Avui hem sortit amb em Mario i en Pep cap a Malanyeu. L'objectiu ha estat la via dels senzills.
Repartim els llargs i comença en Pep, amb un primer llarg (6a) de placa molt guapo. L'inici sobre bona presa que es va tornant més i més petita a mida que avancem. Trobem uns moviments ben guapos sobre roca ben adherent, tot això ben assegurat. La R1 queda a la dreta d'un arbre sec molt visible.
En Pep, al primer llarg...
... i en Mario, des de la R1.
El segon llarg (V+) comença havent de superar el sostre que baixa en diagonal. Hi trobem bon canto, però cal tibar i trobar la forma d'acabar de situar-se a la placa que segueix: una placa impressionant, amb els típics foradets de la zona, on cal anar buscant el millor camí. Atravessem un replanet i sols queden uns metres per la R2. Aquí he gaudit de valent!
Jo mateix, ja situat a la placa.
En Pep, als moviments per superar el desplom descendent.
El
tercer llarg (V) ha anat a càrrec d'en Mario. És una placa molt bona,
seguint la inclinació general de la paret, amb força bon canto. Novament
un bon gaudi!
Per atacar la darrera tirada cal canviar de reunió flanquejant cap a la dreta. Surto amunt i ben aviat me n'adono que els aliens i tricams haurien estat més bé penjats al meu boudrier que al dels companys. Els primers metres fins la tercera xapa són una bona placa, ben fina, on hi ha alguna príncipe*. Després el terreny es torna més amable, amb més canto, però en algun lloc no hagués estat de més posar-hi alguna cosa. En resum, es tracta probablement del llarg més exigent (6a) i surt amb el que hi ha, però es vibra un xic...
Jo mateix a la darrera tirada.
I, de baixada, unes bones vistes de principis de tardor...
Paisatge esplèndid.
En total hem fet una via excel·lent. Equipada i sobre roca 10. Què més es pot demanar?
Arribant al cotxe hem descobert que pels boscos ja s'hi troben alguns bolets... hi ha qui n'ha fet el primer tast!
* Príncipe: una bona galeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada