La Facu

Avui hem sortit amb el Pep i ens n'hem anat a la Facu, a buscar l'escalfor del sol i el recer del vent. Hem encertat! El meu objectiu d'avui era veure què tal l'espatlla després de les primeres sessions d'ones de xoc. Estic millor, però no pas al 100% encara...

Hem fet Joana (V+). Via bonica d'anar fent!

 

 

A la primera del dia.

Després ens hem posat a una Via Nova a la dreta de la Joana (6a). Té el nom escrit en una placa de fusta, però ara no recordo com es diu... S'hi posa en Pep baixant de l'anterior i s'ha de penjar al primer ressalt vertical. La veritat és que aquí hi ha un bon passet. Després la via se'n va en diagonal cap a la dreta, amb una mica d'aire entre xapes, per atacar un altre tram més vertical i finet. Bona via!

Fent la via nova, que no surt a la guia.

Després hem dubtat sobre què fer. Al final, he preferit atacar el 6a+ que no pas un 6a bastant atlètic (Marta 82) i m'he posat a Patadepollo (6a+). Comença amb un tram senzill fins a posar els peus sobre un pedestal, fàcil però sense protecció... Després ve una zona fineta on has de mirar per on vas. Anar fent després fins arribar al mur on ja s'endevina que hi ha el tomàquet. M'ho miro una mica i ataco recte cap a la següent xapa. Arribo a un canto que sembla bo, però fa baixada i no puc quedar-m'hi per xapar. Total, que m'he de penjar! Acabo resolent per la Joana perquè no he vist com fer-ho. Baixant hi he vist el truc: toca anar bastant per l'esquerra, una mica més del que ho feia jo, i anar a buscar una bústia molt bona des d'on s'arriba a xapar estirant fort cap a la dreta. Després, anar fent! Llàstima, sabent-ho segur que hagués sortit!

Bastanta més feina a la Patadepollo.

Per acabar, fem la Rosa Sala (V), a la dreta d'on estem. S'hi posa en Pep però ha de baixar perquè hi ha un pas bloquero que se li resisteix. La veritat és que és durillo pel grau que hi proposen! I més amunt també hi ha unes bones apretades, que Déu n'hi do!

A la darrera del dia.

Amb aquesta feina feta donem la sessió per tancada. Hem fet quatre vies però ben llarguetes. Serveix per tornar a l'activitat.

La Facu

Avui amb en Ramon ens n'hem anat a La Facu. Fa un temps em vaig comprar la nova guia "Barcelona i Alrededores" i havia marcat el sector Lluna i Hasta el Infinito com a interessant per alguna visita perquè no hi havia estat mai.

Hem fet l'aproximació sense entrebancs i hem passat pel sector Chacaraju i allà hem trobat una olivera que ens ha fet gràcia per l'ombra que feia. Ens hem mirat les vies que hi havia i ens hi hem posat! Està clar que som persones flexibles pel que fa als plans!

Així, ens hem posat a Porc Vietnamita (V) que, a més, té el nom escrit a peu de via, cosa que s'agraeix. Avui li deixo al Ramon l'honor de posar cintes. Jo escalaré de primer, però amb la tranquil·litat de tenir menys feina -i alhora estalviar-me algun ensurt per no encertar l'itinerari. La via comença amb una pinta ben dura, que es resol entrant una mica per la dreta. Després hi ha una apretada per travessar cap a l'esquerra, amb uns peus que fan pinta de no ser gaire adherents. Més amunt hi trobem un tram de roca llisa però que té algun bon canto. I més amunt encara, metres d'anar fent fins la reunió, que queda en diagonal cap a la dreta.

Començant la feina a Porc Vietnamita.

Quan em despenjo, munto la veïna, aprofitant que comparteixen reunió: Conexión Toledana (V+). El Ramon s'hi posa i ha de lluitar bastant. Sembla que es podria anar per la dreta però no, millor per l'esquerra. Després s'arriba a un ressalt que ja es veu cabronet. Fer-lo tot recte és factible però hi ha una tibada d'una regleta xica que dubto que sigui V+. Per l'esquerra és més amable i és per on ho hem fet tots dos. Tot i això, s'ha de donar la talla. El Ramon ha fet una relliscada sense conseqüències perquè estava per sota de la xap encara. Després d'una zona tombada ve un ressalt lleugerament desplomat que fa respecte però que té bon canto. Un plaer gestual fins la reunió!

A la Conexión Toledana.

Ens agrada el peu de via i ens posem a la Pink (V+) que surt en diagonal cap a l'esquerra, mig esquivant un díedre. Dic mig, perquè s'aprofita bastant la paret esquerre si no vols encabronar-ho molt, molt. A la part final de la via hi ha un tram lleugerament desplomat on toca anar per l'esquerra de la xapa, bastant, abans no pots retornar a la vertical per cantos raonables. L'apretada m'ha sembla bastant exigent i amb un cert alejillo amb caiguda no massa atractiva. El canto és bo, però mai se sap.

Els dos, en diagonal a la Pink.

Aprofitant la reunió, hem muntat la Prima de Riesgo (V). D'entrada no sembla massa atractiva perquè travessa una selva però fent-la encara deixa un regust raonablement bo. Un ressalt al principi, interessant, la selva al mig, curteta i sense esgarrinxar-se i un segon tram ben xulo i exigent. Toca pujar a xapar per l'esquerra i després baixar i tornar a pujar per la dreta, que hi ha millor canto. Novament cal apretar força. Dubto que algú que faci quintu pugui fer el tram més dur. Després, queden uns metres d'anar fent, bonics i sense dificultat.

A la Prima de Riesgo. Bona, llàstima del bosc que travessa.

Per acabar la sessió, ens posem a Neus G. (6a), una mica més a l'esquerra. També hi tenim ombra, cosa que s'agraeix. El Ramon s'hi posa i li va traient l'entrellat. En un punt on sembla que s'ha de passar cap a la dreta es penja per estudiar-ho. Després resol amb solvència! Quan m'hi poso jo trobo que he d'apretar bastant, ja a la segon xapa. El terreny és romu i el que cal és buscar regletes per l'esquerra. Per sort, en surten! Després toca fer un pas llarg a agafar un canto boníssim d'esquerra a la zona on el Ramon s'ha penjat. I ara, una remada, a agafar una lateral amb la dreta i poder passar peus a unes bones adherències de peus. Després encara queden alguns passets, en terreny vertical, però amb bons peus i relativament bon canto. Poc a poc la via es suavitza fins la R.

En Ramon a dalt i jo a sota, a la Neus G. Aquí s'ha de tibar més i més estona!

Amb aquestes cinc vies ens hem donat per satisfets. No ens han semblat pas senzilles del tot! Evidentment, la darrera és la més dura, però les altres no desmereixen gaire, cosa que està perfecte. Això sí, a les altres la dificultat és puntual i a aquesta, molt més mantinguda.

Pleguem trastos i marxem avall. I el Ramon s'ha trobat una tomaquera salvatge pel camí que ha agafat ell, que no era el mateix que el meu. Bones sensacions durant  aquesta sortida, això és bon senyal. (Però un lleuger doloret l'endemà, no tan bon senyal. Anirem veient!)

La Facu

Avui amb en Pep volíem anar lluny però el radar ens ha fet adonar que l'objectiu estava sota la pluja. Tot això malgrat les previsions optimistes dels amics de TV3 que semblen més orientades a garantir que la gent surti a fer gasto que no pas orientades a orientar... Total, que ens n'hem anat a La Facu.

Hem començat amb Anna (V). Un esperó tombat però fi al principi i una mica més vertical i amb bon canto a dalt.

A la primera del dia.

Després ens hem posat a Variant Secre (6a+). Una zona bastant tècnica a la part de baix i una zona desplomada a la part de dalt. Aquí m'ha calgut força atenció per poder-ho treure a vista... A la sortida de les dificultats cal anar a buscar algun canto terrós, en un lloc on fa poc s'ha arrencat alguna cosa.

Fent la Variant Secre. Aquí s'ha de tibar...

D'aquí ens n'hem anat a la de l'esquerra, Xavier Rabat (6a+). A l'app Climb Around està marcada com una variant de l'anterior. Però jo he aprofitat una línia de xapes que sembla que passa per allà i que acaba per la Xavier Rabat. La part inferior és similar i a dalt no és tan desplomat com la Variant Secre. A canvi hi ha un pas llarg força fi que se les porta.

Fent quelcom similar a la Xavier Rabat.

Després, la Cesca (V+), molt guapa! Bon canto i anar gaudint, sense massa dificultats. Aquí hem tingut la sort de gaudir de la companyia d'una família que, a més, ens han fet unes fotos guapíssimes. (Les bones d'aquest post són seves, gràcies!)

Bones fotos...

A continuació, ens posem a Rosa Mari (V+). De l'estil de l'anterior, però m'ha semblat més difícil.

Gaudint de la bona roca...

I per acabar la matinal, la Pilar (6a+), a l'esquerra de tot. Pensava que no l'havia feta mai, però fa 10 anys ja la vaig fer! Hi ha uns passos de tibar-li al principi. Després, una certa desorientació: la següent xapa no es veu (està a can pixa) i en canvi se'n veuen algunes a la dreta. (Pertanyen a una via no acabada: li falten les primeres xapes). Vaig a la dreta i al final veig la xapa de la meva via. Torno cap a la línia i hi poso el valor necessari per fer l'excursió (les excursions, hauríem de dir). Hi ha bon canto a la zona més vertical. Després toca anar cap a la dreta en un pas delicat de placa i finalment torna a tocar tibar amb bon canto.

Acabant de tibar a Pilar.

A l'esquerra de Pilar encara hi ha una altra línia... Haurem d'investigar una mica. Com també s'haurà de veure si algú acaba la línia de la dreta, que es veu ben guapa!

Matinal ben aprofitada, al final. Durant tot el matí ha anat plovisquejant, sortint el sol... Hem escalat prou bé, però.

 

Matinal d'esportiva a La Facu

Després de voltar per terres europees avui tenia ganes d'estirar-me una mica així que proposo d'anar a fer esportiva a La Facu i el Ramon ha accedit. Arribem al pàrking i ja hi trobem un parell de Furgos. Temem overbooking però ha estat infundat perquè gairebé ens hem sentit ben sols tot i que ben acompanyats per un sol deliciós que ha servit de cirereta per acabar de fer la matinal ben idílica.

Jo tenia feina pendent a la part central, així que hem començat per aquí. La primera del dia ha estat la Joana (V+), que havia fet fa una colla d'anys (quan encara ni portava casc fent esportiva). És una via molt bona, llarga i recomanable.

En Ramon, a la primera del dia, la Joana.

A continuació ens hem posat a la del costat esquerre, aprofitant la despenjada per posar la majoria de cintes. Es tracta de la Pata de Pollo (6a+), que no havia fet. És més difícil que l'anterior, amb uns passets de finura al principi i un pas més tens al ressalt vertical que ja s'endevina des de baix. Però avui he estat força inspirat i ha sortit sense massa complicacions.

 Encarant el ressalt de la Pata de Pollo.

Amb la mateixa idea, hem avançat cap a l'esquerra a fer la Marta 82 (6a), que pensava que no havia fet mai, però el blog demostra que sí (fa 7 anys). Aquí cal posar-hi una mica de morro perquè algunes assegurances allunyen una mica. També hi ha alguna apretada a l'alçada del ressalt de l'anterior, una altra per arribar a sota el sostre i una altra per sortir-ne. Val a dir que la via també està molt sobada, cosa que la fa més desagradable de fer. L'he trobat més difícil que l'anterior i, a més, amb un puntet d'apretada de coco... També ens ha quedat el dubte de quina és la forma més senzilla d'encarar el pas de després de la foto:

 Començant la zona dura de Marta 82.

Aquí jo he anat per l'esquerra, i en Ramon per la dreta... Malgrat tot, és una via guapa i que deixa satisfet. I força més atlètica que les altres.

Després d'aquesta ens n'hem anat una mica a la dreta, a fer la Cantábrico (6a). Pensava que era relativament nova, però la sobamenta en algun punt diu que deu tenir ja alguns anys! Començament rampós i un pas ben curiós per superar el desplomet. Fotent-hi morro s'agafa una bona franja i un bon canto més amunt. Després venen uns quants metres de continuïtat ben interessants abans d'afluixar una mica a la part de dalt. I, per rematar-ho, una entrada a la reunió ben potent. Escalant fins tenir la R a la cintura és més difícil que el grau proposat, diria.

 En Ramon, a Cantábrico.

I per acabar la sessió matinal, encara m'he posat a la de l'esquerra, la Mediterráneo (6a+). Aquesta comença suau fins al desplom, on ja s'intueix que hi ha el crux. Es va trobant bons forats per anar pujant a la part vermella, uns bons laterals d'esquerra i bona presa gris i una estirada fins una fissura que es deixa tibar bé cap a la dreta amb els peus ben posats. Uns moviments ben estètics que m'han deixat ben satisfet. A partir d'aquí, anar fent i només queda un restabliment curiós per entrar a la reunió.

 Al desplomet de la Mediterráneo.

Fer esportiva després de fer una via on has de posar els trastos és una situació ben curiosa: et sents molt més sobrat, només preocupat pel gest. S'ha de dir que les vies també hi conviden. Avui hem fet una matinal amb un repoker boníssim (amb un trio de noves, a més) i molts metres escalats. Això i les ganes que tenia de tornar a sentir el tacte de la roca després de fer una bona colla de quilòmetres ha fet que avui "flutés"!

Dia ventós a la Facu

Aquesta nit ha plogut força i al matí feia un vent molt fort que gairebé ens ha fet deixar l'escalada per un altre dia. Però el meu fanatisme ha aconseguit convèncer el Ramon i ens n'hem anat a la Facu. I és que avui tocava cremar tensions acumulades durant la setmana, especialment divendres...

Hem anat cap a la part esquerra, a les vies que hi ha a l'esquerra de La Bomba, al desplom vermell característic. Aquí hem començat per una senzilleta, guiats per l'app Climb Around: Double-R V+. Una vieta maca, amb quatre xapes per terreny vertical on cal anar mirant una mica aquí i allà. Després, un parell de ressaltillos fins la R. Bona i llargueta que serveix per escalfar, sinó dieu-li al Ramon, que ha quedat ben infladet i és que era la primera del dia, l'ha fet de primer i, a sobre, té un tram mantingudet.Molt bona!

A Double-R.

Després volíem fer un V+ que queda a la dreta, però com que no sé comptar bé -o tinc la vista atrofiada- hem acabat posant-nos a Rakel 6a. Escalada còmode i agraïda fins al sostret. Després cal cercar la bona fissura de l'esquerra del bloc i anar pujant, peus inclosos. Després de xapar la de sobre el sostre toca moure's un xic a la dreta i anar fent fins dalt. Una bona via també per a la col·lecció del Ramon, que no s'ha despentinat de primer.

 A sobre el sostre de Rakel.

Baixant de l'anterior he posat cintes a Masan i Masan (6b), pensant que era la Rakel! Després ja he comptat les vies i m'he adonat de l'error, però les cintes ja hi eren, així que ens hi hem posat i ha sortit prou bé. Anar fent fins a la zona desplomada. Per xapar la primera de la zona difícil jo m'he petat fent-ho d'un cantet xic però hi ha una bona bústia a la seva dreta. Aquí s'hi poden ajuntar les dues mans i fer una remada a una altra bona bústia més a la dreta i es pot reposar còmodament sota el sostre. Per sortir-ne cal controlar uns peus xics però bons a l'esquerra i fer una bona remada d'una bona presa d'esquerres i creuar a buscar una llastreta d'una falange. Tibar d'aquí i s'agafa bon canto i es poden pujar peus prou bé. Queda un altre passet fi, però suau abans d'arribar a la R.

Encarant les primeres dificultats de Masan i Masan.

Després d'aquesta, hem fet la que havia de ser la segona del dia, Los tres magníficos (V+). La dificultat també està a la zona desplomadeta, però hi ha molt bon canto. Això sí, cal buscar la millor manera de tibar-li sense cansar-se massa. El Ramon també l'ha fet de primer i ben content.

Tibant-li a Los Tres Magníficos.

Per acabar la sessió, hem fet la GEAM 2012 (6b). Maca, d'anar mirant aquí i allà fins a la zona desplomada, amb moviments elegants. La zona desplomada surt prou bé un xic per l'esquerra de les xapes: forat invertit de dreta, bon canto a l'esquerra, remada i agafar un bidit fondíssim d'on es xapa i es surt sense massa dificultats. M'ha semblat senzilleta pel grau proposat, però al Ramon li ha costat de segon. Per tant, està clar que això va a gustos...

Mirant com encarar el tomàquet de GEAM 2012...

...i el Ramon, resolent!

I aquí hem plegat trastos, contents d'haver aprofitat ben bé un matí que pintava desastrós! He tingut molt bones sensacions i el company també. Vol dir que anem bé!

La Facu

Finalment en Pep i en Mario han sortit a tibar una estona i m'han tret a passejar amb ells. Estàvem dubtant on anar, però entre les alternatives hi havia la Facu on jo no havia estat des de feia algun temps i tenia ganes de tastar les vies noves que hi ha a l'esquerra de tot.

Trobem un xic de trànsit fins i tot per arribar al pàrking, el que ens feia témer el pitjor... però finalment encara hem estat prou amples tot i l'overbooking general del sector!

Hem començat per gairebé l'esquerra de tot, fent la segona, la Pol (V). És una vieta ben guapa, tot i que es fa curta.

 En Mario, a la bonica Pol.

A continuació ens hem posat a la única que els companys encara no havien fet mai, el díedre Lola (V), que va a buscar un díedre bastant evident. Un rostollet d'entrada, tot i que nosaltres hem fet l'entrada directa, porta al díedre pròpiament dit que és curt, però amb moviments macos. Després queda terreny molt senzill fins la reunió ben amunt, tot això ben amanit amb xapes a dojo.

 En Pep, al díedre de Lola.

Després m'he posat a la Fredi Krueger (6a), a l'esquerra del díedre saltant-ne una que sembla inhumana (i els companys ho confirmen). Aquesta és molt guapa, amb moviments força elegants i on he gaudit a fons. Un moviment delicat a mitja via cap a la dreta per buscar una zona amb bons peus i la resta simplement gaudi! A partir d'aquí els companys aniran en top-rope per guanyar temps i deixar que la canalla s'esbafi a gust...

 Fredi Krueger (nos enseña mucho sobre el manejo del serrucho, 

paraula de Siniestro Total)

Després hem anat a la veïna de l'esquerra, la Neus G. (6a). Un altre viot, ben guapo, que comparteix reunió amb l'anterior. Aquí el passet està per arribar a la quarta xapa, que jo he encarat per l'esquerra amb un passet de decisió.

 Jo mateix i en Pep a Neus G.

A continuació m'he posat a la boníssima Lluna (V+). Des de baix sembla que hagi de ser molt més complicada, però al mur van sortint cantos per xalar. Boníssima!

 Els primers passos de Lluna.

I, per acabar, la cirereta d'avui ha estat la Charles Manson (6b). Els companys m'han recomanat que hi deixés les cintes que pugués per facilitar la feina perquè aquí s'ha de tibar més. El principi és d'anar fent, amb uns moviments resseguint la fissura cega diagonal. Aviat es pot passar a la placa vertical i cal seguir una llastra poc marcada cap a l'esquerra. Aquí van sortint cantos i fins i tot es pot reposar força bé en algun punt. Després ve el tram més durillo, amb una pinça ampla d'esquerra fins anar a buscar un parell de forats on caben tres dits de la dreta a fondo! D'aquí una remada fins trobar bon canto a l'esquerra, pujar peus i ja està. Bon final de festa que m'ha deixat molt bon gust de boca!

Agafant el forat doble que permet sortir de les dificultats de la Charles Manson.

El dia ha estat genial, amb un solet de primera. Hem estat força tranquils tot i la presència de força gent al voltant, però per sort no al damunt. Això sí, hi ha qui no distingeix la natura de la barra d'una disco (si hem de jutjar pels esgarips que proferia un per xerrar amb algú a menys d'un metre de distància). Un altre misteri per resoldre que probablement pertany a la mateixa síndrome que aquell que vol que tot el bus s'assabenti de la seva conversa pel mòbil a grito pelado... Tot i a anar tres, hem acabat fent una bona colla de vies i hem arribat a dinar a casa -això sí, gràcies a que els companys m'han donat corda (en el sentit literal i figurat) aprofitant que jo només surto un cop a la setmana...

I la zona, un 10. Ja no recordava que per aquí hi havia vies tan guapes! Venint de posar catxarros aquests darrers dies, avui aquí només calia preocupar-se per escalar i xapar. Un bon contrast! Val a dir que gaudeixo d'ambdues situacions, però...

Facu

Després de gairebé un any, hem tornat a sortir a escalar amb la Clàudia. De ganes no n'hi falten, però a aquesta edat, les prioritas són les prioritats... Ens n'hem anat a la Facu. Fa uns anys que s'hi han obert unes quantes vies que apareixen a la guia que encara no tinc. Avui he preferit anar sobre segur, a un dels sectors més clàssics.

Hem començat per la Lourdes, senzilleta i d'anar fent, però molt i molt sobada. En un punt fins i tot m'ha lliscat el gat...

A la Lourdes

Després hem fet la de la seva dreta, la Montserrat Bardí. Als primers metres hi ha algun passet llarg on s'ha de tibar un xic per abastar les bústies bones i a la part de dalt hi ha una placa amb uns passets de mirar-s'ho. Interessant, també.

 A la Montserrat Bardí

D'aquí hem passat a la de la seva dreta, l'Angie. Senzilla, maca i llarga. Aquesta l'he fet fins dalt de tot. La Montserrat Bardí també es pot allargar fins la mateixa R, però no ho he fet.

 A la Angie

A continuació ens hem posat a la Tati Conill. Des de sota ja es veia que els primers metres tindrien tomàquet, i el tenen. Placa una mica tensa per arribar a la primera xapa on, controlant els peus, es pot anar fent. Xapar la segona es fa prou bé. El pas difícil és superar-la. Amb una remada molt llarga jo aconsegueixo pillar alguna cosa suficient per rebotar amb l'esquerra a un canto bo. A partir d'aquí és un passeig. La Clàudia no té la meva envergadura i pringa al pas dur, però gaudeix de la resta. Molt (massa) bloquera i concentrada per al meu gust. 

 Fent la Tati Conill, després del crux.

A continuació ens posem a la placa de l'esquerra, a la Anna. Placa tombada i passets de ballet en equilibri i adherència són un contrast enfront de l'escalada feta fins ara. Fina, guapa i menys senzilla del que suggereix el grau que, orientativament, li donen.

Placa tombada a Anna

En aquesta darrera el sol ja ha començat a ser molest. Hem arribat d'hora i s'ha pogut escalar la mar de bé malgrat el cel sense un núvol: bufava un xic d'aire i a l'ombra s'hi estava prou bé. I hem estat sols, que és un altre luxe!

El sectoret on hem estat és bo per iniciació o per reprendre el contacte amb la roca. Però està sobat, sobat. En alguna R també hi ha un mosquetó inox que ha fet dieta i s'ha aprimat perillosament fins al punt que l'he ignorat i he passat la corda per l'anella. Queda dit...