L'Estany

Ho he de reconèixer: em faig un embolic amb els sectors del Berguedà, i això que me'n faig un tip d'anar-hi! Per això, quan en Pana m'ha proposat alternatives entre les que hi havia l'Estany a fer nosequè, li he dit que ok!

Quan ens hem anat acostant al sector m'he adonat de l'error... a l'Estany no hi ha gaire coses a l'abast! Però tot i això, hem gaudit de valent! Passo a l'explicació.

Hem començat escalfant a la única que s'hi pot escalfar, Disneylandia (6a+). Això sí, jugant-te una galeta important per arribar a la primera xapa i sabent molt bé com fer-ho a l'indret de la tercera: vull recordar que aquí hi havia passat en Ae, no A0, no fa gaire... Després la via es deixa fer. Té algunes ziga-zagues i convé treure la cinta que queda més a l'esquerra de la línia una vegada xapada la següent. Via interessant, variada i amb picant!

Escalfant, és un dir, a Disneylàndia. Escalfes de cop!

Curiosament avui hi havia penya escalant per aquí. Quan hem arribat estaven tocant La Selva Esmeralda (6b) i això ha fet que poséssim cintes al 6c. Per sort, quan hem estat baix els 6b ha quedat lliure i hem continuat l'escalfament.

La Selva Esmeralda (6b) és una via xula i exigent. Avui ha estat com tornar a fer-la a vista i l'he hagut de lluitar novament. Uns passos finets de llastretes laterals per pujar peus fins pillar alguna coseta a l'indret del sostret, un cantet bo i remada d'esquerra fins un canto que serveix per xapar. I d'aquí una tibadeta amb tendència a la dreta i intentar encertar algun forat bo. He anat aguantant fins la reunió, ben satisfet!

A La Selva Esmeralda.Un viot, exigent.

Després el Pana s'ha posat a la Variant de l'Edu (6c). Entrem directe amb la tercera xapada perquè l'entrada estàndard és bastant ronyosa. Després d'un parell de xapes més hi ha un muret interessant. Dreta a llastreta, esquerra a lateral, rebotar a un lateral millor més amunt i dreta a una fissureta per xapar. Esquerra al costat i obrir-se cap a la dreta, a pillar un bon forat per la dreta, pujar peus i remada fins forat bo d'esquerra. Aquí el Pana ha fet unes quantes relliscades i al final ha pillat. Jo, que ho he fet en top-rope, m'he anat penjant per matisar moviments. Després ve una zona on es pot seure, literalment, per reposar i atacar el sostre. Moviments molt durs per mi, que no hi estic acostumat. Dreta a un forat bo però dolorós, gairebé millor posar-hi dos dits només. Pujar peus, esquerra on sigui i remada fins a la franja que s'endevina bona. Ajuntar mans i passar a l'esquerra. Esquerra recargolada sobre el bec i mà dreta a una mitja lluna merdosa però que permet, miraculosament, anar a posar els peus a sobre el bloc. Esquerra a l'esperó i més o menys ja està. No m'ha motivat per fer-li un segon pegue.

En Pana a la part de baix i jo sortint del sostre del 6c.

El Pana està eufòric perquè li ha sortit tot i es posa en top-rope a El Llamp i el Tro (7a+) i s'hi baralla una estona. Després m'hi poso jo també. La primera part és comuna amb el 6c i ara encadeno en top-rope. A la zona difícil hi tinc molta feina encara! Passets delicats, de llastretes per anar pujant peus... Amb la idea d'agafar una llastra bona d'esquerra i un canto bo de dreta. Aquí, remada llarga per agafar algun biditet merdós de dreta i anar improvisant una mica... Ho veig complicat de debò! Hi ha uns quants passos que demanen molt i jo, ara, no tinc pas forces. La part final de la via també té el seu què, inclosa l'entrada a la reunió. Això sí que ha sortit.

El company a la part dura del 7a+ i jo al mur inicial. Aquest ha sortit!

Amb tot això ja s'ha fet l'hora de plegar. Hem fet quatre pegues durillos i, ni que tinguéssim temps, no faríem res més de bo! Assegurant hem estat bé, a l'ombra. I escalant, ens hem anat escalfant força. Els peus es queixaven d'això ja...