dijous, 12 de juny del 2008

Cavall Bernat. Punsola


Fa uns dies, amb en Jortx vàrem fer la Desiree com a pla B perquè la Punsola estava colapsada de gent. Avui, ens hem tret l'espina: Hi hem tornat i hem estat sols!

La via segueix un recorregut magnífic. Llàstima que la qualitat de la roca no estigui a la seva alçada: després de tanta pluja, feia pànic agafar-se a segons quines llastres i els líquens avui encara tenien un punt d'humitat que minvava la poca confiança que ja de per sí fa la roca de la cara nord a les zones obagues. Malgrat això, és una magnífica via.

El primer llarg supera un bonyet de IV i III sense més dificultats. El segon, més llarguet, és una placa excepcional que, de mica en mica, va fent-se més vertical (IV+).

El primer llarg i l'objectiu final

A la placa del segon llarg

A la tercera tirada la dificultat comença a anar pujant alhora que cal agafar-se d'alguna de les llastres que avui feien pinta més sospitosa (V). La quarta tirada va a buscar un bon díedre que amaga un pas més duret per superar un petit sostre (V+).

En Jortx gaudint de la tercera tirada...
... i jo mateix superant el sostret del quart llarg

Fins aquí, tirades més aviat de tràmit. El cinquè llarg (6a) comença amb un tramet verticalillo on he hagut de fer un parell de reposos per anar recuperant la calma. Després, bon canto però algun tram bastant llastrós.

A la cinquena tirada ja cal tibar-li fort

La sisena tirada comença amb un tram verticalet (6a) que es pot anar fent raonablement bé. Quan la paret comença a tirar enrera deu haver-hi passos durs que he resolt en A0 tot i anar de 2n. Més amunt, la via canvia de cara i el canto millora fins a la R (6a).

En Jortx, apretant a la sisena tirada

El setè llarg comença vertical però amb bon canto (6a). Després vé un tram que he fet en A0 i que té pinta de durillo. El terreny es torna més amable a les darreres xapes per entrar a la reunió (6a). Aquí jo anava amb la idea que aquest llarg era llarg i he anat estalviant cintes... en va: la tirada amb prou feines fa 25 m!

Bons cantells en algun tram del llarg 7

El darrer llarg comença amb un flanqueig a la dreta (6a) on al principi cal anar bastant avall i després bastant a la dreta -més que les xapes. Després, queda una placa amb bons cantos fins a una reunió just a sota del cim.

Sortint de les dificultats...

Tres metres de tràmit ens menen a la moreneta i d'aquí dos ràpels fins al coll.

I aquí un dels companys que ens han anat acompanyant durant l'escalada...

 

3 comentaris:

PGB ha dit...

Eiii no s'hi val fer tanta enveja al personal! Escalar sols al cavall, quin luxe! :D Enhorabona per l'activitat i per treure-us l'espineta ;P

Jortx ha dit...

Ja has descobert què eren aquestes cuques que tenien el Cavall Okupat??

Petrus ha dit...

PGB: efectivament, un luxe! Altrament, et recomano un luxe d'aquests :)

Jortx: Doncs no... Com no hi hagi algun expert que ens il·lumini...