diumenge, 30 de maig de 2021

Can Sisà o Més

Avui he tornat a sortir amb en Tati després d'unes quantes setmanes. Ens n'hem anat cap a l'Alt Urgell, a l'ombra de la Roca Narieda. Deixem el cotxe passat el Pont d'Espia i enfilem el camí que porta a la gran cova característica d'aquest pany de paret. El corriol puja força dret i en un punt es bifurca: recte amunt cap a la cova, a la dreta cap al nostre sector, Can Sisà o Més. A la nit ha estat plovent i tenim dubtes de si trobarem les vies practicables... Podrem escalar, però!

Comencem escalfant amb l'únic 6a, de la zona, L'Ull de Sauron (6a). Anar fent la major part del temps i alguns ressalts on s'ha d'apretar una mica més. Crec (escric això uns quants dies més tard) que aquí hi ha una tibada d'una fissura de dits on sols hi caben mitges gemes... Val la pena portar forces cintes perquè la via és llarga: 33 metres. Recomanable!


La primera del dia, la segona del sector. Anem esquivant la humitat.

Mentrestant ha vingut una parella que s'ha posat a la de la dreta, així que ens hem posat a la #1 del sector, L'Heura No Vol Caure (6b). Aquí hi ha una zona tensa a una placa compacte del principi, que es resol anant una mica per l'esquerra. Apareixen cantets prou bons, però cal treballar-hi. Després tenim un altre punt conflictiu a un ressalt on s'ha de tibar d'algunes nyapes nyaperes i fer algun equilibri estrany. S'ha de treballar, però surt també!


La primera del sector ha estat el segon objectiu. Aquí cal apretar més...

A continuació anem una mica a la dreta, a fer la #4, 1991 (6b). Hi ha un tram senzill al principi i uns passos molt delicats per superar un ressaltet arrampat. S'han de trobar algunes nyapes romes que ajuden a fer el passet. Després la via canvia de caràcter i es torna atlètica. Ataquem el desplom amb bon canto i s'ha de fer algun pas de flanqueig cap a l'esquerra a buscar les preses bones abans de reprendre la vertical. Més amunt queda algun passet rom, d'adherència, però que es fa bé.


Tibant per superar el deplom. Més espectacular que difícil.

Aprofitant la reunió jo provaré Dificultat Incerta (6c) en top-rope després d'haver estudiat el crux de baixada. Es tracta d'un tram a bloc. Des d'una llastreta d'esquerres, jo m'estiro a una gota d'aigua de dreta. Ara s'han de posar els peus per aguantar un hombro d'esquerres que permet passar la mà dreta a una pinça vertical que permet pujar peus i xapar. Aleshores, pillar un hombro allunyat d'esquerra, pujar peus (en adherència!) i llançament / punt mort a un canto bo que permet sortir de les dificultats. Part final comuna a l'anterior. 

El pas és complicat de llegir, especialment per com s'han de posar peus per no prendre mal. He encadenat els moviments a la tercera, però em sembla una via dura pel grau (el nom segurament dóna pistes).

Mentrestant el Tati s'ha estat barallant amb una via nova que hi ha a la dreta de la #8 Gluten Free (7a+). No té nom i el company pensa que pot ser 7a. Al primer pegue estudia els moviments i al segon l'encadena sense massa esforç. Em proposa que li faci un pegue perquè opina que no hi ha cap pas com el de Dificultat Incerta i accepto el repte. Realment vaig fent, i acabo fent tots els passos. El tomàquet està a la zona de la foto de sota, on hi ha una llastra arrencada a l'esquerra. Aquí cal fer un pas llarg cap a la dreta acostar esquerra a prop i anar a buscar una regleta més a la dreta. Pujar peus i agafar una llastra bona lateral. Després toca anar una mica a l'esquerra, reprenent la vertical amb alguna apretada més, però factible. I uns darrers moviments d'adherència però amb la roca una mica més tombada. La veig!



El bou s'ha emportat un bon 7a, una via nova entre la #8 i la #9.

Per acabar el dia encara em poso a la #3 del sector, La Retrobada (6a+). Aquí hi ha una zona delicada en un ressalt més compacte, on t'has de moure a esquerra i dreta per trobar el millor pas, gens evident. Surt ben bé i serveix per tancar el dia d'avui amb 6 pegues boníssims a 6 vies boníssimes.

El dia s'ha aguantat però hem estat pendents del radar, que mostrava pluja a la Seu d'Urgell des de feia estona... La roca també s'ha anat assecant. Sols a les primeres vies hem tingut tacte humit en algun punt. Un cop al cotxe, mentre anàvem al Tahussà, ha fet un ruixadet. Allà ens hem fotut un bon dinar, més del que esperàvem d'entrada. Però un dia és un dia! Tornem a casa a mitja tarda, havent gaudit i fent-la petar. Un plaer que caldrà anar repetint!