dissabte, 5 de desembre del 2015

Dies de dubtes


Hi ha projectes que semblen no voler realitzar-se. Aquests dies no m'havia mirat la meteo, perquè havia sentit que tindríem un anticicló llarg. Per tant, m'he endut una ingrata sorpresa en treure el cotxe i veure que... estava plovent! He recollit el Ramon i hem enfilat cap al Bruc. Aquí també hi ha plogut. Ens acostem un xic cap a can Jorba i confirmem que les arestes es veuen mullades. De moment el dia està tapat, així que decidim canviar d'objectiu i anar a fer esportiva a la Desdentegada. Al llarg del matí el dia s'ha anat arreglant, però ha tornat a ploure un parell de vegades (!), sense conseqüències però.

Ens n'anem al fons del sector, al Sector Moscón, on no he escalat mai. Li fem una ullada a les vies i decidim començar per la Amigo A0 (6a). L'inici és finet de posar-s'hi bé. Més tranquilament s'arriba a la tercera xapa i d'aquí la següent queda a Pekin. Vaig pujant controlant bé perquè la roca convida a aprofitar una fissureta mig cega on hi ha algun trosset de qualitat dubtosa. La xapa encara queda lluny i s'ha de fer un passet difícil. Després m'adonaré que aquí hi ha un parabolt tallat i, a la vora, un casquillo de spit rovellat. No entenc res. Potser es pot posar un alien o tricam a un forat de la fissura, però no crec que això calgui en un sector esportiu... Ara mateix falta exactament una xapa amb la qual cosa et jugues una galeta important perquè hi ha un pas dur i hi ha uns cinc metres entre xapes. 

M'he estat una bona estona remirant-m'ho i decideixo desgrimpar fins la xapa anterior i flanquejar  a l'esquerra, a buscar la xapa de la via veïna Nefer se Aleja (6a). Desxapo la última de la Amigo A0 per limitar el fregament i tiro amunt. Aquí hi va havent canto i les xapes estan repartides irregularment. Dues de molt properes i alguna de més allunyada. Més amunt torno a no entendre res perquè les dues vies s'ajunten i es tornen a separar. A casa veig que antigament hi havia una reunió intermitja que ara no hi és. Curiosament, el tram que queda és el millor i més dur de la via: un mur verticalíssim, amb forats i cantos, alguns bons i altres no tant, on cal aguantar de valent! La reunió queda força a la dreta i és comuna amb la Amigo A0. Arribar fins aquí ha suposat molta estona d'escalada, entre l'encigalada, la desgrimpada i els 35+ metres mantinguts. Despenjar-se significa aprofitar la corda de 70 al màxim. Sort que la corda a l'assegurador no fa les ziga-zagues del recorregut!

Anar fent, sense badar, a la Nefer se Aleja després de la "chicane" d'entrada

Veient les peripècies, en Ramon decideix posar-s'hi en top-rope i la fa sense massa dificultats, reposant en un únic lloc al mur final.

No hem pensat a deixar una cinta llarga a la quarta (que seria la cinquena) xapa de la Amigo A0, així que tenim l'excusa perfecta per fer-la en top-rope. Mentre la faig trobo el casquillo de spit una mica més avall de l'espàrrec d'un parabolt tallat. Confirmo que hi ha un passet d'apretar. A més, m'agafo en un lloc on queda una rebava del que sembla que era un còdol gran, confirmant la meva aprensió inicial. Diria que és el pas més delicat de la via, junt amb l'entrada. Després la via es tranquilitza molt fins al mur final. Aquí torna a apretar una mica i cal saber navegar per trobar els cantos i forats adequats. Seria prou bona.

35 metres més de continuïtat a Amigo A0

A continuació muntem un top-rope al 6b de la dreta, la Tortuga, amb la idea de fer-li un intent des de baix, si s'escau. Ja s'endevina que el tomàquet és a les primeres xapes, però la realitat és que n'hi ha més del que sembla. Els forats que s'intueixen com la línia lògica mirant-ho des de terra són tots dolents... i no n'hi ha de millors. Els peus un xic patinosos tampoc no contribueixen a facilitar la feina. Total que, després d'un primer intent fallit, la faig en top i decideixo que no hi tornaré pas. En Ramon també s'hi posa i, fent honor al nom de la via veïna, també arriba a la R. La via té les dues primeres xapes molt dures i la resta és anar fent, sobre una roca no excel·lent. Prescindible.

 Després de superar els primers metres de la Tortuga

En aquest punt portem gairebé 100 metres d'escalada de continuïtat gens fàcil (tot i que només n'he encadenat 35) i decidim que ho deixem aquí. Aquest sector té un aire diferent de la resta de vies que he fet a la Desdentegada. Si bé comparteix amb elles la llargada i la roca, l'ubicació de les assegurances és peculiar (deixant de banda que siguin parabolts i no químics i la desaparició de la xapa esmentada): a vegades les assegurances conviden a canvis de direcció que la roca no suggereix. He mirat una mica el 6a+ de la dreta i no m'ha atret. No sé si el 6b de l'esquerra (Tienes ya el Moscón) val la pena... En tot cas, la roca és molt bona (i abrasiva!) a la majoria de llocs de les dues primeres que hem fet avui. La graduació també m'ha semblat dura, però ja se sap que això és subjectiu...

I, a banda d'altres escaladors, també hem tingut companyia animal:


4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Hola Pere, aquest sector és molt maco i recordo de quan hi anava que les vies apretàven, si mires a La Noche del Loro en diu sector Acero i els graus són una mica més pujats, 6a+ per a Nefer se aleja i Sr Acero i a la Tortuga li dóna 6b+. Incomprensible aixó del parabolt tallat? per cert, aquí fent una d'aquestes vies va ser on em vaig luxar l'espatlla per segona vegada, ara farà dotze anys....

Petrus ha dit...

Gràcies per la informació, Jaume! Veig que els graus sí que estan més pujats, sí... Especialment a la Ignoramus, que a Kpujo li posa 6a+ i a la Noche del Loro 6b+/6c. Ara que, per la foto, sembla que l'han allargada.

La gran tortuga té un inici molt bloquero, 6b+ li escau segur!

I pel que fa al parabolt tallat, no sé quina explicació hi pot haver... Dubto que l'hagi partit la caiguda d'una pedra...

I em puc imaginar que aquesta zona no et porta massa bons records... Una luxació escalant ha de deixar una marca profunda!

perB ha dit...

Hola
Sobre la via a la que li falta un bolt (ja fa temps que van treure la xapa):
- Es la primera via que es va equipar a la zona Desdentegada (el nom original de la zona era Arcada-esquerra)i hi havia un intent que s'acabava en el espit (heu vist el "casquillo") on hi havia un mosquetó de l'any de la pera.
- Hi havia una R intermitja que vem treure uns anys després per que la gent només feia la part de sota i no calia, ja que la part de dalt és ben guapa i les cordes arriben de sobres. Per la dreta es la Sr A0 i per l'esq Nefer se aleja (encara que pots fer-ho com vulguis.
- Les dues vies estan al voltant del 6a/6a+, segons un cregui
La Gran Tortuga és un 6b+ d'entrada que s'ha anat polint i després un 6a i que es va allargar una mica posteriorment
La Búscat un moscón (a l'esq) és un 6b+ ben maco i les dues de l'esq, segon opinions, són ben maques. La Ignporamus té una entrada bastant durilla (6c o 6c+) i la Lokus propietarius és un 7b/7b+ (no está clar) bastant dur que té molts anys.
No regalen tant el grau com altres de la zona de l'esq de tot de la Desdentegada.
Algun dia que tingui temps tornaré a posar el bolt que algun fantasma va treure no sé per què.
Salut
Pere F i Xexu A0, aperturistes de les vies

Petrus ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris! Desconeixia la història d'aquestes vies. Confirmo que val la pena fer el mur final. En perspectiva, va ser una bona idea treure la R intermitja, tot i que suposo que en el seu moment la gent anava amb cordes de 60 i per això s'hi va posar.
Prenc nota de les altres vies. Respecte la Gran Tortuga, la polimenta ara mateix li dóna un punt que la fa desagradable en el seu primer tram. Després està bé, però la Sr A0 i la Nefer són millors, pel meu gust.