Més Racó Tranquil

Avui hem tornat al Racó Tranquil amb l'Ernest i el Josep. A mi no em convé tibar gaire perquè tinc lleugeres molèsties al bíceps, així que em dedicaré a fer cosa suau: Començarem per Waka-Waka (V+), seguirem per Yeke-Yeke (6a) i per Mecotazo (6a). Jo em saltaré la Coca de Llardons (6a) que ja la tinc encadenada de fa temps i em posaré a Allarga't Bastó (6a) mentre els companys fan la Minseta (6c+).  Per acabar, faré Crema Catalana (6a+) i amb això tindré cinc vies ben xules, de força finura.

A Yeke-Yeke hi ha algun pas de finura ben fina! El mateix passa a Mecotazo, que a més té el desplomet per arribar a la reunió on calen passos de decisió! Per contra, la del Bastó és molt més suau que les altres. I a la Crema Catalana tornes a haver de donar la talla. 

Els companys es barallen a la Minseta amb resultats diversos. L'Ernest encara acaba posant-se a la Petadits, amb la solvència que el caracteritza!

Començant per la part esquerre...

 

 

 

Passets interessantíssims a Mecotazo.

 

 

Els companys, a Minseta.

 

Més suavitat a Allarga't Bastó.

 

 

Acabant la feina a Crema Catalana.

Al final han estat una bona colla de metres ben guapos, sobre bona roca. Estil verdonià, això sí: aquest que ara ja no està gaire de moda!

Racó Tranquil

Avui ens n'hem anat al Racó Tranquil amb l'Ernest i el Joan. Hem començat amb una aresta molt suau, la Dama de Ferro (IV). Hi ha qui l'ha fet amb bambes, cosa que no és gaire recomanable... La reunió és comuna amb altres, cosa que ja ens va bé.

A la primera del dia.

Després hem fet la Petardilla  (V+). Aquí ja s'ha de tibar una mica: hi ha un pas més que delicat a la part de dalt. Les contorsions que es veuen a sota ja indiquen que s'hi ha de treballar...

Dansant a la Petardilla.

Després ha caigut la de la seva esquerra, la Gusti (6b). Una entrada un xic desplomada, on s'ha de saber llegir els moviments ens porta a un tram intermig més suau. Al mur hi ha el crux de la via, amb uns moviments fins i un aleje important fins la reunió. Cal estudiar-ho abans per no tremolar de por!

A Gusti s'ha de controlar els darrers metres, sobretot.

A continuació hem canviat de sectoret, cap a l'esquerra. Els nens grans es barallen amb la Berga Exprés (6c) i jo amb la Environament (6a+). Aquesta darrera és un suposat 6a+ que m'havia costat un munt fins i tot en top-rope. Avui m'hi poso des de sota i vaig fent fins al crux, no sense al·lucinar amb un altre aleje previ. La roca està ultra-sobada, amb textura de marbre i això fa que em rellisqui un peu i me'n vagi avall sense avís previ. M'he agafat a la corda per no perdre l'equilibri, però he pillat la que pujava i m'he cremat un xic un dit, res greu però. Resolc el pas difícil i comprovo que a la part de dalt torna a ser molt exigent! Caldrà posar-s'hi un altre dia, però és el 6a+ més difícil que he fet mai...

 

Ernest a Berga Exprés.

 

Lluitant a Environament. 

 

I l'altre lolo, fent Berga Exprés a vista...

Després de treballar el suficient, ens n'hem anat avall, cap a casa. Matinal ben aprofitada, amb bona temperatura!

Cargolaire

Al Cargolaire hi havia fet força activitat, però d'un temps ençà que el tenia força oblidat. Fa uns dies hi vam treure la pols amb el Pep i el Mario i avui hi he tornat amb l'Ernest. He de reconèixer que la nova guia hi té alguna cosa a veure :)

Avui hem començat també amb Tarda de Sant Joan (V).

A continuació hem fet la Mercisu (V), sense massa dificultats.

A Mercisu.

D'aquí ens hem posat a El Vanguardista (6b). Aquí ja cal tibar-hi una mica. Per sort, encara recordava la forma com la feina, arribant a la reunió des de l'esquerra. Aquest encadene serà el màxim d'avui...

A El Vanguardista.

Després d'aquí ens hem posat a Brams (6b). Aquí també s'ha de tibar de valent. Però, tot i que recordava més o menys el moviment, quan m'he estirat fins al bec de la dreta no m'hi he agafat prou bé i he preferit penjar-me. Realment, es tractava d'agafar-s'hi una mica millor, és a dir, un xic més endins. D'aquí ja toca sortir amb gandes enormes. Serà projecte per la propera visita...

A Brams. Malauradament, no l'he encadenat!

D'aquí ens n'hem anat a La Panxeta dels Collons (6b+). Com el nom indica, és una panxeta que no és senzilla. Toca estirar-se fins a una regleta de dretes, cosa que s'aconsegueix prou bé. I d'aquí s'ha d'arribar a quelcom acceptable per l'esquerra, però entremig hi ha uns moviments que no he descobert ni per baix ni per dalt.

La Panxeta... té la seva tela.

A continuació, ens hem posat a Canvi d'Aires (6c+). El company acabarà fent-la, però jo no aconsegueixo fer gran cosa. Després de Nadal, havent menjat torrons, potser...

Joc de llums interessant a Canvi d'Aires.

Avui tocava buscar zones arrecerades del vent. Aquí hem estat la mar de bé! Queden projectes pendents per altres visites: serà la segona volta a moltes vies que havia encadenant fa molt temps ;)

Balcó de Santaïna

Al Balcó de Santaïna hi havia anat dues vegades, al 2009, quan es començaven a obrir les primeres vies. Per cert, veig que la guia diu, erròniament, que moltes vies són del 2010... Anàvem amb el Josep i l'Ernest, però el darrer s'ha afegit amb un grup de Navàs que també eren senars.

Recordava una escalada peculiar, sobre conglomerat molt diferent del montserratí, que et deixava inflat en poca estona. Memòria correcta!

L'Ernest proposa començar per un 6b nou, El Boig de Casserres (6b), que no surt a la guia, a l'esquerra de Amanece que no es Poco (6a+). Una via amb una entrada explosiva i un desplom de collons no ens sembla la millor forma de començar el dia...

Escalfar amb desploms bloqueros, no gràcies ;)

Així que en Josep i jo decidim començar per l'esperó QWERTYPOIUY (V+). Una via que no sé si havia fet, curta però interessant. I no, la roca no es trenca, o no es trenca gaire (jo he tirat avall alguna cosa amb el peu).

 

Escalfant com toca amb un V+.

A continuació en Josep té l'amabilitat de posar cintes a Amanece que no es Poco (6a+) tot i que ha de penjar-se a molts llocs. Una mica acollonido decideixo posar-m'hi des de sota i l'encadeno. Hi ha uns quants trams que em semblen durs i he d'anar espolsant braços des de la segona xapa! Per sort, vaig trobant els llocs que em permeten anar reposant i acabo sortint de les dificultats amb un somriure d'orella a orella. Baixo ben embutifarrat, cosa atípica per sols 6a+...

Encadenant amb dificultats el 6a+.

Després fem la via nova, El Boig de Casserres (6b) en top-rope. El primer pas és un llançament que encerto prou bé. Després una pujada de peus dura i toca estirar-se a pillar un canto bo per la dreta... cosa que no aconsegueixo fer a la primera i m'he de penjar. Torna a tocar llançament i ara sí que trobo la forma de posar-me a sobre del relleix. A partir d'aquí toca anar escalant, però surt canto. El desplom és molt desplomat, però hi ha canto. Ho m'he agafat en el còdol característic amb la dreta i després he anat pillant canto que m'ha permès posar-me sobre el desplom amb dignitat. A partir d'aquí, anar fent...

El 6b es deixa fer... en top-rope!

En Josep ja no farà cap més via, no està motivat darrerament. Jo em poso a 6è Aniversari (6b) bastant a l'esquerra d'on estàvem. La via comença en una alzina i té uns primers metres ben curiosos. Les xapes queden bastant a la dreta. Després es creua en diagonal i es va fent bé fins un ressalt lleugerament desplomat. Aquí he buscat camí una mica per l'esquerra i passar després a la vertical de la xapa. Ho he hagut de donar tot per no penjar-me però al final aconsegueixo situar-me amb certa comoditat i reposar una mica. Queden uns metres amb una panxa final que em fa entrar dubtes. Per sort, hi ha bona presa per pillar un còdol bo i d'aquí una remada fins a un altre, bo també. M'he quedat més que satisfet!

(foto)

I per acabar la sessió, encara he fet Ronnin (6a), a l'esquerra d'aquesta. Una placa que ja es veu punyetera i que ho va sent a mida que vas pujant. Toca tibar de foradets força xics i moure peus a llocs que fan pinta de sobats però que -oh meravella- no rellisquen. Bastant agònica.

 (foto)

I aquí hem recollit trastos i avall! Per escalar aquí s'han de menjar sopes -o acostumar-se a aquesta escalada...

 

 

Berga. Racó Tranquil

Matinal de Racó Tranquil amb l'Ernest. Feia 13 anys que hi vaig fer la primera visita i 6 des de la segona, cosa que vol dir que no recordava gairebé res... Hem començat per la Diedrín (V). Xula amb un passet de decisió al mig.

A l'única via suau del sector.

A continuació ens n'hem anat a la Gerard (6b). No és que jo em senti molt fort, però no hi ha res més assequible aquí! A aquesta via hi havia fallat a la segona visita, així que avui podria ser un bon projecte. Doncs me l'he embutxacada, lluitant-la però. Als volts de la tercera o quarta xapa hi ha un pas curiós, on jo he anat per la dreta per superar un ressaltillo. Aquí m'he quedat bastant pillat, però he pogut anar negociant nyapetes i tal per anar pujant. Després, ve el crux de la via on has d'anar pujant peus, tibar d'una regleta vertical amb l'esquerra i estirar fins pillar una rebava acceptable per la dreta.

Encadenant el projecte del dia: Gerard (6b).

 

Decidim continuar amb un 6b+, el primer de tots, Keops (6b+). Aquí ja veig que les tibades són bastant bloqueres i decideixo fer-la en top-rope. Els passos van sortint, però s'ha d'haver tastat abans! Jo m'he penjat  molts cops...

A Keops.

 

L'Ernest té ganes de tibar i es posa a Mirall del Passat (6c+). El crux de la via està al segon químic, on s'ha de tibar d'una llastreta invertida bastant merdosa fins pillar quelcom bo per l'esquerra. Jo ho provo en top-rope, però no trobo la manera de posar-m'hi bé i acabo fent A0. La resta és ben xula i va sortint molt bé. A la darrera xapa em penjo perquè també hi ha una tibada que no m'ha semblat evident d'entrada. Després, ha sortit. Si aconsegueixo fer el crux algun dia la via és factible (que és el mateix que no dir res, ho sé).

El mestre, a Mirall del Passat.  

 

I L'Ernest encara li ha fet un tast a la del Tati. Jo no! Hem estat força bé, sobretot l'estona que ha fet un sol radiant. Després, no tant -a l'ombra feia fresqueta!

Penyes de Can Marcer

Avui tocava visitar un sector nou, les Penyes de Can Marcer. És un sector amb ombra al matí, però avui no havia de fer massa fred. Hem començat fet la via #2 (6a). Via de moviments estranys, que conserva equipament antic però amb xapes. M'ha sembla poc evident. 

 

A la primera del dia. Equipament pre-històric, amb un pitó que,
més que per palanca, treballa per molla.

Després hem fet la #3 (6a+). Llarga, amb algun moviment exigent, però més franca i evident que l'anterior. En Ramon segueix fent anar el coco i les ataca de primer i se'n surt amb algun repòs.

Tibant més...

A continuació fem la #5 (6b). Llarga, amb moviments xulos i variats. Molt recomanable!

 

Molts metre de bona via.

I per acabar la #6 (6b+). Un viot, amb molts moviments, de continuïtat amb dos passos més durs: el primer a l'indret del desplom i el segon a la darrera part. Aquí he estat a un tris de deixar-me anar i penjar-me, però he trobat una regleta millor per la dreta, una altra per l'esquerra i, poc a poc, m'he refet. Engalomar-la a vista ha estat un subidon!

I la cirereta del dia, la #6, que ha sortit a vista!

El Ramon s'ha posat a la #15 (6a+) amb un pas bloquero al principi i la resta, anar fent.

Una mica més de relax a la #15

L'Ernest ha acabat la sessió d'avui fent la #7 (6b+), si no vaig errat.

El nostre guia, tibant-li a la #7.

La ressenya, extreta de l'skalatopi:

 

Gravera

Avui he tornat a la gravera. No és que sigui un sector al que li tingui gaire apreci, però els companys, en Casi, en Josep i n'Ernest hi tenen feina i a mi em convé escalar sigui el que sigui.

Escric això bastants dies més tard, així que no recordo gaire què vaig fer-hi. Crec que vaig escalfar amb Sapastrús (6a). Després em vaig deixar enganyar a fer la Diagonal du Yul (6b), un suposat 6b on s'ha de fer molts moviments molt exigents. Evidentment, en top-rope i, evidentment, penjant-me diverses vegades. Crec que és una via que no encadenaré mai de la vida, ni que algun dia ho intenti...

Després vaig fer Patum per Tothom (6a), que no havia fet i que encadeno (olè!) i Roc Kuyons (6a+), que ja havia fet i que no encadeno. Mentrestant, la canalla es baralla amb Asfixia (7a+) i Tocapi (7a)...

 

La canalla, fent de les seves...

 

..i el nen, també.

Una matinal sense massa trascendència... M'he embutxacat dos 6a's, però!