dissabte, 15 de febrer del 2020

Vinga, vinga a Malanyeu


Avui havíem quedat amb en Jordi i en Xevi, però finalment en Jordi ha fallat per culpa dels virus d'aquests dies. Després de rumiar un xic, decidim anar cap a Malanyeu, a la paret de l'Altar, on jo encara no he escalat, a fer la Vinga, Vinga, de la qual jo no tenia referències però en Xevi sí. Ell la tenia a la llista des de feia algun temps i a mi m'ha fet el pes quan hem cercat alguna ressenya.

Aquí hi trobareu una ressenya i descripció com arribar-hi. Després de fer un bon tram de la carretera que puja a Malanyeu, trobem un trencall a mà esquerra que indica La Caseta. Ens desviem a un trencall a l'esquerra que baixa a una obaga. Quan la pista creua un rierol la pista està encimentada. Aviat passem pel davant d'una casa i passem de llarg, seguint per la pista que continua pujant, fent algun revolt i passant per un parell de cases aïllades. Al poc de passar per sota de la via trobem una esplanadeta a mà dreta on deixem el cotxe.

Com que en Jordi ens fa matinar hem hagut d'esperar una estona a que el sol toqués a la paret: estàvem a 2º (positius, això sí) i no teníem ganes de patir fred... Per arribar a peu de via s'ha de tenir un xic d'intuïció, però ens n'hem sortit prou bé. De fet, trobem alguna fita (i alguna que hem afegit de baixada) que poden servir d'orientació. El bosc és prou penetrable, però, i tampoc no s'ha de fer gaire el senglar si no ho encertes. Nosaltres hem arribat just a peu de via, però no hem vist les xapes fins al cap d'una estona...

Començo jo a acariciar la roca. El primer bolt queda amunt, però s'hi arriba molt bé, com de fet a tot el llarg. Es tracta d'una tirada llarga, mantinguda en el V, ben protegida per no patir gens. Fa alguna petita ziga-zaga, però va força recte fins la reunió, a sobre d'una repiseta. En Xevi es posa a la feina i ben aviat es queixa de mal a l'espatlla... Em tocarà seguir de primer al segon llarg també.

Esplèndida primera tirada.
El segon llarg comença en lleugera diagonal a l'esquerra a buscar el primer bolt, també un xic amunt. Després, passos similars al primer llarg, gaudint en tot moment. Quan sembla que s'acabi la roca bona toca flanquejar en diagonal a la dreta i enfilar-se a un nou tram de bona roca que acaba en terreny un xic més dubtós per acabar d'arribar a la R2.

El poble de Malanyeu, darrera la cresta.

En Xevi a la darrera part de la segona tirada.

En Xevi fa el canvi de reunió fins a l'inici del darrer llarg i em comenta que faci el llarg i rapeli, que ell ja ha escalat prou per avui: l'espatlla continua donat signes d'enrabiament i cal fer-li cas!

Agafo una vintena de cintes i em poso al darrer llarg. Un primer tram un xic trencat i d'anar fent porta a una zona ben vertical on van sortint alguns passets ben xulos. Res excessivament complicat, però es van acumulant bastants metres molt guapos i mantinguts. Quan la cosa s'arrampa una mica toca anar en diagonal a la dreta, cap a una savina enorme on hi ha qui fracciona el llarg. Jo no puc fer-ho i ataco el mur final, on ja es veu que hi haurà feina!

Sortir de la savina ja té la seva complicació, però al final veig una forma un xic per l'esquerra al principi fins poder tornar a la línia i xapar la segona. Després venen uns quants metres un xic menys intensos, però on cal controlar bastant també, fins una xapa molt girada cap a la dreta i que he de girar a mà perquè la cinta treballi bé. Aquí estic bastanta estona buscant la continuació però sempre em quedo pillat. Em penjo i ho estudio unes quantes vegades fins que decideixo fer A0 fins la següent i mirar-ho amb la calma que dóna tenir la corda passada ja. Després d'algun intent ho faig anant cap a la dreta des de la xapa anterior i pujar tibant de laterals fins un rom merdós des d'on no hagués pogut pas xapar. També m'he mirat la opció d'anar en vertical i flanquejar després (la xapa queda molt a la dreta) però tot plegat és ben llis de peus... Sortir d'aquesta xapa torna a tenir el seu què. Faig el pas però em pillo per xapar la següent i reposo. Queda una xapa més i tampoc no es veu evident. Finalment ho resolc per la dreta, havent de tornar a l'esquerra amb una certa agonia agafant-me a roca no massa bona... 

La ressenya que portàvem deia Ae i que alguns passos eren llargs... En lliure m'ha semblat bastant difícil però molt assegurat. Gairebé massa juntes a la primera xapa on m'he penjat on he agafat la corda per sota de la xapa anterior i he desfet l'embolic a posteriori. Els passos han sortit, però crec que no podria encadenar-la. Tal com ho he fet, hi ha algunes tibades laterals amb pocs peus i alguns moviments sobre bidits roms que m'han semblat molt durs, potser hi ha algun truc... El llibre diu que el llarg és 6c i m'ho ha semblat ben bé. Per fer-lo en lliure penso que val la pena fraccionar el llarg i assegurar des de la savina. Si no, tenir el company 30 metres més avall no dóna la seguretat que cal, especialment als primers metres on et jugues una caiguda a la repisa o una enforquillada a la savina, a banda de que has de carretejar 20 cintes (jo m'he saltat un clau i un bolt a la primera part)

Des de la reunió cimera he rapelat fins la R2. Ha baixat en Xevi també i des de la R2 fins al terra, sobrant un parell de metres de les nostres cordes de 60+.

Una via ben guapa! Nosaltres hem deixat trastos a peu de via i hem rapelat, però es pot baixar caminant, sembla, seguint la carena a la dreta fins una casa i retornant per la pista. Rapelant hem pogut deixar el plomes, les sabates... Cosa que s'agraeix!