divendres, 11 de setembre del 2020

Tornada a la roca al Mirador de Garreta

Fa gairebé 2 mesos vaig tenir un trencament de la politja A4 del 4rt dit (anular) mentre tibava del tridit / regleta lateral esquerra al crux de la Perestroika al Roc de l'Alou. Ha tocat fer bondat... però avui tocava tornar a la roca!

Al final del dia ja tornava a xalar de valent...

A urgències em van immobilitzar amb un muntatge que ocupava (i inutilitzava) pràcticament tota la mà. Això és la recepta segura perquè te'l treguis el més aviat possible. El traumatòleg va suggerir que amb una fèrula xica ja hagués estat suficient. El que vaig fer jo és unir el 4rt amb el 3r amb esparadrap durant un parell de dies i a partir d'aquí sense res, però sense forçar-lo en absolut. Què s'hauria d'haver fet? Potser fèrula xica, d'un sol dit. O unint dos dits més un taping que asseguri que el tendó es manté prop de l'os. El repòs en tot cas han de ser 10 dies. A mi el traumatòleg em va veure passats 8 dies... A la ecografia sembla que va confirmar que es tractava d'una ruptura total o gairebé total. El tendó quedava separat de l'os encara, però aleshores sembla que ja tocava iniciar rehabilitació. Des d'aleshores he anat fent i el dit ha anat millorant fins no fer mal. Això sí, la falange ha quedat més voluminosa que la de la mà dreta.

Avui he sortit amb la Rosa per veure com responia el dit a la roca i ens n'hem anat al Mirador de Garreta, al costat de la Queraltina. Quan hem arribat hi havia una cordada femenina que estava per allà i ens han acabat de situar sobre el terreny. A proposta seva, ens hem quedat a les vies més llargues, que es veuen més guapes també.

Comencem amb Castell Berguedà (V). Una passet a uns metres de terra i la resta d'anar fent. 20 metres ben guapos. La Rosa la fa, en top-rope això sí, però no es despentina gens ni mica. Feia mooolts anys que ella no escalava i no ha oblidat el gesto!

 

La Rosa, a la seva primera del dia, del mes, de l'any i del quinquenni...

Després tocava fer-ne una altra i m'he posat a Tots Sans (6a). Aquí hi ha un pas bloquero que demana una apretada. En el meu cas, per flanquejar cap a l'esquerra a buscar una llastra boníssima una vegada feta l'entrada un xic per la dreta. Segurament s'hi pot anar directe però amb un pas de decisió sobre presa més xica. No li recomano per la Rosa i vaig directe a la següent.

Aquesta és 40 Àngels (V+). Té els primers metres mantingudets i verticals, amb bon canto però on cal buscar i estirar-se una mica. Després terreny tombat i rom, una combinació ben xula! La Rosa també la fa amb solvència.

 A 40 Àngels toca tibar una mica al principi...

Per acabar la sessió, anem cap a l'esquerra, on les vies ja apreten una mica més i trio la Toporoc (6a+) que entra per la vista. Començament còmode i un xic sobreequpat per una llastra en terreny tombat i aviat entrem a la vertical. A partir d'aquí els moviments són mantinguts. Hi ha bon canto i peus suficients, però cal endevinar la millor continuació a cada moment. La via té unes quantes xapes que fan mantenir la tensió fins que la roca es tomba lleugerament. Molt recomanable tant per la llargada com perquè és mantinguda!

Amb aquestes quatre vies (que, a sobre, no havia fet mai) em dono per satisfet. Bones sensacions en el primer dia. Això sí, en un pas de la Toporoc m'he agafat en una llastra lateral que recordava la presa on em vaig lesionar... i que canviat d'opció. No tinc clar com de tendre està la politja reparada i, tot i el taping protector que duia, he preferit no tibar gairebé gens. Segurament també serà una qüestió de coco el tornar a confiar plenament...