dissabte, 11 de gener del 2020

Coll de Nargó


Avui he tornat a sortir amb en Tati després de més d'un any tot i haver-ho intentat unes quantes vegades! Fugint de la boira hem acabat a Coll de Nargó i el company proposa anar cap a l'esquerra, al sector Oriundu.

Allà comencem fent El Lluc (V), la via del mig dels tres quintus que hi ha a la part de la dreta del sector. Roca boníssima, abrasiva i amb cantos a dojo fan que es gaudeixi a tope!

A El Lluc, una vieta ben guapa, per escalfar.

A continuació em poso a Open Water d'Aigües (6b). Aquí ja hi ha bastanta més feina. Hi ha dos punts delicats, un al voltant de la tercera o quarta xapa, on cal bastanta finura per anar levitant paret amunt amb un xapatge en zona complicada. Jo, posant cintes, hi he arribat estirant-me molt, un de més baixet... Amb la cinta posada bé, suposo. Més amunt torna a haver-hi una zona fina en un indret on jo he acabat resolent per l'esquerra, posant-me a la zona més vertical. El company no s'ha despentinat, però ha afluixat la velocitat en aquests dos punts... un consol!

A Open Water d'Aigües, primer pas curiós.

A continuació decideixo atacar a vista una altra via aparentment dura (per mi), la Tard, Borratxo i Sol (6b). Va per una zona amb roca de xorrera i també m'ha agradat moltíssim... i ha sortit! A la zona desplomada apareix bon canto que permet anar-se posant bé. Després, a la placa final més que vertical, una remada fins una presa boníssima d'esquerra i negociar la sortida, amb unes bones tibades i algun moviment de decisió tibant de laterals. Els dos 6b's m'han encantat i han suposat una bona injecció de fanatisme!

La bonica línia de Tard... Satisfet d'encadenar-la també!

El Tati opta per no fer-la i ens n'anem cap a l'esquerra, on s'han equipat més vies i decideix posar-se a un 6c que es veu ben intens. Veient les tibades que fa decideixo que la provaré en top-rope després. 

Al 6c. Guapo, també!

Abans, però, em poso a un 6a de 30 metres que hi ha a la dreta de tot d'aquest sectoret, en una via que ja existia. Comença per una fissura yosemítica, amb pocs peus que resolc amb algunes tibades. Després, placa amb moviments molt xulos i variats, anar fent, fins a sota un desplomet. Per superar-lo hi ha bon canto, però quedes a sobre de sobte sense res i acabo havent de tibar en lateral d'unes canaleres... Un pas prou bloquero! Després, anar gaudint fins dalt. Una via molt guapa, amb algun alejillo sense arribar a passar por.

A continuació el Tati es posa a un 7a+ que hi ha a l'esquerra d'aquesta via i ha de lluitar per treure-li l'entrellat. Després li farà un intent.

El bou, encadenant el 7a+.

Jo em poso al 6c en top-rope. Començament per conglomerat amb algun rom i tot plegat bastant finot fins entrar a una fissura. Allà hi ha un bon pont de pedra per tibar de valent i es pot progressar una bona colla de metres sense massa problema, a banda de tibar-li. Després toca tibar d'unes bústies verticals, anar a buscar una llastreta per la dreta i d'aquí una bona remada fins pillar una llastra a l'esquerra on s'ajunten mans. Aquí reposo i ho estudio. En el meu cas, toca pillar regleta a la dreta, pujar peus i allargar dreta fins a una regleta/llastreta aceptable per la dreta. Esquerra a unes regletes laterals i pujar peus a l'esquerra, fins posar-los a la llastra i pillar un bon canto/forat per l'esquerra. Aquí es pot agafar aire i atacar la part final, un xic per l'esquerra de la xapa. Crec que podria sortir algun altre dia...

A continuació, en Tati ha encadenat el 7a+ i hem anat a l'esquerra de tot, a un bon replà on hi ha un altre grup de vies. Em poso a un 6b que comparteix reunió amb un IV+ que hi arriba per la dreta. És qüestió d'anar fent fins al mur on s'intueix que hi haurà finor de la bona. Aquí dubto i al final reposo: per la  dreta et poses al IV+ i per l'esquerra et poses a una placa que Déu n'hi do. Finalment opto per l'opció esquerra i he de fer uns moviments d'equilibrista...


A un 6b que comparteix reunió amb un IV+.

La zona m'ha agradat molt. Penso que valdrà la pena tornar-hi algun dia! Al darrer sectoret les vies són molt plaqueres berguedanes, d'aquelles que segurament no seran mai gaire populars, però hi ha un bon replà per fer vida familiar i tot...