verdoniana, amb el fred que fa, declino l'oferiment de l'Ernest per posar cintes i deixo que sigui ell qui gaudeixi d'aquest privilegi. Després, veient l'agonia que hi passa el pare de la criatura, fins i tot decideixo que la faré en top-rope. Ha estat la millor decisió de la meva vida! Tenia els dits freds, les puntes dels peus fredes i la via té uns passos verdonians que se les porten!

A El Gran Verdon, bona via però mala via per fer amb fred!

Ara que torno a ser a baix el sol toca de ple a peu de via... però hem de marxar-ne! Ens acostem a El Díedre Ocult (6b) al que, ara ja sí, li toca el sol. Llàstima que al peu de via no li toca amb prou alegria, però ara ja estarem bé! L'Ernest la fa i la gaudeix i jo la faig des de baix, i l'encadeno! La via té dos trams de díedre que són els exigents. El segon m'ha costat bastant, bastant! He anat empotrant mà dreta i peu dret mentre el peu esquerra es movia per la placa esquerra i, poc a poc, esbufegant, he sortit d'aquest tram. La resta és molt bonica, al principi en una zona més alpina, amb blocs i fissures, i amb algun tram per la placa de l'esquerra del díedre més amunt. Els darrers metres, també per la placa de l'esquerra, tenen la seva gràcia! Cal saber ensumar i aprofitar uns graonets roms mentre les mans tenen alguna presa xica però prou bona. Molt bonica!

A El Díedre Ocult. Una via ben xula!

Mentre l'Ernest arribava a la reunió del díedre, ha aparegut l'Abel, que s'ha estat mirant alguna línia. Ell em farà les fotos de la variant, més avall.

Baixant poso cintes a La Variant Espatarrant (6b+), que és una variant de l'anterior, que va a buscar la placa just a sobre el sostre. Hi ha un moviment difícil per entrar a la placa i després es deixa fer raonablement bé. A la part de dalt, a l'alçada del segon crux del díedre, hem anat per l'esperó. Aquí hi haurà un parell de xapes properament. Avui jo he pillat la primera de la via del díedre i hi ha fotut morro amunt (preferia això que tornar a agonitzar). Bona via!

A La Variant Espatarrant. Contorsions per entrar a la placa i gaudiment després.

Per acabar la sessió, ens hem posat a la primera per la dreta, la Roca Nostra (6c+). L'Ernest ja l'havia encadenat després d'equipar-la i jo li havia fet un tast en top-rope mentre només hi havia algun pitó. El company recorda que aquell dia ningú va encadenar-la de segon... Avui ell ha triomfat tot i no recordar exactament els passos. Jo li he fet un top-rope i l'he encadenada! La zona dura està per superar el sostret. Toca aprofitar una lateral de dreta, gota d'aigua d'esquerra, una regletilla (crec) de dreta i pujar peus a sobre el sostre. Aquí, en equilibri sobre el peu dret amb mans precàries, xapar. Com que l'he tret ràpid no recordo detalls, sols m'apunto alguna presa d'esquerra lateral per passar cap a la dreta. I després, quan tens la fissura roma a la cara i no saps com moure't amb mà esquerra a un bloquet pinçat, peu dret en adherència i mà dreta a buscar un cantet diagonal a uns 5 cm de la fissura, força amunt, però que permet pujar peu esquerre a un bon peu. La resta... anar improvisant!

A La Roca Nostra, la primera que va quedar equipada aquí.

Aquest gener només havia encadenat un parell de V+, així que avui m'he tret l'espineta, jeje. He de dir que m'ha costat una mica entrar a la dinàmica de la roca berguedana després de molt temps de no anar-hi (de fet, des del 25 d'agost que no hi havia estat!) però al final m'hi sentia a gust novament.

 

Més conglomerat berguedà

Avui hem tornat al Balcó de Santaïna amb l'Ernest el Pana i el Ramon. Amb en Ramon ens hem quedat a les vies del principi, per escalfar amb alguna cosa que no sigui la cosa de sempre. El Pana i l'Ernest escalfen a Travesuras (6c), que diuen que només hi ha un pas difícil... Un altre dia ho anirem a veure!

Les vistes d'avui. Nuvolets emprenyadors al principi...

Nosaltres ens hem posat a l'Esperó de Cal Jepet (V+). Per sort és una via amb força assegurances... perquè calen! S'hi ha de treballar bastant, bastant per ser un vulgar quintu.

Lluitant al quintu.

Aprofitem el top-rope i ens posem a Pepi Yes (6a+), que no tinc ganes d'embutifarrar-me (més) d'entrada. Entrada molt bloquera que resolem com podem. La resta, aguantar-li, apretant de debò. Molt exigent també!

Crucifixió a Pepi Yes.

A partir d'aquí, vaig a muntar la Jabba el Hut (7a) a veure si avui és el dia. L'encadene en top-rope de l'altre dia m'ha aportat motivació, però amb motivació només no n'hi ha prou, com comprovaré després! La munto anar fent, penjant-me sovint i recordant els passos: els tinc més que controlats!

Avui també faig un bon repòs abans del pegue bo, confiant que aquesta fos la clau de l'èxit del dia passat. Però les sensacions avui no són tan bones des del primer moment. El primer tram, fins al díedre, va prou bé. La placa següent, també, però arribo a la repisa esbufegant... I és que realment fins aquí ja hi ha algunes tibades exigents! Faig el pas difícil fins al bidit amb molt control. Però ara toca xapar! Estic amb la dreta tibant d'un bidit en lateral cap a l'esquerra i la xapa està a la dreta del bidit, toca xapar creuat. Passo la corda, però queda curta, estiro més i no aconsegueixo obrir el gatell del mosquetó, hi torno i al final xapo... però m'he fos molt. Ara toca agafar una pedra d'esquerra i anar a buscar un bidit d'esquerra. Pujo peus per fer el dinàmic fins la pedra gris bona de dreta i em deixo anar avall. No tinc més forces! Acabo el pegue reposant a cada xapa i aquí s'acaba la feina del dia!

El 7a que se'm resisteix. A baix el Ramon a la mateixa via.

Mentrestant l'Ernest ha estat treballant de valent a Nuries (7b) i el Pana li ha anat al darrera. Ha passat de ser "infernal" a ser, simplement, dura. Estan forts, aquesta colla!

L'Ernest es baralla cara a cara amb el 7b.

El Ramon ha fet algun tast al meu projecte i avui no li ha sortit tan bé com la darrera vegada. Ell té excusa vàlida, però: ahir va pencar de valent! La meva única excusa és que estic massa xai per la via!

Post-Festes al Balcó de Santaïna

No he escalat des d'abans de festes! Activitats, meteo, coses a fer, les lumbars que no estaven fines... un munt de coses s'han posat entremig, a banda de les celebracions de rigor. Total, que avui havia de treure'm el cuquet sí o sí. Quedem amb l'Ernest, s'afegeix el Pere D. i ens trobem, també amb el Pana, a PuigReig i enfilem camí al Balcó de Santaïna. 

L'Ernest ha estudiat bé les previsions i es coneix bé el terreny. Ha gairebé assegurat que estaríem bé... i hem estat de conya! Gairebé ni gota de vent al "meu" racó i molt poquet a la part dreta de la paret, on s'han estat barallant els grans.

L'Ernest, escalfant al Boig de Casserres.

Comencem amb l'esperó Qwertypoiuy (V+), com ja és més que tradició. Serveix per començar a estirar-se una mica, tot i que no es tiba massa.

Nosaltres ens treiem la son a l'esperó típic.

Després, el Pere, amb qui escalo avui, s'ha posat a Amanece que no es Poco (6a+). Agonitza a l'entrada, com tothom. Jo la faig en top-rope, perquè només vull escalfar. Malauradament, a l'entrada faig algun moviment que no li ha agradat a les meves lumbars i me n'he ressentit de seguida. Tot i això, vaig fent i l'encadeno. Baixant no tinc clar si podré continuar. Però per sort, ha anat marxant el dolor.

El Pere D. a Amanece que no es poco.

Ens n'anem al meu projecte, Jabba el Hut (7a), que el Pere tampoc no l'ha fet. Dubta de si fer-li un intent al flash a mort, posant cintes, o anar-se penjant per estudiar la jugada. Jo em sé molt bé els passos i els hi vaig cantant. I ell, que està molt fort, els va fent! Fins i tot a la zona dura, on ell ha de pillar la primera bústia venint de la dreta, troba l'entrada adequada per la seva alçada. Després apreta a mort a la següent xapa i s'ho treu. Fa un bon repòs abans d'atacar el mur final, també amb èxit. Un 7a al flash!

Jo li faig un pegue en top-rope i em penjo en un parell de punts per no petar-me massa. Deixo un allargo a la darrera cinta per si m'animo a provar-ho des de sota... cosa que finalment no faré.

Anem a veure l'Ernest i el Pana, als que s'ha afegit el Victor que ha vingut amb les nenes. Estan lluitant la Barjaula (7a+). Al final del dia, l'Ernest se l'apuntarà amb èxit. El Víctor ho va fer fa poc... estan forts aquesta colla!

L'Ernest, a Barjaula. Se l'ha emportat, al final!

Mentrestant, el Pere ha fet El Boig de Casserres (6b) amb la solvència que s'esperaria d'ell.

Quan és el meu torn, em torno a posar a Jabba el Hut (7a) en top-rope. I aquesta vegada l'encadeno! He controlat bé els peus al mur del crux i he reposat bé abans del mur final. Aquí ja tinc clara la seqüència final: esquerra al bidit (Victor suggereix pinçar el polze, a més, cosa que jo no he vist), xapar, dreta al costat. Pujar peus, mà dreta a una pedreta punxeguda i trencada de color gris, esquerra a un bolo, dreta a bústia vertical en lateral, peus amunt i bolo d'esquerra, pujar més peus i rebotar esquerra al bolo de color groc rovellat des d'on s'entra a la reunió còmodament. La gràcia està en atacar aquesta part amb forces -avui en tenia!

Una bona seqüència del meu encadene en top-rope, a càrrec de l'Ernest.

Estic gairebé segur que si m'hi hagués posat des de sota, també l'hagués encadenat. Crec que hi ha fet molt que he descansat un munt entre els dos pegues: he assegurat al Victor a la primera via de la dreta, he vist l'Ernest fent un pegue i he vist el pegue del Pere al 6b. No he cronometrat, però això és el doble del descans típic... Anotat queda! En tot cas, un bon regal de reis, després de dues setmanes d'inactivitat! Ara queda fer-la des de sota algun dia!

Tornem al Balcó

Avui amb en Ramon teníem un parell d'opcions ben bones. Però el Balcó de Santaïna és un indret desconegut per ell, així que hem anat cap aquí. Hi hem estat la mar de bé, de fet, gairebé hem tingut calor i tot! L'espectacle d'un dia radiant, sobre un mar de boira amb Montserrat al fons no té preu!

Vista espectacular, avui.

Hem començat amb l'esperó Qwertypoiuy (V+), com ja és tradició. A continuació ens hem posat a la via del seu costat, sense nom ni graduació a la guia. Sembla que hauria d'arribar fins dalt de tot, però té una reunió al final del primer ressalt i sembla que ha de servir per escalfar.

Escalfant a l'esperó i a la via ?? del seu costat.

M'hi poso, posant cintes i acariciant la roca. Es nota que per aquí no hi passa gaire gent, perquè hi ha pols a les bústies i alguna cosa es veu sense sanejar. Aquí he hagut d'apretar de valent i fins i tot m'he acabat penjant. Realment hi ha un pas força complicat de llegir i aquest arriba després d'esbufegar i lluitar en algun altre pas. Si hagués de posar-hi una graduació, m'ha semblat que deu estar als voltants de 6b+. Un altre dia potser em plantejo encadenar-la, però avui havia de servir per escalfar una mica.

Després ens n'hem anat a la via Jabba el Hut (7a), que vam estar tastant l'altre dia amb en Pana. El Ramon s'anima a fer alguns metres de primer, posant cintes, però decideix baixar al passet delicat que hi ha per arribar a la tercera xapa. M'hi poso jo i la vaig muntant, reposant arreu. Per aquí hi ha passat algú que ha marcat unes cleques d'escàndol. M'ajuden a recordar coses, tot i que als passos difícils no hi ha tals marques... Em costa decidir-me a fer el primer crux, d'anar a buscar el bidit bo de dretes des del que es pot xapar, però al final em decideixo i realment tampoc costa tant. Reposant i mirant vaig muntant. Al mur final avui em decideixo a fer-ho recte amunt, quan l'altre dia em mirava de fer-ho un xic per l'esquerra (i el Pana, molt per l'esquerra). El xapatge de la darrera no el vaig gens clar. Deixo l'exprés més llarg que tinc pensant que es podria xapar des del bidit d'esquerra. Però no la provaré des de sota, sinó que li faré un top-rope, a veure si puc encadenar.

El projecte, que queda com a projecte, Jabba el Hut.

En Ramon li fa un tast en top-rope. Quan passa del díedre a la placa, se li'n va una mica un peu i li fa una rebrincada l'espatlla dreta. Sembla que no haurà estat res, però no s'atreveix a donar-ho tot a partir d'ara i va fent, amb algun A0 i algun ajut de la força ventral.

Jo li faig un pegue en top-rope també. Vaig bé fins al primer crux, a pillar el bidit de dretes. Però aquí no tinc ben controlats els peus que han de permetre agafar bustieta xica d'esquerra i fer una remada-llançament a la pedra gris de dretes. Em deixo anar i... faig una volada de molts metres avall! El Ramon, que assegurava còmodament assegut a l'ombra, ha fet una volada amunt de bastants metres també. Sorprenent, malgrat la diferència de pes. Tinc les mans a la repisa de sota i torno a fer el crux. Cal mirar-se molt bé els peus per anar mitjanament ben controlat fins a la pedra gris de dretes i després fer l'altre remada, fins la pedra gris alta d'esquerres. D'aquí s'agafa bé la segona franja i cal atacar la part final. Si es va sobrat de forces, l'alternativa directa sembla viable: lateral de dreta, bidit fondo d'esquerra, pujar peus, xapar, anar movent mans amunt pujant algun peu i tibant fort de cantos i forats petits però acceptables. Si NO es va sobrat, que serà el meu cas, millor per l'esquerra: pedra sortint a la franja vermellosa, monodit fondo de dreta, bolo pinçat d'esquerra, dreta a cosa acceptable, esquerra també, pujar peus i llançament a bons bolos d'esquerra.

Veient que avui no encadenava ni en top-rope he optat per deixar-ho estar i m'he dedicat a estudiar els passos individualment. Caldrà enfortir-se una mica més per tenir opcions. Avui m'he adonat que arribo a la repisa havent treballat més del que voldria, segurament caldrà millorar la tècnica de peus i no tibar tant de dits... I els tres llançaments/remada (primer crux, pedra de dreta, pedra d'esquerra) demanen mirar molt bé els peus també, per evitar tibar més del compte. 

El Ramon també s'ha desfogat a gust i hem anat recollint trastos.

Matinal a Vallirana

Fa fresca i amb el Ramon ens n'anem a Vallirana, que s'hi està bé! Quan arribem el pàrking ja està bastant ple, i això que som bastant matiners... Sort que aquí hi ha moltes vies, si no, seria impossible!

Avui ens posem a Alpina (V+) per escalfar. Té un tram amb fissura, que suposo que és el que li dona nom i després ve mur ben vertical amb alguns moments on s'ha de mirar amb certes ganes. El Ramon la fa en top-rope i acaba ben inflat... de fet, no ho regalen pas!

Escalfem a Alpina, com molta gent. Per això està recontrasobada!

A continuació, fem la Namasté (6a). Bona placa, amb algun tram de mirar-s'ho abans del mur final. El mur en sí té una bona tibada ben intensa: jo ho he fet des de l'escaire-safata bo d'esquerra, dreta a forat, esquerra remada amunt i obertura de dreta fins una fissura-llastra lateral. Tot bastant exigent!

Namasté demana bastant més. També està polida en algun punt.

D'aquí ens n'anem cap a l'esquerra, a fer Shrek (6a+). Una entrada de tibantor, un terreny més suau i un muret on cal treballar. Jo l'he fet atacant la primera part per l'esquerra i creuant després cap a la dreta a buscar un bec característic. Quan s'arriba al mur final, la via està guanyada: és molt més senzill del que sembla des de baix.

Gaudint de Shrek. El muret que ve després és exigent. El final, es deixa fer bé.

La següent ha estat la Sleepy Bastard (6a+), a la seva esquerra. Comença igual que la Die-Dron i és bastant exigent. Cal posar molt bé els peus i aprofitar-ho tot per superar el primer tram vertical. Després s'arrampa una mica però es torna fi i cal fer una mica de treball tècnic. Per la dreta, pel desplom, s'arriba més bé a una xapa delicada. Després toca atacar recte amunt. A la part de dalt hi ha un muret més que vertical, amb algun aleje. Toca posar-hi morro fins la invertida d'esquerra. Amb esquerra invertida jo he xapat. Dreta a una lateral, pujar peus, regleta d'esquerra, pujar peus i bon canto de dreta. A partir d'aquí, bon canto i bon desplom, tant que no hi ha pebrots de xapar la següent fins que la tinc a la cintura!

A Sleepy Bastard cal treballar fort a la part de baix i posar-hi una mica de morro al mur final. Alejillo, desplom i pocs llocs on deixar-se per xapar! Més contínua en dificultat que les altres.

Després hem fet la de l'esquerra de la Die-Dron, amb xapes negres, que no surt al croquis del Fernando. Probablement 6a+ també. A la part de dalt jo tiro recte amunt, sense adonar-me que les xapes han canviat de color i ara són grogues... El mur final demana una mica de concentració i a la part de baix hi ha una secció plaquera tècnica.

A la de Xapes Negres.

Per acabar la feina, fem My Way (6a+), amb les xapes grogues, continuant per les xapes negres després. La primera xapa està a vuit metres de terra, així que la deixem passada baixant de l'anterior... Segurament està (mal) pensada per posar-hi algun friend i llaçar una savina morta (?). Més amunt també hi ha algun alejillo i en canvi una altra xapa està a tocar... Es deixa fer més o menys com les altres.

A My Way.

I amb sis vies avui pleguem trastos. El Ramon avui ha optat per fer-ho tot en top rope. A mi m'ha fet mal l'esquena des del moment de posar-me els gats. Espero que la cosa no vagi a més i que l'Ibuprofè faci els miracles que s'esperen d'ell!

Tornem al Balcó de Santaïna

Avui li he proposat al Pana de tornar al Balcó de Santaïna. Ell no s'atrevia a proposar-m'ho (m'ha dit d'anar a la part de sota del balcó) perquè feia poc que jo hi havia estat però crec que val la pena fer algunes visites seguides als sectors per anar interioritzant les peculiaritats de cada banda. Canviar constantment segurament et fa millor escalador, però trigues una estona a poder donar-ho tot.

Avui hem començat amb el V+ de l'altre dia. L'aresta amb roca dubtosa, que és la única via suau de la zona. Ni tan sols li hem fet una foto.

A continuació el Pana tenia ganes de gresca i s'ha posat a Amanece que no es Poco (6a+). Ha bufat i rebufat des del primer metre i ha hagut de penjar-se i tot. Jo, que ja sabia el pa que hi donen, l'he fet en top-rope perquè ja la tinc tatxada i no volia rebotir-me. Curiosament he fet el bloc d'entrada d'una forma bastant digne! A la resta, he anat aguantant, buscant els punts on la via permet agafar aire, que no són molts.

Al suposat 6a+...

A continuació ens hem posat al projecte del dia, la via Jabba el Hut (7a). En Josep l'ha muntada amb A0's i la canya i li ha començat a treure part de l'entrellat. Després jo li he fet un pegue en top-rope per acabar de treure-ho tot. Acabo veient com fer bé l'entrada i també trobo una seqüència pel al crux. A la part final també hi acabo veient una forma de fer-la. El company fa el mateix. Quan em torna a tocar decideixo fer-li un pegue des de sota! Abans he matisat tots els moviments i la via està prou ben assegurada, quedava el dubte de si la força m'acompanyaria durant tot el recorregut... He anat pujant ben controlat fins la repisa i he fet el crux i una mica més. Però m'ha faltat força per arribar a la darrera franja. A partir d'aquí, he anat pujant força arrossegat perquè m'he buidat. El següent pegue del Pana, en top-rope, ha estat un encadene! Jo he dubtat si fer-li un tercer pegue i al final li he fet, això sí, en top-rope. Però ara ja no tinc prou forces i ni tan sols encadeno fins al punt que ho he fet anant des de baix.

Lluitant a Jabba el Hut (7a). Està a punt però no ha sortit!

Beta: El començament es fa prou bé fins a la segona xapa. Aquí he aprofitat una bústia invertida de dretes que hi ha a la paret de la dreta que permet pujar peus amb l'esquerra en lateral a la fissura. Moure peu dret i s'agafa un pla per la dreta i després uns còdols plans compostos més amunt, també amb la dreta. Esquerra a una bústia i s'entra a la placa. El següents metres són d'anar fent fins a la primera franja. Aquí hi ha una bustieta bona de dreta i d'aquí toca remada forta rebotant dreta fins a una altra bústia. (També serveix anar-hi amb l'esquerra). S'entra a la repisa controlant bé els peus. A la repisa s'hi pot reposar al gust, al darrer pegue en top-rope fins i tot m'hi ha assegut d'esquena a la paret. 

Ara ve el crux de la via. Cal ajudar-se d'alguna cosa per agafar un bidit de dretes tibant en lateral. Peu esquerre a un bon bolo i moure dreta a la bústia que hi ha un pam més amunt d'on estava. Mà esquerra a una concavitat que té una pedreta/regleta bastant dolenta, però és l'únic que hi ha. D'aquí, pujar peus i agafar un bon bidit amb dreta, tibant-lo en lateral. Xapar creuat amb esquerra amb la mà dreta al bidit. Esquerra a una pedra primer, rebot a un bidit, pujar molt peus i llançament fins a una pedra grisa acceptable. D'aquí, pujar peus, bidit d'esquerra i remada/llançament amb esquerra també a un còdol visible. Dreta a la franja, amb presa raonable i xapar.

Ara toca el mur final, que també se les porta. Esquerra a un còdol a la franja vermellosa, dreta a un bon monodit. Pujar bastant els peus, cosa que fa una certa cosa perquè estàs tibant de monodit... i esquerra a un còdol gris pinçat. Jo he xapat aquí, però amb molta tensió. Moure peus, dreta a una pedra grisa trencada i esquerra a un canto una mica en diagonal a l'esquerra (potser seria millor xapar ara). Aquí hi ha l'opció de dreta a una bústia vertical lateral o bé esquerra a buscar un bolo més amunt. Un moviment de peus i s'agafa la R.

La Jabba el Hut és una via molt bona! No hi ha cap tram senzill i el mur demana bastant. I l'entrada a la reunió, que en condicions normals no seria extrema, posada a continuació de tota la tralla també demana molt. Queda un bon projecte pendent, factible. A veure si hi puc tornar abans no oblidi

Balcó de Santaïna

Avui ens n'hem anat al Balcó de Santaïna a proposta del Martí, un de la colla que ens hem reunit al camp de futbol. L'Ernest, el Pere i el Quico han estat els altres. Ens hem plantat a la fresca de l'aparcament i hem fet la breu aproximació amb alguna relliscada a la roca humida, perquè aquesta nit ha fet fred de debò.

Per sort al balcó s'hi està la mar de bé i només ens farà la guitza la boira que pujarà en algun moment.

La pega que té el sector és que no hi ha gaire coses per escalfar. L'Ernest es posa, fanàtic, a El Boig de Casserres (6b), però sense matar-s'hi. Jo opto per fer l'esperó Qwertypoiuy (V+). La il·lusió amb la que li van posar amb el nom és comparable amb la il·lusió que fa fer-la, però és l'únic que hi ha!

Escalfant al quinto més i un dels companys cardonins al fons.

A continuació jo he escalfat a L'Oruga Confusa (6a). Toca començar per l'arbre perquè si no el grau no seria aquest ni de broma. La gràcia que té la via és que serveix per muntar el projecte del dia Esperó del Crostó (6c+) al que aprofito per posar-li cintes.

L'Oruga Confusa i el projecte del dia Esperó del Crostó a la banda desplomada. Avui l'he encadenat!

Mentrestant, els altres han anat escalfant com han pogut, l'Ernest també amb Poliki Poliki (6b+) que és un os dels més durs de rosegar. El seu projecte d'avui és Hipotàlem (7a) i li fa un tast penjat-se bastant al crux, a la tercera xapa. Al final li veu la manera...

Jo li faig un tast en top-rope a l'Esperó del Crostó per treure-li l'entrellat. La part inicial és la més dura, amb el crux a la tercera xapa. Aquí trobo una forma de fer-lo, però agafant-me d'una pedra punxeguda molt dolenta que no em dóna massa seguretat... Baixant trobaré una bústia força bona a l'esquerra i em miro alguna forma d'arribar-hi... Més amunt, la via desploma un munt, però s'aprofita molt l'aresta de l'esquerra. També és cert que hi ha prou canto, el problema és aguantar!

L'Ernest li fa el pegue que hauria de ser bo a Hipotàlem però fracassa a la tercera. Baixa i hi torna i aquesta vegada sí! Ara bé, abans no ha acabat d'arribar a dalt pensant que ja improvisaria la part final. I ara, al pegue bo, ha de lluitar molt la part de dalt, però se l'emporta!

L'Ernest a Hipotàlem.

Arriba el meu torn i decideixo provar l'Esperó del Crostó (6c+) des de sota. Als primers metres recordo que no he matisat gaire els moviments, tot i això, surten la mar de bé. Al crux m'agafo de la pedra punxeguda però no em veig amb força per tibar bojament d'ella i improviso amb una regleta xica d'esquerra. Després el bidit que abans he agafat amb l'esquerra, l'agafo amb la dreta... Pujo peus i m'estiro fins la bustieta bona d'esquerres. Aquí m'adono que ja tinc la feina més dura feta! Ara toca reposar a l'únic lloc que ho permet amb comoditat. Venen uns passos desplomats, a agafar una bústia recargolada amb la dreta i veig la cinta però no em puc deixar per xapar. Faig tres passos més fins pillar una bona bústia de dreta i xapo. Aprofitant l'esperó aconsegueixo recuperar forces i atacar el que queda. La darrera xapa queda una mica a la dreta, en ple desplom, però hi ha bon canto. Però les forces estan sota mínims... Per sort, aguanto i em planto als metres finals ja amb bon canto. He bufat molt, molt. Però està encadenada!

Amb la feina feta hem anat a veure l'actuació final dels companys. M'apunto que estaria bé provar Jabba el Hut (7a) algun dia. Clar que encara tinc per encadenar el Cim d'Estela i la Poliki... Molta feina, caldran moltes visites!

De tornada. A l'ombra hi feia rasca!