Dies de dubtes

Hi ha projectes que semblen no voler realitzar-se. Aquests dies no m'havia mirat la meteo, perquè havia sentit que tindríem un anticicló llarg. Per tant, m'he endut una ingrata sorpresa en treure el cotxe i veure que... estava plovent! He recollit el Ramon i hem enfilat cap al Bruc. Aquí també hi ha plogut. Ens acostem un xic cap a can Jorba i confirmem que les arestes es veuen mullades. De moment el dia està tapat, així que decidim canviar d'objectiu i anar a fer esportiva a la Desdentegada. Al llarg del matí el dia s'ha anat arreglant, però ha tornat a ploure un parell de vegades (!), sense conseqüències però.

Ens n'anem al fons del sector, al Sector Moscón, on no he escalat mai. Li fem una ullada a les vies i decidim començar per la Amigo A0 (6a). L'inici és finet de posar-s'hi bé. Més tranquilament s'arriba a la tercera xapa i d'aquí la següent queda a Pekin. Vaig pujant controlant bé perquè la roca convida a aprofitar una fissureta mig cega on hi ha algun trosset de qualitat dubtosa. La xapa encara queda lluny i s'ha de fer un passet difícil. Després m'adonaré que aquí hi ha un parabolt tallat i, a la vora, un casquillo de spit rovellat. No entenc res. Potser es pot posar un alien o tricam a un forat de la fissura, però no crec que això calgui en un sector esportiu... Ara mateix falta exactament una xapa amb la qual cosa et jugues una galeta important perquè hi ha un pas dur i hi ha uns cinc metres entre xapes. 

M'he estat una bona estona remirant-m'ho i decideixo desgrimpar fins la xapa anterior i flanquejar  a l'esquerra, a buscar la xapa de la via veïna Nefer se Aleja (6a). Desxapo la última de la Amigo A0 per limitar el fregament i tiro amunt. Aquí hi va havent canto i les xapes estan repartides irregularment. Dues de molt properes i alguna de més allunyada. Més amunt torno a no entendre res perquè les dues vies s'ajunten i es tornen a separar. A casa veig que antigament hi havia una reunió intermitja que ara no hi és. Curiosament, el tram que queda és el millor i més dur de la via: un mur verticalíssim, amb forats i cantos, alguns bons i altres no tant, on cal aguantar de valent! La reunió queda força a la dreta i és comuna amb la Amigo A0. Arribar fins aquí ha suposat molta estona d'escalada, entre l'encigalada, la desgrimpada i els 35+ metres mantinguts. Despenjar-se significa aprofitar la corda de 70 al màxim. Sort que la corda a l'assegurador no fa les ziga-zagues del recorregut!

Anar fent, sense badar, a la Nefer se Aleja després de la "chicane" d'entrada

Veient les peripècies, en Ramon decideix posar-s'hi en top-rope i la fa sense massa dificultats, reposant en un únic lloc al mur final.

No hem pensat a deixar una cinta llarga a la quarta (que seria la cinquena) xapa de la Amigo A0, així que tenim l'excusa perfecta per fer-la en top-rope. Mentre la faig trobo el casquillo de spit una mica més avall de l'espàrrec d'un parabolt tallat. Confirmo que hi ha un passet d'apretar. A més, m'agafo en un lloc on queda una rebava del que sembla que era un còdol gran, confirmant la meva aprensió inicial. Diria que és el pas més delicat de la via, junt amb l'entrada. Després la via es tranquilitza molt fins al mur final. Aquí torna a apretar una mica i cal saber navegar per trobar els cantos i forats adequats. Seria prou bona.

35 metres més de continuïtat a Amigo A0

A continuació muntem un top-rope al 6b de la dreta, la Tortuga, amb la idea de fer-li un intent des de baix, si s'escau. Ja s'endevina que el tomàquet és a les primeres xapes, però la realitat és que n'hi ha més del que sembla. Els forats que s'intueixen com la línia lògica mirant-ho des de terra són tots dolents... i no n'hi ha de millors. Els peus un xic patinosos tampoc no contribueixen a facilitar la feina. Total que, després d'un primer intent fallit, la faig en top i decideixo que no hi tornaré pas. En Ramon també s'hi posa i, fent honor al nom de la via veïna, també arriba a la R. La via té les dues primeres xapes molt dures i la resta és anar fent, sobre una roca no excel·lent. Prescindible.

 Després de superar els primers metres de la Tortuga

En aquest punt portem gairebé 100 metres d'escalada de continuïtat gens fàcil (tot i que només n'he encadenat 35) i decidim que ho deixem aquí. Aquest sector té un aire diferent de la resta de vies que he fet a la Desdentegada. Si bé comparteix amb elles la llargada i la roca, l'ubicació de les assegurances és peculiar (deixant de banda que siguin parabolts i no químics i la desaparició de la xapa esmentada): a vegades les assegurances conviden a canvis de direcció que la roca no suggereix. He mirat una mica el 6a+ de la dreta i no m'ha atret. No sé si el 6b de l'esquerra (Tienes ya el Moscón) val la pena... En tot cas, la roca és molt bona (i abrasiva!) a la majoria de llocs de les dues primeres que hem fet avui. La graduació també m'ha semblat dura, però ja se sap que això és subjectiu...

I, a banda d'altres escaladors, també hem tingut companyia animal:

Placa Gunilla & Co.

Avui hem anat amb en Ramon al Clot del Boixar, a la Placa Gunilla i l'Agulla de la Mosca. Calia veure si el company està plenament en condicions... i sí que ho està, sí!

Hem començar per la via #11 (V), a la dreta de la Sra. María. Guapa, llàstima que es fa curta! Després fem la Sra. María (V+), si fa o no fa igual que l'anterior, potser amb un passet més vertical.

En Ramon, a la #11.

 Gaudint de la segona via del dia, la Sra. Maria.

Després passem a la Sra. Gunilla (6a) que és una via molt i molt guapa. Començament de posar-s'hi bé i després només s'ha d'anar fent. En Ramon les ha encadenat totes fins ara i amb aquesta avui s'ha emportat el seu primer 6a!

L'espectacular Gunilla, amb uns núvols fotogènics...

Repetim jugada amb la Hunk Papa (6a). Similar a l'anterior, un xic més curta i també ha anat a parar al sac particular del Ramon. Ja van dos...

El segon 6a del dia pel Ramon, la Hunk Papa.

Mentrestant el sector s'ha anat omplint a vessar. Per sort, encara hem pogut posar-nos a Astragal (6a+). M'ha sortit, tot i que al crux m'he complicat la vida anant per on no devia... Malauradament aquí en Ramon ha hagut de penjar-se un cop, sinó, avui fa el ple. Però es confirma que està al 100%!

Acabant el dia a la Astragal.

I amb aquestes donem per acabada la matinal, que jo tinc melics per lligar... Hem fet un bon nombre de vies, no massa llargues però totes bones i sobre roca inmillorable. Un altre dia ja tibarem més!

Nexus

Avui he sortit amb els Xapoutot, aquesta vegada a fer una via. Ens trobem al bar Anna i, després d'unes truites amb botifarra negra (a càrrec d'alguns valents) ens n'hem anat a la Palleta. En Jordi i en David, a la Palleta pròpiament dita. L'Albert, la Cristina i jo, a la Nexus.

Les càmeres amb pantalla tàctil, a vegades fan fotos soles...

Comença l'Albert amb la primera placa. És prou exigent, amb l'afegit d'haver de lluitar contra la polseta que està escampada arreu. No dóna gaire confiança haver de tibar de foradets i notar com els dits se'n van anant... Després dels primers metres, la cosa es tranqulitza. Trobem la R1 seguint una repisa cap a l'esquerra, al peu del primer díedre taronja.

 L'Albert, al primer llarg.

Em poso al segon llarg. Ja es veu que aquí s'haurà de tibar. Però va sortint bon canto i aviat s'agafa la primera savina i d'aquí ja es xapa el primer parabolt. Després és qüestió d'anar aguantant, amb bona presa, però paret ben vertical. Més amunt la roca es torna negra, amb líquen cabrón arreu. A més, hi ha un passet ben durillo i no saps on cony agafar-te que no tingui merda al damunt... grrr. Més amunt es va tranquilitzant, però la roca segueix coberta fins la R2, per sort a l'ombra d'un arbret. Després d'una netejada amb la Karcher aquesta tirada, milloraria i molt. Pel que fa a les savines, ajuden i molesten alhora, però és el que hi ha.

Jo mateix, al segon llarg.

Faig també el tercer. Pur tràmit fins la R3, sobre un pedestal al peu del següent díedre.

La Cristina ataca el díedre amb solvència i seguretat. Passets d'anar-s'ho mirant, cap d'ells extrem, però que confegeixen un llarg ben mantingudet i guapo. En algun punt la roca no és esplèndida. Jo he arrencat una presa sense conseqüències. El llarg està equipat, però es pot afegir algun friend, que és el que ha fet la Cristina.

Els darrers metres per arribar a la R4.

El següent llarg també el fa ella. Comença per la placa per anar a buscar la fissura que permet ajudar en alguns passos. Després se'n torna a la dreta, a la placa, per terreny finet, però amb bons peus. Ara bé, s'han de saber fer anar perquè no hi sobra gairebé res.

La Cristina, a la placa de després de la fissura.

Canviem cordes i faig el llarg de tràmit pel Mato-Grosso, aprofitant un forat per posar-hi un tricam, perquè hi quedava la mar de bé. Cal anar a buscar la R al peu d'un díedre que mena a la bola cimera.

Ataco també el darrer llarg, que ha resultat sér esplèndid. Dels que fan història! Comença aprofitant un xic la fissura però aviat se'n va descaradament per la placa vertical, esquitxada de bons forats. Al principi hi ha xapes freqüents, però aviat hi ha alguna excursioneta. Però quan hi és, la dificultat ha baixat una mica i es deixa fer molt bé. Després cal anar fent, amb xapes de tant en tant, on val la pena deixar cintes llargues. La bola cimera comença lleugerament desplomada, però amb una llastra boníssima que permet pujar prou bé, vencent la gravetat i el buit que ens tiben avall. Després hi ha algun passet i es va a buscar la tercera xapa (de la bola) cap a la dreta. Per sortir-ne torna a haver-hi un passet. Jo he anat per l'esquerra i he hagut de tibar més del que hagués volgut. La Cristina, per la dreta i no s'ha despentinat, però això no vol dir res :)

Gaudint del magnífic darrer llarg!

Els darrers metres de la via.

Des de la R7 cal acabar de sortir al cim i carenejar una vintena llarga de metres fins trobar una instal·lació de ràpel. El primer (35m) ens porta a una instal·lació a l'alçada d'una lloma rocosa que puja a la dreta de la Derso-Urzala. Aquesta instal·lació també queda a la dreta de la darrera R de la D-U. El segon ràpel segueix la planxa de roca fins trobar un R (35m). D'aquí fem el tercer ràpel en vertical avall. Passem un desplom i seguim baixant fins una repisa amb arbres (60m). El quart ràpel ens porta fins al terra en 60m justos. Val la pena encarar el descens amb temps de sobres. Sense conèixer-lo pot ser bastant encigalador!

Finalment, la via m'ha agradat força. Sens dubte, hi ajuda el que l'hagi encadentat tota. Tot i això, m'ha desagradat profundament la roca terrosa i liquenosa del primer i segons llargs. El tercer és  de transició (eufemisme). El quart i cinquè són bons. El sisè també és de transició però el darrer és espectacular.

Pastereta Est

Avui amb en Ramon ens venia de gust fer alguna via i ens n'hem anat a la Pastereta, a la banda est. Ha fet un dia esplèndid, segurament també s'hagués estat bé a l'ombra, però al sol també hem aguantat força bé perquè l'aire no era massa calent.

Hem començat per la via Petit Four. Comença al costat d'un díedre i s'ha d'anar a llaçar la savina que també ajuda a superar el pas més difícil de la tirada. Després hi ha xapes, amb una bona excursió per terreny senzill entre la segona i la tercera.

Primer llarg de la Petit Four

El segon llarg comença pel díedre i cal tocar un xic la seva part dreta, que no inspira massa confiança. Fet el primer pas ja es va per la placa de l'esquerra, molt vertical amb bon canto, que es torna més petit als volts de la tercera o quarta xapes, on hi ha la dificultat més alta. Després ja es va tranquilitzant fins la reunió, just on ja s'arrampa del tot. Com que el portava he posat un camalot del 3 després d'una llastra-forat característica. Amb un ràpel de 60 metres justos des d'aquí s'arriba a l'arbre on hem deixat els trastos.

A continuació hem fet la Pacho-Hidalgo. En Ramon ha fet el primer llarg de primer sense despentinar-se. Un tram a pel fins que la roca es redreça i després una colla de spits molt propers. Després la via se'n va un xic a la dreta, el suficient com per no trobar un spit, i continua recte fins la reunió. 

 Primer llarg de la Pacho-Hidalgo

El segon llarg surt en diagonal a l'esquerra, a buscar un spit visible des de la R1. Després de la savina en trobem tres de molt seguits allà on la via atravessa el desplomet. El pas en qüestió consisteix en flanquejar cap a l'esquerra sense pujar mans buscant un peu bo. Després es tiba de la llastra en lateral i s'acafa bon canto per xapar. Sortir d'aquí no té massa dificultat. Novament he posat el #3 a l'esquerra  d'un forat gran per limitar el possible pèndol del segon, però no ha calgut provar-lo :)

 Flanquejant en diagonal al segon llarg de la Pacho-Hidalgo

 Sortint de les dificultats de la P-H

Des d'aquesta reunió hi ha qui tira recte amunt, seguint una placa on es veuen possibilitats per llaçar merlets i posar algun tascó o friend. També hi ha que va a l'aresta, a buscar les vies que hi passen. Nosaltres hem optat per anar avall i anar a  la Barcelonets.

 Descens des de la R2

Com que interessa que el Ramon vagi agafant coco, li proposo de fer la primera tirada de la Barcelonets. S'hi ha posat i ha resolt amb autoritat, també a la zona on la via flanqueja mooolt cap a la dreta, on s'ha permès el luxe d'ignorar un parell de parabolts... Prova de coco superada! Des de la reunió hem rapelat perquè avui només es tractava de fer una matinal :)

 Primer llarg de la Barcelonets

A l'ombra del bon arbre que hi ha al peu d'aquesta zona hem plegat els trastos. De fet, sort d'aquest arbre, sinó el dia hagués estat fins i tot un punt rostidor. És el que té no mirar-se massa la previsió d'aquest estiuet de Sant Martí... De les vies fetes destacaria el segon llarg de la Petit Four: una bona tirada de continuitat. També és agradable la primera part de la tirada que hem fet a la Barcelonets. La segona de la Pacho-Hidalgo no m'ha semblat especialment interessant: dificultat concentrada en un punt i poc més. Probablement seria interessant enllaçar el primer llarg de la Pacho-Hidalgo i el segon de la Petit Four...

Cova de l'Os

Avui, amb en Tati, hem acabat fent una matinal a prop de casa. Hem anat a la Cova de l'Os, un sectoret a tocar de Monistrol, amb aproximació molt curta.

En primer lloc ens hem acostat al sector Gualtrapilla, a veure un 6a i la via que dóna nom al sector, la Gualtrapilla (6a+). Però no ens han acabat de fer el pes. Comparteixen un burí d'entrada i el 6a se'n va l'esquerra. Però la segona xapa esta a can pixa... Total, que hem anat al sector cova. A la cova pròpiament dita hi ha un gronxador ben xulo, ideal per la canalla. També hi ha les ressenyes penjades (literalment).

Ens hem posat a la #12 Casum l'Os Pedrer (6a+), una de les més noves. Veient el Tati com gaudia he optat per fer-la en top-rope: tampoc no es tracta de petar-se a la primera del dia. En general, els graus d'aquí són santbenedictins, de forma que ja sabeu el que s'hi ha de sumar. La via és força guapa, però molt tècnica, amb dits petits i peus dolents!

Baixant he posat cintes a la #11 (6a+). Com que si no feia aquesta no en faria cap, l'he provat des de sota i ha anat sortint. És del mateix estil que l'anterior, potser un xic més senzilla, però tampoc no la regalen. Guapa malgrat l'agonia!

 Apretant fort a la #11 (6a+)

Després d'aquesta hem fet la #10 (6b+) en top-rope. El pas més dur està al voltant de la primera xapa. Al primer intent no m'ha sortit pas. Després he trobat una manera (diferent de la que ha fet en Tati) que permet fer el pas... Cal confiança cega en els peus, perquè no hi ha res de res... Més amunt la dificultat no és tan extrema, però no afluixa gaire. Molt dura!

D'aquí hem baixat a la cova i en Tati s'ha posat a El Moll de l'Os (6c). Originalment estava de 6c+ i a les ressenyes actuals la posen de 6b+. Però per ser consequents amb la #10, segurament caldria baixar-la fins a 6b... L'he fet en top-rope i ha sortit amb un parell de reposos perquè no he encertat la seqüència de bústies correcta. Però la veig factible per un altre dia. És vertical, de continuitat sobre forats majoritàriament bons, i cal saber anar a dreta i esquerra on toca. Una via 10!

  A El Moll de l'Os

Per acabar, en Tati s'ha posat a la via #6 (7a) del sector Monistrol Flake. Quan n'ha baixat m'ha convidat a fer-li un top-rope, tot i que em ve força gran... Comença anant a buscar un bloc que sembla inestable. D'aquí es continua per la placa de l'esquerra, compacte i amb algun foradet escadusser i no massa bo. Es manté molt dura fins el llavi als voltants de la cinquena xapa. Aquí es tranquilitza una mica, i torna a haver-hi uns passets picants cap a la part final. He trampejat a bastants llocs però la veig mooolt lluny. El Tati l'ha trobat dura pel grau, cosa que em dóna un xic de moral...

  A la zona dura de la #6 (7a)

Després d'aquesta hem plegat els trastos i hem tornat a dinar a casa. Probablement sigui el sector que tinc més proper a casa -llàstima que tot apreti massa! Avui en total han estat 5 vies ben exigents que, si més no, serveixen per anar entrenant...

 

Faraó de Baix

Avui he sortit amb una companyia d'excepció: la Cristina, amb qui gairebé feia un any que no coincidíem, i el seu company, l'Albert, un membre insigne de la colla Xapoutot, una representació de la qual estava també al nostre punt de trobada: l'Anna del Bruc.

La resta de la colla tenia objectius més ambiciosos, però nosaltres tres ens n'hem anat a fer totxo, acompanyats de la petita Queralt. Després de dubtar un xic hem anat al Faraó de Baix, al sector d'El Columpi. Repassant el blog he vist que jo ja hi havia fet una escapada de tarda amb en Pep fa 5 anys... coses de l'Alzheimer! D'altra banda, això permet poder fer vies a vista per segona vegada :)

Una vegada situats, hem decidit començar a escalfar per la Killdafly (6a). S'hi posa l'Albert, sense entrebancs, però decidim que val la pena aturar-nos a l'alçada de la R de les vies veïnes, per no escalfar més del compte! Els primers metres són plaqueros i s'ha d'apretar i vigilar, especialment pel tacte un xic sobat d'alguna presa (l'Albert ha tingut un ensurt amb això). Després es tranquil·litza una mica, però tampoc massa!

 La Cristina, a Killdafly.

A continuació hem fet la Ruland Guarrós (6a), que va per l'esquerra de Killdafly, i empalmem amb la segona part de la Killdafly. Les primeres xapes són tenses, més que la d'abans, i en algun lloc em trobo tibant de bidits impropis d'aquestes d'aquestes graduacions, però es deixa anar fent. També hi tenim un alejillo considerable que no se sap massa a què respon. Des de la R sortim en diagonal per anar a buscar la següent xapa de la Killdafly. Amb cintes llargues es resol força bé el tema fregament. Fins dalt, només cal un pas de decisió i anar fent. Els darrers metres els hem fet per la Sr. Pivot, però això és una mera anècdota!

  Jo mateix, a Ruland Guarrós.

Després d'aquesta, l'Albert proposa provar la Anarquia (6b+) i continuar per la Alta Traïció (6a+) per completar un viot. I així ho hem fet -o intentat. L'entrada és el més dur i s'ha d'estudiar una mica. La clau consisteix en anar a buscar un parell de bústies que es poden pinçar bé amb la dreta. Per fer-ho, calen alguns passets sobre merdetes vàries. Després d'aquí és qüestió d'anar aguantant. En alguns llocs es pot aprofitar bé el fil de l'aresta. Més amunt es torna cap al mig a buscar unes bústies raonablement bones i d'aquí es torna a anar un xic a la dreta per xapar la darrera estirant-se un xic a l'esquerra. Fins la repisa només queden uns passos sense massa complicació. 

  L'Albert, al darrer tram dur de l'Anarquia.

 

A partir d'aquí comença l'Alta Traïció. A la primera xapa val la pena deixar una cinta molt llarga, tot i que hi ha uns passos ben tensos amb la roca un xic dubtosa. S'agafa una xapa pintada de blanc en direcció a la dreta. D'aquí, uns passets de tibar-li fins una xapa normal, bastant a l'esquerra de l'anterior, tant que jo he desxapat l'anterior per limitar el fregament. L'Albert no l'ha vingut a buscar i ha tirat amunt fins la següent, jugant-se una galeta considerable. I és que, fins i tot xapant com ho he fet jo, hi ha una excursió important: ben bé hi falta una xapa intermitja. És cert que, una vegada arribat al llavi en condicions, queden uns passos sobre bones bústies, però són ben verticals. L'Albert ens ha deixat una col·lecció de cintes que m'han salvat la vida: he xapat agafant-me a la cinta i he aprofitat per reposar perquè anava ben petat. I he xapat agafant-me en un parell de llocs més: entre el fregament i les mans que se m'obrien no n'he tingut pas prous per fer-la dignament. Com que l'Albert s'ha sacrificat estudiant la combinació d'entrada, he aconseguit encadenar l'Anarquia. Però he fracassat a la continuació, a diferència de l'Albert. En canvi, la Cristina ho ha engalomat tot, ben sobrada. Està clar qui és la jefa! De l'Alta Traïció via sorprèn que no hi hagi R per despenjar-se i de l'Anarquia la distància entre les primeres xapes, que contrasta amb les xapes força més juntes abans de la R.

 Jo, més o menys al mateix lloc...

 ... i la Cristina, uns passets més ensota.

I després d'aquesta gesta, jo me n'he anat avall. Em consta que la jefa tenia previst treballar una mica més, però no sé què n'haurà sortit :)

Ha estat un matí genial. Espero repetir activitat amb la mateixa companyia!

Segon pis (2b)

Avui havíem mig quedat amb el Ramon i el Tati i finalment encara s'hi ha afegit en Jortx! Amb en Jortx feia més de tres anys que no sortíem plegats i amb en Tati, si no comptem la de fa unes setmanes, més i tot. Ha estat una experiència més que agradable tornar a estar envoltat d'aquests vells companys.

Els primer d'arribar hem estat en Ramon i jo (el nucli dur, jeje) i hem començat per vies tranquiles. La primera ha estat Si te fot, et fots (V). La via no té res d'especial però serveix per despertar-nos i pensar en anar escalant...

Escalfant...

Després ens hem posat a la roca que comença amb una panxeta, on hi ha dos V+ que comparteixen entrada. De fet, l'entrada és prou curiosa, amb un parell de tibades que déu n'hi do: des d'un bon canto d'esquerres fins a una pedra marronosa bona i d'aquí a una bona bústia. A partir d'aquí el terreny canvia radicalment i és ben amable i tranquil! Hem fet només la de l'esquerra, Espiadimonis (V+), perquè l'altre es veia força idèntica i teníem projectes més interessants :)

A Espiadimonis.

A continuació hem anat un xic més a l'esquerra, a fer la #20 (6b+), l'única sense nom del sector. Això és una llàstima perquè és una via excepcionalment bona -de fet, m'hi he posat per les referències d'en Pep. Amb l'experiència de l'altre dia al 6b de la dreta de tot, que va resultar bloquero, m'he plantejat fer-la primer sense patir-hi massa per treure'n l'entrellat. L'entrada és llisa i amb poc peus. Després de la primera xapa cal anar un xic a l'esquerra, xapar i seguir per una zona amb forats raonables. Després, però, s'acaba el canto evident. Allà on semblava que n'hi hauria no he trobat res i m'he penjat. Llàstima perquè hi ha un cantet en diagonal que m'hauria salvat. Després cal sortir un xic per la dreta i anar buscant. Van sortint forats bons de tant en tant i es van trobant peus suficientment bons com per anar agafant aire. Només m'he penjat a la darrera xapa i ho he fet per no cansar-m'hi massa. Total, que he arribat a la reunió la mar de bé!

El primer intent a la #20.

Després s'hi ha posat en Ramon a qui se li ha atravessat el pas per agafar el cantet diagonal de marras... tant que ha abandonat. Mentrestant, en Jortx ja voltava per la zona i s'hi ha posat, naturalment sense despentinar-se. L'ha trobat ben guapa!

Un bou passejant-se per la #20

Darrera seu m'hi he tornat a posar i l'he engalomat! Efectivament la zona més dura és el pas d'entrada i als volts de la tercera xapa. Després, anar aguantant! El Tati també l'ha feta i coincideix en que és un viot.

En Jortx i en Tati han fet l'Àliga Sagrada (6b+) on sembla que hi ha un pas estrany concentrat en un punt. Malgrat els oferiments, opto per no fer-la. En canvi, m'animo a provar en top-rope la seva veïna Agarra Aire (6c+), aprofitant que en Jortx acaba de baixar-ne. Aquí no aconsegueixo fer l'entrada. Sembla que comença un xic per la dreta seguint unes bústies dolentes i creuar cap a l'esquerra per uns altres forats un xic millors... però gairebé sense peus. Després hi ha alguna remada des d'un invertit i anar a buscar el fil de l'aresta on encara hi ha algun passet més. Ho veig factible, excepte l'entrada...

Mentrestant en Tati i en Ramon fan la Teoria de la Vaca (6b) i després en Jortx i en Tati fan la Orlando Zapata (7a). En Tati em convida a fer-li un top-rope i jo caic en el parany i accepto :) L'entrada és llisa i dura, seguint la tònica d'aquest pany de paret. Dos foradets per la dreta, una ajuda per l'esquerra i caçar un bústia d'esquerra. D'aquí, una remada i llençament burro a buscar un canto bo. M'hi he quedat de miracle! Després es pot agafar aire momentàniament: els peus estan raonablement bé i hi ha un invertit bo. Aquí els bous tiben d'un monodit i un cantet irrisoris. Per més que ho provo no me'n surto, perquè no hi ha peus! En canvi, trobo una alternativa un xic per la dreta (escric aquests detalls per si mai hi torno, no cal oblidar que això és el meu diari ;) ): des de l'invertit de dretes un monodit d'esquerra (opcionalment ajuda amb un polze lateral a sobre del monodit), ajuda d'hombro en una rebava diagonal força a la dreta, amb bons peus, i rebotar dreta estirant-se fins una bustieta per la dreta. Aquí vaig com els altres: una bústia roma per l'esquerra i un bidit cabró o un cigronet per la dreta. Una vegada agafada la franja horitzontal, s'està salvat i només queda aguantar! De fet, li he vist més possibilitats que al 6c+ d'abans...

L'altre bou a Orlando Zapata...

... i un xaiet, intentant-ho...

Abans d'acabar, en Jortx encara fa l'Esperó de la Martina (6b+) i Tris Tras (6c). En Ramon també fa el fi de festa a l'Esperó de la Martina i ens n'anem cap avall.

Ha estat una matinal intensa, en la que m'he retrobat amb companys d'excepció. Bous que t'inoculen part del seu fanatisme... i un xic de la seva tibantor -massa poca però :) És un plaer veure'ls progressar sense despentinar-se. Caldrà repetir aviat, a veure si se'ns enganxa alguna cosa!

Collbató. Segon Pis

Avui el Ramon tenia ganes de tibar-li i li he proposat d'anar a Montserrat, concretament al Segon Pis de Collbató, a la banda esquerra. Hi havia estat una vegada amb la Cristina i van quedar deures pendents.

Hem començat per les de més a l'esquerra. Primer pel díedre senzillet de Adicció Vertical (V). El pas més difícil és aixecar-se de terra i després cal anar fent. En Ramon també s'hi posa de primer i se'n surt la mar de bé!

A la primera del dia!

Després hem fet la placa fissurada de l'esquerra, Cor de Tro (V+). Entrada curiosa, i un passet curiós pel mig. La resta, anar fent, amb bona roca. Comparteix reunió amb l'anterior.

A Cor de Tro ja s'ha de tibar un xic més...

L'altra vegada em van quedar ganes de fer les vies de la primera placa que es troba arribant al sector. Per tant, ens hi hem acostat amb l'esperança que encara hi toqués l'ombra, perquè el sol apreta de valent! Per sort, a peu de via ens podrem anar amagant, que si no...

Comencem per la Paràsit Llastreru (V+). Passets d'anar controlant, típicament montserratins, i anar fent fins la R. Com que se m'ha fet curta, decideixo seguir amunt per la Cara de Morros (6b). Aquí la cosa canvia: hi ha un pas de bloc que costa força de llegir. Després de penjar-me per mirar-ho bé decideixo tirar-li amunt, fent una bona apretada. Resulta però que no m'ho he mirat prou bé i no faig servir el forat bo que queda a l'esquerra... total, que xapo força amunt, amb la tensió típica d'aquests casos, jeje. La resta, anar controlant amb una tibada més per entrar a la segona R. Veient el panorama, en Ramon decideix parar a la primera R.

A la Paràsit Llastreru.

Amb la part de dalt montada, posem cintes a la part inferior i em poso a fer íntegrament la Cara de Morros (6b). La part de baix és d'anar fent, amb moviments molt guapos. Potser un xic més durs que l'anterior, però més francs. La part de dalt surt sense problemes una vegada se sap on s'ha d'anar: bústia roma per la dreta, bústia per l'esquerra. Pujar peus i estirar mà esquerra a un pla. Creuar dreta fins el forat bo de sobre (que no he vist abans) i canviar les mans en aquest forat. Xapar amb comoditat i tirar amunt sense massa problemes! Aquesta vegada el Ramon es decideix i li surt prou bé. Queda clar que les sessions de Can Romu donen els seus fruits ;)

El projecte del dia, la Cara de Morros.

Finalment ens posem a la de l'esquerra, Un Badoc del d'un Bedoll (6a+). La part de baix és similar a l'anterior, molt guapa. El desplomet és un xic més senzill: des d'una bona mà dreta cal anar a buscar un bidit arrodonit que es deixa complementar prou bé amb un cigronet per al dit gros. D'aquí, tibada fins a un canto bo amb unes herbetes que l'indiquen. La sortida d'aquí és un xic per la dreta, cercant una bona bústia per la dreta que permet una certa comoditat. L'entrada a la reunió és pràcticament comuna amb l'anterior, tot i que tenen instal·lacions separades.

Per tancar la sessió, un Badoc dalt d'un Bedoll.

I el dia no ha donat més de sí. Caldrà tornar per aquí a intentar tatxar alguna de les que queden, a veure si hi ha èxit!

Alba, oi?

Feia temps que tenia ganes de fer aquesta via del company Jordi Martínez i avui ens hi hem acostat amb en Gatsaule, abans no ens ho prohibeixin. 

La via comença uns metres més enllà del Torrent Fondo. Gràcies a les fotos que hi ha a la xarxa, no costa identificar la placa-esperó del primer llarg, que queda barrada per una línia de sostres. La via comença per una placa arrampada. Aprofitem la fissura de la dreta per posar-hi un cam del 3 uns metres abans d'un clau. Després les assegurances ens porten cap a l'esquerra i trobarem un passet delicat per entrar a la placa. Després es va alternant algun pas fi i altres no tant, tots ells ben assegurats per xapes o per pitons. A diferència de la resta del llarg, l'entrada a la reunió no és sobre roca excel·lent, però aceptable.

 

Al primer llarg

El primer llarg, vist des de la R1

El segon llarg comença per un terreny poc agraït, com aviat comprova el Joan. En un lloc convindria tibar d'un invertit, però quan ho faig sento un soroll sospitós que fa que em desdigui ràpidament... Si la roca fos bona, serien uns bons metres fins atansar el sostret. Aquí cal fer anar el fifí i un pedal i sortir-ne quan la roca ens regala bona presa. L'entrada a la reunió queda a la dreta, ara ja per bona roca.

A l'Ae, com uns pernils...

El tercer llarg no té massa misteri: sortim per l'esquerra i anem pujant per terreny fàcil. Quan ja es veu la reunió sols cal posar un alien (o tascó) per assegurar la jugada.

El tercer llarg comença un xic per l'esquerra de la R2

La quarta tirada té un primer tram curiós: una roca espectacular a l'esquerra i terra per la dreta. El Joan posa un alien i va tirant amunt. Després el terreny es torna prou bo i es pot gaudir plenament de la fissura, ben assegurada i amb bon canto. Llevat dels primers metres, és una bona tirada!

Inici delicat de la quarta tirada

El cinquè llarg és molt senzill. Crec que he posat una baga savinera i he tirat amunt, sempre en lleugera tendència a l'esquerra, buscant la roca. Un friend més amunt i he muntat reunió al millor dels boixos que he trobat.

Diagonal esquerra al cinquè llarg

Des d'aquí cal caminar un centenar de metres fins al peu de la següent tirada. Aquí la roca ja és bona d'escàndol! Sols cal anar pujant, per terreny agraït fins fer reunió en uns arbres. Probablement valgui la pena anar recte i entrar a la R cap a l'esquerra. Nosaltres hem flanquejat un xic abans... però sense massa diferència.

Reprenent l'escalada després de la feixa al sisè llarg

El setè llarg és, probablement, el més guapo de la via! La roca, boníssima, convida a anar escalant. He posat alguna cosa abans de la primera assegurança. Després es van trobant un pitó i una xapa abans de la que es veu des de la reunió que, a més, és la que protegeix la zona més dreta. Aquí hi ha un passet un xic més vertical, però van sortint les preses. Més amunt, calma i anar fent. Quan la roca a la nostra vertical sembla que s'hagi de tornar dolenta la via va lleugerament a l'esquerra. Des de la darrera xapa ja s'endevina un bon arbre força més amunt on fem la reunió.

La magnífica setena tirada. 55 metres de roca 10 

El vuitè i darrer llarg comença seguint un tros més pel díedre on hem fet reunió però aviat l'atravessa cap a l'esquerra a l'alçada d'una xapa. Després, anar fent i estar atent de seguir la roca bona fins arribar a fer reunió a l'esquerra del mega-forat característic.

Vista des de la darrera reunió

Des d'aquí hi ha l'opció de seguir amunt o la que hem triat nosaltres: baixar uns 75 metres per unes traces de camí fins un esperó des d'on es veuen les anelles de la Estereotip. Aquí cal fer un ràpel de 65 metres... o un de 60 i desgrimpar amb carinyo i sense perdre la corda, com hem fet nosaltres!

Després ja som a la feixa i cal anar a buscar el Torrent Fondo amb les seves cadenes i petit ràpel final.

La via m'ha agradat. El terreny és el que és i, per tant, hi ha trams amb bona roca i altres (sorprenentment pocs) amb roca mediocre, però la via no decepciona: està ben trobada i està suficientment ben assegurada amb xapes i pitons (en algun lloc un universal potser hagués quedat més a caldo que alguna de les U que hi ha) com per no haver-se de preocupar ni a la meitat inferior ni a la superior. Per completar caldrà un joc de friends i tascons o tricams i alguna baga savinera. Hi ha alguns llargs ben guapos, com el primer, bona part del quart i tot el setè. Només hi ha roca dubtosa als primers metres del segon llarg i algun lloc puntual on hi ha vegetació. Els altres llargs, més senzills, també són, majoritàriament, sobre roca bona, el que ja és molt si tenim en compte on som!