Clot del Boixar (Dreta)

Avui ens hem acostat a la part dreta del Clot del Boixar. Fa caloreta, cosa que s'agraeix. Però gairebé en farà massa...

No portem ressenyes i confiem en la nostra intuició. Aquesta ens diu que un díedre té pinta d'assequible. En Pep s'hi posa, i d'assequible res! Entre la segona i la tercera xapa hi ha un tram d'allò més curiós. Per no petar-me a la primera via jo la faig en top-rope. Efectivament, s'ha de confiar bastant en els peus posats de qualsevol manera! Després del crux, la cosa es tranquilitza... A casa descobrim que hem fet Indian Crack (6b), la més senzilla de la zona -bona vista!

Díedre estètic i passos durs a Indian Crack.

Per sort, aviat s'acaben les dificultats i es va fent.

L'Indian Crack està a l'ombra i s'hi ha estat prou bé. De baixada tasto alguns passos de la veïna de l'esquerra que està a ple sol. S'hi veuen possibilitats excepte a la mateixa alçada que la que acabem de fer: aquí hi ha tomàquet del bo! Es tracta d'Innus (7a+). En Pep la prova des de baix i ha de tibar d'alguna cosa més que no pas la roca... Quan en sapiguem més, ja vindrem.

Portàvem referències d'una via llarga i guapa: ha resultat ser la #24 (6c+) de la nova guia de MontseSud a la dreta de Esclau d'Una Passió. M'hi ha posat amb la idea d'investigar de què anava. El començament es va fent amb cantos raonables, una vegada trobats. Aviat comença a haver-hi alguna excursioneta, però com que reposo arreu va sortint. Així arribo a creuar la fissura que ens ha acompanyat i entro a la placa més que vertical. Novament hi va havent canto (sense exagerar), però cal tibar-li i les assegurances allunyen força tot i que he de reconèixer que estan molt ben situades. Resulta una via força obligada! La sortida del tram difícil se les porta i, a diferència de tota la resta de passos, no aconsegueixo encadenar-ho amb els anteriors.

El sol també apreta de valent, el que no ajuda massa! Satisfet per la feina feta baixo i en Pep li fa un tast en top-rope. Confirma les excursionetes i que la via resulta durilla!

Després encara li he fet un segon intent en top-rope. Encadeno fins el primer bolt després de creuar la fissura on reposo. Torno a fer-ho a la sortida de les dificultats, on no aconsegueixo sortir: xapant quedo a la dreta i la sortida per allà fins a uns bons cantos és sobre nyapes petites que es fan impossibles venint de sota. Un bon canto queda a l'esquerra però no hi ha manera de flanquejar i arribar-hi... S'agrairà info al respecte! Això sí: s'ha de reconèixer que és un viote dels bons!

En fi, que la tarda ha estat de tibantor!

Anant lluitant els primers metres de la via #24.

En Pep, a la mateixa via.

El meu segon intent, en top-rope.

De baixada hem resseguit la paret cap a la dreta, arribant al cotxe baixant des d'un camp d'oliveres que hi queda a sobre. De camí hem investigat altres possibilitats per altres visites...