dissabte, 24 d’octubre del 2009

La Seca!


Aquesta ha estat una setmana passada per aigua. Això vol dir que portava un grau de fanatisme bastant elevat... i he convençut la Rosa perquè m'acompanyés a fer una escapada matinal de les que fem de tant en tant. Si cal ser a casa d'hora, una de les millors opcions és el Cargolaire, on hi tinc feina a dojo.

La casualitat ha fet que fa gairebé exactament 2 anys que vaig fer un primer intent a La Seca i avui tenia la intenció de fer-li un altre tiento, amb la secreta esperança que seria el definitiu.

Hem començat escalfant a la ja clàssica Tarda de Sant Joan (V) per continuar amb El Vanguardista (6b), com a la darrera visita.

La Rosa a la curiosa entrada a la R de Tarda de Sant Joan.

Jo mateix a El Vanguardista...

... i la Rosa als primers metres de la mateixa via.

Després, hem fet cap al peu de La Seca (6c+) i m'he posat a muntar les primeres dues xapes. Quan hi he estat posat, he decidit acabar de muntar-la fins dalt i en el procés he fet una bona volada a punt de xapar la 4ª xapa... i és que m'he ben embolicat! Està clar que cal anar-hi des de la seva esquerra i no per sota com he intentat. I després, també se'n surt per l'esquerra...

El desplomet d'entrada de La Seca (ho sento, no hi ha evidències de l'ascensió, jeje).

Amb la via muntada penjant-me de tot i força, i havent provat el llançament de diverses formes, li he fet un pegue en top-rope que ja ha sortit. Curiosament, el que em va millor és llançar amb l'esquerra amb els peus més o menys a sota meu. Després, un canvi de mans i cap a l'esperonet i amunt. A la placa, cal controlar un parell de regletes d'esquerra i cuidar els peus per xapar la 4ª i a partir d'allà, sortida agònica amb molt de compte per l'esquerra fins agafar un esperonet per acabar flanquejant a dreta fins la R.

Després, ha arribat el moment de la veritat! El llançament ha sortit molt controlat així com la superació del sostret. Cal dir que pràcticament he ignorat la 2ª xapa: l'he xapat quan la tenia a sota els genolls i gairebé del mateix lloc he xapat la 3ª. Després ha estat qüestió d'aguantar els moviments de finura fins la cadena. Finalment!!

Després d'embutxacar-me La Seca, ja he tingut la feina feta. Per acabar la sessió, encara ens hem posat al Diedretnotanfacilet (V+), on hem gaudit d'alguns moviments tensos sobre poca presa!

La Rosa, al Diedretnotanfacilet.

I ben contents, cap a casa!
 

divendres, 16 d’octubre del 2009

Moretona: Placa del sol naixent



Aquesta tarda hem tornat a tastar les plaques moretonenques amb en Jortx. Avui hem visitat la placa del sol naixent, on hi ha algunes vietes interessants per mi i un projecte per al bou.

L'escalfament cal fer-lo a llocs no massa fàcils, així que em fico a La Pelleringa (6b). La via té un pas complicat on cal pujar molt els peus confiant en la seva adherència i la resta es va fent bé. Anant a vista no he confiat prou i m'he hagut de penjar. Al segon intent però ja ha sortit!

Després m'he posat a Rudo Alpinista (6b). Aquí hi ha un pas bastant dur a l'entrada. Com que he vist a en Jortx fent-lo m'ha sortit a la primera. La resta de via és qüestió d'anar aguantant, però tibant bastantet.

Un aprenent d'alpinista fent la Rudo Alpinista

Per acabar, he muntat un top-rope a la Sinequano (6c) i li he fet un tiento. No hi he vist color! Als primers metres hi ha alguns passos de foradets xungos i peus llisos que no m'han semblat gens evidents... ja ens ho mirarem algun altre dia!

I mentre jo m'he arrossegat, en Jortx s'ha ventilat la Síndrome Post-Orgasme (7a+) en un plis-plas. Felicitats!

En Jortx resolent amb autoritat la Síndrome Post-Orgasme.

Demà toca descansar, que sortir dos dies seguits és massa per la canalla!
 

dijous, 15 d’octubre del 2009

Fresca prohibitiva


Aquesta tarda hem enfilat cap al prohibitivo en Tati, en Jortx i un servidor. He escalfat fent la Normal de l'Aspirina (6a). La via consta d'una entrada en bavaresa fins a un petit relleix -amb excursió inclosa al preu- i un tros de placa que es fa curt i amb roca regular al darrer tram.

A continuació, com que la resta de vies fàcils ja les havia fet i no tenia ganes de repetir-les, ja m'he posat a la feina i he fet El drac de la fissura (6b+). La via té la dificultat concentrada en el tram de la tercera a la quarta xapa, on cal tibar de bustietes xiques i confiar en que els peus aguantin a la roca un xic patinosa. Via interessant.

Després estava moralment obligat a intentar triomfar a la Riss (6b+). Li he fet un primer intent, posant les cintes i recordant els passos... i recordant que la via és molt dura pel grau, especialment a les dues darreres xapes. El segon intent no ha estat pas gaire millor a partir de la penúltima xapa, i és que no hi ha una seqüència clara i bona sino que sembla que n'hi ha múltiples de bastant dolentes. Dos intents han estat el màxim que li he concedit a la via avui. El proper dia, dos més i així successivament :)

Lluitant amb la Riss, que no es deixa!

Mentrestant, els bous han anat fent de les seves i ho han engalomat tot. Ni la bonyegada de cap que s'ha fet no ha aturat en Jortx! Sóc l'ovella negra del grup, beeeeee, beeeeeee!!

En Jortx, a la Normal del dolmen (6b+)

I en Tati, engalomant una via nova, de la que han anat caient pedretes a dojo...

I avui hem passat fred per primera vegada després de l'estiu. Fred de debò, perquè passava un airet del que deixa glaçat... A veure si ja caldrà anar buscant el solet a partir d'ara!

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Hardkore


Avui hem fet una sortida matinal amb en Pep i la M. Alba. Feia dies que no havia sortit amb ella i està ben clar que això d'anar sortint regularment es nota: ha triomfat de valent, i això que no hem fet vies massa senzilles.

Inicialment volíem anar cap al Clot de la Mònica però uns cartells amenaçadors ens han fet canviar d'opinió: avui hi havia cacera de senglar i demanaven, si us plau, que no ens fiquéssim a la zona marcada amb vermell... Total, que hem optat per conservar la pell, no sigui que ens confonguin amb un tocino fer, ara que els gossos i els lleons s'assemblen...

He proposat de visitar la placa Hardkore i cap allà hem anat. Hem començat per la Video-Clip (6a). És una via llarga i preciosa i, per tant, molt recomanable. Algun pas de finura ens recorda que som a Montserrat...

La M. Alba a Video-clip...

... i jo també.

La Hardkore, que hem fet després, és més difícil, amb algun tram vertical on cal buscar la manera de no patir més del compte. Diria que és un bon 6a+, llarg, mantingut i molt xulo!

M'agrada la Hardkore!

I a la M. Alba, també! Aquí, als primers moviments...

... i aquí, a la zona de tibar-li.

Després m'he posat a l'Esperó del Xilum (6c). Aquí ja s'ha de treballar bastant més. Bastants passets buscant el millor camí enmig d'un oceà de possibilitats. He sabut trobar una combinació correcta, i ha sortit! Cal dir que la via és llarga, mantinguda, amb alguna excursió gens fàcil entre xapes i sobre una roca pitjor que a les altres vies.

Jo mateix a l'Esperó del Xilum.

En Pep i la M. Alba no s'han posat a l'esperó i ens hem mogut cap a la zona del Supositori. Aquí, en Pep ha semblat recordar que la via #26 era assequible. Li comento que l'entrada no ho sembla pas, de senzilla! I tant que no ho es! En Pep monta la via agonitzant a les primeres xapes i la M. Alba s'ajuda en algun punt. Més amunt, la via presenta dificultats decreixents. Treient el tram que hi ha fins la tercera xapa, la via seria 6a+. Ara que, si les primeres xapes fossin al mig, la via igual seria 6c+! Però, com passa molt sovint, la graduació 'oficial' (6b) sembla no tenir en compte l'entrada. Altra cosa és que podria ser que hagués petat alguna coseta...

Després de veure una possible seqüència gràcies als intents d'en Pep, m'hi he posat i ha sortit a la primera, però amb un moviment molt dur per arribar a un bon bidit des d'on es xapa la segona. A partir d'aquí, aguantar i amunt...

Baixant encara hem coincidit amb en Joan, que ha estat provant alguna via del supositori pròpiament dit... senyal que està fort!

I el matí no ha donat per més!
 

dijous, 8 d’octubre del 2009

El Gerro


Avui hem anat amb en Tati cap a Montserrat, al Gerro. Ell en tenia bones referències i la veritat és que el lloc val la pena.

La cara est està solcada per nou vies esportives de dificultats entre 6a+ i 7b. Entre la informació de la guia i la de les actualitzacions d'onaclimb, n'he fet una ressenya que les agrupa totes:

Ressenya de la cara est del Gerro

Quan hem arribat a la zona hi havia una parella que estaven acabant la seva sessió i ens han fet cinc cèntims de les vies i els seus graus. Finalment, hem començat per la Big Kikuiu (6b). Des de baix semblava que hi havia bon canto, però de seguida s'ha vist que allà hi havia una bona dosi de tomàquet. L'he feta un cop i m'he hagut de penjar perquè hi ha algun pas que no es gens evident. L'he deixat muntada i al segon intent ha sortit... Quin escalfament!

Després m'he posat a Yoyo (6c). En Tati ha dit que hi havia una tibada dura i que la resta s'anava fent. Havent vist la seqüència dura, sols ha estat qüestió de tibar-li, i ha sortit a la primera! Un altre per a la (petita) col·lecció!

En Tati m'ha deixat muntada la Mal de Vell, sense ser conscients del seu grau (7a). Doncs m'hi he barallat i els passos han anat sortint. Una tibada molt dura passada la segona xapa ens porta a un forat, primer amb la mà esquerra i després amb la dreta des d'on es pot xapar la tercera amb comoditat. Fins a la següent també hi ha tela: un canto d'esquerra, rebot a un forat romet i anar a buscar unes rugositats per la dreta. Pujada de peus i estirar-se per agafar un canto llastrós des d'on es xapa a l'alçada del pit. D'aquí, anar a buscar un forat-canto amb dreta i estirar-se bastant per buscar un forat rom per l'esquerra. Pujar peus i buscar una rebaba a la baumeta des d'on s'arriba a una bústia de dretes boníssima. Des d'aquí es xapa bé, però novament la tens al pit! Des de la bústia de dretes m'he estirat a caçar un forat d'esquerra, la dreta a un canto oxidat i l'esquerra a un canto similar. Si hi ha una cinta llarga posada es pot xapar d'aquí. Si no, cal fer una pujada de peus dura i s'acaben les dificultats.

Al primer intent m'he anat penjant i he estudiat la seqüència bona. Després li he fet un pegue a mort que ha estat un èxit fins la darrera xapa. He arribat creuat al canto oxidat d'esquerres i l'adrenalina ha pujat! En Tati m'anima a desgrimpar i reposar de la bústia bona, cosa que faig, agonitzant. Allà m'he refet un xic, però no gaire perquè els peus no són per tirar coets i la mà esquerra tampoc. Torno a tirar i arribo correctament als cantos oxidats, poso una cinta a la cinta existent i xapo. Intento fer la darrera pujada de peus... i no puc: no hi ha forces. Aaaarrgggh! M'he hagut de penjar!! Es una llàstima, però estava totalment fos. El proper dia, potser sortirà.

Mentrestant, en Tati ha anat fet la pràctica totalitat de les vies, deixant-se només dues de faciletes per una futura visita. Tot a vista, naturalment! Quin plaer veure aquests lolos passejant-se per la roca!

divendres, 2 d’octubre del 2009

Finura moretonenca


Aquesta tarda hem quedat amb en Jortx per anar a fer alguna cosa a la Moretona. De tant en tant va bé barallar-se amb plaques fines que no es deixen conquerir fàcilment... El recent aiguat ens feia témer que potser trobaríem la paret molla, però no: estava en condicions. El que està bastant espatllat és el camí. Definitivament, molt millor deixar el cotxe abans del primer bony del camí, abans de deixar el cotxe al bony!

Arribats a la paret, hi havia el dubte d'on escalfar. Finalment, ens hem decidit a anar al psiquiàtric i començar amb la Mort als ideals, visca els diners (6a+). Després, hem fet la seva veïna, Cultisme, que està de 6a a les ressenyes però que resulta de la mateixa dificultat.

Aquí estic a Mort als ideals, visca els diners...

... i en Jortx, a la mateixa via.

En Petrus, és a dir, jo, a Cultisme.

A continuació ens hem buscat algun projecte. Bé, a mi me l'han proposat i m'hi he enganxat: la Sin sostén (6c) -el nom de la qual és ben suggerent... en diversos sentits. Els primers metres es van fent bé fins la tercera (o és la quarta?) xapa. Després comença la festa amb una bona placa obligada fins la següent xapa. Es surt un xic per l'esquerra, agafant una successió de regletes-nyapa dolentes fins agafar una regleta negra mig bona per l'esquerra des d'on s'agafa un bon bidit amb dreta i es xapa creuat. A partir d'aquí, cal concentrar-se i anar un xic per la dreta a buscar uns forats bons que culminen amb un d'enorme per l'esquerra. Però hi ha tomàquet de debò! Al primer intent, posant cintes, he suat de valent per muntar-la i després sols m'he atrevit a fer-li un top-rope. Els moviments estan mig controlats, però encadenar-los és una altra història...

En Jortx, en canvi, ha triomfat a l'Ovella negra (7a/+), malgrat que la humitat ambiental no ajudava gaire -o gens!

En Jortx, triomfador! Felicitats, bou!


dimecres, 30 de setembre del 2009

Totxo de Ponent


Aquesta tarda hem anat a Montserrat amb en Pep, esperant que el dia fos benigne, i així ha estat. Quan hem arribat al pàrking, el cel estava bastant tapat i hem decidit anar al totxo de Ponent on en Pep ja hi té molta feina feta. Després, la tarda ha quedat sense núvols i hem passat un xic de calor, però, com veureu, ha valgut la pena!

Del blog d'en Groinket he manllevat (sense permís) la ressenya de la zona que adjunto:

1-Cafeïna 6a+. 2-El club de la Mònica (6b+). 3-Kilibri King (7a).
4-How much money (6c). 5-La oda de mamá (6c). 6-El mono dead (7a).
7-Cochamo (6c). 8-Xorreres negres nunca mais (6b). 9-Carabassa per a tots (7b)
10- Teaman (6a+). 11-Argan (V+)

Hem començat escalfant a la Argan (V+), una via guapa d'anar fent. Hem seguit per Teaman (6a+), on ja s'ha de treballar bastant més. Té una secció ben durilla, però es va fent bé. Molt recomanable, com l'anterior.

A continuació hem fet la Xorreres negres nunca mais (6b), que ha resultat ser una altra via ben bonica, on s'ha de tibar fortet. Els darrers metres els hem fet per la Cochamo perquè no hem vist la baga a la savina i la darrera xapa de la via. Després ens n'hem adonat! El tram exigent és a la fissura i a un pas ben llarg que hi ha abans d'agafar-la.

Baixant de la reunió hem deixat la corda passada per fer-li un top-rope a El mono dead (7a). En Pep se'n surt la mar de bé. L'he provada jo, també en top-rope i ha sortit amb en Pep cantant-me els moviments. Baixant, he posat cintes i he reposat mentre en Pep ha catat la Cochamo (6c).

En Pep treient l'entrellat de la Cochamo.

Quan ha estat el meu torn, ben concentradet i intentant recordar bé els moviments, li he fet un pegue a El mono dead, i ha sortit! Respecte al grau, he vist que hi ha discrepàncies, estant la mitja en el 7a, que és com me l'apunto... i és que és el meu primer 7a!!!

Aquí estic, agafat del tridit després del monodit...

...i aquí, xapant l'assegurança abans d'entrar el forat.

Baixant, encara m'han quedat ganes per provar la Cochamo en top-rope i també ha sortit, gràcies a que en Pep ha batallat prèviament per trobar una seqüència bona. Queda pendent per al proper dia, que avui ja he complert!

Jo mateix, atacant el tram xungo de la Cochamo.

Després d'això, cap al bar Anna a celebrar-ho!


Enlace