Matinal a l'Amfiteatre

Avui hem sortit amb en Josep. El Ramon estava xafant neu i l'Ernest està en procés de recuperació... A veure si aviat tornem a fer el ple! Mentre pujàvem el company ha proposat d'anar a l'Amfiteatre i m'ha semblat una bona idea: sols hi havia estat una vegada i no recordava res...

Es tracta d'un sector durillo, més amunt de Can Guies. Nosaltres hem aparcat a l'aparcament de Can Placa i hem anat pujant a buscar la pista. En un punt hi ha una fita i en poca estona et plantes al sector, que té dues parts.

Comencem per la dreta, que hi ha alguna cosa factible. Avui hem fet El Padrí (6a) a l'esquerra de La Padrina d'igual dificultat, que havia fet l'altra vegada. Ara bé, que sigui factible no vol dir que sigui fàcil! Cal esforçar-se bastant, bastant...

Escalfant i apretant...

Per seguir "escalfant", el company es posa a Al Gat Vell no li Diguis Xin (6b+). L'he vist lluitar bastant. He vist alguns alejes. I el company m'ha recomanat que la fes en top-rope. Tot d'estímuls en la direcció correcta! Una via estranya, amb la primera xapa a can pixa i fora de la línia per on s'escala. El mateix passa amb la tercera, crec recordar. D'aquí hi ha un pas ben cabró. Però el pas dur és més amunt, quan toca agafar-se d'unes merdetes: uns mini forats de mitja falange d'un sol dit al principi, de bidit després... per pujar peus i agafar un forat bo i un canto bo després. I ara una remadeta fins agafar una lateral d'esquerra per poder anar a buscar els darrers metres, amb bon canto, excepte el darrer moviment... Molt, molt dura!

D'aquí hem passat a Gottam City (7a) que era el pla que portava el Pana des que ho ha proposat. Ell la munta, amb ajuda de la canya, perquè hi ha algun alejillo, sobretot a la part final. Després li faré un top-rope i el company un altre...

Hi ha un pas curiós entre la segona i la tercera xapa que acabo resolent amb esquerra a una ajuda invertida força amunt i anar a buscar unes bones gotes d'aigua de dreta. Però el crux de la via està més amunt, quan toca sortir de la mena de díedre cap a la dreta. Després de mirar-ho una i una altra vegada, no ho tinc pas clar del tot. Diria que mà esquerra a la fissureta tibant d'hombro. Peu esquerre a una punxeta. I ara: mà dreta a una cosa roma al costat de la xapa, tibant cap enfora per poder pujar peu dret a una punxa dolenta. Després potser ja s'agafa una regleta d'esquerra i et pots moure. Queda una agonia sobre peus dolents i més regletes abans de poder passar cap a la dreta del tot on pots reposar el temps que convingui. Ara ve un tram que ja no és extrem, però que demana continuïtat. Uns passos de tràmit fins a una bona invertida de dreta, esquerra en fissuretes laterals, dreta a una gota d'aigua lateral i buscar més laterals fins arribar a una bona orella de dreta, molt a la dreta. Ara, preses raonables fins a uns forats i bústies horitzontals que van a esquerra. De fet, toca continuar força per l'esquerra i es va pujant bé, pillant també una bústia diagonal boníssima -la mare de totes les bústies. L'entrada a la reunió té un polvillo també...

A Gottam City. Molta feina!

Dos pegues i ja no quedaven forces per res més, ni temps tampoc que el company ha de ser d'hora a menjar calçots... Tot molt difícil, però ens hem anat movent!

Mercadal Inferior

Ho poso al principi de tot per veure si me'n recordo algun dia: a l'hivern, al Mercadal Inferior no hi toca el sol fins bastant tard!

Avui hem sortit amb en Pana i el Ramon. L'Ernest no està operatiu avui, esperem que aviat torni a tibar-li! Doncs avui, que feia fresca, ens n'hem anat al Mercadal Inferior. La primera del dia ha estat el primer llarg de Mi Chica es un Bombón (V). Els primers metres hi toca l'ombra i fot un fred que pela. I assegurant també toca l'ombra i també fot un fred que pela! La fem tots tres però sense gaire tacte als dits.

A la primera del dia, "escalfant"...

D'aquí hem passat a la primera tirada de la Canal dels Avellaners (6b). Jo no l'havia fet mai i està la mar de bé! Per sort, al Pana l'assegura el Ramon i jo me'n puc anar a l'esquerra on toca el sol. I, per sort també, el Ramon l'ha volgut fer en top-rope i he pogut assegurar des del sol. A l'ombra, malo, malo!

La via té uns moviments fins a la part del principi i continua més o menys així, amb algun tram més amable, fins al mur final. Aquí s'ha de tibar, amb algunes laterals i preses que es fan estranyes i, a sobre, la via se'n va cap a l'esquerra. Els moviments més durs són els darrers: val la pena mantenir-se el més baix possible i anar flanquejant amb els peus en díedre sobre diverses preses que conviden a fer-ho i aguantar algun pas d'hombro. Bona!

Aquí sí que hem escalfat, en tots els sentits!

Després toquen els grans projectes. El Pana té entre cella i cella el 7b a l'esquerra d'El Sextogradista. Per muntar-la, toca fer, precisament, El Sextrogradista (6a+ i 6c). Malauradament, el primer tram està a l'ombra i l'assegurador també. Així que el Pana, amb els dits glaçats, assegurat pel Ramon, en idèntica situació, van fent com poden. A sota el sostre ja toca el sol i el Pana ataca amb solvència el  6c del segon llarg. Jo anuncio que no m'hi posaré: el primer llarg ja el vaig fer i no em va agradar i el segon no em motiva fer-lo venint amb fred. D'altra banda, és el torn del Ramon, que s'enfila fins la R1 i baixa.

A El Sextogradista.

Veient que hi toca el sol, jo em poso a La Trompa (6c). Li havia fet algun tast fa un any i mig i no l'havia encadenat. Avui em toca posar cintes i ja m'ensumo que no tindré pas temps de fer-hi un segon pegue. Per tant, tocarà apretar fort!

De fet, ahir vaig veure un video d'una escaladora que deia que una de les coses que més li agradaven d'escalar era la força que sortia del cos encara quan creus que ja no podràs. Quan el cap diu que estàs cansat i que no podràs, però el cos lluita i lluita encara... Una mica, aquest pegue ha estat motivat per aquests pensaments... i ha sortit!

Avui m'he emportat La Trompa posant cintes...

Recordava algunes coses de la via. Entre elles, que hi havia feina a la part de baix: si sabies els moviments exactes, tot sortia raonablement bé, però sense saber-los la cosa es complicava. Doncs he tingut alguna complicació als voltants de la tercera xapa, quan no sabia com deixar-me per xapar! Però m'hi he anat posant bé i he anat fent, amunt, sempre amunt. Un repòs còmode a la repisa, atacar la trompa, posar-m'hi bé a sobre, tot fluint molt. I ara, el crux. Pujo a xapar i torno a baixar a reposar i continuar flanquejant: veig bons peus, bones mans, veig com obrir el peu esquerre per remar fins la lateral, pujo peu i m'ajudo d'una presa intermitja de la dreta per pujar més peu dret i rebotar dreta fins al canto bo, i m'hi quedo! Xapo, controlant bé peus i faig alguns moviments amb bon canto i fins i tot trobo alguna postura per reposar una mica. Ara toca anar a xapar a sota el desplomet final i sortir-ne. Aquí estava apuradet ja: dreta a una presa massa dolenta pel meu gust, però m'he dit que ja estava bé. Per sort he vist una cleca a una punxeta-regleta a l'esquerra i m'hi he agafat: també és massa dolenta pel meu gust, però també m'he dit que estava bé. Ara uns roms, moure peus i veig que me'n sortiré. I sí, vaig xapant i pujant, cada cop més senzill, fins la R. Encadene! Posant cintes! I sense tenir-ho tot mil·limetrat, com m'agrada tenir-ho! És una de les poques vegades que sento que ho he donat tot i m'he sentit més que satisfet!

Després d'aquest pegue, el Pana li ha fet un tast al seu 7b. Ha tingut una patinada en un lloc que diu que és fàcil i s'ha penjat al pas difícil. Va cansat i li ha costat fer el sostre comú amb l'altra via... Però va acumulant pegues, diu que ja en portava 6 i amb el d'avui un més.

Lluitant al 7b...

El Ramon ha fet un top-rope a La Trompa i no ha triomfat massa, també va cansat. I jo, no he tingut temps per fer res més. 

Avui hem coincidit amb el Ramon i la Núria, clàssics del Berguedà, acompanyats de l'Eva, que han estat a la vora nostra. Una agradable coneixença! Ah, i al migdia s'estava ja la mar de bé, però a primera hora... malo, malo!

Tornat al Balcó

Avui hem tornat al Balcó de Santaïna amb el Pana i l'Ernest.

Jo he escalfat a l'Esperó de Cal Jepet que ara ja té consens que és (6a). Com deia l'altre dia, per sort és una via amb força assegurances... perquè calen! S'hi ha de treballar bastant.

Després jo he continuat l'escalfament muntant la Jabba el Hut (7a) a veure si avui és el dia. Faig els passos amb no massa bones sensacions, però per la manca d'escalfament previ.

Mentrestant, els companys fan el mateix a Jan Petit (7a). Quan seria el meu torn, el deixo passar per acabar de descansar i després em poso a Jabba el Hut (7a). Ara tinc bones sensacions i vaig fent molt bé. Arribo a la repisa bastant bé i reposo una mica per baixar pulsacions i prou. Abans m'he deixat una cinta llarga al xapatge creuat de sobre el crux. Ara xapo amb més comodita des de sota i faig el pas bé. Pillo el bolo gris i aquí hauria d'haver xapat la cinta curta però no ho he fet. També hauria d'haver controlat millor els peus perquè quan he anat a buscar el bidit d'esquerres m'ha relliscat el peu esquerre i me n'he anat avall. He reposat molt poquet, he fet el pas i he acabat la via sense tornar a penjar-me, reposant al lloc que ho permet abans del mur final. Ha estat el meu millor intent des de sota... però hi ha hagut un petit error i els errors es paguen!

El Jan Petit desploma de valent al principi. Després es va fent... diuen!

 

El meu pegue a Jabba el Hut. El millor fins ara, però insuficient...

Veig que no tindré forces per fer un altre pegue dignament i deixo muntat un top rope a la via del costat, Winni de Pus (7a+).

Els companys, amb el Jan Petit a la butxaca es posen a Com Balla (7a+) i aquí hi tenen més feina.

Els queda feina, a Com Balla.

Per acabar la meva actuació, faig un top-rope a Winni de Pus (7a+). Ja no tinc moltes forces i he de lluitar un munt. Tot i això, vaig fent tots els passos fins al mur final. Aquí hi veig algunes tibades fora del meu abast. Potser fresquet i coneixent una mica el terreny milloraria una miqueta...

El Pana ens ha deixat fa una estona, que té pressa, i nosaltres anem tirant avall, que no hi ha ni temps ni forces per més.

 

Carboneres

Amb en Ramon ens n'hem anat a Carboneres. Quan arribem encara no hi toca el sol i ens esperem uns minutets. Avui no fa gens de fred tot i que encara queda alguna clapa de neu i glaç pel camí (podem dir que hem xafat neu per fer l'aproximació).

Comencem amb quelcom suau, És Millor un Ossu (6a), aprofitant que és el primer lloc on entra el sol. Anar fent, molt suau, amb un passet a l'entrada de la reunió.

 

Escalfant...

Ens posem a un plus més, Drak Inerte (6a+). Però aquí s'ha d'apretar fort ja. Hi ha un parell de passos que demanen força i concentració. El Ramon s'hi posa de primer i s'ha de penjar en un punt, però li fot amunt la mar de bé.

Gaudint i tibant a Drak Inerte. 

Després jo he muntat el projecte del dia, La Fragua de la Cohesió (7a), aprofitant que els reis han portat una canya. Sense... no m'hagués atrevit! Li havia fet uns pegues fa un temps. Avui uns quants més! Els passos surten tots ara bé, no em veig prou fort per encadenar. Inici amb una mica de desplom, amb canto raonable. Si es va a la idea, acabes arribant a sota el sostre prou ràpid i aquí hi ha un repòs acceptable. Després ve un flanqueig delicat, sense pujar peus, aprofitant una regleta de peus. Després, agafar el llavi del sostre invertit i anar seguint la fissura cap a la dreta, en bavaresa, entrant en terreny de la via veïna per retornar a la nostra a la fissura que va va a l'esquerra. Aquí no hi ha cap repòs prou bo i s'arriba fet caldo perquè hi ha unes bones tibades. Potser amb calma Zen s'hi arribaria millor... però ara ve el tram difícil! Canto bo amb dreta, esquerra a una pinça roma, creuar dreta fins a una bona presa i esquerra al costat. A mi em caldria un allargo per xapar ara o gairebé ara. Ara cal pujar peus, cosa delicada perquè només hi ha petits bonyets que costen de veure (al final del matí, amb el sol de costat, es veu millor el relleu, atenció!). Doncs s'han de pujar peus, estirar-se a esquerra per agafar una llastra invertida d'esquerra, bicicleta de costat, peu dret per l'exterior a una punxa de llastra i estirada fins un bidit/regleta rom de dreta. No posar-se de cara, perquè cada vegada que ho he fet m'he desenganxat de la paret. Mantenir-se de costat i pujar esquerra a una fissureta que té una bona rebava a l'interior per la mà esquerra. Pujar peus com sigui i llançament a un canto bo de dreta i d'aquí la reunió a l'abast. Ara mateix, impossible encadenar-ho!

A la part de baix de La Fragua de la Cohesió. 

Mentre jo li he fet pegues aquí el Ramon s'ha barallat amb Bàrbara Trash (6b). Al primer intent ha fet una voladeta i ha hagut de fer un A0 al crux. Després, en top-rope, s'ho munta prou bé!

En Ramon, a Bàrbara Trash. 

Al final hem acabat ben baldats tots dos, que és del que es tractava. La Fragua haurà d'anar esperant...

Grau de la Mola

Avui amb l'Ernest hem anat a tastar algunes de les vies noves del Grau de la Mola. Quan aparquem fot un fred que pela: la inversió tèrmica és molt poca i, a sobre, tenim un nuvolet prim que fa la guitza. Total, que fem temps aproximant cap aquí i cap allà. Però al final toca posar-se a la feina.

Comencem amb El Gran Verdon (6b) perquè no hi ha massa alternatives "assequibles". Després de mirar-la amb deteniment des de baix i veure que s'hi veu placa verdoniana, amb el fred que fa, declino l'oferiment de l'Ernest per posar cintes i deixo que sigui ell qui gaudeixi d'aquest privilegi. Després, veient l'agonia que hi passa el pare de la criatura, fins i tot decideixo que la faré en top-rope. Ha estat la millor decisió de la meva vida! Tenia els dits freds, les puntes dels peus fredes i la via té uns passos verdonians que se les porten!

A El Gran Verdon, bona via però mala via per fer amb fred!

Ara que torno a ser a baix el sol toca de ple a peu de via... però hem de marxar-ne! Ens acostem a El Díedre Ocult (6b) al que, ara ja sí, li toca el sol. Llàstima que al peu de via no li toca amb prou alegria, però ara ja estarem bé! L'Ernest la fa i la gaudeix i jo la faig des de baix, i l'encadeno! La via té dos trams de díedre que són els exigents. El segon m'ha costat bastant, bastant! He anat empotrant mà dreta i peu dret mentre el peu esquerra es movia per la placa esquerra i, poc a poc, esbufegant, he sortit d'aquest tram. La resta és molt bonica, al principi en una zona més alpina, amb blocs i fissures, i amb algun tram per la placa de l'esquerra del díedre més amunt. Els darrers metres, també per la placa de l'esquerra, tenen la seva gràcia! Cal saber ensumar i aprofitar uns graonets roms mentre les mans tenen alguna presa xica però prou bona. Molt bonica!

A El Díedre Ocult. Una via ben xula!

Mentre l'Ernest arribava a la reunió del díedre, ha aparegut l'Abel, que s'ha estat mirant alguna línia. Ell em farà les fotos de la variant, més avall.

Baixant poso cintes a La Variant Espatarrant (6b+), que és una variant de l'anterior, que va a buscar la placa just a sobre el sostre. Hi ha un moviment difícil per entrar a la placa i després es deixa fer raonablement bé. A la part de dalt, a l'alçada del segon crux del díedre, hem anat per l'esperó. Aquí hi haurà un parell de xapes properament. Avui jo he pillat la primera de la via del díedre i hi ha fotut morro amunt (preferia això que tornar a agonitzar). Bona via!

A La Variant Espatarrant. Contorsions per entrar a la placa i gaudiment després.

Per acabar la sessió, ens hem posat a la primera per la dreta, la Roca Nostra (6c+). L'Ernest ja l'havia encadenat després d'equipar-la i jo li havia fet un tast en top-rope mentre només hi havia algun pitó. El company recorda que aquell dia ningú va encadenar-la de segon... Avui ell ha triomfat tot i no recordar exactament els passos. Jo li he fet un top-rope i l'he encadenada! La zona dura està per superar el sostret. Toca aprofitar una lateral de dreta, gota d'aigua d'esquerra, una regletilla (crec) de dreta i pujar peus a sobre el sostre. Aquí, en equilibri sobre el peu dret amb mans precàries, xapar. Com que l'he tret ràpid no recordo detalls, sols m'apunto alguna presa d'esquerra lateral per passar cap a la dreta. I després, quan tens la fissura roma a la cara i no saps com moure't amb mà esquerra a un bloquet pinçat, peu dret en adherència i mà dreta a buscar un cantet diagonal a uns 5 cm de la fissura, força amunt, però que permet pujar peu esquerre a un bon peu. La resta... anar improvisant!

A La Roca Nostra, la primera que va quedar equipada aquí.

Aquest gener només havia encadenat un parell de V+, així que avui m'he tret l'espineta, jeje. He de dir que m'ha costat una mica entrar a la dinàmica de la roca berguedana després de molt temps de no anar-hi (de fet, des del 25 d'agost que no hi havia estat!) però al final m'hi sentia a gust novament.

 

Més conglomerat berguedà

Avui hem tornat al Balcó de Santaïna amb l'Ernest el Pana i el Ramon. Amb en Ramon ens hem quedat a les vies del principi, per escalfar amb alguna cosa que no sigui la cosa de sempre. El Pana i l'Ernest escalfen a Travesuras (6c), que diuen que només hi ha un pas difícil... Un altre dia ho anirem a veure!

Les vistes d'avui. Nuvolets emprenyadors al principi...

Nosaltres ens hem posat a l'Esperó de Cal Jepet (V+). Per sort és una via amb força assegurances... perquè calen! S'hi ha de treballar bastant, bastant per ser un vulgar quintu.

Lluitant al quintu.

Aprofitem el top-rope i ens posem a Pepi Yes (6a+), que no tinc ganes d'embutifarrar-me (més) d'entrada. Entrada molt bloquera que resolem com podem. La resta, aguantar-li, apretant de debò. Molt exigent també!

Crucifixió a Pepi Yes.

A partir d'aquí, vaig a muntar la Jabba el Hut (7a) a veure si avui és el dia. L'encadene en top-rope de l'altre dia m'ha aportat motivació, però amb motivació només no n'hi ha prou, com comprovaré després! La munto anar fent, penjant-me sovint i recordant els passos: els tinc més que controlats!

Avui també faig un bon repòs abans del pegue bo, confiant que aquesta fos la clau de l'èxit del dia passat. Però les sensacions avui no són tan bones des del primer moment. El primer tram, fins al díedre, va prou bé. La placa següent, també, però arribo a la repisa esbufegant... I és que realment fins aquí ja hi ha algunes tibades exigents! Faig el pas difícil fins al bidit amb molt control. Però ara toca xapar! Estic amb la dreta tibant d'un bidit en lateral cap a l'esquerra i la xapa està a la dreta del bidit, toca xapar creuat. Passo la corda, però queda curta, estiro més i no aconsegueixo obrir el gatell del mosquetó, hi torno i al final xapo... però m'he fos molt. Ara toca agafar una pedra d'esquerra i anar a buscar un bidit d'esquerra. Pujo peus per fer el dinàmic fins la pedra gris bona de dreta i em deixo anar avall. No tinc més forces! Acabo el pegue reposant a cada xapa i aquí s'acaba la feina del dia!

El 7a que se'm resisteix. A baix el Ramon a la mateixa via.

Mentrestant l'Ernest ha estat treballant de valent a Nuries (7b) i el Pana li ha anat al darrera. Ha passat de ser "infernal" a ser, simplement, dura. Estan forts, aquesta colla!

L'Ernest es baralla cara a cara amb el 7b.

El Ramon ha fet algun tast al meu projecte i avui no li ha sortit tan bé com la darrera vegada. Ell té excusa vàlida, però: ahir va pencar de valent! La meva única excusa és que estic massa xai per la via!

Post-Festes al Balcó de Santaïna

No he escalat des d'abans de festes! Activitats, meteo, coses a fer, les lumbars que no estaven fines... un munt de coses s'han posat entremig, a banda de les celebracions de rigor. Total, que avui havia de treure'm el cuquet sí o sí. Quedem amb l'Ernest, s'afegeix el Pere D. i ens trobem, també amb el Pana, a PuigReig i enfilem camí al Balcó de Santaïna. 

L'Ernest ha estudiat bé les previsions i es coneix bé el terreny. Ha gairebé assegurat que estaríem bé... i hem estat de conya! Gairebé ni gota de vent al "meu" racó i molt poquet a la part dreta de la paret, on s'han estat barallant els grans.

L'Ernest, escalfant al Boig de Casserres.

Comencem amb l'esperó Qwertypoiuy (V+), com ja és més que tradició. Serveix per començar a estirar-se una mica, tot i que no es tiba massa.

Nosaltres ens treiem la son a l'esperó típic.

Després, el Pere, amb qui escalo avui, s'ha posat a Amanece que no es Poco (6a+). Agonitza a l'entrada, com tothom. Jo la faig en top-rope, perquè només vull escalfar. Malauradament, a l'entrada faig algun moviment que no li ha agradat a les meves lumbars i me n'he ressentit de seguida. Tot i això, vaig fent i l'encadeno. Baixant no tinc clar si podré continuar. Però per sort, ha anat marxant el dolor.

El Pere D. a Amanece que no es poco.

Ens n'anem al meu projecte, Jabba el Hut (7a), que el Pere tampoc no l'ha fet. Dubta de si fer-li un intent al flash a mort, posant cintes, o anar-se penjant per estudiar la jugada. Jo em sé molt bé els passos i els hi vaig cantant. I ell, que està molt fort, els va fent! Fins i tot a la zona dura, on ell ha de pillar la primera bústia venint de la dreta, troba l'entrada adequada per la seva alçada. Després apreta a mort a la següent xapa i s'ho treu. Fa un bon repòs abans d'atacar el mur final, també amb èxit. Un 7a al flash!

Jo li faig un pegue en top-rope i em penjo en un parell de punts per no petar-me massa. Deixo un allargo a la darrera cinta per si m'animo a provar-ho des de sota... cosa que finalment no faré.

Anem a veure l'Ernest i el Pana, als que s'ha afegit el Victor que ha vingut amb les nenes. Estan lluitant la Barjaula (7a+). Al final del dia, l'Ernest se l'apuntarà amb èxit. El Víctor ho va fer fa poc... estan forts aquesta colla!

L'Ernest, a Barjaula. Se l'ha emportat, al final!

Mentrestant, el Pere ha fet El Boig de Casserres (6b) amb la solvència que s'esperaria d'ell.

Quan és el meu torn, em torno a posar a Jabba el Hut (7a) en top-rope. I aquesta vegada l'encadeno! He controlat bé els peus al mur del crux i he reposat bé abans del mur final. Aquí ja tinc clara la seqüència final: esquerra al bidit (Victor suggereix pinçar el polze, a més, cosa que jo no he vist), xapar, dreta al costat. Pujar peus, mà dreta a una pedreta punxeguda i trencada de color gris, esquerra a un bolo, dreta a bústia vertical en lateral, peus amunt i bolo d'esquerra, pujar més peus i rebotar esquerra al bolo de color groc rovellat des d'on s'entra a la reunió còmodament. La gràcia està en atacar aquesta part amb forces -avui en tenia!

Una bona seqüència del meu encadene en top-rope, a càrrec de l'Ernest.

Estic gairebé segur que si m'hi hagués posat des de sota, també l'hagués encadenat. Crec que hi ha fet molt que he descansat un munt entre els dos pegues: he assegurat al Victor a la primera via de la dreta, he vist l'Ernest fent un pegue i he vist el pegue del Pere al 6b. No he cronometrat, però això és el doble del descans típic... Anotat queda! En tot cas, un bon regal de reis, després de dues setmanes d'inactivitat! Ara queda fer-la des de sota algun dia!