Malanyeu. Via dels Senzills

Avui hem sortit amb em Mario i en Pep cap a Malanyeu. L'objectiu ha estat la via dels senzills. 

Repartim els llargs i comença en Pep, amb un primer llarg (6a) de placa molt guapo. L'inici sobre bona presa que es va tornant més i més petita a mida que avancem. Trobem uns moviments ben guapos sobre roca ben adherent, tot això ben assegurat. La R1 queda a la dreta d'un arbre sec molt visible.

En Pep, al primer llarg...

 

 ... i en Mario, des de la R1.

El segon llarg (V+) comença havent de superar el sostre que baixa en diagonal. Hi trobem bon canto, però cal tibar i trobar la forma d'acabar de situar-se a la placa que segueix: una placa impressionant, amb els típics foradets de la zona, on cal anar buscant el millor camí. Atravessem un replanet i sols queden uns metres per la R2. Aquí he gaudit de valent!

Jo mateix, ja situat a la placa.

 

 En Pep, als moviments per superar el desplom descendent.

El tercer llarg (V) ha anat a càrrec d'en Mario. És una placa molt bona, seguint la inclinació general de la paret, amb força bon canto. Novament un bon gaudi!

Per atacar la darrera tirada cal canviar de reunió flanquejant cap a la dreta. Surto amunt i ben aviat me n'adono que els aliens i tricams haurien estat més bé penjats al meu boudrier que al dels companys. Els primers metres fins la tercera xapa són una bona placa, ben fina, on hi ha alguna príncipe*. Després el terreny es torna més amable, amb més canto, però en algun lloc no hagués estat de més posar-hi alguna cosa. En resum, es tracta probablement del llarg més exigent (6a) i surt amb el que hi ha, però es vibra un xic...

Jo mateix a la darrera tirada.

I, de baixada, unes bones vistes de principis de tardor...

Paisatge esplèndid.

En total hem fet una via excel·lent. Equipada i sobre roca 10. Què més es pot demanar?

Arribant al cotxe hem descobert que pels boscos ja s'hi troben alguns bolets... hi ha qui n'ha fet el primer tast!

* Príncipe: una bona galeta.

Mames i Papes al sol de la tarda

Avui sí: s'ha pogut escalar i, a més, amb un solet impressionant! Hem tornat a The Mama's and the Papa's per treure'ns el mal sabor de l'altre dia.

Comencem també per l'esquerra, atacant una via de V+ que l'altre dia no vàrem fer, amb xapes casolanes. L'allarguem fins al cim. Començament i final prou bons, amb un tram intermig menys interessant.

A continuació ens posem a la Peix de roca (V+). Aquesta transcorre per una placa mantinguda, amb algun ressalt que li dóna interès. Acabem per la part final de la Laia iaia per fer més metres. És en aquesta part final on he de buscar més...

En Pep en acció a la primera via d'avui

 

 Jo mateix, gaudint del sol a Peix de Roca.

A continuació ens n'hem anat al sector de la dreta, on jo no havia estat mai abans. S'ha de dir que ha resultat un sector molt guapo!

Comencem per la Peluts no (6a). La via és plaquera sobre canto més aviat xic i el pas clau és una estirada per anar a buscar una presa d'hombro a l'esquerra. Després, anar fent. He hagut d'apretar, però no he pres mal, cosa que ja està bé.

 En Pep, a Peluts no.

A continuació ens hem posat a la de la seva dreta, una via sense nom #7 força més difícil que l'anterior (6b). M'hi he posat, però m'he penjat en algun ferro. Aquí cal fer tibades un xic burres sobre canto petit i no tinc el dit encara per massa alegries -de fet, he notat un avís d'on està el límit. Ha anat sortint tot, però he de dir que l'he trobat força difícil -i no sé si només és pel meu baix estat de forma.

 Aquí estic tibant a la #7... un xic massa dura per avui.

Després hem passat a la Penya basurilla (6a+), just a la dreta de l'anterior. En Pep resol amb autoritat i jo li faig el pegue en top-rope perquè no vull apretar més del compte. Surt tota seguida, però també cal tibar-li força.

 En Pep, a la zona panxuda de la Penya basurilla.

Aquí decideixo que acabo la sessió d'avui. Per acabar, en Pep encara es posa a la fantàstica Llunàtics (6b). Aquesta sembla que va de bon canto, però de tibar-li. Un altre dia la provaré i podré opinar amb més coneixement de causa.

  Als primers metres de Llunàtics.

I, encara amb la companyia del sol, hem anat plegant els trastos i enfilat el camí de tornada. Caldrà anar aprofitant aquestes tardes, que l'hivern s'acosta!

Papes i mames passats per aigua

Després de mesos i mesos de no tocar roca, avui ens hem escapat al Torrent del Misser, a The Mama's and the Papa's. La intenció era començar per l'esquerra per anar després a la dreta... 

Malgrat els núvols, en Pep comença a Kiowas (V+). Mentre va pujant notem que s'escapa alguna goteta... quina humitat! Pujo jo i s'escapen algunes gotetes més. Després de despenjar-me, en Pep suggereix que faci la del costat en top-rope, abans les gotetes no es converteixin en pluja. Així que em poso a la #7 (V+) i faig una pujada i baixada ràpida.

Encara no plou de valent i com que jo tinc el mono total, en Pep comença a enfilar-se per la #5. Però ara sí que s'hi posa amb més ganes i hem de baixar. Mentre ens desvestim, la roca ha quedat xopa. Arribem al cotxe i encara dubtem si pararà aviat. Després d'una estoneta decidim que un altre dia serà.

Arribats a Manresa, ben aviat veurem un sol impressionant que s'ha acabat imposant.

Conclusió: Els fets demostrats són a) fa un munt de temps que no plou b) fa un munt de temps que no surto a escalar c) un dia d'agost que vaig sortir a fer una ferrada amb la meva filla, es va posar a ploure d) un dia que vull escalar, plou e) dissabte que ve voldria sortir, però plourà com fa anys que no ho fa (ho sé perquè escric aquest post més tard, no perquè sigui un bruixot). La conclusió és simple, però esfereïdora...

Totxo Animal

Aquesta tarda, finalment, torno a sortir: porto una colla de dies fent repòs, perquè l'altre dia em vaig fondre un dit.

Avui anem amb en Pep cap al Totxo Animal. Més tard sen's hi afegirà en Xevi S. En primer lloc, fem totes les vies del Totxo Animal (de V a 6a+).

En Pep, tibant al Totxo Animal.

Baixem a la placa de la Poma i fem Pinchos no Morunos i Gamarús Alegre. Després, encara ens animem a provar una via nova que queda un xic més a sobre. N'hi ha varies, força llargues i ens decidim a provar-ne una. Un primer tram sobre placa arrampada porta fins a un relleix. Aquí hi ha diverses opcions, però no en sabem res. Provo per l'opció del mig (en Pep ja havia fet la de l'esquerra) però ho veig massa complicat. Em poso per la dreta i també apreta de valent: acabo havent de tibar del metall, però em consola que els que venen darrera tampoc no ho resolen...

Com que escric això tres mesos més tard, no recordo gran cosa. Potser algun company em refrescarà la memòria sobre la roca i el nom de la via. Mentrestant, queda apuntat!

El dit ha respost prou bé mentre no li he demanat tibar tot sol. Està clar que caldrà esperar més fins la plena recuperació!

Clot del Boixar. Placa Fu

Avui hem anat amb en Pep cap al Clot del Boixar, a la placa Fu. Hem començat escalfant a la Ana Pérez Nieto (6a+). La part més difícil és fer el darrer ressalt per arribar a la reunió, on et quedes molt estrany... tan estrany, que no ha sortit!

 A punt de fracassar a Ana...

Aprofitem per muntar la Intima Churry (6b+). Aquí hi ha força tomàquet, però acaba sortint a la primera després de veure en Pep fer-la.

 

 En Pep, passejant-se per Intima Churry.

Baixem i ens posem a la Perroflautas, un altre 6b+. Després d'una entrada on cal llegir bé els passos, un tram amb bons forats. Per acabar, un tram on cal decidir-se per acabar d'arribar a la reunió: hi ha una bona excursió, tot i que el pas difícil que ben protegit. També surt!

 A Perroflautas, un 6b+ guapíssim. Aquí en Pep...

 ... i aquí jo.

Però... als passos per arribar a la darrera xapa he tibat d'algun monodit o similar, el cas és que m'he lesionat el dit del mig de la mà esquerra. Em fa mal quan faig força... tocarà reposar uns quants dies!

En Pep aprofita per atacar-ne alguna del sector de la dreta... a mi em fa mal fins i tot assegurar-lo!

Desdentegada

Aquesta tarda hem tornar a sortir amb en Pep cap a Montserrat. Les nostres passes ens han portat a la Desdentegada. Jo encara hi tinc molta cosa a fer i en Pep fa molt que no hi ha estat, així que és un destí ideal i a l'ombra.

Hem anat cap a la part del fons de la vall, a fer les vies de més a la dreta. Hem començat per la #53 (6a), que va per un esperonet. És una bona via per escalfar, d'anar fent, però on comencem a entrar en la tònica de les vies de per aquí: presa petita, que requereix un treball força tècnic, especialment de peus.

Escalfant al 6a.

Baixant poso les cintes a la del costat, la #54 (6a+). Aquesta té un tram un xic més vertical, on ja s'ha d'apretar bastant més. Serveix per quedar ben escalfat.

A la #54. 

En Pep prescideix d'aquesta i anem cap a la bonica placa de més a la dreta. Aquí jo hi vaig fer el 6b de més a la dreta fa bastants anys. Avui comencem per la de l'esquerra, #61 un 6a+ que haurà de permetre muntar el 6c del mig.

 En Pep a la part final de la #61...

 

...i jo mateix, als primers metres de la mateixa via.

La via té un començament plaquero intents, on cal apretar de valent. Després ve un tram més suau fins encarar l'entrada al mur de la segon part. Aquí hi ha un pas de bloc dels d'apretar-li. Després, és qüestió d'anar aguantant. Per cert, que la via ha estat allargada: Tot i que es pot anar a buscar la reunió antiga, hem seguit amunt. El conjunt és una via força durilla i llarga, molt més difícil que l'anterior, tot i estar incomprensiblement graduades igual.

De baixada posem cintes a la #62. Es veu més dura que l'anterior i per això li fem un intent en top-rope. A la zona més complicada, per arribar a la franja horitzontal de mitja via, en Pep hi troba un seqüència -la via no està gens marcada... deu ser que la gent no hi té tirada per aquí. Amb l'entrellat tret, encadeno el meu intent en top-rope. Fer-ho des de baix, però, ja serà una altra història perquè s'ha de lluitar de valent.

Lluitant el 6c en top-rope. 

En tot cas, ho deixem per un altre dia, perquè hem quedat ben servits... A més, com que les vies són prou llargues quedem ben satisfets!

Clot del Boixar (Dreta)

Avui ens hem acostat a la part dreta del Clot del Boixar. Fa caloreta, cosa que s'agraeix. Però gairebé en farà massa...

No portem ressenyes i confiem en la nostra intuició. Aquesta ens diu que un díedre té pinta d'assequible. En Pep s'hi posa, i d'assequible res! Entre la segona i la tercera xapa hi ha un tram d'allò més curiós. Per no petar-me a la primera via jo la faig en top-rope. Efectivament, s'ha de confiar bastant en els peus posats de qualsevol manera! Després del crux, la cosa es tranquilitza... A casa descobrim que hem fet Indian Crack (6b), la més senzilla de la zona -bona vista!

Díedre estètic i passos durs a Indian Crack.

Per sort, aviat s'acaben les dificultats i es va fent.

L'Indian Crack està a l'ombra i s'hi ha estat prou bé. De baixada tasto alguns passos de la veïna de l'esquerra que està a ple sol. S'hi veuen possibilitats excepte a la mateixa alçada que la que acabem de fer: aquí hi ha tomàquet del bo! Es tracta d'Innus (7a+). En Pep la prova des de baix i ha de tibar d'alguna cosa més que no pas la roca... Quan en sapiguem més, ja vindrem.

Portàvem referències d'una via llarga i guapa: ha resultat ser la #24 (6c+) de la nova guia de MontseSud a la dreta de Esclau d'Una Passió. M'hi ha posat amb la idea d'investigar de què anava. El començament es va fent amb cantos raonables, una vegada trobats. Aviat comença a haver-hi alguna excursioneta, però com que reposo arreu va sortint. Així arribo a creuar la fissura que ens ha acompanyat i entro a la placa més que vertical. Novament hi va havent canto (sense exagerar), però cal tibar-li i les assegurances allunyen força tot i que he de reconèixer que estan molt ben situades. Resulta una via força obligada! La sortida del tram difícil se les porta i, a diferència de tota la resta de passos, no aconsegueixo encadenar-ho amb els anteriors.

El sol també apreta de valent, el que no ajuda massa! Satisfet per la feina feta baixo i en Pep li fa un tast en top-rope. Confirma les excursionetes i que la via resulta durilla!

Després encara li he fet un segon intent en top-rope. Encadeno fins el primer bolt després de creuar la fissura on reposo. Torno a fer-ho a la sortida de les dificultats, on no aconsegueixo sortir: xapant quedo a la dreta i la sortida per allà fins a uns bons cantos és sobre nyapes petites que es fan impossibles venint de sota. Un bon canto queda a l'esquerra però no hi ha manera de flanquejar i arribar-hi... S'agrairà info al respecte! Això sí: s'ha de reconèixer que és un viote dels bons!

En fi, que la tarda ha estat de tibantor!

Anant lluitant els primers metres de la via #24.

En Pep, a la mateixa via.

El meu segon intent, en top-rope.

De baixada hem resseguit la paret cap a la dreta, arribant al cotxe baixant des d'un camp d'oliveres que hi queda a sobre. De camí hem investigat altres possibilitats per altres visites...