Avui havíem mig quedat amb el Ramon i el Tati i finalment encara s'hi ha afegit en Jortx! Amb en Jortx feia més de tres anys que no sortíem plegats i amb en Tati, si no comptem la de fa unes setmanes, més i tot. Ha estat una experiència més que agradable tornar a estar envoltat d'aquests vells companys.
Els primer d'arribar hem estat en Ramon i jo (el nucli dur, jeje) i hem començat per vies tranquiles. La primera ha estat Si te fot, et fots (V). La via no té res d'especial però serveix per despertar-nos i pensar en anar escalant...
Escalfant...
Després ens hem posat a la roca que comença amb una panxeta, on hi ha dos V+ que comparteixen entrada. De fet, l'entrada és prou curiosa, amb un parell de tibades que déu n'hi do: des d'un bon canto d'esquerres fins a una pedra marronosa bona i d'aquí a una bona bústia. A partir d'aquí el terreny canvia radicalment i és ben amable i tranquil! Hem fet només la de l'esquerra, Espiadimonis (V+), perquè l'altre es veia força idèntica i teníem projectes més interessants :)
A Espiadimonis.
A continuació hem anat un xic més a l'esquerra, a fer la #20 (6b+), l'única sense nom del sector. Això és una llàstima perquè és una via excepcionalment bona -de fet, m'hi he posat per les referències d'en Pep. Amb l'experiència de l'altre dia al 6b de la dreta de tot, que va resultar bloquero, m'he plantejat fer-la primer sense patir-hi massa per treure'n l'entrellat. L'entrada és llisa i amb poc peus. Després de la primera xapa cal anar un xic a l'esquerra, xapar i seguir per una zona amb forats raonables. Després, però, s'acaba el canto evident. Allà on semblava que n'hi hauria no he trobat res i m'he penjat. Llàstima perquè hi ha un cantet en diagonal que m'hauria salvat. Després cal sortir un xic per la dreta i anar buscant. Van sortint forats bons de tant en tant i es van trobant peus suficientment bons com per anar agafant aire. Només m'he penjat a la darrera xapa i ho he fet per no cansar-m'hi massa. Total, que he arribat a la reunió la mar de bé!
El primer intent a la #20.
Després s'hi ha posat en Ramon a qui se li ha atravessat el pas per agafar el cantet diagonal de marras... tant que ha abandonat. Mentrestant, en Jortx ja voltava per la zona i s'hi ha posat, naturalment sense despentinar-se. L'ha trobat ben guapa!
Un bou passejant-se per la #20
Darrera seu m'hi he tornat a posar i l'he engalomat! Efectivament la zona més dura és el pas d'entrada i als volts de la tercera xapa. Després, anar aguantant! El Tati també l'ha feta i coincideix en que és un viot.
En Jortx i en Tati han fet l'Àliga Sagrada (6b+) on sembla que hi ha un pas estrany concentrat en un punt. Malgrat els oferiments, opto per no fer-la. En canvi, m'animo a provar en top-rope la seva veïna Agarra Aire (6c+), aprofitant que en Jortx acaba de baixar-ne. Aquí no aconsegueixo fer l'entrada. Sembla que comença un xic per la dreta seguint unes bústies dolentes i creuar cap a l'esquerra per uns altres forats un xic millors... però gairebé sense peus. Després hi ha alguna remada des d'un invertit i anar a buscar el fil de l'aresta on encara hi ha algun passet més. Ho veig factible, excepte l'entrada...
Mentrestant en Tati i en Ramon fan la Teoria de la Vaca (6b) i després en Jortx i en Tati fan la Orlando Zapata (7a). En Tati em convida a fer-li un top-rope i jo caic en el parany i accepto :) L'entrada és llisa i dura, seguint la tònica d'aquest pany de paret. Dos foradets per la dreta, una ajuda per l'esquerra i caçar un bústia d'esquerra. D'aquí, una remada i llençament burro a buscar un canto bo. M'hi he quedat de miracle! Després es pot agafar aire momentàniament: els peus estan raonablement bé i hi ha un invertit bo. Aquí els bous tiben d'un monodit i un cantet irrisoris. Per més que ho provo no me'n surto, perquè no hi ha peus! En canvi, trobo una alternativa un xic per la dreta (escric aquests detalls per si mai hi torno, no cal oblidar que això és el meu diari ;) ): des de l'invertit de dretes un monodit d'esquerra (opcionalment ajuda amb un polze lateral a sobre del monodit), ajuda d'hombro en una rebava diagonal força a la dreta, amb bons peus, i rebotar dreta estirant-se fins una bustieta per la dreta. Aquí vaig com els altres: una bústia roma per l'esquerra i un bidit cabró o un cigronet per la dreta. Una vegada agafada la franja horitzontal, s'està salvat i només queda aguantar! De fet, li he vist més possibilitats que al 6c+ d'abans...
L'altre bou a Orlando Zapata...
... i un xaiet, intentant-ho...
Abans d'acabar, en Jortx encara fa l'Esperó de la Martina (6b+) i Tris Tras (6c). En Ramon també fa el fi de festa a l'Esperó de la Martina i ens n'anem cap avall.
Ha estat una matinal intensa, en la que m'he retrobat amb companys d'excepció. Bous que t'inoculen part del seu fanatisme... i un xic de la seva tibantor -massa poca però :) És un plaer veure'ls progressar sense despentinar-se. Caldrà repetir aviat, a veure si se'ns enganxa alguna cosa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada