dijous, 2 de juliol de 2020

Una altra tarda al Prohibitivo


Seguim fent activitat al Prohibitivo. Avui hem tornat a fer una escapada de tarda a tastar les parets d'aquest sector on sempre hi trobarem gent a una o altra raconada.

Avui hem començat atacant una de les plaques tombades agòniques que té el sector, en concret El Preki (6b+). En Josep s'hi ha posat a saco... i aviat s'ha hagut d'anar penjant aquí i allà. Jo, que me l'he agafat en plan tranqui, per escalfar, m'hi poso en top-rope i vaig tastant i ullant alternatives tant mentre pujo com mentre baixo. Finalment li veig possibilitats.

Una placa tombada de 6b+... "sale mal"!! (com a mínim a vista)

Després en Josep li ha tornat a fer un pegue però malauradament ha fallat en un punt i s'ha hagut de penjar. Després la resta bé. Quan ha estat el meu torn he encadenat! Es tracta d'una via molt difícil de fer a vista. Toca saber tastar alguna lateral per la zona de l'esperó i, sobretot, confiar en peus minúsculs i estar disposat a tibar d'algunes nyapes i foradets mínims en diversos punts. Sols hi ha un punt al mig on hi ha un parell de forats bons des d'on s'arriba a un bon repòs de peus que permet atacar un segon tram agònic. Després, quan la roca perd qualitat, hi ha molt millor canto i la via ja està salvada. Al sac!

A continuació, en Josep li tenia unes ganes enormes a la Terra (7a) i cap allà ens n'hem anat. Li he recomanat que fes un pegue tranquil per recordar moviments, reposant, perquè si no, s'hi posa i el lluita posant cintes. Jo li he fet un tast en top-rope per recordar també i després ha estat el moment decisiu, el pegue de la muerte del Josep. I l'ha tret! Ha estat a punt de fallar a la sortida del darrer ressalt, però ha aconseguit asserenar-se i acabar triomfant. Després li he fet un altre pegue en top-rope, bastant accidentat! El primer tram és bloquero i s'ha d'apretar ràpid per no perdre forces, total que m'he oblidat de treure la cinta. M'he penjat però he anat a donar un cop d'esquena a l'arbre dels collons que hi ha a sota la via. De fet l'altre dia ja hi vaig tenir un altre contacte indesitjat... Esparracada de samarreta i pocs efectes secundaris. Al segon intent també he fallat per algun motiu, total que m'ha costat tres intents superar la part inicial. Després m'he anat movent bastant bé, però no m'he vist prou fort per aguantar-ho tot. Val a dir que avui hi havia molta humitat i algun dels forats no donava la confiança que desitjaria. Així que m'he penjat en un parell de llocs. Els passos han sortit, però no em veig prou fort per encadenar-los.

En Josep, encadenant Terra!

Com que això és el meu llibre particular, m'ho apunto per algun dia (spoiler pels que busquin anar a vista): Primer tram, bústia raonable de dreta, pedres per les dues mans, pujar peus i pillar bústies horitzontals: la dreta a la de dalt, l'esquerra a la de baix. Pujar peus, dret a una merdeta i esquerre a bustieta per remar i pillar regleta trencada a esquerra. D'aquí t'enfiles a un bolo de peu bo i repòs, xapant segona. Esquerra en lateral invertit (tibant fort), pujar peus en bicicleta i remar fins bustieta de dretes. Remada a bústia gran d'esquerra, dreta en bústia bona i xapar tercera. Aquí hi ha alternatives, però cal mantenir dreta a la bústia i pujar peus. Es tracta d'agafar una regleta a la vertical de la xapa i d'aquí anar a una bústia roma a la dreta i pillar la bústia bona amb la dreta que, tibant en lateral permet estirar-se, xapar amb esquerra i pillar la bústia roma que hi ha al costat. Des d'aquí jo crec que la seqüència millor és pillar bústia roma a sobre amb dreta, pujar peus i rebotar la dreta fins una zona plana, pinçant amb el dit gros. D'aquí, pillar un bon lloc per les dues mans a la fissureta que es mig insinua. Pujar peu dret un poquet, pillar un parell de regletes amb esquerra i dreta i pujar peu esquerre i dret a les bústies romes i sortir del perill. Acabar d'arribar a la xapa i d'aquí ja anar fent fins la reunió. (Aquí hi ha una regleta bona de dreta, pujar peus i remada fins regleta bona d'esquerra).

En canvi, jo no encadeno ni en top... però m'hi moc.

Es tracta d'una via on cal tenir la força suficient i també una certa convicció: sols hi ha 5 xapes i en al darrer pas difícil encara hi ha incerteses quan la xapa està sota els peus... Tot i que sóc capaç de fer tots els passos, has d'arribar al darrer crux amb molta reserva de forces i jo no hi arribo (encara) :) També és cert que si no hagués hagut de fer el primer tram tres vegades potser hagués anat una mica millor... I segur que un dia més fresc i amb menys humitat hi hagués ajudat bastant... Tot plegat excuses!

Doncs amb aquest quart pegue ens donem per satisfets! Ens queda molta feina per fer aquí... Ara faltaran ganes i forces

Cap comentari: