Cubells, l'Indret

Escapada matinal amb en Pep i en Mario. Proposen d'anar a Cubells, al sector l'Indret, del que jo havia vist ressenyes i no havia visitat encara. Ells hi han estat un cop (bé, dos però un se'ls va posar a ploure!) i tenen ganes de tastar les vies de més a la dreta, que es van complicant progressivament. La única pega és que és un sector assolellat... però ja som masoques de mena!

Quan arribem al sector veiem que no som els únics que aguantem bé la calor, i més endavant encara vindrà una altra cordada. Per sort, hem trobat algun arbust que ens ha protegit una miqueta, ni que sigui les cames...

Hem començat per l'Indret (V). Una vieta que es veu xula, amb una entrada que s'ha de mirar una mica, bo i seguint uns forats, i després va fent placa amunt. Maca!

A la primera del dia! En Mario en acció.

A continuació ens posem a L'escurço Negre (V+), que ressegueix unes fissures. Via d'anar fent, amb un pas curiós a l'alçada d'un muret, a la part final, on s'han de fer alguns passos més finets.

En Pep, a l'Escurçó Negre.

Després d'aquesta, a la dreta, hi ha 3 vies de 6a i ens posem a la del mig, Jallala (6a). Ens ha agradat força! Via llargueta, vertical i guapa.

Després volíem anar pujant progressivament de dificultats, però jo m'he confós i m'he posat a Quinto No És (6b+). La idea era començar fent el sòcol per la Pilsen Climbers i continuar per Blondie (6a+) que comença a la feixa. Però jo m'he saltat la Blondie i he anat una més a la dreta i m'he trobat atacant un mur amb poca presa. Ja he vist que la cosa es complicava, però sempre penses que potser no estàs trobant les millors preses... Resulta que es va fent, amb moviments delicats, fins a una xapa on s'acaba tot. Aquí he fet un canvi de mans molt delicat i m'he mogut una mica a l'esquerra des d'on, amb una mica de decisió acabes pillant una fissura invertida per la dreta mentre l'esquerra té un canto raonable. Aviat es xapa i es surt de les dificultats. Quan he arribat a la R he buscat en va la via que hi entrava des de la dreta, perquè jo volia aprofitar per posar-hi les cintes... Llavors he vist que ja l'havia fet!

Els companys la fan en top-rope i se'n surten excepte el moviment més dur, que se'ls atravessa...

 

Lluitant el 6b+. Ha acabat sortint, ben a vista: no sabia ni el grau! 

Com que ja hem encetat la caixa, em poso a Botifarra Negra (6b), que va a la dreta de l'anterior. És força més contínua que l'altra, que tenia un pas molt concentrat. Aquí s'han d'anar pillant forats, encertant els bons. De fet, me'n surto prou bé i també l'encadeno, però concentrat! Primer seguint una fissura vertical pràcticament inexistent però que ens indica el camí. Després la fissura s'eixampla i és aprofitable, però toca també aprofitar alguna bústia bona per la dreta. El crux és quan toca fer una tibada d'esquerra d'una bústia que es fa mig bona en lateral. D'aquí toca pillar alguna cosa raonable i després ja es pot sortir de les dificultats. M'ha semblat molt guapa!

Dos moments de Botifarra Negra. A baix, xapant a la sortida de les dificultats.  

I, per acabar, aprofita la reunió per fer-li un top-rope a Talopeas (7a). Baixant la miro i em sembla impossible, però quan he anat pujant li he aconseguit treure tots els passos. Algun, però, bastant agònic, sobretot allà on la cosa es posa molt llisa de peus i cal anar a buscar rugositats mínimes per aguantar-te de les coses mínimes que hi ha per les mans també. Pot quedar com a projecte factible!

 

Provant el 7a en top-rope... 

El sector està bé. No hi ha infinites vies, però les que hi ha són guapes. Les de la dreta es fan curtes, però la bona roca compensa. Mereixerà alguna visita més... Avui però ens n'anem a dinar a casa, gairebé cronòmetre en mà.

A sota, la ressenya de l'EscaladaPerATontos:

Tatxant a l'Aguda Gran

Avui hem quedat amb l'Ernest per una sortida de tarda i li he proposat de tornar a La Nou, que l'altre dia ens hi va quedar feina pendent.

He començat escalfant amb quelcom suau, com Arrufanassos (V+). Vieta d'anar fent però que té un pas tècnic i fi pel mig. Segurament amb una mica de neteja d'algunes herbetes (baixant ho he intentat) hi hagi algun bon canto més disponible...

A continuació ens posem a Menú Serrano (6b) per seguir escalfant i, en el meu cas, per tatxar-la, si es deixa. Avui s'ha deixat! Amb la seqüència clara sols és qüestió de fer la tibada que cal i ja està. Més amunt m'he trobat amb un pas que l'altre dia em feia mandra, molta mandra: Has de tibar d'una canaleta vertical amb esquerra mentre fas adherència. Avui no m'ha fet mandra i no ha costat. És el que fa tenir al cap la forma d'escalar a cada sector! Com canvien les coses quan vas mentalitzat!

L'Ernest, escalfant a Menú Serrano.

Atacant la Menú Serrano, l'Ernest em llança la galleda d'aigua freda: muntarà el darrer pas del 7a!? Resulta que el darrer dia acabàvem a la R de Menú Serrano, però el 7a té la seva pròpia reunió... i un pas delicat per entrar-hi!!! Per tant, encadenada la Serrano provo el darrer pas per si de cas...

A continuació sí, és el torn de Depotistes! (7a). He dubtat de si fer una altra via per escalfar però com que he provat algun pas mentre baixava del 7a, decideixo que estic prou escalfat per fer-la.

El primer ressalt surt sense problemes, controlant els peus per posar-los al lloc que toca de la franja de sortida i fent una apretada en adherència, similar al pas tonto de dalt de Menú Serrano. A la zona intermitja, la pujada des de la regleta d'esquerra surt molt bé, sense problemes. Els passos següents, cap a la dreta per bona presa, perfecte. La remada llarga en adherència surt sense problemes i el darrer pas difícil bé: esquerra bona i allargar dreta fins a una llastra-nyapa de dretes, pujar els dos peus una mica i moure'ls a esquerra agafat d'un bidit rom i pillar bon canto. Reposar i atacar el darrer pas, nou d'avui: Aquí toca posar el peu esquerre amb punta mirant avall fent-lo servir per acostar-te a la roca fins pillar un bon canto d'esquerra. Moure peus i reunió. Un altre 7a encadenat! Mira que costa col·leccionar-ne...

Jo mateix, encadenant Depotistes!.

Baixant, aprofito per deixar muntada la Sopar d'Empresa (6c) i quan torna a ser el meu torn, m'hi poso en top-rope però. El començament és idèntic al 6b+, amb l'agonia corresponent. Després es bifurca i la meva se'n va cap a la dreta. El que cal, però, és seguir recte amunt. Aquí jo m'ho he mirat i remirat eixarrancat de mala manera, pujant peus centímetre a centímetre fins pillar un forat raonable per l'esquerra. Baixant he vist que el que cal és mantenir esquerra als forats de baix, dreta a una pinça a la zona gris de tacte estrany i peu esquerre a una rampeta inclinada que permet arribar al forat més còmodament. Després s'han de moure els peus a la dreta aprofitant una repiseta. Després ve un pas estrany, molt estrany: mà dreta amb un dit abraçant un pont de roca i pujar peus en adherència. Un moviment de decisió estrany! Continuar per la mena de díedre, per la dreta i al final sortir a l'esperó. Aquí jo ho he trobat senzill, però l'Ernest hi havia suat, diu...

Pujant m'ha semblat molt difícil, però havent matitzat el crux la veig factible un altre dia.

Fent Sopar d'Empresa en top-rope. Ha sortit a vista, lluitant però!

L'Ernest ha anat fent el seu propi escalfament, amb la Menú Serrano (6b) i La Palmera (6b+) que li ha permès provar còmodament Dolor Terapèutic (7a+). Després d'estudiar-ho per darrer cop, s'hi posa des de baix i l'encadena malgrat alguna agonia a la part baixa i una altra a la part final. Felicitats, bou! 

L'Ernest, encadenant Dolor Terapèutic. 

Per acabar el dia, em poso des de baix a La Palmera (6b+) i l'encadeno. La part de baix i el crux central els havia provat en top-rope, sent comuns amb el 6c, i la part final ha sortit, simplement posant-hi ganes! (No hi ha fotos d'aquesta). Avui hem fet una bona tatxada i cinc pegues, que no està gens malament.

La Vinya

Avui hem sortit amb en Mario i en Pep. Ens havíem plantejat cerca l'ombra en un dia d'agost, però els ruixats d'ahir i la fresca d'avui ens han fet canviar de plans i hem decidit anar a la solana de la Vinya, sobre Berga.

Els companys fa temps que no hi han estat i jo hi tinc alguna cosa pendent. Així que tots gaudirem! Comencem per la més senzilla a l'esquerra de tot, un quintu divertit (no pas quart!) que es deixa fer bé.

Fent Per la Canalla, que és el que som!

A continuació ens posem a la via de la seva dreta, Mandonguilles de Burilles (6a). Aquí ja s'ha d'escalar, sobretot controlant bé els peus... El més dur és al principi de tot, però és mantingut fins la tercera xapa o així.

Ambient hivernal a Mandonguilles de Burilles.

Després ens hem posat a Super Guapo (6a+). Entrada tensa i després sols toca gaudir. Un viot llarg, i super-guapo!

Jo mateix (a dalt) i en Mario, gaudint de Super Guapo.

D'aquí hem anat avall, que jo volia fer la Teula Trencada (6b+). La guia la marca de dificultat igual (6b) que Super Guapo però hi ha una distància infinita! De fet, l'havia fet fa temps i em vaig haver de penjar. Avui ha sortit, però l'he hagut de lluitar! Començament amb peus justos, després alguna tibada amb bon canto i un passet ben complicat per posar-se a sota el sostre. Jo l'he vorejat una mica per dalt, però en Pep ho ha fet després seguint la línia "natural" amb èxit també. Una vegada pillada la bavaresa, venen uns metres més suaus. Després es torna a redreçar i hi ha un altre pas ben curiós, aprofitant la fissura per la dreta i pillant alguna cosa acceptable per l'esquerra fins xapar. Per mi té un plus fixe, així com Super Guapo té un minus.

Encadenant, avui sí Teula Trencada.

Aprofitant que la reunió queda a prop, li he fet un tast a Super Pepe (6c+) en top-rope. Començament més suau que a la Teula, fins a sota el sostre. Jo l'he superat ben bé de recte, pillant una canaleta lateral amb la dreta per posar-me a sobre des de la banda dreta. Aquí comença una placa preciosa, on s'ha de treballar de valent. Després de mirar-m'ho crec que el més eficaç és anar un xic per l'esquerra fins pillar una llastreta-regleta salvadora amb l'esquerra. I després, crec que toca agafar les dues busties-gotes d'aigua primer amb dreta, venint en diagonal  des de baix a l'esquerra, canviar de mà i pujar peus a muerte. Si cal, ajudar-se amb alguna merdeta i remar a tope fins una llastreta-regleta de dretes bona que permet sortir del tràngol. He vist els passos, però encadenar-la serà un altre preu...

Fent, en top-rope, Super Pepe.

Els companys han optat per no fer res més així que hem enfilat avall, amb un poker de vies ben xules que ens han alegrat el matí. Pel que fa al clima, a estones semblava que estàvem a la nord de l'Eiger! Bromes a banda, hem escalat en màniga curta però a l'hora d'assegurar calia una rebequeta per no quedar glaçat. Qui ho hagués dit, a l'Agost en plena cara sud!

Can Sisà o Més

Avui he tornat a sortir amb en Tati després d'unes quantes setmanes. Ens n'hem anat cap a l'Alt Urgell, a l'ombra de la Roca Narieda. Deixem el cotxe passat el Pont d'Espia i enfilem el camí que porta a la gran cova característica d'aquest pany de paret. El corriol puja força dret i en un punt es bifurca: recte amunt cap a la cova, a la dreta cap al nostre sector, Can Sisà o Més. A la nit ha estat plovent i tenim dubtes de si trobarem les vies practicables... Podrem escalar, però!

Comencem escalfant amb l'únic 6a, de la zona, L'Ull de Sauron (6a). Anar fent la major part del temps i alguns ressalts on s'ha d'apretar una mica més. Crec (escric això uns quants dies més tard) que aquí hi ha una tibada d'una fissura de dits on sols hi caben mitges gemes... Val la pena portar forces cintes perquè la via és llarga: 33 metres. Recomanable!

La primera del dia, la segona del sector. Anem esquivant la humitat.

Mentrestant ha vingut una parella que s'ha posat a la de la dreta, així que ens hem posat a la #1 del sector, L'Heura No Vol Caure (6b). Aquí hi ha una zona tensa a una placa compacte del principi, que es resol anant una mica per l'esquerra. Apareixen cantets prou bons, però cal treballar-hi. Després tenim un altre punt conflictiu a un ressalt on s'ha de tibar d'algunes nyapes nyaperes i fer algun equilibri estrany. S'ha de treballar, però surt també!

La primera del sector ha estat el segon objectiu. Aquí cal apretar més...

A continuació anem una mica a la dreta, a fer la #4, 1991 (6b). Hi ha un tram senzill al principi i uns passos molt delicats per superar un ressaltet arrampat. S'han de trobar algunes nyapes romes que ajuden a fer el passet. Després la via canvia de caràcter i es torna atlètica. Ataquem el desplom amb bon canto i s'ha de fer algun pas de flanqueig cap a l'esquerra a buscar les preses bones abans de reprendre la vertical. Més amunt queda algun passet rom, d'adherència, però que es fa bé.

Tibant per superar el deplom. Més espectacular que difícil.

Aprofitant la reunió jo provaré Dificultat Incerta (6c) en top-rope després d'haver estudiat el crux de baixada. Es tracta d'un tram a bloc. Des d'una llastreta d'esquerres, jo m'estiro a una gota d'aigua de dreta. Ara s'han de posar els peus per aguantar un hombro d'esquerres que permet passar la mà dreta a una pinça vertical que permet pujar peus i xapar. Aleshores, pillar un hombro allunyat d'esquerra, pujar peus (en adherència!) i llançament / punt mort a un canto bo que permet sortir de les dificultats. Part final comuna a l'anterior. 

El pas és complicat de llegir, especialment per com s'han de posar peus per no prendre mal. He encadenat els moviments a la tercera, però em sembla una via dura pel grau (el nom segurament dóna pistes).

Mentrestant el Tati s'ha estat barallant amb una via nova que hi ha a la dreta de la #8 Gluten Free (7a+). No té nom i el company pensa que pot ser 7a. Al primer pegue estudia els moviments i al segon l'encadena sense massa esforç. Em proposa que li faci un pegue perquè opina que no hi ha cap pas com el de Dificultat Incerta i accepto el repte. Realment vaig fent, i acabo fent tots els passos. El tomàquet està a la zona de la foto de sota, on hi ha una llastra arrencada a l'esquerra. Aquí cal fer un pas llarg cap a la dreta acostar esquerra a prop i anar a buscar una regleta més a la dreta. Pujar peus i agafar una llastra bona lateral. Després toca anar una mica a l'esquerra, reprenent la vertical amb alguna apretada més, però factible. I uns darrers moviments d'adherència però amb la roca una mica més tombada. La veig!

El bou s'ha emportat un bon 7a, una via nova entre la #8 i la #9.

Per acabar el dia encara em poso a la #3 del sector, La Retrobada (6a+). Aquí hi ha una zona delicada en un ressalt més compacte, on t'has de moure a esquerra i dreta per trobar el millor pas, gens evident. Surt ben bé i serveix per tancar el dia d'avui amb 6 pegues boníssims a 6 vies boníssimes.

El dia s'ha aguantat però hem estat pendents del radar, que mostrava pluja a la Seu d'Urgell des de feia estona... La roca també s'ha anat assecant. Sols a les primeres vies hem tingut tacte humit en algun punt. Un cop al cotxe, mentre anàvem al Tahussà, ha fet un ruixadet. Allà ens hem fotut un bon dinar, més del que esperàvem d'entrada. Però un dia és un dia! Tornem a casa a mitja tarda, havent gaudit i fent-la petar. Un plaer que caldrà anar repetint!

Cova de l'Ós

L'Ernest ha proposat d'anar a la Cova de l'Ós, aquesta tarda. Jo hi havia estat fa temps i no m'havia deixat gaire bon gust de boca, però li he donat una segona oportunitat.

Anàvem amb la idea d'atacar unes vietes de la dreta, la Garganta Profunda i les seves veïnes. Però la Garganta en qüestió sembla que té un equipament molt just. Des del pont de pedra a la xapa següent es veuen metres i bastant tomàquet, de fet sembla que en tota la via es veuen tres parabolts...

La veïna del costat fa pinta de ser clean. Tampoc interessa avui... Total que ens n'anem al sector Gualtrapilla . Aquí s'hi deu haver afegit alguna assegurança, perquè ara, la #8 (6a) (numeració de Climb Around) de l'esquerra està ben assegurada i la Gualtrapilla (6a+) també.

L'Ernest es posa a la #8 i va fent. Jo també i també vaig fent. Això sí, hi ha alguns passets delicats. Aquí em noto un doloret a un dit, cosa que em fa recordar uns passos que vaig fer ahir a la Sala Golem, on hi havia unes tibades de bidit que em van costar... Cagundena, a veure si tornaré a estar delicat un temps! Per sort, la cosa sembla molt més suau que l'altra vegada, però m'he de recordar mentalment: no tibar a rocòdroms!

Finura de la bona a la #8.

Posem cintes a la #9 Gualtrapilla i l'Ernest s'hi posa. Agonitza una mica al principi i jo decideixo que faré un top-rope, també per no tibar més del compte. Efectivament, el començament és agònic de collons. I després s'ha d'anar mirant... Dura, dura. A més, he arrencat un codolet en un pas...

Després s'ha de donar la talla a Gualtrapilla.

Acompanyo el soci a la Cova pròpiament dita i li suggereixo El Moll de l'Ós (6b+). Abans li fa un tast a Cagandurria (6b+) i decideix que no té ganes de patir: hi ha unes excursions de collons i la via es veu més que xunga... Per sort, se n'adona a temps i no ha de deixar-hi res. El Moll de l'Ós, en canvi, és una via normal, i la fa ben content. Jo passo de seguir escalant avui.

Al Moll de l'Ós sembla que només s'ha d'escalar...

Per acabar, l'Ernest es posa a una via nova, que sembla que és un 7a dur. Li va traient els passos...

El company, apretant fort.

Jo confirmo el que ja sabia: que no se m'hi ha perdut gran cosa, aquí. Potser si l'equipament de les vies antigues va millorant s'hi podrà tornar. I sembla que hi ha vies ben graduades, entre la majoria que no. Poc a poc potser la cosa s'anirà centrant i aleshores valdrà la pena tornar-hi.

Mercadal Inferior

Avui amb l'Ernest i el Josep ens n'hem anat al Mercadal Inferior. Ells fa una colla de dies que hi van fent activitat, en canvi jo sols hi havia estat una vegada fa un parell d'anys.

Hem començat escalfant amb Bigger City (V+). Es deixa fer amb força tranquil·litat i serveix per anar escalfant. Curiosament, és la mateixa que vam fer servir per escalfar l'altra vegada... Qui no té memòria, ha de repetir vies!

Escalfant a Bigger City.

A continuació jo faig Menjaorelles (6b). Recordava que hi ha via un pas cabró en alguna banda i espero a que el Josep li posi les cintes per si les mosques. Rellegint la piada al blog, és talment així: Una tibada llarga als volts de la segona xapa, per anar a buscar bons cantos d'esquerra i després tibar de presa petitona però bona per xapar el pitó i sortir-ne per l'esquerra. Després, a gaudir dels moviments fins la reunió. Via llarga i ben bona!

Tibant una mica més a Menjaorelles.

Aquests dies, els companys s'han estat barallant amb alguns 7a's de per aquí. Avui l'Ernest li fa un pegue a La Processó Va Per Dins, a l'esquerra de Botafumeiro, posant cintes i la treu a la primera. Portava un munt d'intents en dies passats! En Josep es posa en top-rope al 7a de la seva esquerra, Set d'un Sol Cop, que comparteix reunió amb l'anterior. Com que té els moviments més que estudiats, avui també hi triomfa!

L'Ernest, encadenant La Processó Va Per Dins(7a).

Jo li faig un tast a La Processó... en top-rope per tastar els moviments. És una via força atlètica durant tot el seu recorregut. Desploma força i demana posar-hi ganes! Un primer pas delicat està a l'alçada d'unes regletes, on s'ha d'anar cap a la dreta a pillar un dauet prou bo per la dreta i d'aquí remada i agafar un canto boníssim per l'esquerra. Després s'han de pujar peus i agafar dos forats invertits en un joc estrany: primer amb la dreta i deixar el monodit de l'esquerra lliure per la mà esquerra. Representa que es xapa des d'aquí i després toca una pinça horitzontal bona amb l'esquera (però no prou com per xapar) i estirar-se creuat fins quelcom prou bo amb dreta. Després una estirada fins agafar un bec bo de dretes i es pot reposar una mica abans de xapar (!!! quina por!). S'agafa un canto/pinça amb dreta i toca una altra remada cap a l'esquerra. Després ja sols cal anar fent... Els passos han sortit, però encadenar-la seria un altre preu.

En Josep, a dalt, i jo mateix a Set d'un Sol Cop (7a).

A continuació hem anat a Mi Chica es un Bombon (7a). L'Ernest volia fer una via nova que surt recte amunt des de la reunió intermitja, però veient el pa que hi donen, opta per seguir aquesta via. En Josep s'hi posa en top-rope i falla en un moviment. M'hi he posat jo, també en top-rope, i he encadenat! Des de la reunió hi ha uns moviments de flanqueig cap a la dreta delicats. Toca aprofitar alguna invertida, però també algun canto prou bo, en algun moment, per l'esquerra. Hi ha una nyapa per l'esquerra, just al mig del díedre, i alguna cosa per la dreta, crec que mig en lateral. Després, una regleta per l'esquerra que costa de veure (en Josep no l'ha trobat i ha fallat per això) tot i estar davant la cara! La dreta en lateral, pujar peus i agafar un rom/nyapa per l'esquerra, a l'alçada de la xapa. Ni pensar-hi en xapar aquí, però: cal fer un pas més i pillar un canto bo per la dreta i xapar després. A partir d'aquí la cosa ja no és tan extrema. Hi ha un tram amb roca a controlar, després s'ha de superar un bloc i mig entrar al díedre, tot i que les xapes estan a l'esquerra, i sortir a l'esquerra cap al buit quan la cosa es veu mig bé. Toca escalar una mica encara, però ja no hi ha dificultats apreciables. Un encadene a vista (en top-rope, però) que ha estat un bon subidón!

L'Ernest, a punt d'entrar al diedret de Mi Chica es un Bombón, on hi ha el tomàquet.

En acabat, l'Ernest encara li ha fet un pegue en top-rope a la via nova que surt recte amunt de la reunió intermitja. Després de mirar-ho hi ha vist alguna possibilitat. Tot i això, sembla que a la part de dalt hi ha una excursió exagerada entre xapes... Els altres ja ens hem donat per satisfets, a banda que la tarda ja no donava gaire més de sí. Hem acabat fent una bona activitat!

Roc de l'Alou i pausa

Avui hem anat amb l'Ernest i el Josep cap al Roc de l'Alou, amb ganes de tibar fort. Feia caloreta, però a l'ombra s'estava prou bé. A més, hem tingut el nostre sector per nosaltres sols!

Al crux de Perestroika: la darrera presa d'esquerra que he agafat
avui... i per uns dies

Jo he començat suau, escalfant a la Sonewall(6a+). L'he fet unes quantes vegades ja, però és xula, llarga i serveix per escalfar. En Josep va fort i es posa a Sganga (6c) per muntar vies més potents, tot i que pateix més del que s'esperava i això li passarà factura. L'Ernest escalfa a unes vies de la cara senzilla, que està en mode tatxaire per enèsima vegada :)

Davant l'alternativa de barallar-me amb l'Efecte 2mil, que em fa molta mandra, decideixo seguir escalfant fent la Perestroika (7a) en top-rope, reposant arreu. La faig i va sortint tot, no em canso gens ni faig cap moviment massa intens. Prenc nota mental de tot el que cal...

El Josep prova Putiferi (7a+) en top-rope i queda encallat a la zona de després d'un maillon... senyal inequívoc de que les coses es compliquen. L'Ernest, en canvi, decideix cremar calories a Slow (6b+)... i gairebé les hi deixa totes!

 En Josep, provant la Putiferi...

... i l'Ernest, lluitant a Slow.

Quan em torna a tocar, em poso a Perestroika des de baix. Concentració i esperar el flow! Vaig fent molt bé el primer tram. Quan la paret es redreça hi ha un dels passos que em costen. Hi ha preses que conviden a arrencar per l'esquerra, però jo tiro recte. Preses petites fins pujar un peu a una regleta de dreta, des d'on una estirada permet agafar unes rugositats a un pam de la xapa. Jo faig un pas més dins pillar bon canto lateral esquerra i xapo. Ara es tracta de pujar mà esquerra i fer una remada bèstia fins un bon bec de dreta. Acostar ma esquerra a un pla (buscar una depressió bona per tibar més de gust) i xapar. Moure mà esquerra per fer espai per la dreta i anar a buscar un petit tridit lateral per l'esquerra. Abans hi he arribat amb les cames verticals, buscant un peu esquerre -la versió intel·ligent. Ara vaig encebat i hi arribo amb el peu esquerre molt obert. Ara toca tibar fort i pujar peu dret al bec on hi havia la mà dreta. Quan estic fent el moviment, sento un "clec" i em falla l'anular esquerre i me'n vaig avall. S'ha acaba escalar per avui i per una temporada...

Avui, anant 3, hem pogut fer fotos xules de la Perestroika!

Al crux de Perestroika... Tibada i avall!

D'aquí tocava pillar un bon canto de dreta, xapar i flanquejar a dreta. Pujar per agafar una invertida bona d'esquerra, pujar peus i una remada amb dreta fins un bon canto i xapar. Anar a buscar una altra invertida i bons cantos fins la reunió. Però això serà un altre dia!

L'Ernest li ha fet un pegue també i ha fallat al crux: no ha arribat al bec. A partir d'aquí ha anat fent, reposant fins la R. 

L'Ernest, fent el moviment on he fallat.

Mentrestant, la lluita continua... La Putiferi no sembla factible ara, l'Ernest opina que s'ha trencat alguna cosa... Ja ho investigarà qui vulgui! Ara toca anar desmuntant, amb feina de la bona a Slow però finalment pleguem trastos.

La lesió sembla que no serà tan greu com havia temut d'entrada. El "clec" i el fet que la falange distal quedés sobtadament en la postura que tens en arquejar partint d'una postura inicial en extensió podia fer pensar en ruptura de politja o de lligament. Sembla que només hi ha una inflamació de politja i de la zona articular. De moment, gel, ibuprofens i d'aquí uns dies a tornar al fisio i al metge. Mentrestant, calma. Llegint veig que la majoria de lesions es donen quan estàs al punt àlgid. El d'avui és un exemple més que ho confirma...

Una altra tarda al Prohibitivo

Seguim fent activitat al Prohibitivo. Avui hem tornat a fer una escapada de tarda a tastar les parets d'aquest sector on sempre hi trobarem gent a una o altra raconada.

Avui hem començat atacant una de les plaques tombades agòniques que té el sector, en concret El Preki (6b+). En Josep s'hi ha posat a saco... i aviat s'ha hagut d'anar penjant aquí i allà. Jo, que me l'he agafat en plan tranqui, per escalfar, m'hi poso en top-rope i vaig tastant i ullant alternatives tant mentre pujo com mentre baixo. Finalment li veig possibilitats.

Una placa tombada de 6b+... "sale mal"!! (com a mínim a vista)

Després en Josep li ha tornat a fer un pegue però malauradament ha fallat en un punt i s'ha hagut de penjar. Després la resta bé. Quan ha estat el meu torn he encadenat! Es tracta d'una via molt difícil de fer a vista. Toca saber tastar alguna lateral per la zona de l'esperó i, sobretot, confiar en peus minúsculs i estar disposat a tibar d'algunes nyapes i foradets mínims en diversos punts. Sols hi ha un punt al mig on hi ha un parell de forats bons des d'on s'arriba a un bon repòs de peus que permet atacar un segon tram agònic. Després, quan la roca perd qualitat, hi ha molt millor canto i la via ja està salvada. Al sac!

A continuació, en Josep li tenia unes ganes enormes a la Terra (7a) i cap allà ens n'hem anat. Li he recomanat que fes un pegue tranquil per recordar moviments, reposant, perquè si no, s'hi posa i el lluita posant cintes. Jo li he fet un tast en top-rope per recordar també i després ha estat el moment decisiu, el pegue de la muerte del Josep. I l'ha tret! Ha estat a punt de fallar a la sortida del darrer ressalt, però ha aconseguit asserenar-se i acabar triomfant. Després li he fet un altre pegue en top-rope, bastant accidentat! El primer tram és bloquero i s'ha d'apretar ràpid per no perdre forces, total que m'he oblidat de treure la cinta. M'he penjat però he anat a donar un cop d'esquena a l'arbre dels collons que hi ha a sota la via. De fet l'altre dia ja hi vaig tenir un altre contacte indesitjat... Esparracada de samarreta i pocs efectes secundaris. Al segon intent també he fallat per algun motiu, total que m'ha costat tres intents superar la part inicial. Després m'he anat movent bastant bé, però no m'he vist prou fort per aguantar-ho tot. Val a dir que avui hi havia molta humitat i algun dels forats no donava la confiança que desitjaria. Així que m'he penjat en un parell de llocs. Els passos han sortit, però no em veig prou fort per encadenar-los.

En Josep, encadenant Terra!

Com que això és el meu llibre particular, m'ho apunto per algun dia (spoiler pels que busquin anar a vista): Primer tram, bústia raonable de dreta, pedres per les dues mans, pujar peus i pillar bústies horitzontals: la dreta a la de dalt, l'esquerra a la de baix. Pujar peus, dret a una merdeta i esquerre a bustieta per remar i pillar regleta trencada a esquerra. D'aquí t'enfiles a un bolo de peu bo i repòs, xapant segona. Esquerra en lateral invertit (tibant fort), pujar peus en bicicleta i remar fins bustieta de dretes. Remada a bústia gran d'esquerra, dreta en bústia bona i xapar tercera. Aquí hi ha alternatives, però cal mantenir dreta a la bústia i pujar peus. Es tracta d'agafar una regleta a la vertical de la xapa i d'aquí anar a una bústia roma a la dreta i pillar la bústia bona amb la dreta que, tibant en lateral permet estirar-se, xapar amb esquerra i pillar la bústia roma que hi ha al costat. Des d'aquí jo crec que la seqüència millor és pillar bústia roma a sobre amb dreta, pujar peus i rebotar la dreta fins una zona plana, pinçant amb el dit gros. D'aquí, pillar un bon lloc per les dues mans a la fissureta que es mig insinua. Pujar peu dret un poquet, pillar un parell de regletes amb esquerra i dreta i pujar peu esquerre i dret a les bústies romes i sortir del perill. Acabar d'arribar a la xapa i d'aquí ja anar fent fins la reunió. (Aquí hi ha una regleta bona de dreta, pujar peus i remada fins regleta bona d'esquerra).

En canvi, jo no encadeno ni en top... però m'hi moc.

Es tracta d'una via on cal tenir la força suficient i també una certa convicció: sols hi ha 5 xapes i en al darrer pas difícil encara hi ha incerteses quan la xapa està sota els peus... Tot i que sóc capaç de fer tots els passos, has d'arribar al darrer crux amb molta reserva de forces i jo no hi arribo (encara) :) També és cert que si no hagués hagut de fer el primer tram tres vegades potser hagués anat una mica millor... I segur que un dia més fresc i amb menys humitat hi hagués ajudat bastant... Tot plegat excuses!

Doncs amb aquest quart pegue ens donem per satisfets! Ens queda molta feina per fer aquí... Ara faltaran ganes i forces