Torrelletes

Portem molt temps de mal temps i hi ha ganes boges de sortir. Estic content pels pantans i tot això, però la salut mental comença a ressentir-se de tants cap de setmana limitats pel que fa a la meteo... No oblidem que un dels elements claus perquè sigui xulo viure on visc és el bon temps, si no, hi ha molts llocs on es viu millor!

Feta la pataleta, comença l'explicació d'una sortida que apunto una setmana més tard i , per tant, la memòria segur que no és massa fina... En tot cas, hem sortit l'Ernest el Tati i jo mateix i ens n'hem anat a Torrelletes. 

Allà hem començat escalfant pels suposats V perquè tots estem en mode d'anar fent. Així que hem tatxat novament Pica'm l'Ullet (V) i El Trencall (V). Boniques de fer, però demanen estar a l'alçada.

L'Ernest, possiblement a El Trencall..

Després ens hem posat a Reventa Calderes (6a+) a proposta de l'Ernest, que la ha encadenat fa poc. Avui em toca encetar itineraris així que vaig a vista. Per sort, xapem la primera amb la canya i, també per sort, he deduït la seqüència bona a l'entrada, on hi ha una bona apretada. Després hi ha un tram amb millor canto, un tram senzill però amb una galeta fins a terra i, per acabar, un ressalt bonic que es deixa llegir i fer prou bé. 

Entrada de Reventa Calderes.

L'Ernest no la fa i  s'ha posat a Danmesi (6a+), just a l'esquerra. I sort que ho ha fet perquè si no arribem a veure com ho fa l'entrada no hagués pas sortit. És menys evident que l'anterior i, sens dubte, més difícil. Més amunt s'ajunta amb la que ve per l'esquerra i el mur final potser és més suau que l'anterior.

Aquesta potser és la Danmesi.

A partir d'aquí hem passat a Baixa Si Vols Fumar (6a).  L'Ernest l'ha provada fa uns dies i avui es sent amb motivació per fer-la des de baix, i se'n surt! Jo també m'hi poso, i no me'n surto. Hi ha un pas, molt dur, que se'm resisteix de mala manera. En un parell d'ocasions em quedo a un pas de decisió per anar a buscar un canto bo, però no m'atreveixo. Sensacions que mai no he tingut fent un 6a i és que tots opinem que està molt desfasada. Potser un altre dia...

Al·lucinant a Baixa Si Vols Fumar.

El Tati no s'ha volgut embolicar i s'ha posat a Ja Ho Veurem.

I per acabar, ens posem a Tivali Murtro (6a), la via que queda a la dreta de la de químics. Diria que l'altre dia ens vam fer un embolic amb els noms de les vies, perquè em pensava que la tenia tatxada i no, vam fer la Ja Ho Veurem (6a). La Tivali surt prou bé, tot i que m'hi he posat amb molt poc convenciment després de la bufetada anterior. Dels tres 6a que que estan de costat, aquest és el més fàcil, seguit per Ja Ho Veurem i seguit per Baixa Si Vols Fumar que és més difícil que qualsevol dels altres 6a+ que hem fet. Segurament, 6a, 6a+ i 6b.

Gaudint de Tivali Murtro.

I amb això pleguem trastos. A sota més fotos, que no aconsegueixo situar amb precisió...

Torrelletes

L'Ernest feia temps que tenia ganes de que el portés a conèixer Torrelletes. Avui ha estat el dia i hem anat amb el Pana també, que ha aconseguit abandonar el Berguedà per un dia... i sembla que, com que li ha agradat, potser hi torna i tot!

Ara fa poc vaig estar aquí amb en Ramon i avui els he proposat d'anar cap a la banda esquerra. Aquí hi ha vies de tots els graus, que cadascú de nosaltres està en una fase diferent. 

Per exemple, en Pana, que està fort com un bou, comença a escalfar directament amb Tivali Murtro (6a). El dia està tapat, fa fresqueta encara i la via té el seu què, això fa que ell esbufegui fort, però la treu.

En Pana, escalfant de cop al 6a.

Per la meva banda, jo començo més suau, amb El Trencall (V). M'hi poso pel grau, no pas per la pinta que fa la via, que passa de la vertical en algun punt... Tot i això, va sortint prou canto com per no patir massa. Ara bé, quintu a seques no sé jo...

Jo mateix, a El Trencall un quintu guapo.

Per la seva banda, l'Ernest encara comença més suau, amb Pitu Canals Masseling(V), que sí que sembla quintu. Sembla que té un passet al primer ressalt, la resta d'anar fent, xapant un pitó a la part final de la via.

L'Ernest, a Pitu Canals.

El Pana se'n va a Tele Marinera (6b) i s'ha de penjar a la segona xapa, que hi ha un tram llis llis. Després progressa sense problemes.

En Pana, a la part de dalt de Tela Marinera.

Per la meva banda, jo em poso a Pica'm l'Ullet (V), al costat de la que he fet abans. Té una tònica similar, però m'ha costat molt més el primer ressalt. M'he embolicat anant massa per l'esquerra, pel que sembla, quan després l'Ernest també s'hi posarà. Perquè ara ell ja aprofitat el top-rope a la primera que he fet.

L'Ernest, a la segona del dia. 

Després el Pana fa al segon pegue a Tela Marinera i la treu, després d'haver vist una nyapa minúscula que li serveix per fer el pas.

En Pana, encadenant de Tela Marinera a la segona.

Jo em poso a Tivali Murtro (6a), ara que ja em sento escalfat. I la trec, però apretant de valent en un parell de llocs. Té una certa dificultat, trobo...

Jo mateix a Tivali Murtro. 

L'Ernest segueix les meves passes en top-rope i en Pana es busca dificultats més dificultoses, jeje, i es posa a Dos Cañitas y un Champú (6c+). El comentari de la guia és "bloque de entrada" i sí, tant bloquera és que ha de fer-li un A0... Després, més amunt, va fent, penjant-se en algun punt...

L'Ernest.

A dalt, en Pana, muntant el 6c+. A baix, provant l'entrada al segon pegue.

Quan és el meu torn, jo em poso a Tela Marinera (6b) i l'encadeno gràcies a saber la seqüència a l'entrada. Amb la dreta a un bon forat, pujar molt els peus, agafar la nyapa d'esquerra, un bidit-nyapa de dreta i acabar-se d'aixecar sobre peus raonables fins agafar alguna cosa millor. A partir d'aquí, la via es deixa fer sense problemes.

Jo mateix a Tela Marinera.

L'Ernest es posa a La Fosca (V+), aquest cop des de baix perquè no ens hi hem enfilat encara. Està conservador, que ja li convé.

L'Ernest, encadenant La Fosca.

El Pana li fa un segon intent en top-rope a les Cañitas, sense èxit. Baixant passarà la corda per GM'LA (6c) que és el meu objectiu ara. M'hi poso, en top-rope, naturalment i la vaig estudiant. Entrada raonablement assequible fins a sota la primera panxeta. Aquí m'acabo penjant perquè no veig pas la forma de fer-ho. Provo alguna remada llarga fins a uns roms però impossible quedar-m'hi. També provo una bona bústia lateral d'esquerra, però acabo al mateix lloc que abans. Fins que, al final, trobo una opció un xic per la dreta. Toca anar a buscar un bec gris, pujar molt peus i agafar un rom del que sí que m'aguanto. A partir d'aquí unes bustietes que permeten pujar peus i agafar una lateral a sota el sostre. De la lateral, remada llarga d'esquerra fins a una bona bústia. Aquí es pot reposar una mica i atacar la sortida: esquerra a la bústia bona, dreta a una regleta, pujar peus i remada d'esquerra a una bústia alta, però bona. Ara ja, pujar peus bé i sortir de les dificultats. Queda una passejada fins dalt.

Al final, tant en Pana com jo mateix acabem encadenant en top-rope la GM'LA.
Queda com a projecte per un altre dia!

L'Ernest crec que acaba fent Danmesi (6a+) aprofitant el top-rope que li queda, el Pana li fa un pegue a GM'LA en top-rope i l'encadena i jo acabo fent-li un segon pegue, també en top-rope i també l'encadeno. Ara bé, fer-la des de baix... no sé, no sé. Podria sortir!

N'Ernest a Danmesi. 

Tot i anar tres, hem fet un munt de pegues, el Pana i jo, sis i l'Ernest un menys. Bona feina per una matinal! Hem pogut escalar malgrat el dia hivernal que feina, sort del solet que ha fet alguna petita sortida...

Torrelletes

Avui amb en Ramon ens n'hem anat a Torrelletes. Des del 2011 que no hi havia estat... això són paraules majors!

Avui hem fet GMS (IV+). Via de químics que fa una ziga-zaga. Bonica i d'anar fent, però segur que no és IV+.

Escalfant...

A continuació ens hem posat a Rocasana (V+). Aquí hi ha un pas bastant curiós a l'alçada del ressalt, on ja s'endevinen les dificultats. Toca apretar de valent! El Ramon ha fet un bon gasto d'energia aquí!

A Rocasana.

Després, hem posat cintes a la veïna de la dreta, La Tonta (6a). Baixant me l'he mirat una mica perquè ja sé que aquí no regalen res... Amb aquesta informació m'hi poso i comprovo que no m'ho he mirat tot. Per sort, arribo bé a xapar la segona i puc recular per mirar-m'ho una mica. Després trobo la manera de fer aquest tram. I el que m'he mirat, surt, amb tibada de monodit invertit inclosa fins a un bon canto. Superat aquest tram, vertical o una mica més, la resta ja es va fent bé.

A La Tonta.

Seguim per la seva veïna, ara La Llesta (V+). Aquí deixem la primera cinta amb la corda passada perquè queda a can pixa i per arribar-hi tenim una tibada d'una llastra que sona buida amb peus dubtosos. Després es pot improvisar bé, però si ho fas, com jo, potser has de tibar molt més del que voldries. Surt sense problemes.

Bufant, però fent La Llesta.

Després tornem a buscar l'ombra dels arbres perquè el sol apreta de valent, cosa que s'agraeix. Ens posem a Diedre de la Figuera (V+). Comença igual que la primer del dia i segueix recte amunt, amb alguns passos ben curiosos, verticals o més durant un bon tram. Més amunt toca aprofitar els cantos que apareixen a la placa de l'esquerra i gaudir dels alejillos que hi trobem.

Un díedre hauria de ser suau... nanai!

Aprofitem que la corda ens ve bé, per dalt, per fer Foc Foll (6a+). Té una arrencada curiosa, on es va una mica cap a la dreta. El Ramon hi ha anat bastant, jo he intentat seguir les xapes. Tot i això, hi ha una mica de feina. Més amunt, un tram més finet que es deixa anar fent. I després toca anar a agafar la fissura a l'esquerra, perquè la placa s'encabronaria massa per una 6a+ ni que sigui de Torrelletes.

En top-rope, com uns senyors, a Foc Foll.

I per acabar, encara li fem un top-rope a Mai Diguis Mai a un Volai (6b+). Aquí hi ha una entrada molt rabiosa i bloquera. Jo em paro al mig perquè no tinc forces per fer-ho seguit, tot i que veig clars els moviments. Es tracta de dreta a una lateral semi-invertida, estirada d'esquerra a regleta, dreta a regleta un xic a la seva dreta i un poc més amunt, pujar peu esquerre a una petita depressió i ràpid a pillar una pinça acceptable d'esquerra i una regleta de dreta. Ara, tibada i remar fins dreta alta i prou bona per sortir del ressalt inicial. Déu n'hi do! Després ve un tram suau i un muret curiós fins a sota el desplomet. El difícil és arribar-hi, després ja van sortint cantells fins la reunió. Bona i dura!

I la mateixa tècnica a Mai Diguis...

Ha estat un matí de sol preciós. El sector té la seva gràcia tot i que són vies curtes. La graduació és molt bloquera, per tant cal anar preparat a tibar puntualment molt més del que semblaria pel grau. Hem estat sols fins poc abans d'acabar que se'ns ha afegit una altra cordada. L'espatlla ha anat bé, però segueix un doloret residual al que darrerament s'hi han afegit, altra vegada, les lumbars. Olé!