dijous, 13 de juliol del 2023

Prohibitivo

Avui ens n'hem anat a buscar la "fresca" del Prohibitivo a Montserrat. Realment no hem estat gens malament!

Comencem amb l'Esperó de la Martina (6a+). Hi posa cintes l'Ernest i el Ramon decideix que la farà en top-rope en veure alguna agonia que s'hi endevina. Jo l'havia fet i recordava que hi havia finura de la bona. Diria que el que toca és anar tant a l'esquerra com es pot, des de ben aviat.



A L'Esperó de la Martina, segurament la cosa més suau d'aquí.

A continuació, l'Ernest tenia ganes d'Aspirina i hi hem anat. Fem La Normal de l'Aspirina (6a). Jo l'havia fet el 2009, és a dir, fa una bona colla d'anys ja! Començament en bavaresa, roca molt sobada i un alejillo fins la segona xapa dels d'apretar el culet. Després, hi ha l'opció clàssica, en ramonage i l'opció friki, per la placa, tirant a l'esperó. La clàssica és una agonia i l'esperó el farem unes quantes vegades després...




La Normal no és gaire normal i s'ha d'apretar bastant!

Aprofitant la reunió i que jo no l'havia provat mai, ens posem a Mil·lígram (6b+). L'Ernest fracassa a vista, el Ramon s'ha de penjar unes quantes vegades i jo també fracasso. El segon pegue de l'Ernest li servirà per tatxar-la. I el meu segon pegue, també! He apretat més que a algun 6c+... La roca està super-sobada i això fa que els peus siguin de molt mal posar. En fi, tatxada i per oblidar!



Agonia agònica a Mil·lígram. Dos pegues i apretant amb tot!

Per acabar ens posem a la via de la dreta de Pervertit, que no surt a Climb Around. Segons hip-hip-hurra, és la #27 (7a+), però no sabíem el grau quan ens hi hem posat. La via comença amb uns passos atlètics a buscar bons forats. Aquí crec que he trobat la millor forma de fer-ho: remada fins la bústia alta amb dreta (!), pujar peus i obrir dret fins poder fer un creuament amb esquerra a un forat bo. Forat de dreta i canto d'esquerra. A partir d'aquí toca saber aprofitar l'esperó, cosa que no és gens senzilla, sobretot a la part final. Aquí hi ha una nyapa d'esquerra i cal anar, "com sigui" a pillar unes bústies des d'on es pot arribar a la reunió. Els passos m'han acabat sortint tots, crec. Ara bé, veig molt difícil poder encadenar-los!







Fotos molt guapes i tibades dures al 7a+.

I amb aquests pegues ens n'hem anat a casa ben baldats! El sector està molt sobadet però queden algunes vies ben xules, aptes per ser tatxades algun dia...

diumenge, 9 de juliol del 2023

Conangle (Vallcebre)

Avui hem anat a tastar on nou sector a l'ombra equipat per l'Anton que és qui ens ha enviat la ressenya del final.

Aparquem al coll de Fumanya i prenem una pista que baixa a mà dreta. Aviat trobem un portal dels que poden ser empesos amb un vehicle i de seguida trobem un corriol a mà esquerra que indica Camí Aeri de l'Àrtic. Sols cal anar-lo seguint i arribem a peu de via al cap de 15-20 minuts. El sector és una paret tallada amb tiralínies, lleugerament desplomada. En alguns llocs hi trobem una petita vira que travessa en horitzontal a diverses alçades.

Comencem amb la que sembla més senzilla, la Bavaresa Ska (6b). S'hi posa en Pana que hi va posant cintes però no se'n surt a encadenar-la a vista. Segueix l'Ernest que sí que l'encadena però inflant-se. Jo faig el mateix, surt però acabo força embotifarrat. Tota la via és lleugerament desplomada i, tot i que hi ha canto, s'ha de tibar a tot arreu i no hi ha reposos absoluts.

 
Espectacular bavaresa per escalfar!

A continuació fem la Batriu el Noble (6b).  És de l'estil, però potser es deixa fer una mica més fàcilment, tot i que, tal com l'he fet, té una remada més dura. A l'entrada no val a perdre temps: toca pillar cantos i tibar amunt sense encantar-se massa. Hi ha algun invertit i algun pas llarg per sortir cap a la vira on es pot agafar aire còmodament. Després toca aguantar el muret final, que es deixa fer.








A Batriu el Noble hi trobem un viot on surten unes fotos espectaculars!

D'aquí passem a Trap (6c). Engatussem a l'Ernest perquè s'hi posi, que és el més solvent! Té unes primeres xapes exigents, on cal endevinar alguna bona regleta que permet no haver de tibar més del compte. Després ve un flanqueig cap a la dreta seguint una vira i després ve el tomàquet. L'Ernest s'ho ha anat mirant i ha anat trobant la forma de fer ara un pas, ara un altre, encertant molt bé els diversos cantos que cal fer servir. I aviat està a la reunió! El Pana opta per fer-la en top-rope. Després de veure com cal fer-ho em decideixo a provar-la des de sota. L'entrada em surt molt, molt bé, posant-me molt bé, de forma que arribo a la vira sense massa escarafalls. El muret em costa, però surt: al principi una lateral i una invertida que permeten pujar peus. Movent mà esquerra a una altra invertida i obrint molt el peu dret arribo amb mà dreta a un bon canto. D'aquí a la llastra, on cal aprofitar bé una fissureta per les puntes dels dits drets, una lateral d'esquerra i una bústia de dreta que permet xapar bé. Remada cap a l'esquerra a agafar una nyapa que permet pujar peus i remada a uns bons cantos a la dreta. Ara cal improvisar una mica per entrar a la reunió, amb algunes nyapes que permeten passar el pes a l'esquerra fins pillar la repisa des d'on es xapa bé. També hi hauria la possibilitat de tirar-se a al cadena uns moviments abans, però no m'ha calgut. Encadenat al flash!





A Trap, un 6c xulíssim que encadenaré!

Baixant posem cintes a Rap (6c+) i em miro la zona complicada per treure-li una mica l'entrellat. L'Ernest s'hi posa, des de sota, però s'embolica i no aconsegueix encadenar. Va traient els passos, però! En Pana fa el seu intent en top-rope penjant-se en algun punt. Jo ho faig en top-rope amb tot l'aprenentatge previ i encadeno! El Pana ens abandonarà perquè ha de ser d'hora a casa.




La Rap és encara una mica més difícil. També caurà avui!

 L'Ernest fa un altre pegue i aconsegueix aguantar-se al pla i acaba encadenant! A la vista de l'èxit jo li faig un pegue des de baix i també encadeno! A la part de sota, al crux, jo creuo peu dret a l'esquerra de l'esquerre, sense pujar gaire i obrir molt peu esquerre. Ara toca una apretada per pujar peu dret. Mà dreta a un bec raonable, esquerra a una regleta acceptable, pujar peus i pillar el pla amb mà esquerra (?) al pla i xapar d'aquí: fa una certa por d'anar-te'n avall perquè és molt dolent, però m'hi he aguantat. Ara toca una apretada molt dura, pujant peus fins agafar un foradet a la fissura del diedret. Moure peus i agafar un forat millor i reposar. Queden alguns moviments durs, entre ells tot el mur final de l'altra via, però el crux ja està!

Me n'he anat més que content amb la feina feta! Hi tornaré, perquè encara n'hi queda! Moles gràcies a l'Anton per obrir aquests viots!! Hi trobarem vies molt ben assegurades, que aprofiten totes les debilitats de la roca. Està clar que allà on no n'hi ha, surten coses com el 8a!


Les ressenyes, cortesia de l'Anton.


diumenge, 2 de juliol del 2023

Grau de la Mola

Avui hem tornat al Grau de la Mola. Comencem el Pana i jo mentre l'Ernest va a preparar coses, que a la tarda continuarà treballant aquí.

Ens posem a la Aresta de la Mola (6a). A peu de via hi toca un sol de justícia, jo m'amago mentre asseguro al company. Ell no ho farà i gairebé es mareja! La via està bé, ja l'havia feta. Té una zona que queda a l'ombra a primera hora, cosa que s'agraeix. Després ve un bon pas de tibar-li i la resta gaudir. Serveix per escalfar.

Després el Pana es vol posar a Grisú (6b+) que ell no la té encadenada. Arriba l'Ernest i s'hi posa. Jo ja la tinc tatxada, amb feines, i la faré en top-rope. També serveix per escalfar.


En Pana, a Grisú.

Després anem al projecte del dia, la La Ruta de l'Interesport (6c+). S'hi posa l'Ernest posant cintes però tibant-ne allà on s'ha d'esforçar una mica. Ell ja l'havia tastada i vol matisar la part final. Jo li faig un top-rope.


 
Intentant la Ruta de l'Interesport.

Els primers metres ja són de tibar-li fort. Després ve una zona més suau, nyaposa, però que es deixa fer. Després ve una zona on s'ha de levitar i tibo en A0. Arribo al sostre i vaig veient formes de fer-ho, però em penjo. Trobo una forma d'aprofitar unes laterals a la dreta que va prou bé per passar després cap a l'esquerra. Després la via té una altra apretada fina que em surt prou bé. M'he deixat algun pas a la part de baix, però la resta surt. Encadenar-la és una altra cosa però!

Després li he fet un segon pegue fins a sota el sostre perquè el temps no dóna més de sí. I ara sí que encadeno la primera meitat. Suposo que podria sortir, matisant-la algun altre dia.


diumenge, 25 de juny del 2023

L'Estany

Ho he de reconèixer: em faig un embolic amb els sectors del Berguedà, i això que me'n faig un tip d'anar-hi! Per això, quan en Pana m'ha proposat alternatives entre les que hi havia l'Estany a fer nosequè, li he dit que ok!

Quan ens hem anat acostant al sector m'he adonat de l'error... a l'Estany no hi ha gaire coses a l'abast! Però tot i això, hem gaudit de valent! Passo a l'explicació.

Hem començat escalfant a la única que s'hi pot escalfar, Disneylandia (6a+). Això sí, jugant-te una galeta important per arribar a la primera xapa i sabent molt bé com fer-ho a l'indret de la tercera: vull recordar que aquí hi havia passat en Ae, no A0, no fa gaire... Després la via es deixa fer. Té algunes ziga-zagues i convé treure la cinta que queda més a l'esquerra de la línia una vegada xapada la següent. Via interessant, variada i amb picant!


Escalfant, és un dir, a Disneylàndia. Escalfes de cop!

Curiosament avui hi havia penya escalant per aquí. Quan hem arribat estaven tocant La Selva Esmeralda (6b) i això ha fet que poséssim cintes al 6c. Per sort, quan hem estat baix els 6b ha quedat lliure i hem continuat l'escalfament.

La Selva Esmeralda (6b) és una via xula i exigent. Avui ha estat com tornar a fer-la a vista i l'he hagut de lluitar novament. Uns passos finets de llastretes laterals per pujar peus fins pillar alguna coseta a l'indret del sostret, un cantet bo i remada d'esquerra fins un canto que serveix per xapar. I d'aquí una tibadeta amb tendència a la dreta i intentar encertar algun forat bo. He anat aguantant fins la reunió, ben satisfet!



A La Selva Esmeralda.Un viot, exigent.

Després el Pana s'ha posat a la Variant de l'Edu (6c). Entrem directe amb la tercera xapada perquè l'entrada estàndard és bastant ronyosa. Després d'un parell de xapes més hi ha un muret interessant. Dreta a llastreta, esquerra a lateral, rebotar a un lateral millor més amunt i dreta a una fissureta per xapar. Esquerra al costat i obrir-se cap a la dreta, a pillar un bon forat per la dreta, pujar peus i remada fins forat bo d'esquerra. Aquí el Pana ha fet unes quantes relliscades i al final ha pillat. Jo, que ho he fet en top-rope, m'he anat penjant per matisar moviments. Després ve una zona on es pot seure, literalment, per reposar i atacar el sostre. Moviments molt durs per mi, que no hi estic acostumat. Dreta a un forat bo però dolorós, gairebé millor posar-hi dos dits només. Pujar peus, esquerra on sigui i remada fins a la franja que s'endevina bona. Ajuntar mans i passar a l'esquerra. Esquerra recargolada sobre el bec i mà dreta a una mitja lluna merdosa però que permet, miraculosament, anar a posar els peus a sobre el bloc. Esquerra a l'esperó i més o menys ja està. No m'ha motivat per fer-li un segon pegue.



En Pana a la part de baix i jo sortint del sostre del 6c.

El Pana està eufòric perquè li ha sortit tot i es posa en top-rope a El Llamp i el Tro (7a+) i s'hi baralla una estona. Després m'hi poso jo també. La primera part és comuna amb el 6c i ara encadeno en top-rope. A la zona difícil hi tinc molta feina encara! Passets delicats, de llastretes per anar pujant peus... Amb la idea d'agafar una llastra bona d'esquerra i un canto bo de dreta. Aquí, remada llarga per agafar algun biditet merdós de dreta i anar improvisant una mica... Ho veig complicat de debò! Hi ha uns quants passos que demanen molt i jo, ara, no tinc pas forces. La part final de la via també té el seu què, inclosa l'entrada a la reunió. Això sí que ha sortit.



El company a la part dura del 7a+ i jo al mur inicial. Aquest ha sortit!

Amb tot això ja s'ha fet l'hora de plegar. Hem fet quatre pegues durillos i, ni que tinguéssim temps, no faríem res més de bo! Assegurant hem estat bé, a l'ombra. I escalant, ens hem anat escalfant força. Els peus es queixaven d'això ja...



dijous, 22 de juny del 2023

Més treballs

Avui hem sortit amb el Ramon i ens hem afegit a l'Ernest i el Pana. Es tractava d'anar treballant en el sectoret que estem preparant.

Amb en Ramon hem acabat de netejar i marcar dues vies, aprofitant que l'Ernest acabava de posar-hi la reunió. Sembla que estaran prou bé, una amb una mica de picant i l'altre, amb més picant.

Els companys han fet caure alguns blocs. Anava a escriure blocs inestables però amb la feina que hi han tingut està clar que eren be estables... En tot cas, la cosa ara serà més guapa.

En total hem fet unes quantes pujades en top-rope, netejant i provant...

dissabte, 17 de juny del 2023

Berga l'Arcada

Fa uns dies l'Ana tenia ganes de tornar a la roca. Avui he quedat amb ella més el Pep i el Xevi. Tant amb l'Ana com amb el Xevi ha estat un retrobament després de molt de temps. A veure si poc a poc tornen a l'activitat regular.

Hem decidit pujar cap al Berguedà i ens n'hem anat cap a l'Arcada. Jo porto uns dies sense escalar i m'està bé qualsevol opció i en Pep tenia ganes de provar unes vies que ell pensava que no havia fet mai. Després ha resultat que sí, però!

Hem començat fent Terra Lítica (V+). Una vieta d'anar fent amb alguns passos de placa on t'ho has de mirar una mica, per entrar a la reunió cap a la dreta.


L'Ana a l'esquerra i en Pep a la dreta.

Quan baixa l'Ana es posa directament a la dreta, a fer La Prostitució Espanyola (V+) on els companys han estat mentre naltros estàvem a la Terra Lítica. Del mateix estil, amb un pas a l'esquerra interessant i potser una mica més senzilla que l'altra.


I aquí, l'Ana a la dreta el Xavi a l'esquerra.

A continuació hem fet Frizzante (6a+). Via més llarga que les anteriors, estètica i xula, on s'ha d'anar mirant bé per trobar el millor camí. L'Ana s'hi ha posat des de baix i ha fet tots els passos però ha tingut una petita caiguda. Podrà ser un bon projecte per un altre dia!

En Pep ha deixat cintes a Tanti Auguri (6b) i m'hi poso. L'he fet algunes vegades ja i té la seva gràcia, sobretot a la part final, on s'ha de navegar primer per l'esquerra i després per la dreta. Xula.

Com que la corda ve bé, em serveix per fer un top-rope a L'Art de la Guerra (6c). L'havia encadenat fa un temps però ja no recordava gran cosa. M'ho he mirat una mica mentre baixava però no ha estat suficient per encadenar en top-rope. M'he hagut de penjar al moviment de posar els peus a sobre la repisa. Confirmo que el millor és fer-ho amb una llarga remada horitzontal d'esquerra a dreta, a pillar el canto que s'endevina bo. Després però encara hi ha l'apretada agònica, sense peus, per superar el muret compacte. Després, ha anat sortint amb certa fluidesa i tot. Estic content.

Mentrestant el Pep i l'Ana estan treballant a la dreta, a El Poder de l'Aurora. Jo decideixo posar-me a Aquesta No (6c) posant cintes. L'he encadenat però he hagut d'apretar força en diversos llocs. Un, al principi de tot, que és llis, llis! Després, al mur final, hi ha un parell de moviments que costen. Però mirant i remirant he pogut trobar formes de fer-los. En algun lloc he fet caure alguna cosa amb el peu... no sé pas què pot ser. No ha tingut conseqüències.


L'Ana fent El Poder de l'Aurora.

Els companys ja en tenen prou i ens n'anem cap a casa amb una bona collita. Això sí, poques fotos avui!


dimarts, 6 de juny del 2023

Això es repeteix com l'all...

Amb el Ramon torno a the Papas and the Mamas! Avui fem, en primer lloc, un parell de vies al sector clàssic. Comencem amb la #7 (V+) fins dalt, una via xula, d'anar fent però que et va demanant fins al darrer pas. El Ramon l'encadena amb solvència.



Escalfant.

Després fem la Kiowas (V+), just a la seva esquerra, i l'allarguem fins dalt també. Aquí el company ha optat pel top-rope...


Escalfant més i ja ens rostim...

A continuació ens n'anem al sector de la dreta, d'on ens va treure la pluja l'altre dia. Em poso a Mulà Humar (6b+). M'hi poso des de baix, a vista i posant cintes... i l'encadeno. Diria que és més senzilla que el 6a. De fet, diria que tot aquest sector està molt mal graduat, com veurem més endavant.


Al 6b+.

El Ramon s'hi posa en top-rope i també la fa sense despentinar-se...

Després ens posem a Llunàtics (6b). Aquesta l'havia fet fa temps amb l'Ernest i recordo que s'havia de treballar. Avui m'hi he posat i he anat pujant, pujant i pujant fins a la sortida del crux on m'he embolicat i m'he penjat. S'ha de saber on anar, per anar bé...


A Lluniàtics.

I baixant encara poso cintes a la de la seva dreta, Herri Batasuna (6b+). L'altra vegada ja em va semblar inhumana. Avui m'ho ha tornat a semblar! La placa inicial és llisa i dura. Després toca passar cap a la dreta superant el desplom, que es pot fer. I la part final desploma i té canto força xic... No li he vist color. Diria que, com a mínim és 6c+. El que és evident és que no té ni punt de comparació amb el primer 6b+ que hem fet aquí...


a Herri Batasuna no hi veig color...

El Ramon ja no s'hi posa i ens en tornem a casa, que ja es fa fosc... Com deia, en aquest sectoret la graduació és peculiar en el sentit que no es preserva ni l'ordre de dificultat. El fet que hi hagi fins a 7c segurament ho explica.