Darrera del 2024 a Vallirana

Avui hem tornat a Vallirana amb en Pep, amb qui vam venir fa no res, i amb el Manel i el Mario, que ara feia dies que no coincidíem. Hem anat buscant un sectoret que ens fes el pes i hem començat per un que, sorprenentment, no surt a la guia de Luichy. Ha estat una sorpresa desagradable, perquè les vies no semblen pas TAN noves... Ja se sap que el material imprès té la vida que té, però m'ha sorprès, en negatiu.

Cal buscar Can Cortines per internet i trobarem unes 6 vietes, senzilles, però molt guapes. Hem començat el Manel i jo amb la Can Cortines (V) i en Mario i el Pep a la CADE 75a (V).

Recull de fotos de les dues primeres del dia.

Les vies d'aquest sectoret són, d'esquerra a dreta, segons TheCrag,

• Cicle Fiba-Colui. Sport 20m
• Figuerola de Meiá. Sport 15m
• S/N, . Sport 15m
• Can Cortines. Sport 20m
• Cade 75 A. Sport 20m
• F. Homedes. Sport 20m

Tant Can Cortines com Cade 75a són ben boniques. El primer tram molt arrampat, però després hi ha moviments ben xulos!

A continuació amb en Manel ens n'hem anat a la dreta, al sector Rototom, a fer la #4 (V+) segons la guia del Luichy, a la dreta de Pijus Magnificus. Bona, amb una zona prou durilla, segurament un bon 6a a molts llocs.

El V+ o més...

D'aquí hem fet la Pijus Magnificus (6a+). Té una entrada regletera ben intensa i un tram final on s'ha de fer algun moviment curiós fins agafar la fissura final. Xula!

Gaudint de Pijus Magnificus.

Hem seguit amb la 1+1=3 (6a). Aquesta és clarament més difícil que l'anterior, però què hi farem! Fins la 3a xapa hi ha una bona lluita, ben intensa. Després s'acosta bastant a la seva veïna de l'esquerra, que han fet els companys abans. Aquesta de l'esquerra, segons la guia del Luichy diu que és 6a i que es diu Top10, però tothom diu que és V (també TheCrag) i no se li coneix nom. No sembla que aquí ajudi gaire o gens la guia tampoc...

Lluitant fort a 1+1=3.

Després d'aquestes 5 vies encadenades enfilem el camí de tornada, que el Mario té compromisos d'hora. La darrera de l'any, amb un sol meravellós i una excel·lent companyia. Tot plegat, un luxe!

Vallirana

Avui amb en Pep ens n'hem anat a Vallirana. Portem la nova guia del Luichy de Barcelona y Alrededores i pensàvem que amb això ho trobaríem tot... i no és exactament així! Hem anat bucant i ens hem plantat al sector de l'Escut.

Hem començat fent Meteoro (V). Via bonica de fer, variada, amb un flanqueig interessant al mig del llarg. Recomanable! Sembla que més recomanables que les dues que van per la seva esquerra i que no surten a la guia.

Escalfant a Meteoro.

Després ha ant venint gent i ens hem acabat posant a One (6a), més a la dreta. Té químics, encara que la guia diu parabolts. Pot servir per situarla. Bona via, també. Té una zona més delicada on ja s'intueix: a la zona més panxuda. Per sort, apareixen bones gandes i són ben visibles. Al segon bombillo avui hi havia unes cleques que no deixaven marge de dubte... Com ens hem de veure!

Apretant una mica més a One.

D'aquí hem passat a Top10 (6a). Aquesta encara el desplomet de l'escut per la banda dreta, passant per un giga-bloc reforçat amb tensors, on només s'hi posa un peu. Es pot llegir bastant fàcil. El més difícil és quan es surt de la zona desplomada, on toca fer una remada fins alguna presa no massa bona que permet restablir-se sobre els peus.

Top 10 desploma una mica...

Posem cintes a Àngela (6a) i m'hi poso. Aquí s'ha de tibar bastant més. A la zona desplomada toca tibar amb ganes perquè desploma de veritat. Surt, però esbufegant. L'he trobada molt més difícil que les altres!

... i Àngela desploma de valent!

D'aquí passem a fer la 1% Ampliada (6a+). Un tram d'anar fent que ens porta a la placa fina que duria a la R de la 1% Sense Ampliar. Aquí hi ha uns moviments fins, especialment per flanquejar cap a la dreta i encara la fissura. S'agafen un bons forats i després toca anar aguantant. Van sortint cantos bons, també a la vora d'una arrel que convidaria a ser usada si no fos perquè està feta una ruïna absoluta -compte! Aviat es passa cap a la dreta per unes bones preses i toca encarar una entrada a reunió on hi ha un punt de mirar-s'ho amb un alejillo. Aquí en Pep, que les ha anat fent en top-rope, ha fet una volada i no s'ha vist amb forces per retornar a la línia de la via perquè la corda ve de costat.

Tibant de valent a la 1%

Aprofito l'avinentesa que la corda ve directa per fer-li un top-rope a la veïna Espacio Intervenido (6a+). Mirant el blog crec que només li vagi fer un altre tast en top-rope fa molt de temps. M'ha sortit, però sembla que s'haurà de tibar molt fort (uns companys que volaven pel peu de via parlaven d'ella com a 6b).

Acabant el treball d'avui amb un top-rope a Espacio Intervenido.

Amb això tanquem la matinal d'avui! Malgrat el fred de matinada, hem escalat en màniga curta des de la primera via. Tot un luxe!

Torrelletes

Avui amb en Ramon ens n'hem anat a Torrelletes. Des del 2011 que no hi havia estat... això són paraules majors!

Avui hem fet GMS (IV+). Via de químics que fa una ziga-zaga. Bonica i d'anar fent, però segur que no és IV+.

Escalfant...

A continuació ens hem posat a Rocasana (V+). Aquí hi ha un pas bastant curiós a l'alçada del ressalt, on ja s'endevinen les dificultats. Toca apretar de valent! El Ramon ha fet un bon gasto d'energia aquí!

A Rocasana.

Després, hem posat cintes a la veïna de la dreta, La Tonta (6a). Baixant me l'he mirat una mica perquè ja sé que aquí no regalen res... Amb aquesta informació m'hi poso i comprovo que no m'ho he mirat tot. Per sort, arribo bé a xapar la segona i puc recular per mirar-m'ho una mica. Després trobo la manera de fer aquest tram. I el que m'he mirat, surt, amb tibada de monodit invertit inclosa fins a un bon canto. Superat aquest tram, vertical o una mica més, la resta ja es va fent bé.

A La Tonta.

Seguim per la seva veïna, ara La Llesta (V+). Aquí deixem la primera cinta amb la corda passada perquè queda a can pixa i per arribar-hi tenim una tibada d'una llastra que sona buida amb peus dubtosos. Després es pot improvisar bé, però si ho fas, com jo, potser has de tibar molt més del que voldries. Surt sense problemes.

Bufant, però fent La Llesta.

Després tornem a buscar l'ombra dels arbres perquè el sol apreta de valent, cosa que s'agraeix. Ens posem a Diedre de la Figuera (V+). Comença igual que la primer del dia i segueix recte amunt, amb alguns passos ben curiosos, verticals o més durant un bon tram. Més amunt toca aprofitar els cantos que apareixen a la placa de l'esquerra i gaudir dels alejillos que hi trobem.

Un díedre hauria de ser suau... nanai!

Aprofitem que la corda ens ve bé, per dalt, per fer Foc Foll (6a+). Té una arrencada curiosa, on es va una mica cap a la dreta. El Ramon hi ha anat bastant, jo he intentat seguir les xapes. Tot i això, hi ha una mica de feina. Més amunt, un tram més finet que es deixa anar fent. I després toca anar a agafar la fissura a l'esquerra, perquè la placa s'encabronaria massa per una 6a+ ni que sigui de Torrelletes.

En top-rope, com uns senyors, a Foc Foll.

I per acabar, encara li fem un top-rope a Mai Diguis Mai a un Volai (6b+). Aquí hi ha una entrada molt rabiosa i bloquera. Jo em paro al mig perquè no tinc forces per fer-ho seguit, tot i que veig clars els moviments. Es tracta de dreta a una lateral semi-invertida, estirada d'esquerra a regleta, dreta a regleta un xic a la seva dreta i un poc més amunt, pujar peu esquerre a una petita depressió i ràpid a pillar una pinça acceptable d'esquerra i una regleta de dreta. Ara, tibada i remar fins dreta alta i prou bona per sortir del ressalt inicial. Déu n'hi do! Després ve un tram suau i un muret curiós fins a sota el desplomet. El difícil és arribar-hi, després ja van sortint cantells fins la reunió. Bona i dura!

I la mateixa tècnica a Mai Diguis...

Ha estat un matí de sol preciós. El sector té la seva gràcia tot i que són vies curtes. La graduació és molt bloquera, per tant cal anar preparat a tibar puntualment molt més del que semblaria pel grau. Hem estat sols fins poc abans d'acabar que se'ns ha afegit una altra cordada. L'espatlla ha anat bé, però segueix un doloret residual al que darrerament s'hi han afegit, altra vegada, les lumbars. Olé!

La Facu

Avui hem sortit amb el Pep i ens n'hem anat a la Facu, a buscar l'escalfor del sol i el recer del vent. Hem encertat! El meu objectiu d'avui era veure què tal l'espatlla després de les primeres sessions d'ones de xoc. Estic millor, però no pas al 100% encara...

Hem fet Joana (V+). Via bonica d'anar fent!

 

 

A la primera del dia.

Després ens hem posat a una Via Nova a la dreta de la Joana (6a). Té el nom escrit en una placa de fusta, però ara no recordo com es diu... S'hi posa en Pep baixant de l'anterior i s'ha de penjar al primer ressalt vertical. La veritat és que aquí hi ha un bon passet. Després la via se'n va en diagonal cap a la dreta, amb una mica d'aire entre xapes, per atacar un altre tram més vertical i finet. Bona via!

Fent la via nova, que no surt a la guia.

Després hem dubtat sobre què fer. Al final, he preferit atacar el 6a+ que no pas un 6a bastant atlètic (Marta 82) i m'he posat a Patadepollo (6a+). Comença amb un tram senzill fins a posar els peus sobre un pedestal, fàcil però sense protecció... Després ve una zona fineta on has de mirar per on vas. Anar fent després fins arribar al mur on ja s'endevina que hi ha el tomàquet. M'ho miro una mica i ataco recte cap a la següent xapa. Arribo a un canto que sembla bo, però fa baixada i no puc quedar-m'hi per xapar. Total, que m'he de penjar! Acabo resolent per la Joana perquè no he vist com fer-ho. Baixant hi he vist el truc: toca anar bastant per l'esquerra, una mica més del que ho feia jo, i anar a buscar una bústia molt bona des d'on s'arriba a xapar estirant fort cap a la dreta. Després, anar fent! Llàstima, sabent-ho segur que hagués sortit!

Bastanta més feina a la Patadepollo.

Per acabar, fem la Rosa Sala (V), a la dreta d'on estem. S'hi posa en Pep però ha de baixar perquè hi ha un pas bloquero que se li resisteix. La veritat és que és durillo pel grau que hi proposen! I més amunt també hi ha unes bones apretades, que Déu n'hi do!

A la darrera del dia.

Amb aquesta feina feta donem la sessió per tancada. Hem fet quatre vies però ben llarguetes. Serveix per tornar a l'activitat.

Montbrú

Probablement feia 35 anys que no havia estat a Montbrú, el de tota la vida. Avui amb el Manel hi hem fet cap!

Hem començat per Esgarrifat (V+). M'hi he posat des de baix i l'he encadenat. Serà la única cosa que taxaré avui.

Esgarrifat!

Després, hem fet la del seu costa, Pika Pika (6a). Aquí hi ha una bona apretadeta. Sort que baixant de l'anterior hem deixat una cinta llarga perquè si no hi ha un xapatge emprenyador. Ah, i la primera a Pekin!

Pika Pika pica bastant...

Després ens n'hem anat cap a la dreta a cercar coses factibles i hem anat a Sparki (V+). Té una pitó característic ben visible des de baix (i un aleje important després). El Manel va fent la mar de bé fins a la part final, que desploma bestialment. Ha flanquejat una mica massa amunt i s'ha inflat de valent i s'ha hagut de penjar. Jo, en top-rope, l'he encadenat, però amb apretada forta a la part final, perquè desploma el que no està escrit!

A la part inicial de Sparki.

El Manel també s'anima a Kumbaya (6a) que comparteix reunió amb l'anterior. I la treu ben bé, després d'encertar la seqüència d'entrada, dura dura! També em surt, en top-rope però.

 

 

Fent la Kumbaya.

I per acabar, ha caigut la Ariadna Gil (6a+). Entrada atlètica i un pas de molta finor per superar un ressalt tonto a mitja via. El Manel l'ha lluitada una bona estona i se l'ha endut. També la faig sense massa problemes.

Ariadna Gil, un mite...

Amb aquesta feta pleguem trastos que el Manel té compromisos d'hora. Jo ara m'estaré unes quantes setmanes sense activitat escalatoril. Tractament d'ones de xoc per la calcificació de l'espatlla, a veure què tal va.

Les vies ens han semblat molt bloqueres i difícils pel grau. Algun alejillo que no mola gens, també. Si no hi ha res millor, pot ser un lloc per tornar-hi, sabent el que hi ha. Però com que hi ha coses millors... igual tardem a tornar-hi. Pensava trobar-ho sobat, però les que hem tocat avui no ho estan, sorprenentment?

La Vinya

Avui he sortit amb el Ramon i amb el Pana i l'Ernest amb els que feia molt de temps que no sortíem plegats. Tocava fer coses suaus (excepte pel Pana, que va com un coet) així que hem anat a la Vinya.

Hem començat amb una via prou complicada, la Cristi quin Corpus Tens (6a+) on s'ha de donar la talla a diversos llocs de la fissura. El Ramon la fa des de baix però serà la primera i darrera del dia.

A la primera del dia.

Aprofitant que els companys han fet la Super Guapu (6b) la fem en top-rope tots dos. Confirmem que, amb la possible excepció dels primers metres, és més senzilla que l'anterior.

A continuació em poso des de baix a la veïna de la dreta, la Àtic Galàctic (6b). Surt, però fent algunes filigranes una vegada feta la travessa de la placa, on m'he agafat a coses inversemblants abans no he pogut xapar.

A Àtic Galàctic.

I crec que després hem fet la Els Punxats (6b), a l'esquerra del 7a. Compte perquè entremig hi ha una altra via nova, un 6b+. Els Punxats m'ha sortit "a vista" posant cintes, tot i que l'havia feta fa temps, apretant de valent.

Satisfet d'haver fet Els Punxats malgrat les molèsties d'espatlla...

El Ramon m'ha seguit amb solvència a tot arreu i els altres companys han estat treballant amb coses de nens més grans. Jo m'hauré d'esperar a tenir l'espatlla una mica millor... Pensava que havíem fet 5 vies però com que escric això un mes més tard, la memòria ja falla.

Adéu Espanya

Avui amb en Xevi ens n'hem anat a Malanyeu. Al 2020 amb en Xevi i el Jordi vam anar a fer la Vinga Vinga a la paret de l'altar però m'he de remuntar al 2016 per trobar la darrera vegada que havia estat a la paret del Devesó. Avui ens hem posat a Adeu Espanya, del Joan Baraldés i el Toni Alarcon.

La via comença entre la Dels Senzills i la Badalona. La referència és un roure amb dos troncs a tocar la paret: uns metres més amunt hi ha un bolt visible. Per aquí!

Enceto el primer llarg (V+). Una entrada sobre roca un xic dubtosa al primer bolt i de consistència molt compacte i menys adherent a tot el primer tram. Després ja es torna super adherent i de bon remenar! Anem trobant xapes i es va fent bé. A mitja tirada toca anar una mica cap a l'esquerra. Trobem un arbret amb cordinos també. Després entrem a una placa on hi ha una mica de feina. També hi ha un aleje considerable i jo hi ha posat un totem verd. Després de xapar l'últim bolt queda un pas curiós per superar el ressalt i després agafem la llastra fins la reunió. Tirada bona, amb algun pas on t'ho has de mirar una mica.

Al primer llarg. 

En Xevi es posa al segon (V+). Trobem un parell de bolts i després s'aprofita la fissura que queda a l'esquerra. Aquí s'hi pot posar un bon friend, abans d'un pont de roca digne que hi ha més amunt. Després es passa a la placa, amb un bolt que protegeix la progressió cap a la dreta. Venen uns metres d'anar fent, fins a la reunió.

En Xevi, al segon llarg.

El tercer llarg (V) comença recte amunt per una placa plena dels forats típics de la zona. Trobem unes xapes primer i després cal anar amb tendència a la dreta a agafar un primer pont de roca acceptable i un segon de absolutament ronyós. He estat intentat posar quelcom aquí a la vora però només he agafat la meitat dels friends, per despiste. Així que ha tocat continuar amunt. La progressió es senzilla aquí però cal vigilar. La darrera assegurança és un bolt que queda en la línia que ve de la dreta i que deu ser la Del Senzills. Aquí he fet servir cintes llargues per si les mosques. La reunió és en un bon replà.

En Xevi, treient el cap fora de les dificultats.

El darrer llarg (V) surt recte amunt a buscar un pont de roca llaçat, clarament visible. Després se'n va cap a l'esquerra, a buscar un arbre on hi ha una cinta de persiana i toca continuar per la placa a l'esquerra d'una fissura. Aquí s'hi pot posar un bon alien per protegir uns passos bonics fins a un bolt. El tram des de l'arbre fins passar el bolt és el més bonic de la tirada, la resta no és especialment atractiva, però és el joc que dóna la roca. El Xevi ha fet reunió en una alzina gairebé a la cresta ja.

Aquí hem recollit trastos i hem anat resseguint la cresta cap a l'est. No recordava que fos tan llarga ni els passos de grimpar que hi ha pel mig... Res especial, però ho recordava més curt i light. Quan hem arribat a l'indret on hi ha la primera casa hem optat per anar seguint la pista que baixa xino-xano fins al poble. Hi ha alternatives segurament més curtes però amb més entrebancs.

Una via bona, típica de Malanyeu. Val la pena portar uns aliens i alguna mida més (nosaltres portàvem un totem verd). Segurament algun tricam hagués fet la mateixa feina, però avui no els portava. Els camalots igual no haguessin entrat per l'amplada del cap. El llarg més exigent ens ha semblat que era el primer. A primera hora ens hem hagut d'abrigar força però hem passat ràpidament a la màniga curta, com és habitual aquí. Nosaltres hem triat l'opció de tornar caminant per evitar les enganxades de cordes gens infreqüents aquí.

 

Malanyeu és molt i molt bonic. I les vistes, impressionants!

Penjo a continuació dues ressenyes, la primera de l'Arañita Escaladora i l'altra de eskalatzencas perquè puguin servir d'orientació.

 

Panoràmica, de l'Arañita Escaladora.

 

Detall, de Eskalatzencas.