La Vinya

Avui hem sortit amb en Mario i en Pep. Ens havíem plantejat cerca l'ombra en un dia d'agost, però els ruixats d'ahir i la fresca d'avui ens han fet canviar de plans i hem decidit anar a la solana de la Vinya, sobre Berga.

Els companys fa temps que no hi han estat i jo hi tinc alguna cosa pendent. Així que tots gaudirem! Comencem per la més senzilla a l'esquerra de tot, un quintu divertit (no pas quart!) que es deixa fer bé.

Fent Per la Canalla, que és el que som!

A continuació ens posem a la via de la seva dreta, Mandonguilles de Burilles (6a). Aquí ja s'ha d'escalar, sobretot controlant bé els peus... El més dur és al principi de tot, però és mantingut fins la tercera xapa o així.

Ambient hivernal a Mandonguilles de Burilles.

Després ens hem posat a Super Guapo (6a+). Entrada tensa i després sols toca gaudir. Un viot llarg, i super-guapo!

Jo mateix (a dalt) i en Mario, gaudint de Super Guapo.

D'aquí hem anat avall, que jo volia fer la Teula Trencada (6b+). La guia la marca de dificultat igual (6b) que Super Guapo però hi ha una distància infinita! De fet, l'havia fet fa temps i em vaig haver de penjar. Avui ha sortit, però l'he hagut de lluitar! Començament amb peus justos, després alguna tibada amb bon canto i un passet ben complicat per posar-se a sota el sostre. Jo l'he vorejat una mica per dalt, però en Pep ho ha fet després seguint la línia "natural" amb èxit també. Una vegada pillada la bavaresa, venen uns metres més suaus. Després es torna a redreçar i hi ha un altre pas ben curiós, aprofitant la fissura per la dreta i pillant alguna cosa acceptable per l'esquerra fins xapar. Per mi té un plus fixe, així com Super Guapo té un minus.

Encadenant, avui sí Teula Trencada.

Aprofitant que la reunió queda a prop, li he fet un tast a Super Pepe (6c+) en top-rope. Començament més suau que a la Teula, fins a sota el sostre. Jo l'he superat ben bé de recte, pillant una canaleta lateral amb la dreta per posar-me a sobre des de la banda dreta. Aquí comença una placa preciosa, on s'ha de treballar de valent. Després de mirar-m'ho crec que el més eficaç és anar un xic per l'esquerra fins pillar una llastreta-regleta salvadora amb l'esquerra. I després, crec que toca agafar les dues busties-gotes d'aigua primer amb dreta, venint en diagonal  des de baix a l'esquerra, canviar de mà i pujar peus a muerte. Si cal, ajudar-se amb alguna merdeta i remar a tope fins una llastreta-regleta de dretes bona que permet sortir del tràngol. He vist els passos, però encadenar-la serà un altre preu...

Fent, en top-rope, Super Pepe.

Els companys han optat per no fer res més així que hem enfilat avall, amb un poker de vies ben xules que ens han alegrat el matí. Pel que fa al clima, a estones semblava que estàvem a la nord de l'Eiger! Bromes a banda, hem escalat en màniga curta però a l'hora d'assegurar calia una rebequeta per no quedar glaçat. Qui ho hagués dit, a l'Agost en plena cara sud!