Bukanan a la Roca dels Arcs

Avui he fet la primera via de l'any, amb en Jordi M. Ell havia deixat anar la proposta de la Bukanan a la Roca dels Arcs i a mi m'ha estat perfecte perquè encara no l'havia feta.

L'aproximació la fem amb boira fins ben amunt passat Vilanova de Meià. Per sort, el cel està radiant a sobre. Això sí, al pàrking fa un fred que pela: estem a -3ºC i bufa airet. Amb aquestes condicions dubtem una mica sobre com vestir-nos i m'acabo posant una tercera capa que em sobrarà ja fent l'aproximació.

L'inici de la via es localitza bé amb la foto de la ressenya de l'Escalatroncs que penjo a baix del post. A peu de via el company em comenta que em cedeix tots els llargs així que em poso mans a l'obra. La primera tirada comença per un terreny arrampat fins un llavi des d'on es va progressant en diagonal cap a l'esquerra, en direcció a una savina. Es posa un bon tascó uns metres a la dreta del ressaltillo. La savina està llaçada i convé deixar-hi una cinta ben llarga perquè la via torna cap a la dreta. Hi ha un passet delicat per superar un ressaltillo i cal tenir una mica de mà per protegir-lo, amb friends molt petits. Jo he posat dos aliens bastant seguits perquè no queden a caldo. Sembla que aquí hi havia hagut un pitó alguna vegada. Després d'aquí un altre tascó perfecte i uns metres més fins la reunió.

Primer llarg. Entrant a la fissura que, en diagonal a la dreta, ens porta a la reunió.

El segon llarg és vertical i molt guapo. Faig uns metres i poso un bon tascó abans d'un bloc desplomat que barra una mica el pas. A sobre el bloc hi ha bon canto i aviat s'arriba a la savina que es veu des de la reunió i des d'aquí s'agafen un parell  de xapes. Aquí cal anar per l'esquerra, a cercar el terreny més simple. Un restabliment porta a un díedre on el camalot #3 queda prou bé per protegir uns moviments fins al primer pitó a sota el sostre. Flanquegem cap a la dreta amb uns moviments més senzills del que sembla, pillant el segon clau i sortint cap a la dreta fins una mica de lleixa prou còmode com per investigar el tram que ve i on es posa un bon friend mitjà. La via se'n va per l'esquerra de l'esperó que tenim a la vertical. Hi ha bon canto i es fa la mar de bé.

La segona tirada, força sinuosa i guapíssima.

La tercera tirada surt en lleugera tendència a la dreta. Cal estar atents a no passar-se el primer bolt, més a l'esquerra del que diria la intuició. Després es va en diagonal a la dreta, superant un tram un xic rostollós i pillant el següent bolt. L'altre sembla indicar que toca enfilar-se a la placa, però no: l'altra xapa queda bastant a la dreta, obligant gairebé a fer servir la canal de la dreta per després entrar a la placa vilanovina protegida per bolts on gaudirem de valent. El pas més difícil està a la part final (V+) i d'aquí s'entra a la reunió sense dificultats.

Estètica placa al final del tercer llarg.

La quarta tirada semblava un rostoll sobre el paper (i segons algunes piades) però és ben guapa també! Autoprotecció per terreny verticalet al principi, amb molt bones possibilitats de posar de tot. Després se'n va un xic cap a l'esquerra, a buscar alguna savina i acaba per una fissureta abans d'abocar-te a una rampa on toca anar cap a la dreta, a buscar un bolt sobre una savina enorme.

La quarta tirada és prou bona. Tan sols rostollegen els darrers metres. La boira, 

al fons, acompanyant la gent de la vall... Pobres!

Per a la cinquena tirada deu haver-hi moltes opcions. Jo he anat tirant recte amunt, posant alguna cosa aquí i allà i anant a buscar el desplom final per l'esquerra d'una savineta. Abans he posat un bon tasconet i la savina permet protegir-te. Des de la reunió anterior es veu un grup de savines un xic a la dreta de la vertical i una savina sola un xic a l'esquerra: aquesta darrera és la que cal anar a buscar (diria).

I per arribar al cim he convençut al company que tirés recte amunt. Per la feixa de la dreta també s'hi sortia, però (Navarro, suposo)

Uns metres més, resseguint una fissureta, fins al cim.

Des de la reunió cimera hem continuat crestejant un trosset bastant curt i després hem anat baixant per unes traces cap al nord que ens han portat a la carretera. Al principi només amb traces de camí i després ja per un corriolet bastant fressat.

Quan hem arribat al pàrking als volts de les 9 estàvem sols. A la tornada hi havia una bona colla de cotxes amb gent a la recerca de zones altes amb sol. Nosaltres hem arribat a dinar a casa a les 15:00 :)