diumenge, 5 de setembre de 2021

Cubells, l'Indret

Escapada matinal amb en Pep i en Mario. Proposen d'anar a Cubells, al sector l'Indret, del que jo havia vist ressenyes i no havia visitat encara. Ells hi han estat un cop (bé, dos però un se'ls va posar a ploure!) i tenen ganes de tastar les vies de més a la dreta, que es van complicant progressivament. La única pega és que és un sector assolellat... però ja som masoques de mena!

Quan arribem al sector veiem que no som els únics que aguantem bé la calor, i més endavant encara vindrà una altra cordada. Per sort, hem trobat algun arbust que ens ha protegit una miqueta, ni que sigui les cames...

Hem començat per l'Indret (V). Una vieta que es veu xula, amb una entrada que s'ha de mirar una mica, bo i seguint uns forats, i després va fent placa amunt. Maca!

A la primera del dia! En Mario en acció.

A continuació ens posem a L'escurço Negre (V+), que ressegueix unes fissures. Via d'anar fent, amb un pas curiós a l'alçada d'un muret, a la part final, on s'han de fer alguns passos més finets.


En Pep, a l'Escurçó Negre.

Després d'aquesta, a la dreta, hi ha 3 vies de 6a i ens posem a la del mig, Jallala (6a). Ens ha agradat força! Via llargueta, vertical i guapa.

Després volíem anar pujant progressivament de dificultats, però jo m'he confós i m'he posat a Quinto No És (6b+). La idea era començar fent el sòcol per la Pilsen Climbers i continuar per Blondie (6a+) que comença a la feixa. Però jo m'he saltat la Blondie i he anat una més a la dreta i m'he trobat atacant un mur amb poca presa. Ja he vist que la cosa es complicava, però sempre penses que potser no estàs trobant les millors preses... Resulta que es va fent, amb moviments delicats, fins a una xapa on s'acaba tot. Aquí he fet un canvi de mans molt delicat i m'he mogut una mica a l'esquerra des d'on, amb una mica de decisió acabes pillant una fissura invertida per la dreta mentre l'esquerra té un canto raonable. Aviat es xapa i es surt de les dificultats. Quan he arribat a la R he buscat en va la via que hi entrava des de la dreta, perquè jo volia aprofitar per posar-hi les cintes... Llavors he vist que ja l'havia fet!

Els companys la fan en top-rope i se'n surten excepte el moviment més dur, que se'ls atravessa...

 
Lluitant el 6b+. Ha acabat sortint, ben a vista: no sabia ni el grau! 

Com que ja hem encetat la caixa, em poso a Botifarra Negra (6b), que va a la dreta de l'anterior. És força més contínua que l'altra, que tenia un pas molt concentrat. Aquí s'han d'anar pillant forats, encertant els bons. De fet, me'n surto prou bé i també l'encadeno, però concentrat! Primer seguint una fissura vertical pràcticament inexistent però que ens indica el camí. Després la fissura s'eixampla i és aprofitable, però toca també aprofitar alguna bústia bona per la dreta. El crux és quan toca fer una tibada d'esquerra d'una bústia que es fa mig bona en lateral. D'aquí toca pillar alguna cosa raonable i després ja es pot sortir de les dificultats. M'ha semblat molt guapa!


Dos moments de Botifarra Negra. A baix, xapant a la sortida de les dificultats.  

I, per acabar, aprofita la reunió per fer-li un top-rope a Talopeas (7a). Baixant la miro i em sembla impossible, però quan he anat pujant li he aconseguit treure tots els passos. Algun, però, bastant agònic, sobretot allà on la cosa es posa molt llisa de peus i cal anar a buscar rugositats mínimes per aguantar-te de les coses mínimes que hi ha per les mans també. Pot quedar com a projecte factible!

Provant el 7a en top-rope... 

El sector està bé. No hi ha infinites vies, però les que hi ha són guapes. Les de la dreta es fan curtes, però la bona roca compensa. Mereixerà alguna visita més... Avui però ens n'anem a dinar a casa, gairebé cronòmetre en mà.

A sota, la ressenya de l'EscaladaPerATontos: