dissabte, 15 de febrer del 2020

Vinga, vinga a Malanyeu


Avui havíem quedat amb en Jordi i en Xevi, però finalment en Jordi ha fallat per culpa dels virus d'aquests dies. Després de rumiar un xic, decidim anar cap a Malanyeu, a la paret de l'Altar, on jo encara no he escalat, a fer la Vinga, Vinga, de la qual jo no tenia referències però en Xevi sí. Ell la tenia a la llista des de feia algun temps i a mi m'ha fet el pes quan hem cercat alguna ressenya.

Aquí hi trobareu una ressenya i descripció com arribar-hi. Després de fer un bon tram de la carretera que puja a Malanyeu, trobem un trencall a mà esquerra que indica La Caseta. Ens desviem a un trencall a l'esquerra que baixa a una obaga. Quan la pista creua un rierol la pista està encimentada. Aviat passem pel davant d'una casa i passem de llarg, seguint per la pista que continua pujant, fent algun revolt i passant per un parell de cases aïllades. Al poc de passar per sota de la via trobem una esplanadeta a mà dreta on deixem el cotxe.

Com que en Jordi ens fa matinar hem hagut d'esperar una estona a que el sol toqués a la paret: estàvem a 2º (positius, això sí) i no teníem ganes de patir fred... Per arribar a peu de via s'ha de tenir un xic d'intuïció, però ens n'hem sortit prou bé. De fet, trobem alguna fita (i alguna que hem afegit de baixada) que poden servir d'orientació. El bosc és prou penetrable, però, i tampoc no s'ha de fer gaire el senglar si no ho encertes. Nosaltres hem arribat just a peu de via, però no hem vist les xapes fins al cap d'una estona...

Començo jo a acariciar la roca. El primer bolt queda amunt, però s'hi arriba molt bé, com de fet a tot el llarg. Es tracta d'una tirada llarga, mantinguda en el V, ben protegida per no patir gens. Fa alguna petita ziga-zaga, però va força recte fins la reunió, a sobre d'una repiseta. En Xevi es posa a la feina i ben aviat es queixa de mal a l'espatlla... Em tocarà seguir de primer al segon llarg també.

Esplèndida primera tirada.
El segon llarg comença en lleugera diagonal a l'esquerra a buscar el primer bolt, també un xic amunt. Després, passos similars al primer llarg, gaudint en tot moment. Quan sembla que s'acabi la roca bona toca flanquejar en diagonal a la dreta i enfilar-se a un nou tram de bona roca que acaba en terreny un xic més dubtós per acabar d'arribar a la R2.

El poble de Malanyeu, darrera la cresta.

En Xevi a la darrera part de la segona tirada.

En Xevi fa el canvi de reunió fins a l'inici del darrer llarg i em comenta que faci el llarg i rapeli, que ell ja ha escalat prou per avui: l'espatlla continua donat signes d'enrabiament i cal fer-li cas!

Agafo una vintena de cintes i em poso al darrer llarg. Un primer tram un xic trencat i d'anar fent porta a una zona ben vertical on van sortint alguns passets ben xulos. Res excessivament complicat, però es van acumulant bastants metres molt guapos i mantinguts. Quan la cosa s'arrampa una mica toca anar en diagonal a la dreta, cap a una savina enorme on hi ha qui fracciona el llarg. Jo no puc fer-ho i ataco el mur final, on ja es veu que hi haurà feina!

Sortir de la savina ja té la seva complicació, però al final veig una forma un xic per l'esquerra al principi fins poder tornar a la línia i xapar la segona. Després venen uns quants metres un xic menys intensos, però on cal controlar bastant també, fins una xapa molt girada cap a la dreta i que he de girar a mà perquè la cinta treballi bé. Aquí estic bastanta estona buscant la continuació però sempre em quedo pillat. Em penjo i ho estudio unes quantes vegades fins que decideixo fer A0 fins la següent i mirar-ho amb la calma que dóna tenir la corda passada ja. Després d'algun intent ho faig anant cap a la dreta des de la xapa anterior i pujar tibant de laterals fins un rom merdós des d'on no hagués pogut pas xapar. També m'he mirat la opció d'anar en vertical i flanquejar després (la xapa queda molt a la dreta) però tot plegat és ben llis de peus... Sortir d'aquesta xapa torna a tenir el seu què. Faig el pas però em pillo per xapar la següent i reposo. Queda una xapa més i tampoc no es veu evident. Finalment ho resolc per la dreta, havent de tornar a l'esquerra amb una certa agonia agafant-me a roca no massa bona... 

La ressenya que portàvem deia Ae i que alguns passos eren llargs... En lliure m'ha semblat bastant difícil però molt assegurat. Gairebé massa juntes a la primera xapa on m'he penjat on he agafat la corda per sota de la xapa anterior i he desfet l'embolic a posteriori. Els passos han sortit, però crec que no podria encadenar-la. Tal com ho he fet, hi ha algunes tibades laterals amb pocs peus i alguns moviments sobre bidits roms que m'han semblat molt durs, potser hi ha algun truc... El llibre diu que el llarg és 6c i m'ho ha semblat ben bé. Per fer-lo en lliure penso que val la pena fraccionar el llarg i assegurar des de la savina. Si no, tenir el company 30 metres més avall no dóna la seguretat que cal, especialment als primers metres on et jugues una caiguda a la repisa o una enforquillada a la savina, a banda de que has de carretejar 20 cintes (jo m'he saltat un clau i un bolt a la primera part)

Des de la reunió cimera he rapelat fins la R2. Ha baixat en Xevi també i des de la R2 fins al terra, sobrant un parell de metres de les nostres cordes de 60+.

Una via ben guapa! Nosaltres hem deixat trastos a peu de via i hem rapelat, però es pot baixar caminant, sembla, seguint la carena a la dreta fins una casa i retornant per la pista. Rapelant hem pogut deixar el plomes, les sabates... Cosa que s'agraeix!

dissabte, 8 de febrer del 2020

Roc de l'Alou


Avui ens n'hem anat al Roc de l'Alou amb l'Ernest i en Pana. Feia molt temps (des del 2007) que no li havia fet una visita i, de fet, va ser la única... Avui el dia està tapat, amb núvols alts que emboiren la part de dalt del Berguedà. Pensàvem que s'esvaïrien, però no ha estat així i hem estat apretant... les dents tot el dia!

Hem començat tatxant Xufli (V). Comença en lleugera diagonal a l'esquerra i té un parell de ressalts més verticals. Però és ben guapa, llarga i variada. Ben xula!


A la primera del dia, Xufli.

A continuació hem fet una nova via, Sonewall (6a+) (entre la #13 i #14 de la guia) que comença igual que Xufli, però l'abandona a l'alçada de la tercera xapa per continuar vertical amunt (ressenya aquí). Hi ha una zona on s'ha de vigilar un xic més, a un ressalt vertical a mitja via, abans d'un arbre que hi ha a mitja via. Després, la part final, ben vertical, encara es deixa fer prou bé aprofitant l'esperó de l'esquerra. Molt recomanable també (i roca gens sobada, a diferència de les clàssiques d'aquí).


Sonewall, una via nova molt recomanable.

A continuació hem fet una altra via nova, la Pollas3 (6a). L'Ernest s'hi posa i la treu d'una forma prou complicada com perquè jo m'ho plantegi diferent. Efectivament, amb unes tibades laterals de mans molt baixes, es pot pujar peus a la fissura i negociar bastant bé el xapatge del tercer bolt. Aquí hi ha una bona apretada d'equilibri i aviat s'arriba a la reunió. Vieta curta, però prou bona tot i que costa sentir-se els dits amb la rasca que està fent!  

A Pollas3 s'ha de fer alguna filigrana a sobre el desplom.

Després l'Ernest s'ha posat a un suposat 6b (Vine al Racó) (ressenya aquí). Aviat s'ha fet evident que no és un 6b sinó un bon Ae cosa que, venint d'ell, vol dir que és més de 7a, sobretot si en un segon intent, en top-rope tampoc no hi ha manera. En Josep també li fa un tast en top-rope i no li veu color...

Caldrà més informació sobre Vine al Racó.

En comptes d'embolicar-me amb això, jo em poso a un via que m'atrau a l'esquerra de la Pollas3, que ha resultat ser Poseso (V). Via d'anar fent, amb un pas bloquero molt dur a la part final, on la paret està negre de refregar-hi els gats... Apretant molt surto d'aquest metre difícil i la resta ja és anar fent fins la reunió. Per fer el crux d'aquesta via amb dignitat diria que cal fer 6b, si no, arrossegar-se vilment o escapar-se... He de dir que m'hi he posat perquè semblava que hi havia d'haver una via nova de 6a... però no hi és enlloc! I, baixant, he posat cintes a una via nova a l'esquerra de Pollas3, que he fet després i que ha resultat ser Tarttalo IV+. Una via ben guapa, però senzilla.

Per acabar l'Ernest proposa fer l'Efecte 2mil (6b). S'hi posa en Josep però abandona al crux on s'ha de passar l'esperó. S'hi posa l'Ernest i també ha de penjar-se i mirar-s'ho i reminar-s'ho... Així que jo li faig un top rope! Hi ha un primer tram recontrasobat, amb un passet curiós on val la pena aprofitar presa que hi ha a la dreta. Després, zona vertical, però assequible i s'arriba al crux, on cal creuar un esperonet. Jo he provat de pujar amb les dues mans a unes preses que fan baixada a la dreta de l'esperó, mig tibant en bavaresa, però no trobava la forma de passar el pes a la presa bona de peu dret. Potser toca aprofitar algun lloc de la xorrera de l'esquerra... En tot cas, toca pillar una regleta roma vertical, tibant-li de costat per poder passar el pes a la dreta. Després, novament anar fent fins la R. Val a dir que aquí els dits estaven totalment sense tacte, i és que el dia ha estat molt fred perquè el sol no ha aconseguit sortir.


Lluitant a la part sobada de Efecte 2mil.

Amb aquesta activitat feta, decidim tirar avall, que jo tinc compromisos gastronòmics... El dia ha servit per canviar d'aires. No hem triomfat gaire, però amb les condicions que hi havia no es podia demanar molt. Tot i així, ens emportem algunes vies ben xules! I l'Ernest mirarà de trobar l'explicació de per què Vine al Racó està de 6b si sembla que hi ha fracassat gent de nivell molt superior al seu, fins i tot... En fi, misteris!

diumenge, 26 de gener del 2020

Revolt de l'Àliga


Després de tanta aigua no tenia molt clar d'on anar amb en Xevi. El pla inicial era acostar-nos a Moià-Puig Sobirà, però el camí d'entrada estava tan enfangat que ens ha fet por haver d'acabar empenyent... i hem acabat al Revolt de l'Àliga. Quan hi arribem hi ha un munt de furgos que hi han passat la nit, però arribem a peu de paret els primers. Decidim anar a l'esquerra de tot, que en Xevi no té ganes de tibar massa i ens posem a la típica Pixapins (IV+) que, tot i ser senzilla, és ben guapa.


La clàssica Pixapins és la més suau per començar.

La fa en Xevi, la faig jo i enfilo amunt per Prisamata per tenir la sensació d'haver escalat, perquè les vies són guapes, però curtes.

A Prisamata hi trobem alguns moviments ben guapos...

En Xevi fa el mateix i baixant es posa directe a Stradivarius (V+). Aquí ja s'ha de tibar una mica més, doncs el díedre desploma tot i que no ho sembla...

La Stradivarius és, com indica el nom, una joia de via...
Llàstima que no sigui el doble de llarga!.

Baixant d'aquí anem cap a l'esquerra a una placa on hi ha la via que batejo com La Placa que no Havia Fet Mai (V), a falta de nom millor. Pas bloquero d'entrada i la resta d'anar fent... Tot i així al Xevi li ha anat bé anar encordat perquè ha patit una relliscada...

La Placa Que no Havia Fet Mai té un pas bloquero al principi i placa suau després.

En Xevi a la mateixa via.

Després ens hem posat a una altra via que no sé si havia fet mai, però que anomenaré La de l'Esquerra (V+). Té només dues xapes, prou ben posades però. Un passet de decisió per entrar (o escaquejar-se) i uns moviments interessants a la part de dalt. Resseguint l'esperó amb la mà esquerra, acaba sent prou assequible, tot i que a en Xevi li ha costat treure-li l'entrellat.

La de l'Esquerra té uns passos per arribar a la R.

Baixant d'aquesta em poso a Petit Díedre (6a+), que ja havia fet a la primera visita, però que (crec) que no havia repetit des d'aleshores. Un diedret desplomat, tècnic i amb un inici de posar-s'hi bé, algun empotrament de segona falange i alguna tibada de regleta. Durillo però molt guapo! En Xevi aquí ja s'ha petat més del compte i decideix que ja no treballarà més per avui...

Al Petit Díedre ja s'ha de tibar perquè desploma més del que sembla.


En Xevi, barallant-s'hi una estona.

Jo encara m'he posat a Chimi-Churry, 6a+ segons el rètol de peu de via però que apareix de 6a a la web del Gemi. I diria que aquesta darrera és la versió bona.

A continuació em poso a Alasken Amber, al costat, originalment 6b però 6a+ segons la mateixa web. Tota la dificultat està en un passet on s'ha de travessar un esperó en flanqueig. Si es fa pujant el mínim possible és un moviment on s'ha de trobar la millor manera de fer-lo. Curiós, però. La resta, anar fent.

Totes dues vies tenen el mateix inici desplomat, amb bon canto, que ha tirat enrere en Xevi que s'havia decidit a fer-li un intent...

Jo mateix, a Alasken Amber.

I després d'aquestes vietes hem anat a buscar el cotxe, que jo tenia certa pressa. Una matinal breu, prou xula per treure's la son de sobre!

dissabte, 18 de gener del 2020

Penya Senyal


Avui hem anat buscant el bon temps cap a la costa, en concret a Castelldefels, Penya Senyal. Ja hi havia estat algunes vegades, però queden cosetes per fer...

En concret, em faltava la Del Sergio (6a), just al principi, a la part dreta del sector. M'hi he posat per escalfar. Està molt sobada, és més que vertical i té algun passet de tibar amb decisió. Resolc, però per ser la primera he de tibar-li!

A continuació l'Ernest es posa a The End is the Begin (V+) i la gaudeix. Jo no m'hi poso perquè ja l'he fet i, en canvi, em poso a una de les dues línies noves que es veuen a la seva esquerra. Des de baix, endevinem que la de l'esquerra serà més senzilla, però no tenim ni idea de res...

L'Ernest al V+.

A vista total, em poso a La de l'Esquerra, que hem decidit que deu rondar el 6a+. Té un tram més que vertical a l'inici, amb una tibada de decisió sobre bon canto. Després ve un terreny més tombat però amb un parell de zones fines de veritat, amb una arribada a la reunió ben xula també. Molt bona via!

Primers metres de La de l'Esquerra. A tibar!

Baixant hem posat cintes a La de la Dreta i m'hi poso des de baix, tot i que es veu bastant més dura. Efectivament, a la segona xapa hi ha bastant tomàquet. Em vaig aixecant per la dreta, com puc, però he quedat pillat amb la xapa als peus i m'he tirat perquè no m'atrevia a continuar. Tot i que el company estava avisat, a la caiguda he baixat fins a sota de la repiseta que hi ha i sembla que no he picat per centímetres... Després m'ho he mirat i he trobat la forma de fer-ho. A partir de la 3a xapa, que queda bastant a l'esquerra, la cosa es va fent força millor.

A La de la Dreta...

... aquí ja s'acaba el més dur. Sols toca anar fent.

La prova l'Ernest amb la informació que li he passat... i fracassa! Això només passa quan les vies es compliquen bastant, cosa que em tranquil·litza força. Probablement sigui un 6b+ o 6c concentrat.

Li faig un segon intent a La de la Dreta (6b+/6c) amb la seqüència apresa i no fallo. Per xapar la segona ja s'ha d'anar per unes laterals a la dreta i xapar des d'allà. Mini-canaleta vertical per l'esquerra i pillar una regleta per la dreta i moure-la tan a l'esquerra com es pot, controlant el peu esquerra en una regleta xica. Esquerra a un regleta molt merdosa, aixecar peu dret i estirar-se fins un bon canto d'esquerra. Creuar peus, posar-los bé i una tibada amb bon canto porta al tercer bolt, que xapo a l'alçada del pit, molt lluny de la segona. L'Ernest també li troba la forma al segon intent, tot i que ha de fer-ho diferent.

Després d'aquesta ens n'anem a l'esquerra de tot i ens posem, sense saber-ho a una altra Via Nova, que no surt a la guia. M'hi poso a vista, pensant que era Teixi (6a+). El terreny és desplomat amb moltes ganes però hi ha canto suficient per anar fent. En un punt però, xapo des d'un tridit poc fondo, apretant de valent. Després toca sortir del desplom i hi ha un passet. A l'Ernest no li ha semblat senzilla tampoc. Segurament és similar a la Teixi (6a+).

L'Ernest a la Via Nova.

Després ens posem a aquesta, però deixo que ara sigui l'Ernest qui posi les cintes perquè jo començo a estar petadet. Surt, però hi ha unes bones apretades!

Sembla que això sigui arrampat...

... però Teixi desploma molt, molt! Els estrats inclinats enganyen...

Després l'Ernest es posa a Marcelí (6b+) i l'encadena sense problemes, comentant que no li veu massa diferència a les altres... Jo, que sé el que em faig, decideixo fer-la en top-rope i sort n'hi ha hagut. Serà que anava fos, però tot i el canto que hi ha, desploma una bestialitat i no estic gaire acostumat a aquestes festes...


I Marcelí encara desploma un xic més!

Amb 7 pegues fets ens donem per satisfets i enfilem el camí de tornada, trobant-nos amb un munt de penya que ha tingut la mateixa pensada que nosaltres, fugint del fred i buscant zones benignes. Quanta gent! Per sort, a l'esquerra hem estat gairebé sols...


En comparació amb Sganga (6c) que està a la dreta, el que ha estat el projecte del dia segurament és de l'estil, potser encara més bloquero. A veure quina informació se'n troba a les xarxes... Avui hem fet 3 vies noves ben guapes, és estrany que no estiguessin obertes! Gràcies als equipadors!

dissabte, 11 de gener del 2020

Coll de Nargó


Avui he tornat a sortir amb en Tati després de més d'un any tot i haver-ho intentat unes quantes vegades! Fugint de la boira hem acabat a Coll de Nargó i el company proposa anar cap a l'esquerra, al sector Oriundu.

Allà comencem fent El Lluc (V), la via del mig dels tres quintus que hi ha a la part de la dreta del sector. Roca boníssima, abrasiva i amb cantos a dojo fan que es gaudeixi a tope!

A El Lluc, una vieta ben guapa, per escalfar.

A continuació em poso a Open Water d'Aigües (6b). Aquí ja hi ha bastanta més feina. Hi ha dos punts delicats, un al voltant de la tercera o quarta xapa, on cal bastanta finura per anar levitant paret amunt amb un xapatge en zona complicada. Jo, posant cintes, hi he arribat estirant-me molt, un de més baixet... Amb la cinta posada bé, suposo. Més amunt torna a haver-hi una zona fina en un indret on jo he acabat resolent per l'esquerra, posant-me a la zona més vertical. El company no s'ha despentinat, però ha afluixat la velocitat en aquests dos punts... un consol!

A Open Water d'Aigües, primer pas curiós.

A continuació decideixo atacar a vista una altra via aparentment dura (per mi), la Tard, Borratxo i Sol (6b). Va per una zona amb roca de xorrera i també m'ha agradat moltíssim... i ha sortit! A la zona desplomada apareix bon canto que permet anar-se posant bé. Després, a la placa final més que vertical, una remada fins una presa boníssima d'esquerra i negociar la sortida, amb unes bones tibades i algun moviment de decisió tibant de laterals. Els dos 6b's m'han encantat i han suposat una bona injecció de fanatisme!

La bonica línia de Tard... Satisfet d'encadenar-la també!

El Tati opta per no fer-la i ens n'anem cap a l'esquerra, on s'han equipat més vies i decideix posar-se a un 6c que es veu ben intens. Veient les tibades que fa decideixo que la provaré en top-rope després. 

Al 6c. Guapo, també!

Abans, però, em poso a un 6a de 30 metres que hi ha a la dreta de tot d'aquest sectoret, en una via que ja existia. Comença per una fissura yosemítica, amb pocs peus que resolc amb algunes tibades. Després, placa amb moviments molt xulos i variats, anar fent, fins a sota un desplomet. Per superar-lo hi ha bon canto, però quedes a sobre de sobte sense res i acabo havent de tibar en lateral d'unes canaleres... Un pas prou bloquero! Després, anar gaudint fins dalt. Una via molt guapa, amb algun alejillo sense arribar a passar por.

A continuació el Tati es posa a un 7a+ que hi ha a l'esquerra d'aquesta via i ha de lluitar per treure-li l'entrellat. Després li farà un intent.

El bou, encadenant el 7a+.

Jo em poso al 6c en top-rope. Començament per conglomerat amb algun rom i tot plegat bastant finot fins entrar a una fissura. Allà hi ha un bon pont de pedra per tibar de valent i es pot progressar una bona colla de metres sense massa problema, a banda de tibar-li. Després toca tibar d'unes bústies verticals, anar a buscar una llastreta per la dreta i d'aquí una bona remada fins pillar una llastra a l'esquerra on s'ajunten mans. Aquí reposo i ho estudio. En el meu cas, toca pillar regleta a la dreta, pujar peus i allargar dreta fins a una regleta/llastreta aceptable per la dreta. Esquerra a unes regletes laterals i pujar peus a l'esquerra, fins posar-los a la llastra i pillar un bon canto/forat per l'esquerra. Aquí es pot agafar aire i atacar la part final, un xic per l'esquerra de la xapa. Crec que podria sortir algun altre dia...

A continuació, en Tati ha encadenat el 7a+ i hem anat a l'esquerra de tot, a un bon replà on hi ha un altre grup de vies. Em poso a un 6b que comparteix reunió amb un IV+ que hi arriba per la dreta. És qüestió d'anar fent fins al mur on s'intueix que hi haurà finor de la bona. Aquí dubto i al final reposo: per la  dreta et poses al IV+ i per l'esquerra et poses a una placa que Déu n'hi do. Finalment opto per l'opció esquerra i he de fer uns moviments d'equilibrista...


A un 6b que comparteix reunió amb un IV+.

La zona m'ha agradat molt. Penso que valdrà la pena tornar-hi algun dia! Al darrer sectoret les vies són molt plaqueres berguedanes, d'aquelles que segurament no seran mai gaire populars, però hi ha un bon replà per fer vida familiar i tot...

dissabte, 4 de gener del 2020

Bukanan a la Roca dels Arcs


Avui he fet la primera via de l'any, amb en Jordi M. Ell havia deixat anar la proposta de la Bukanan a la Roca dels Arcs i a mi m'ha estat perfecte perquè encara no l'havia feta.

L'aproximació la fem amb boira fins ben amunt passat Vilanova de Meià. Per sort, el cel està radiant a sobre. Això sí, al pàrking fa un fred que pela: estem a -3ºC i bufa airet. Amb aquestes condicions dubtem una mica sobre com vestir-nos i m'acabo posant una tercera capa que em sobrarà ja fent l'aproximació.

L'inici de la via es localitza bé amb la foto de la ressenya de l'Escalatroncs que penjo a baix del post. A peu de via el company em comenta que em cedeix tots els llargs així que em poso mans a l'obra. La primera tirada comença per un terreny arrampat fins un llavi des d'on es va progressant en diagonal cap a l'esquerra, en direcció a una savina. Es posa un bon tascó uns metres a la dreta del ressaltillo. La savina està llaçada i convé deixar-hi una cinta ben llarga perquè la via torna cap a la dreta. Hi ha un passet delicat per superar un ressaltillo i cal tenir una mica de mà per protegir-lo, amb friends molt petits. Jo he posat dos aliens bastant seguits perquè no queden a caldo. Sembla que aquí hi havia hagut un pitó alguna vegada. Després d'aquí un altre tascó perfecte i uns metres més fins la reunió.

Primer llarg. Entrant a la fissura que, en diagonal a la dreta, ens porta a la reunió.

El segon llarg és vertical i molt guapo. Faig uns metres i poso un bon tascó abans d'un bloc desplomat que barra una mica el pas. A sobre el bloc hi ha bon canto i aviat s'arriba a la savina que es veu des de la reunió i des d'aquí s'agafen un parell  de xapes. Aquí cal anar per l'esquerra, a cercar el terreny més simple. Un restabliment porta a un díedre on el camalot #3 queda prou bé per protegir uns moviments fins al primer pitó a sota el sostre. Flanquegem cap a la dreta amb uns moviments més senzills del que sembla, pillant el segon clau i sortint cap a la dreta fins una mica de lleixa prou còmode com per investigar el tram que ve i on es posa un bon friend mitjà. La via se'n va per l'esquerra de l'esperó que tenim a la vertical. Hi ha bon canto i es fa la mar de bé.

La segona tirada, força sinuosa i guapíssima.

La tercera tirada surt en lleugera tendència a la dreta. Cal estar atents a no passar-se el primer bolt, més a l'esquerra del que diria la intuició. Després es va en diagonal a la dreta, superant un tram un xic rostollós i pillant el següent bolt. L'altre sembla indicar que toca enfilar-se a la placa, però no: l'altra xapa queda bastant a la dreta, obligant gairebé a fer servir la canal de la dreta per després entrar a la placa vilanovina protegida per bolts on gaudirem de valent. El pas més difícil està a la part final (V+) i d'aquí s'entra a la reunió sense dificultats.

Estètica placa al final del tercer llarg.

La quarta tirada semblava un rostoll sobre el paper (i segons algunes piades) però és ben guapa també! Autoprotecció per terreny verticalet al principi, amb molt bones possibilitats de posar de tot. Després se'n va un xic cap a l'esquerra, a buscar alguna savina i acaba per una fissureta abans d'abocar-te a una rampa on toca anar cap a la dreta, a buscar un bolt sobre una savina enorme.

La quarta tirada és prou bona. Tan sols rostollegen els darrers metres. La boira, 
al fons, acompanyant la gent de la vall... Pobres!

Per a la cinquena tirada deu haver-hi moltes opcions. Jo he anat tirant recte amunt, posant alguna cosa aquí i allà i anant a buscar el desplom final per l'esquerra d'una savineta. Abans he posat un bon tasconet i la savina permet protegir-te. Des de la reunió anterior es veu un grup de savines un xic a la dreta de la vertical i una savina sola un xic a l'esquerra: aquesta darrera és la que cal anar a buscar (diria).

I per arribar al cim he convençut al company que tirés recte amunt. Per la feixa de la dreta també s'hi sortia, però (Navarro, suposo)

Uns metres més, resseguint una fissureta, fins al cim.

Des de la reunió cimera hem continuat crestejant un trosset bastant curt i després hem anat baixant per unes traces cap al nord que ens han portat a la carretera. Al principi només amb traces de camí i després ja per un corriolet bastant fressat.

Quan hem arribat al pàrking als volts de les 9 estàvem sols. A la tornada hi havia una bona colla de cotxes amb gent a la recerca de zones altes amb sol. Nosaltres hem arribat a dinar a casa a les 15:00 :)

dilluns, 30 de desembre del 2019

Per Nadal, cada ovella al (seu) Corral


La darrera escalada del 2019 ens ha portat amb l'Ernest cap al Corral, als Rasos de Peguera. Jo hi havia estat una vegada amb la Clàudia, on havíem fet les vietes més senzilles. Avui l'Ernest en portava alguna de cap...

Hem començat a la part esquerra, on encara hi tocava el sol, però poquet perquè a aquesta època va baix i els arbres de fora hi fan ombra. Jo m'he enfilat per la via Sóc Raider (6a). L'Ernest em comenta que és més senzilla que la Lindo Pulgoso (V+) que vaig fer l'altra vegada i realment m'ha semblat així.

Sóc Raider passa la panxeta que es veu al centre de la imatge.

L'Ernest no s'hi posa i en canvi escalfa a Lindo Pulgoso. Jo també la faig i corroboro que, per mi, és més dura. Especialment l'entrada a la reunió on s'ha de fer una bona apretadeta.

A Lindo Pulgoso ja s'ha de tibar més...

A continuació baixem cap a la nevera per fer la Alderaan (6b) que a l'Ernest li ha de servir per muntar el seu projecte del dia. Aquí no hi toca el sol i tenim alguna clapa de neu als peus, total que fa fresqueta de la bona! La via té un megasostre on veig l'Ernest fent unes apretades molt i molt burres. Total, que decideixo fer-la en top-rope. El pas del sostre és estrany i no trobo cap manera còmode de passar-lo. S'ha de tibar de forma bastant salvatge i aconseguir pujar peus a sobre com puguis. Després hi ha alguns roms encara però es pot anar fent...

A la nevera de Alderaan. Comença la festa...

...hi trobem un sostre, sostre,...


... que dóna feina fins i tot en top-rope.

L'Ernest es posa a Jo Ta Ke (6b+), el seu projecte, i acaba encadenant-lo. Jo ni tan sols m'ho plantejo...

El projecte del dia per al company.

Passem de la Cara Est a la Cara Sud on hi fa un sol collonut. Animat per l'Ernest, em poso a Replicante (6c) a veure què hi donen... Vaig a vista i posant cintes, per tant, absolutament al límit... El començament és vertical, amb un passet curiós fins agafar una bona fissura a la dreta. Pujar peus i situar-se en terreny molt rom per xapar la segona. Després un xic a l'esquerra on he pogut reposar una mica i mirar per on atacar el mur desplomat que ve. A la dreta de la línia de xapes hi ha un bon bec i des d'allà aconsegueixo xapar la quarta però aquí no veig clara la continuació i em penjo. Tinc bastants dubtes de com anar a buscar un altre bec bo (vull dir positiu, tot i que la roca és més que dubtosa) i acabo anant-hi tibant de la cinta. D'aquí es xapa prou bé però torna a haver-hi un pas molt estrany per la fissura: és ample i dolenta i només aconsegueixo pujar empotrant el braç esquerra de forma bastant guarra. Una vegada pujats peus es xapa la darrera i queda una apretada. Baixant em miro el primer crux i decideixo que la forma de fer-lo és pillant una fissura roma i ampla a la dreta amb la dreta en un punt que deixa tibar en lateral. Pujar peus, obrir esquerra a una regleta en baixada, ajuntar dreta i pillar el bec.

Després li faig un tast en top-rope i aquesta seqüència em surt bé (molt apretada però) i fallo a la fissura de dalt. No és pas senzilleta, no!

Primer tram de El Replicante. S'ha d'apretar, però vaig fent encara...

 ...més o menys fins aquí. Ara ve un ressalt estrany...

...i aquí hi tornava a haver un passet!

Malgrat les aparences, desploma de valent!!!

Mentrestant, l'Ernest ha fet alguns pegues a vies intenses...


El company a un 6b+ nou...

... i a Anacleto (7a).

Amb els meus cinc pegues que inclouen el gasto fet a Replicante jo ja em dono per satisfet i tirem avall, abandonant el sectoret. No m'hi queden gaire coses per fer aquí, però potser encara pot caure alguna visiteta, ni que sigui per tatxar la Replicante...