dissabte, 3 d’abril de 2021

Cova de l'Ós

L'Ernest ha proposat d'anar a la Cova de l'Ós, aquesta tarda. Jo hi havia estat fa temps i no m'havia deixat gaire bon gust de boca, però li he donat una segona oportunitat.

Anàvem amb la idea d'atacar unes vietes de la dreta, la Garganta Profunda i les seves veïnes. Però la Garganta en qüestió sembla que té un equipament molt just. Des del pont de pedra a la xapa següent es veuen metres i bastant tomàquet, de fet sembla que en tota la via es veuen tres parabolts...

La veïna del costat fa pinta de ser clean. Tampoc interessa avui... Total que ens n'anem al sector Gualtrapilla . Aquí s'hi deu haver afegit alguna assegurança, perquè ara, la #8 (6a) (numeració de Climb Around) de l'esquerra està ben assegurada i la Gualtrapilla (6a+) també.

L'Ernest es posa a la #8 i va fent. Jo també i també vaig fent. Això sí, hi ha alguns passets delicats. Aquí em noto un doloret a un dit, cosa que em fa recordar uns passos que vaig fer ahir a la Sala Golem, on hi havia unes tibades de bidit que em van costar... Cagundena, a veure si tornaré a estar delicat un temps! Per sort, la cosa sembla molt més suau que l'altra vegada, però m'he de recordar mentalment: no tibar a rocòdroms!



Finura de la bona a la #8.

Posem cintes a la #9 Gualtrapilla i l'Ernest s'hi posa. Agonitza una mica al principi i jo decideixo que faré un top-rope, també per no tibar més del compte. Efectivament, el començament és agònic de collons. I després s'ha d'anar mirant... Dura, dura. A més, he arrencat un codolet en un pas...


Després s'ha de donar la talla a Gualtrapilla.

Acompanyo el soci a la Cova pròpiament dita i li suggereixo El Moll de l'Ós (6b+). Abans li fa un tast a Cagandurria (6b+) i decideix que no té ganes de patir: hi ha unes excursions de collons i la via es veu més que xunga... Per sort, se n'adona a temps i no ha de deixar-hi res. El Moll de l'Ós, en canvi, és una via normal, i la fa ben content. Jo passo de seguir escalant avui.


Al Moll de l'Ós sembla que només s'ha d'escalar...

Per acabar, l'Ernest es posa a una via nova, que sembla que és un 7a dur. Li va traient els passos...


El company, apretant fort.

Jo confirmo el que ja sabia: que no se m'hi ha perdut gran cosa, aquí. Potser si l'equipament de les vies antigues va millorant s'hi podrà tornar. I sembla que hi ha vies ben graduades, entre la majoria que no. Poc a poc potser la cosa s'anirà centrant i aleshores valdrà la pena tornar-hi.


Cap comentari: