dimecres, 16 de setembre del 2009

Vinya Nova amb en Toni


Aquesta tarda hem fet una escapada amb en Toni, que està de visita per terres catalanes des del seu exili escocès. Hem decidit anar cap a Montserrat a recuperar el plaer del típic gest montserratí... i ho hem aconseguit! El sector escollit ha estat el Recuperació, darrera la casa de la Vinya Nova, on havíem estat fa un temps amb en Pep.

Hem començat fent la via #19 (notació onaclimb, tot i que els graus estan millor al blog dels esgarrapacrestes), amb l'etern dubte sobre si la llastra aguantarà o no... avui ha aguantat. Després hem fet la #20, a la seva dreta, amb alguns passets prou fins (V+). A continuació, hem anat a la #17 (6a) per continuar amb la #21 (6a) que supera un muret prou interessant.

En Toni, tornant a tastar la finura montserratina a la via #21.

Després ens hem mogut un xic a l'esquerra cap a les vies #13 i #14. L'altre dia no vaig provar la #13 i li he fet un tempteig però m'ha costat veure la seqüència per anar de la primera a la segona xapa i he decidit fer cap a la #14 on he tornat a disfrutar de valent -tibant fort, això sí! Baixant he fet una mirada als primers passos de la #13 i li he vist una opció amb un pas ben llarg per superar la segona xapa. Ja ho estudiarem amb més detall un altre moment...

dimecres, 9 de setembre del 2009

Visita al Revolt de l'Àliga


Aquesta tarda hem anat al Revolt de l'Àliga amb la Cristina. A diferència de l'altra vegada, avui hem començat per la primera via de la dreta, un suposat IV amb una entrada molt dura. Després ens hem posat a Tsnumis (V).

Jo mateix, a la primera via, un fals IV que té una entrada ben dura...

I aquí estic espatarrant-me a la Tsnumis, una via on es pot treballar la tècnica de díedre.

A continuació hem fet l'Etikajortx (V) que és una de les vies més recents, el nom de la qual em recorda algú o alguna cosa... Com en moltes d'aquestes vies, la dificultat està concentrada als primers passos, però la roca és la que hi ha!

La Cristina, a Etikajortx un cop superats els primers passos durs.

Després m'he posat a la Falcó (6a), via que encara no havia fet mai i que he hagut de lluitar. Sorprèn que la graduin de V+, tenint en compte que l'he trobada bastant més difícil que la següent que hem fet i que està graduada de 6a: Pit Roig (6a)

La Cristina a Pit Roig (6a).

Per acabar, hem fet la Fisura Parrella (V), que queda més a l'esquerra i que ha resultat ser una via la mar de disfrutona: recomanable.

La Cristina lluitant de primera a la recomanable Fissura Parrella.

dijous, 3 de setembre del 2009

Collbató, el Jardinet


Aquesta tarda hem fet una sortida excepcional. He anat a escalar amb 5 nenes! Efectivament, la Cristina, la Gemma, l'Enri, la Núria i l'Alba s'han apuntat a una sortida en plan tranquil, que sols han escalat algunes vegades i tenien el mono.

Hem anat al jardinet, una zoneta que no havia visitat encara i que ha resultat un encert total. Com que el dia estava un xic tapat, no ens hem rostit i, a més, el tipus de vies disponibles ha anat de conya per a la gent que érem.

La Cristina de baixada...

Les nenes han pogut fer vies de primer sense cap dificultat. Fins i tot s'han atrevit amb el Vè de l'esquerra (que, en arribar ha estat escalat per una cabra i la seva cria en un vist i no vist). Al final, també m'he posat a les 3 vies de la dreta on ja s'ha de tibar. La Cristina també n'ha fet una i mitja i el dia ja no ha donat per més.

Per vergonya meva, totes anaven amb casc menys jo... Està clar que han tingut bons mestres fins ara!


dijous, 20 d’agost del 2009

Tornant al Balcó del Mal Pas


Avui ens n'hem tornat a anar al Balcó del Mal Pas amb en Tati, en Llorenç i en Campru. Hem començat per les vies de la dreta amb en Llorenç, i hem fet la de la dreta de tot (6a) i les dues següents (6b). La de la fissura no l'havia feta i ha sortit a vista, no sense abans estudiar una mica els primers passos: sembla ser que es pot començar per l'esquerra de la fissura però li he vist possibilitats per la dreta tot i haver-hi uns primers passos bastant durs. Després, és qüestió d'anar fent fins trobar el pas més dur just per entrar a la reunió (com la via de la seva dreta). En Tati suggereix una alternativa consistent en anar a buscar les darreres xapes del 7b de l'esquerra des de la darrera assegurança d'aquesta... Un altre dia es pot estudiar això.

Després hem anat cap al gran roure a tastar el 6b+ de l'esquerra. Avui encara he anat més malament que la darrera vegada. Serà manca de pila (i manca de gandes). Mentrestant, en Llorenç li ha fet un top-rope al 7a que es bifurca a l'esquerra just a l'esquerra del roure.

En Llorenç tibant a la bifurcació esquerra dels 7a's

Finalment, quan he estat recuperat, m'he posat al 6a que hi ha a la dreta del fràgil esperó de 6a: Una altra via de 6a que no m'ha deixat un bon gust de boca. L'entrada és un xic selvàtica a no ser que es vulgui tibar bastant més de 6a. Després té uns metres correctes però al final la roca no inspira gens ni mica (jo encara diria més: gens ni mica) de confiança. Però suposo que calia fer-la algun dia o altre.

En Campru i en Tati han anat tibant de valent, que per això són els lolos. A més, ens ha acompanyat un noi de Solsona, que també ha gaudit amb aquest magnífic balconet.


dijous, 6 d’agost del 2009

Todtnauer Klettergarten


Heute waren wir im Todtnauer Klettergarten. Wir waren schon so oft im Schwarzwald, hatten aber bisher noch nie geklettert... das sollte diesmal zurechtgestellt werden!

Hier sind die Kletterzonen der Umgebung zu sehen. Leider gibt es davon wenig info im Internet.

Der Felsen ist schon vom Freibad Todtnau zu sehen. Wenn man vom Feldberg kommt, parkt man rechts von der Strasse. Dann gehts über die Brücke und aufwärts (ca. 10 Minuten). Insgesamt sind 120 Touren ausgerichtet.

Todtnauer Klettergarten. Der Hauptfelsen

Da wir uns nicht auskannten, habe ich erst mal eine Gruppe gefragt, die zufälligerweise einen Führer bei sich hatten (Klettern im Dreiländereck).

Aber zuerst haben wir uns einen Felsen vorgenommen an dem einige kurze Touren sind. Der ist kurz unter dem Einstieg zum Klettersteig der ebenfalls in dem Klettergarten ist. Angefangen haben wir links, mit einer kurzen Route. Dummerweise ist die Umleitung aber ziemlich weit seitlich. Deshalb habe ich noch einen Friend eingelegt, um den Kindern eine bessere Seilrichtung zu bieten. Alle hatten Spass an dieser Tour.

Unsere Clàudia an der ersten Tour...

...die der kleine Johannes auch schafft!

Danach hat Rosa sich eine schöne Tour rechts davon ausgesucht. Leider war eine leicht überhängende Stelle etwas weiter oben, die die Kinder nicht schafften. Hier liegt die Umlenkung noch viel ungünstiger und verursacht starkes reiben amb Seil.

Mònica an der zweiten Tour.

Und hier ist Hannah an derselben Stelle.

Zuletzt sind Rosa und ich zur drüberliegenden Wand gestiegen und haben noch zwei weitere Routen geklettert. Warscheinlich war es eine 6a und eine 6a+ Route. Letztere war schon überhängend. Griffe lassen sich finden, obwohl es onsight nicht so leicht zum durschauen ist.


Das bin ich an der ersten, schwierigen Tour. Die nächste läuft direkt rechts davon.

Rosa kämpft sich auch durch diese Tour.

dilluns, 20 de juliol del 2009

Collsuspina


Aquesta tarda hem sortit amb la Gemma i la Cristina. Elles no han escalat gaire i hem decidit anar a Collsuspina, al sector senzill: Una vegada agafada la pista que porta a Puigsagordi, agafem un trencall a la dreta que queda just abans de la primera masia que es troba. Hem aparcat a una vora del camí i hem trobat una fita que marca el camí de baixada a les parets, que queden a l'esquerra i per sota de la pista per la que anàvem.

No tenia cap ressenya i ens hem posat a algunes vietes entre V i 6a que ens han semblat assequibles. El sectoret no m'ha sembla especialment atractiu però serveix per passar-hi una estoneta. Els primers passos per aixecar els peus de terra solen ser bastant difícils, el que fa que les vies quedin poc homogènies pel meu gust.

La Gemma, recordant com anava això d'enfilar-se a les parets...

La Cristina, resolent amb autoritat...

I jo mateix, tibant a un desplomet que hi havia per allà...

dijous, 9 de juliol del 2009

Balcó del Mal Pas


Avui hem anat al Mal Pas amb en Tati, en Juan i en Jortx. Una zona desconeguda per mi, en un entorn inmillorable: un balconet penjat al buit amb una vista impressionant, amb ombra a la tarda. Què més es pot demanar per una tarda d'estiu?

S'aparca el cotxe en un petit prat a la dreta a uns minuts passat el Mal Pas de Travil i s'agafa un caminet que surt planejant, passa per una baume i ens porta a peu de vies en 5 minutets. La zona consta de dos sectors, el balcó de dalt i el de baix. Al de dalt hi ha la majoria de vies i és al que s'arriba en primer lloc. Per ordre, hi trobarem un 6a (placa-aresta), 6b (placa-centre), 6b (placa-fissura), 7b, 6c+. Després, en un tombant, dues vies de placa amb petites xorreretes de 6c+ i 7a. A continuació, un 6a amb inici herbós i un esperó estret de 6a. A continuació, avançant cap a l'esquerra, dos 6b+ que comencen en un gran roure. A l'esquerra d'aquí dos 7a's que parteixen d'un inici comú i que semblen ben guapos i altres (6) vies de més dificultat que queden lluny del meu abast.

Seguint cap a l'esquerra es passen unes baumes i hi ha unes 6 vies més, entre les que hi ha algun 6b+ i un parell de 6c's. Un centenar de metres més enllà hi ha una canal que ens permet baixar al balcó de baix, amb 7 vies, majoritàriament al voltant del 7a.

He començat l'activitat d'avui per la dreta, fent la primera via (6a) i la segona (6b). Aquesta darrera ja deixa els braços ben escalfadets, per la qual cosa s'imposa una reposadeta.

En Jortx munta el 6b+ de l'esquerra de les dues vies que surten del roure. Jo li he fet un intent, però sense èxit. L'inici té alguns passos estranys, durets i on cal agafar-se a alguna lleixa terrosa, el que afegeix més tensió a l'assumpte. Després, alguns passos verticals d'anar fent fins xapar la darrera assegurança abans d'anar a la fissura. Aquí la cosa tira bastant enrera i m'he de penjar un parell de cops a estudiar els passos. S'ha d'escalar a base de bolos no gaire bons i sembla que no hi sé tibar gaire bé...

En Jortx, a la zona dura del 6b+ de l'esquerra del roure

Després hem visitat el balcó de baix, on he tastat una creació d'en Jortx ben interessant (Triplet de Pitet 7a), en top-rope, naturalment (*). Li he anat veient color excepte en una zona, un xic massa dura per xaiets com jo...

Jo mateix, al Triplet de Pitet

(*) Últimes notícies: M'informen que la via ara ja està de 6c. Afanyeu-vos que igual queda de IV+ abans no acabi el mes :)