dijous, 12 de juny del 2008

Cavall Bernat. Punsola


Fa uns dies, amb en Jortx vàrem fer la Desiree com a pla B perquè la Punsola estava colapsada de gent. Avui, ens hem tret l'espina: Hi hem tornat i hem estat sols!

La via segueix un recorregut magnífic. Llàstima que la qualitat de la roca no estigui a la seva alçada: després de tanta pluja, feia pànic agafar-se a segons quines llastres i els líquens avui encara tenien un punt d'humitat que minvava la poca confiança que ja de per sí fa la roca de la cara nord a les zones obagues. Malgrat això, és una magnífica via.

El primer llarg supera un bonyet de IV i III sense més dificultats. El segon, més llarguet, és una placa excepcional que, de mica en mica, va fent-se més vertical (IV+).

El primer llarg i l'objectiu final

A la placa del segon llarg

A la tercera tirada la dificultat comença a anar pujant alhora que cal agafar-se d'alguna de les llastres que avui feien pinta més sospitosa (V). La quarta tirada va a buscar un bon díedre que amaga un pas més duret per superar un petit sostre (V+).

En Jortx gaudint de la tercera tirada...
... i jo mateix superant el sostret del quart llarg

Fins aquí, tirades més aviat de tràmit. El cinquè llarg (6a) comença amb un tramet verticalillo on he hagut de fer un parell de reposos per anar recuperant la calma. Després, bon canto però algun tram bastant llastrós.

A la cinquena tirada ja cal tibar-li fort

La sisena tirada comença amb un tram verticalet (6a) que es pot anar fent raonablement bé. Quan la paret comença a tirar enrera deu haver-hi passos durs que he resolt en A0 tot i anar de 2n. Més amunt, la via canvia de cara i el canto millora fins a la R (6a).

En Jortx, apretant a la sisena tirada

El setè llarg comença vertical però amb bon canto (6a). Després vé un tram que he fet en A0 i que té pinta de durillo. El terreny es torna més amable a les darreres xapes per entrar a la reunió (6a). Aquí jo anava amb la idea que aquest llarg era llarg i he anat estalviant cintes... en va: la tirada amb prou feines fa 25 m!

Bons cantells en algun tram del llarg 7

El darrer llarg comença amb un flanqueig a la dreta (6a) on al principi cal anar bastant avall i després bastant a la dreta -més que les xapes. Després, queda una placa amb bons cantos fins a una reunió just a sota del cim.

Sortint de les dificultats...

Tres metres de tràmit ens menen a la moreneta i d'aquí dos ràpels fins al coll.

I aquí un dels companys que ens han anat acompanyant durant l'escalada...

 

dissabte, 7 de juny del 2008

Tuaregs


Avui hem sortit amb en Xevi, amb qui feia un munt d'anys que no anàvem junts a escalar. Hem decidit anar cap a Collbató: una parada curta al bar a veure si hi ha alguna piada nova -en Xevi ja n'ha fet un munt per la zona- i decidim anar a fer la Tuaregs a la Roca de la Palleta. Per mi, una via que ja tenia a la llista de fa temps i per ell una repetició agradable.

L'aproximació és bastant tortuosa i ens deixa a peu de via ben acalorats. La paret es veu eixuta tot i que al primer llarg hi ha algunes taques d'aigua.

Comença en Xevi per fer els llargs que li faltaven a la col·lecció i s'ha d'enfrontar a la mullena que hi ha en un tram de la paret. Els primers passos (6a) són els més exigents. Més amunt la roca es torna un festival pornogràfic.

En Xevi al primer llarg. Mullena als volts de la segona xapa...

El segon llarg és un xic més senzill (V+) que el primer i les assegurances allarguen més. La roca segueix la tònica anterior...

I aquí, arribant a la R2

A la tercera tirada (V-) encara hi trobem menys assegurances. De fet, després de la primera xapa no trobem el suposat segon pont de roca ni el pitó que a posteriori veig que marquen la ressenya... Veient el que ha passat després, no és descartable que sigui un problema de vista.

El darrer llarg (6a+) em toca a mi: uns primers passos durillos fins xapar la segona assegurança. Després canto abundant i terreny més arrampat. Aquí em salto els dos darrers parabolts (aquesta vista...) i he de llaçar una savina per protegir els darrers passos en terreny un xic insegur.

Els darrers metres de la via. S'observa un parabolt ignorat a l'esquerra de la foto...

Es tracta d'una via altament recomanable -i avui érem els únics! El descens l'hem fet en dos ràpels, el darrer de 60m justos.

Tornant, el Xevi m'ha mostrat la zona de The Mama's and the Papa's. Hem estat a la zona B i hem fet una via (#5 V+) que va fins dalt. Ben assegurada, amb bona roca, però de dificultat molt discontinua: ressalt, rampa, ressalt, rampa, ressalt. Malgrat això, és una zona que caldrà recordar per fer-hi les escapades pertinents.

Sector B de The Mama's and the Papa's

dissabte, 31 de maig del 2008

Agulles


Avui, després de molts caps de setmana passats per aigua, finalment he aconseguit tocar roca! M'hi ha acompanyat en Jortx amb qui ja havíem quedat des de fa uns dies -plogués, nevés o pedregués. Hem enfilat cap a agulles per tal d'esborrar la taca curricular que li suposava no haver-hi escalat mai :)

S'havia d'escollir quelcom atraient i crec que l'hem encertada: Aresta GAM a la Portella Inferior i Montpart a la Miranda de les Boïgues. A més, estic doblement content perquè totes dues m'han sortit sense tocar ferro!

Aprofitant que l'aproximació a agulles passa pel peu de via, hem començat per la GAM de la Portella Petita. A la primera tirada (IV-) no hi ha cap assegurança. Jo he posat un friend bastant al principi -més que res per alleugerir pes, donat que no els volia deixar a la motxilla- i un dels aliens -recentment arribats de les amèriques (170€ els 4: del blau al vermell)- un xic més amunt. La primera reunió es fa en un magnífic replà al peu del primer dels balmats característics de l'aresta.

La segona tirada té uns primers passos durs (6a) per continuar després amb millor canto (V) fins a la reunió. Aquí hi trobem mitja dotzena de xapes que permeten anar tranquil.

Jortx a la segona tirada
Jo mateix, a punt d'entrar a la R2

La darrera tirada té novament un inici bloquer (6a) assegurat per un parabolt i un clau uns pams més amunt. Una vegada es pot tibar bé del llavi vertical a partir d'on hi ha el pitó, la dificultat decreix substancialment (IV) fins al cim amb assegurances més que suficients.

Jo mateix, a punt de superar el desplomet

Tot i tenir la motxilla a peu de via hem optat de fer el ràpel normal fins al peu de la via normal i baixar caminant, gaudint així de les vistes sobre la feina feta.

L'aresta GAM amb tot el seu esplendor

Pel que fa a la Montpart, hem estat valorant la possibilitat que el díedre final estigués moll però hem decidit posar-nos-hi: L'hem encertat, només hi havia una mica d'aigua en una bústia del darrer llarg.

Ha començat en Jortx amb el primer llarg, primer en ascendint en vertical en un tram ben assegurat amb parabolts -amb algun tros prou fi com per haver-s'ho de mirar bé (V+) - i després flanquejant cap a l'esquerra per un terreny un xic més arrampat, amb bons cantells però cap més assegurança.

En Jortx als primers passos de la Montpart

La segona tirada és un diedret excepcional. Té el canto just per anar fent, amb algun pas de mirar-s'ho (6a), però que permet una bona progressió aprofitant les oportunitats que ofereix el diedret a banda i banda. Cap al final cal sortir per la dreta i, ja en terreny més fàcil però sense assegurances, arribar a la reunió.

El darrer llarg és el més potent de la via. Una entrada en placa-díedre-savina que porta a un tram on es progressa per la placa fins arribar a un bolo característic just abans de la zona on el díedre comença a desplomar. Aquí comença el tomàquet. Uns passos bastant forçats en díedre, una remada salvatge amb la mà esquerra mig empotrada en un forat de la fissura per anar a buscar un altre forat bastant més amunt i un tramet fi però menys vertical per acabar la secció difícil. Després, anar fent, amb gronxada a l'arbre inclosa.

El díedre final, potentillo

Per evitar-nos pes inútil, ho hem deixat tot (bambes incloses) a peu de via i hem rapelat per la grimpanautes: Un primer ràpel (20m) de dues anelles força separades fins a la darrera reunió (penjada) de la grimpanautes i des d'aquí un ràpel llarguet (55m) fins a peu de via.
 

diumenge, 18 de maig del 2008

Tibar després de les pluges


Després de molt temps de no tibar a causa de la pluja, aquest matí ens hem fet un truc amb el Ramon i ens hem decidit: una sortida ràpida al revolt de l'Àliga que ha acabat un xic accidentada. No va bé tibar aquí després de les pluges!

Tot i que al principi hi havia força núvols hem estat la mar de bé. De fet, al cap de poca estona els núvols han anat desapareixent, quedant un solet molt agradable.

Avui ens hem trobat amb la grata sorpresa de que als peus de via hi figura el nom i la graduació, fet que és d'agrair. Fa un temps ja hi havia una franjeta gris, el que permetia imaginar que els cuidadors de la zona tenien intenció de retolar les vies. Moltes gràcies!

Hem començat per la via que queda més a la dreta de tot, és a dir, la primera que trobem arribant a la zona. Una via de IV amb una entrada bastant més difícil que la fa poc homogènia. De tota manera, després de la meva ascensió en Ramon s'hi ha posat de primer i l'ha feta la mar de bé.

Ramon engalomant la primera via

Hem continuat pels dos 6a's que queden a la seva esquerra saltant-ne una. Primer la que fa el flanqueig a la dreta i després la que segueix el díedre.

A la primera d'aquestes (6a) m'ha costat bastant l'entrada perquè m'he equivocat en gairebé tots els cantos que agafava. En Ramon s'hi ha posat de segon i l'ha fet tot i que s'ha hagut de penjar alguns cops. Però és un bon progrés respecte la visita anterior, on va haver de baixar des de molt al principi. Això sí: ha quedat baldat! Amb tot això, ha aparegut un escalador solitari (en Jordi, de Moià) que ens ha demanat si es podia afegir amb nosaltres. Cap problema! Així que ha fet aquest 6a saltant (sort que diu que fa temps que no escala).

Després d'aquí he fet el 6a del costat, que comparteix els primers passos amb l'anterior però continua recte pel díedre: sense dificultats especials, amb l'entrada controlada de la via anterior. En Jordi també s'hi ha passejat i en Ramon ha preferit no fer-la mentre li tornaven les forces.

Hem decidit anar a buscar alguna via més senzilla i hem anat a parar a la via #6 de la ressenya d'en Jortx i que crec recordar que es diu Pixapins (IV+). L'hem fet tots des de baix, en Ramon inclòs. En acabar aquesta via, en Jordi s'ha acomiadat i ens hem quedat novament sols a la zona.

Ramon iniciant la pixapins

Després hem fet la #8 (Stradivarius V+) on en Ramon ha triomfat, fent-la de primer amb un únic repòs!

Per acabar, hem anat al peu de l'Aliga on hi ha les vies #20, #21 i #22 que es diuen, respectivament, New Man (6a), Matador (6a+) i Amanita Muscaira (6b).

Com que tenia ganes d'un bon fi de festa, m'he posat a l'Amanita Muscaira i... me l'he fotut per barret: pràcticament sortint de terra m'he agafat a un bon cantell que he arrencat i m'he empotrat al cap. Queda clar que cal portar casc fent esportiva! (Quanta raó té el manual, Ramon!)

Amb les idees menys clares (m'ha sortit un bony curiós) he decidit canviar d'objectiu i intentar la New Man. Segon error! Aquí també he tibat d'un bon canto i me l'he endut. Sortosament no me l'he tirat al cap! Torno a intentar-ho i en toco un (magnesiat tot i la pluja caiguda) i veig que també balla perillosament. Aquest el trec voluntàriament perquè ningú no s'hi faci mal... Amb dos cantells menys torno a tirar amunt. Xapo la primera, la segona, un bon canto... xop tot i que des de baix no ho semblava: avall i cap a casa!

Conclusió: Sembla que la pluja ha desestabilitzat els primers trams d'algunes vies. Normalment ja feien un xic d'angúnia, però quan tot està sec deu aguantar un xic més. Per tant, molt de compte!
 

divendres, 2 de maig del 2008

Rajadell. Roques de can Maçana

 
Aquest pont ens quedem a la vora i avui hem aprofitat per fer una escapadeta familiar a les roques de can Maçana al terme de Rajadell (també anomenades Liliput).

Es tracta d'una zona petitona, amb vies curtetes i conglomerat menut -vaja, tot petitó. Ja li havíem fet algunes visites fa algun temps i fins i tot tenia unes ressenyes que se m'han extraviat. Als peus de via hi ha pedres sikades amb el nom i la graduació, però malauradament s'han tornat a esborrar (dic tornat perquè ja s'havien esborrat i les havien repintat: igual ajudaria afegir-hi una capa protectora de vernís). Per tant, no sabia gaire bé on onava... agrairé info sobre les vies que hem fet :)

Hem començat per una via senzilleta de V:


Les nenes s'hi han enfilat, no sense dficultats, perquè hi ha alguns passos que són realment llargs per la canalla. Però finalment, han triomfat!

La Mònica, als inicis de la via

La Clàudia, a la part finalLes nenes, que ja s'asseguren mútuament...


i la Rosa, seguint les passes de les seves filles

Després d'aquí m'he enfilat a un 6a? (el vol de l'Astor?) que ja havia fet una altra vegada. Aquest cop m'he hagut de penjar a la 3a xapa perquè d'entrada no he trobat com seguir!

Tibant-li a un 6a...

Després d'aquesta m'he ficat a Quicu's Monster (6b) (identificada gràcies a la info del blog d'en K). Ha sortit a vista i ha servit per alegrar-me la tarda!

Al crux de Quicu's Monster (6b)

Hem anat seguint cap a la dreta fins pràcticament al final, on hi torna a haver una vieta assequible per la canalla (V). A la Clàudia li ha sortit molt bé malgrat el pas xungo que hi ha pràcticament a dalt de tot. Per contra, a la Mònica no li ha acabat de sortir malgrat la seva flexibilitat!

La Clàudia, arribant a les anelles

Malgrat l'eixarrancada, el pas no ha sortit

Per acabar, he fet el diedret (V+) que hi ha a la foto següent

El diedret i la placa de la seva esquerra

Té un començament d'anar fent i un pas més difícil per arribar a la reunió. Després d'aquesta, m'he ficat a la placa de la seva esquerra. Aquesta ja és bastant més difícil (6c?) o al menys, així m'ho ha semblat, perquè després de navegar una bona estona d'esquerra a dreta a la part de baix, m'he hagut de penjar de la penúltima xapa i mirar i remirar una bona estona per, entre altres, descobrir una darrera xapa amagada a l'esquerra d'aquesta i que no havia pas vist abans.


diumenge, 27 d’abril del 2008

Selva Aventura


Avui hem anat al parc acrobàtic forestal de Selva Aventura. Es a dir, hem fet l'indi entre arbres, pujant escales de corda, travessant diversos tipus de ponts, tirant-nos amb lianes i baixant tirolines... Una activitat familiar ben divertida!

El parc té dos circuits, un de llarg Himalaia, i un de curt, Andes. L'alçada mínima per al circuit llarg és de 140cm i és una mesura encertada, perquè en alguns llocs als baixets els costa lligar-se. Per al circuit llarg, un monitor fa una primera explicada en un tram senzill i a partir d'aquí cadascú va al seu aire. Al circuit curt, cal que un adult controli els xics i crec que demanen un adult per cada dos petits. La instal·lació és molt correcte i els monitors estan molt atents a que tothom es comporti. Cal dir que els nens no paguen amb el carnet del Super3, el que va encoratjar-los a fer una volta extra, amb algun acompanyant. Al parc també hi ha activitats més adrenalíniques (les proposen per comiats de solters i potser estarien bé per a les sortides de l'imserso que, no hem d'oblidar-ho, pretenen reduir el nombre de pensionistes -o almenys això sembla per les farres que fan) que van ser suficientment atractives per un altre pare...

Alguns moments estelars, com el pont amb estreps (durillo, durillo):

La Clàudia, a punt d'esqueixar-se :)

La travessa penjat de braços, que no suposa cap problema a la Clàudia...

La Clàudia, demostrant que està forta com un roure...

.. però sí a algun adult!

i la Rosa que no n'està tant. Sort que també es passa còmodament penjat!

Una tirolina suau...

Estirant la corda per fer la tirolina que creua la pista
d'entrada... Sí, els cotxes passen per sota!


... i una de més divertida!

La Mònica, gaudint d'una tirolina amb més marxa

I, oh novetat en el meu blog!, un vídeo:



Tirolina i aterratge accidentat


El circuit llarg dura un parell d'hores: la mida justa per fer una matinal sense estrès a l'hora d'esmorzar i poder dinar a una hora raonable aprofitant els bancs i taules que hi ha al mateix parc. I a la tarda, un ponting per treure el dinar...

dissabte, 26 d’abril del 2008

Cavall Bernat. Desiree


Avui hem anat a fer via llarga amb en Jortx. Ens feia gràcia fer la Punsola però li vaig comentar a en Jortx: agafem una ressenya de la Punsola i una de la Desiree per si hi ha massa penya a la Punsola...

En Jortx m'ha passat a buscar a les 9 i ens hem dirigit cap a Montserrat. Aparquem a Sta. Cecília, ens posem els trastos i enfilem cap al Cavall. Mentre caminàvem hem vist que hi havia una cordada ben amunt, semblava que encarant el primer llarg sencer d'artificial. Comentem: "Bé, si aquests ja estan allà dalt, no tindrem problemes". A sota diables, veiem que una altra cordada treu el cap per l'aresta... "Bé, aquests també estan força amunt...". Arribem a peu de via i just aleshores començava una altra cordada... "Jortx, crec que haurem d'anar a la Desiree si no volem empassar-nos una espera interminable". Dit i fet. [Més endavant han vingut encara dues o tres cordades més, sembla que sols hi hagi una via al Cavall. Nosaltres, per sort, hem estat completament sols]

Hem pujat per la Canal del Cavall fins trobar el cable (polèmic) que ens mena a un peu de via raonablement còmode. Allà en Jortx ha decidit que em tocava a mi fer el llarg d'artificial, el 4rt, i s'ha posat mans a l'obra.

La primera tirada comença en lliure finet (V) que es va complicant progressivament fins a la sortida d'un forat. A partir d'aquí tirem majoritàriament en A0 amb algunes sortides de V+.

En Jortx, a la primera tirada
Jo mateix, entrant a la primera reunió

La segona tirada surt per la dreta de la reunió seguin un parell de xapes. A0 al principi i s'agafa una magnífica llastra (prima) que superem en bavaresa (IV+). Una bagueta en una xapa indica que algú ha baixat en un tram on hi ha un alejillo curiós que es resol bé anant per la dreta. Un tram més vertical ens mena a les dues darreres xapes (V+) que cal deixar a dalt i a la dreta per anar en lliure. Aquí també ha calgut un pas d'A0.

Agafant la llastra de la segona tirada

Els darrrers metres abans d'entrar a la R2

La tercera tirada té un inici d'A0 i ben aviat ens deixa en una magnífica placa de dificultat decreixent (V+/6a a IV+). La tirada es redreça en un punt on la roca empitjora lleugerament (V/V+) i aviat flanqueja a l'esquerra per sota d'un desplomet. A partir d'aquí, bon canto seguint la fissura fins a la reunió (IV+).

Arribant a la R3

La quarta tirada no ha tingut cap misteri: Artificial de principi a (pràcticament) fi. Jo portava un estrep i fifí i he anat de conya. En Jortx, que no està avesat a aquests mitjans :), ha tirat en A0. Portàvem un total de 20 cintes. He anat xapant alternativament una sí i una no i ens han sobrat un parell de cintes extra per cada reunió. Cal dir també que he tingut l'honor de xapar el famós merlet que es troba als 2/3 del llarg aproximadament. La tirada comença amb un lleuger desplom i progressivament es va posant vertical. L'entrada a la reunió no té problemes especials llevat de la mandra que fa canviar de mitjà de progressió (V).

Jo mateix, pedalant al desplom de la quarta tirada

En Jortx, a punt d'entrar a la R4

La cinquena tirada és molt guapa. Surt per la dreta de la reunió anant a buscar uns bons cantells més a la dreta de les xapes (V). En una petita panxeta hi trobem un pas durillo (6a) fins agafar una magnífica pedra blanca. Terreny més tranquil i aviat anem seguint una fissura on hi ha un parell de claus en bon estat que costen de veure des de baix. Algun pas curiós (V+) quan s'acaba la fissureta per anar a l'esquerra on aviat en neix una altra amb molt bon canto (IV+) fins a la reunió a uns 10 metres del cim.


La Moreneta amb un dels protagonistes...
... i aquí amb qui escriu això

Un darrer mini-llarg ens porta a xapar (literalment) la moreneta del cim. Un ràpel (25m) fins a sobre la berruga i un altre (45) fins a l'arbre a peu de la via normal, seguits d'una desgrimpadeta, configuren el descens.

Comentaris: Via molt recomanble, una llegenda montserratina. La via està totalment equipada llevat del merlet del 4rt llarg. Hi ha les assegurances que calen als llocs adequats. Cal portar unes 20 cintes, estrep opcional. Es una via molt recomanable, tot i que els Ae poden fer baixar la seva cotització per alguns. Avui hem comprovat que el Cavall és un important focus d'atracció: cal demanar tanda amb antelació en algunes vies.

Més comentaris: Des del cavall es té una vista impressionant sobre la paret de diables. Curiosament, hi havia uns sapastres a la GAM de diables, malgrat la prohibició vigent, coneguda i ben retolada a l'inici del camí d'aproximació. Personatges com aquests faran que aviat algú ens prohibeixi escalar-hi sempre.