diumenge, 11 d’octubre de 2015

Faraó de Baix


Avui he sortit amb una companyia d'excepció: la Cristina, amb qui gairebé feia un any que no coincidíem, i el seu company, l'Albert, un membre insigne de la colla Xapoutot, una representació de la qual estava també al nostre punt de trobada: l'Anna del Bruc.

La resta de la colla tenia objectius més ambiciosos, però nosaltres tres ens n'hem anat a fer totxo, acompanyats de la petita Queralt. Després de dubtar un xic hem anat al Faraó de Baix, al sector d'El Columpi. Repassant el blog he vist que jo ja hi havia fet una escapada de tarda amb en Pep fa 5 anys... coses de l'Alzheimer! D'altra banda, això permet poder fer vies a vista per segona vegada :)

Una vegada situats, hem decidit començar a escalfar per la Killdafly (6a). S'hi posa l'Albert, sense entrebancs, però decidim que val la pena aturar-nos a l'alçada de la R de les vies veïnes, per no escalfar més del compte! Els primers metres són plaqueros i s'ha d'apretar i vigilar, especialment pel tacte un xic sobat d'alguna presa (l'Albert ha tingut un ensurt amb això). Després es tranquil·litza una mica, però tampoc massa!

 La Cristina, a Killdafly.

A continuació hem fet la Ruland Guarrós (6a), que va per l'esquerra de Killdafly, i empalmem amb la segona part de la Killdafly. Les primeres xapes són tenses, més que la d'abans, i en algun lloc em trobo tibant de bidits impropis d'aquestes d'aquestes graduacions, però es deixa anar fent. També hi tenim un alejillo considerable que no se sap massa a què respon. Des de la R sortim en diagonal per anar a buscar la següent xapa de la Killdafly. Amb cintes llargues es resol força bé el tema fregament. Fins dalt, només cal un pas de decisió i anar fent. Els darrers metres els hem fet per la Sr. Pivot, però això és una mera anècdota!

  Jo mateix, a Ruland Guarrós.

Després d'aquesta, l'Albert proposa provar la Anarquia (6b+) i continuar per la Alta Traïció (6a+) per completar un viot. I així ho hem fet -o intentat. L'entrada és el més dur i s'ha d'estudiar una mica. La clau consisteix en anar a buscar un parell de bústies que es poden pinçar bé amb la dreta. Per fer-ho, calen alguns passets sobre merdetes vàries. Després d'aquí és qüestió d'anar aguantant. En alguns llocs es pot aprofitar bé el fil de l'aresta. Més amunt es torna cap al mig a buscar unes bústies raonablement bones i d'aquí es torna a anar un xic a la dreta per xapar la darrera estirant-se un xic a l'esquerra. Fins la repisa només queden uns passos sense massa complicació. 

  L'Albert, al darrer tram dur de l'Anarquia.
 
A partir d'aquí comença l'Alta Traïció. A la primera xapa val la pena deixar una cinta molt llarga, tot i que hi ha uns passos ben tensos amb la roca un xic dubtosa. S'agafa una xapa pintada de blanc en direcció a la dreta. D'aquí, uns passets de tibar-li fins una xapa normal, bastant a l'esquerra de l'anterior, tant que jo he desxapat l'anterior per limitar el fregament. L'Albert no l'ha vingut a buscar i ha tirat amunt fins la següent, jugant-se una galeta considerable. I és que, fins i tot xapant com ho he fet jo, hi ha una excursió important: ben bé hi falta una xapa intermitja. És cert que, una vegada arribat al llavi en condicions, queden uns passos sobre bones bústies, però són ben verticals. L'Albert ens ha deixat una col·lecció de cintes que m'han salvat la vida: he xapat agafant-me a la cinta i he aprofitat per reposar perquè anava ben petat. I he xapat agafant-me en un parell de llocs més: entre el fregament i les mans que se m'obrien no n'he tingut pas prous per fer-la dignament. Com que l'Albert s'ha sacrificat estudiant la combinació d'entrada, he aconseguit encadenar l'Anarquia. Però he fracassat a la continuació, a diferència de l'Albert. En canvi, la Cristina ho ha engalomat tot, ben sobrada. Està clar qui és la jefa! De l'Alta Traïció via sorprèn que no hi hagi R per despenjar-se i de l'Anarquia la distància entre les primeres xapes, que contrasta amb les xapes força més juntes abans de la R.

 Jo, més o menys al mateix lloc...

 ... i la Cristina, uns passets més ensota.

I després d'aquesta gesta, jo me n'he anat avall. Em consta que la jefa tenia previst treballar una mica més, però no sé què n'haurà sortit :)

Ha estat un matí genial. Espero repetir activitat amb la mateixa companyia!