diumenge, 22 de febrer de 2015

Alba, oi?


Feia temps que tenia ganes de fer aquesta via del company Jordi Martínez i avui ens hi hem acostat amb en Gatsaule, abans no ens ho prohibeixin. 

La via comença uns metres més enllà del Torrent Fondo. Gràcies a les fotos que hi ha a la xarxa, no costa identificar la placa-esperó del primer llarg, que queda barrada per una línia de sostres. La via comença per una placa arrampada. Aprofitem la fissura de la dreta per posar-hi un cam del 3 uns metres abans d'un clau. Després les assegurances ens porten cap a l'esquerra i trobarem un passet delicat per entrar a la placa. Després es va alternant algun pas fi i altres no tant, tots ells ben assegurats per xapes o per pitons. A diferència de la resta del llarg, l'entrada a la reunió no és sobre roca excel·lent, però aceptable.

Al primer llarg



El primer llarg, vist des de la R1

El segon llarg comença per un terreny poc agraït, com aviat comprova el Joan. En un lloc convindria tibar d'un invertit, però quan ho faig sento un soroll sospitós que fa que em desdigui ràpidament... Si la roca fos bona, serien uns bons metres fins atansar el sostret. Aquí cal fer anar el fifí i un pedal i sortir-ne quan la roca ens regala bona presa. L'entrada a la reunió queda a la dreta, ara ja per bona roca.

A l'Ae, com uns pernils...

El tercer llarg no té massa misteri: sortim per l'esquerra i anem pujant per terreny fàcil. Quan ja es veu la reunió sols cal posar un alien (o tascó) per assegurar la jugada.

El tercer llarg comença un xic per l'esquerra de la R2

La quarta tirada té un primer tram curiós: una roca espectacular a l'esquerra i terra per la dreta. El Joan posa un alien i va tirant amunt. Després el terreny es torna prou bo i es pot gaudir plenament de la fissura, ben assegurada i amb bon canto. Llevat dels primers metres, és una bona tirada!

Inici delicat de la quarta tirada

El cinquè llarg és molt senzill. Crec que he posat una baga savinera i he tirat amunt, sempre en lleugera tendència a l'esquerra, buscant la roca. Un friend més amunt i he muntat reunió al millor dels boixos que he trobat.

Diagonal esquerra al cinquè llarg

Des d'aquí cal caminar un centenar de metres fins al peu de la següent tirada. Aquí la roca ja és bona d'escàndol! Sols cal anar pujant, per terreny agraït fins fer reunió en uns arbres. Probablement valgui la pena anar recte i entrar a la R cap a l'esquerra. Nosaltres hem flanquejat un xic abans... però sense massa diferència.

Reprenent l'escalada després de la feixa al sisè llarg

El setè llarg és, probablement, el més guapo de la via! La roca, boníssima, convida a anar escalant. He posat alguna cosa abans de la primera assegurança. Després es van trobant un pitó i una xapa abans de la que es veu des de la reunió que, a més, és la que protegeix la zona més dreta. Aquí hi ha un passet un xic més vertical, però van sortint les preses. Més amunt, calma i anar fent. Quan la roca a la nostra vertical sembla que s'hagi de tornar dolenta la via va lleugerament a l'esquerra. Des de la darrera xapa ja s'endevina un bon arbre força més amunt on fem la reunió.

La magnífica setena tirada. 55 metres de roca 10 

El vuitè i darrer llarg comença seguint un tros més pel díedre on hem fet reunió però aviat l'atravessa cap a l'esquerra a l'alçada d'una xapa. Després, anar fent i estar atent de seguir la roca bona fins arribar a fer reunió a l'esquerra del mega-forat característic.

Vista des de la darrera reunió

Des d'aquí hi ha l'opció de seguir amunt o la que hem triat nosaltres: baixar uns 75 metres per unes traces de camí fins un esperó des d'on es veuen les anelles de la Estereotip. Aquí cal fer un ràpel de 65 metres... o un de 60 i desgrimpar amb carinyo i sense perdre la corda, com hem fet nosaltres!

Després ja som a la feixa i cal anar a buscar el Torrent Fondo amb les seves cadenes i petit ràpel final.

La via m'ha agradat. El terreny és el que és i, per tant, hi ha trams amb bona roca i altres (sorprenentment pocs) amb roca mediocre, però la via no decepciona: està ben trobada i està suficientment ben assegurada amb xapes i pitons (en algun lloc un universal potser hagués quedat més a caldo que alguna de les U que hi ha) com per no haver-se de preocupar ni a la meitat inferior ni a la superior. Per completar caldrà un joc de friends i tascons o tricams i alguna baga savinera. Hi ha alguns llargs ben guapos, com el primer, bona part del quart i tot el setè. Només hi ha roca dubtosa als primers metres del segon llarg i algun lloc puntual on hi ha vegetació. Els altres llargs, més senzills, també són, majoritàriament, sobre roca bona, el que ja és molt si tenim en compte on som!

3 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Veig que estem majoritàriament d'acord!!

Jaumegrimp ha dit...

Bona descripció de la via, es nota que la vas disfrutar! jo tan sols he fet els dos primers llargs, quan hi vam anar el cmpany no va voler continuar...hi hauré de tornar.

Petrus ha dit...

@Joan: I tant, que sí!

@Jaume: Doncs sí, em va agradar molt més del que es podia esperar per la zona on discorre. Crec que val la pena fer-li una visita!