diumenge, 29 de març del 2015

Pas de la Mala Dona


Avui hem anat al Pas de la Mala Dona. Només hi havia estat una vegada fa un munt d'anys i recordo l'esplanada amb vistes al mar. Hem aparcat al port de Garraf, en una esplanada voltada de zona blava. En arribar hem deixat el cotxe gairebé sol i, en tornar, estava farcit -fins i tot hem dubtat si s'havia deixat lliure l'accés... Per sort, no tot eren escaladors. De l'aparcament cal anar a buscar un túnel que ens porta a una pedrera-pàrking de maquinària. Aquí cal anar pujant lleugerament fins trobar un tram de pista molt pendent, formigonat, que ens menarà a la carena. Aquí s'hi troba el camí que ve del pàrking de la carretera i surt un corriol en direcció mar, que ens porta a peu de parets.

Hem començat pel primer sector que es troba i per la primera via, la més senzilla: Vumker (V). Serveix per entrar en contacte amb la roca. També serveix de via d'iniciació... de fet ha vingut una cordada precisament per això.

Després ens hem posat a la del costat, Tócame (V+). Una placa ben guapa, amb moviments estètics, per disfrutar-la amb tranquilitat!

A la segona del dia.

D'aquí hem anat a la de l'esquerra, La Clua (6a). Una placa mantinguda, estètica i guapísima. En tot aquest sector, la roca no està gens sobada, a diferència de les vies més clàssiques...  Molt recomanable!

En Pep a la magnífica La Clua...

... i jo pràcticament al mateix lloc!

Després ens hem mogut uns metres a l'esquerra, a buscar una columna desplomada en una zona que recorda Kalymnos. Aquí hem fet la Chapeau Melon et Botes de Cuir, graduada de 6a. No té res a veure amb la placa de La Clua. En Pep s'hi ha posat i ha anat fent fins que s'ha fos al xapatge de la penúltima i s'ha hagut de penjar. A sobre, no es veu la darrera xapa i fins la R hi ha un bon tros. Cal mirar-s'ho força per sortir-ne i finalment troba uns passos amb bon canto però ben desplomats! A la vista de l'èxit, opto per posar-m'hi amb la corda per dalt, perquè encara volem fer-ne altres! Sabent per on cal anar i sense encantar-se surt prou bé, però per fer-la a vista cal anar mooolt sobrat...

Kalymnos al Garraf!

Per acabar el dia, ens n'anem a la zona clàssica, on tot està sobat, sobat! Decidim posar-nos a Bulevard Rosa (6a). En Pep està fos i m'hi poso jo. Els primers passos estan poc protegits: s'ha d'aprofitar un químic de la de la dreta i jo afegeixo un friend -clàssic, ja que som a un lloc clàssic! La paret està com un marbre i s'ha de fer una força descomunal fins arribar a una zona arrampada. Després torna a venir un lleuger desplom i una arribada a la R de tibar-li. Si no fos per la sobamenta de baix, seria guapa!

Al Boulevard Rosa, amb el mar al fons. Idílic, si no fos per la sobamenta!

Un xic més amunt. Queda la segona part, més tranquila.

El dia ens ha acompanyat. Hem fet unes quantes vietes ben guapes i encara arribem a casa a dinar... Dia perfecte!

diumenge, 8 de març del 2015

Grau dels Matxos


Avui ens n'hem anat al Grau dels Matxos. Jo hi havia estat un cop fa sis anys (com passa el temps!) i em va agrador molt. Suposo que hi va contribuir el fet que hi vaig anar amb uns guies deluxe, que van mostrar-me el bo i millor.
En Pep hi ha estat força vegades i avui té ganes d'investigar les darreres que s'han obert a l'esquerra de tot. Aquí les vies són més curtetes -per alguna cosa són les darreres que s'han obert.

Comencem per un díedre del que ara no recordo el nom i que probablement sigui 6a. L'inici té un tacte força sorrenc que millora ràpidament quan estem a mitja via. El tram central és de moviments de posar-s'hi bé, prou bons. Al final torna a haver-hi un xic de terra. La via està prou bé.

A la primera del dia: un diedret interessant

D'aquí ens n'anem un xic a la dreta, a una placa força neta situada a la torrentera. És impressionant el treball que han fet els equipadors arreglant els peus de via: fins i tot hi ha passamans fets amb troncs per fer evitar el perill d'anar avall. Felicitats! Ens posem a la via Muntanyes d'Emocions (6a). Té un inici fi en diagonal a la dreta amb algun pas curioset. Després la cosa es tranquilitza i torna a haver-hi un passet de decisió per sortir d'una espécie de llastra, amb poc o gens canto. Estressant! De fet, prefereixo tibar més i no patir tant!

Estrès, una de les emocions de la Muntanyes d'Emocions.

D'aquí ens n'anem a la de la seva esquerra, Dana Up (V+). Aquesta és força més franca: canto on toca, amb algun moviment interessant, però canto en general!

Terreny agraït a la Dana Up.

Per acabar, ens hem posat a la Amb el Somriure, la Revolta (6b+), seguint la idea de que val més tibar... El començament té una seqüència de passos on, per anar bé, s'ha d'encertar la seqüència millor. Després ve un tram tranquil fins a sota el desplom i aquí comença el tomàquet. Primer, més o menys recte amunt, agafant algun canto bo i algun lateral. Després s'agafa una seqüència de bons cantos que permeten moure's horitzontalment a l'esquerra. Una tibada llarga i anar a caçar un forat bo per la dreta. D'aquí cal anar a un altre forat a l'esquerra i la cosa es comença a tranquilitzar. Però queden un parell de llocs amb passos sense canto, un d'ells en el darrer moviment abans d'arribar a la R. L'he fet en top rope i m'he penjat força... Caldrà menjar sopetes de les bones!

No l'hem feta amb un somriure, sinó apretant molt, però és ben guapa!

I el matí no ha donat més de sí!

diumenge, 1 de març del 2015

Can Paulet. Nanai de la Xina


Avui, amb els Peps ens n'hem anat a fer esportiva a Can Paulet. Zona nova, amb ressenyes del llibre nou... Sorpresa, per tant! Després de passar-nos de llarg el caminet d'entrada i iterar unes quantes vegades, localitzem un espai a tocar d'un dipòsit municipal on cal deixar el cotxe. Un minut tornant enrera pel carrer i estem a sobre del barranc. Can Paulet té dos sectors. El Nanai de la Xina és el de la dreta, mirant la paret, i té vies assequibles.

Comencem per la dreta de tot, amb la més senzilla del sector,la crosta o la molla (V). Inici per díedre, repiseta i final en placa. No és especialment guapa, però fa el servei. Serveix, entre altres, per adonar-nos de que hi ha sobamenta...

A la primera del dia.

Després ens posem a la de la seva esquerra, la meva cuca (V+). Aquesta l'he trobada molt recomanable. Passos interessants al mig i per superar el desplomet final, sempre amb canto suficient. Bona!

A la meva cuca. Bona!

Després ens n'hem anat força més a l'esquerra, a fer la Cairo (V+/6a). Té una entrada tensa, on cal tibar-li, i algun pas ben llarg després. A continuació supera un ressaltillo per entrar en un terreny rampós. Finalment es torna a redreçar, amb aleje inclòs, per entrar a la reunió en uns darrers metres molt verticals i bon canto. Una via interessant, també.

Als primers passos de Cairo.

Anem una mica cap a la dreta, saltant-nos el 6a que volíem fer, i ens posem a la Strong (6b). La via és molt dura i no l'encadenem pas! Als voltants de la segona xapa s'han de fer filigranes. La tercera queda força amunt i per sortir-ne s'han de fer més filigranes encara. Reposant a la tercera xapa ha sortit, però resulta dura, dura!

En Pep, atacant Strong.

Recargolant-me per intentar no penjar-me a 
la tercera xapa... sense èxit!

Després ens posem al díedre de la Cimoc (6a). Aquí el terreny és força més agraït, tot i que les xapes queden normalment a l'esquerra de la via. No és especialment atractiva, però tampoc no és un trunyo.

Terreny alpí a la Cimoc.

A continuació ens posem a la via que dóna nom al sector, la Nanai de la Xina (6a). També té uns moviments curiosos per superar una panxeta d'entrada, però acaba tenint uns moviments interessants. També hi trobem restes d'equipaments antics.

A Nanai de la Xina.

En general, les vies m'han semblat apretades. El sector no és especialment atractiu, però mereix alguna visita. Trobarem ressenyes al blog d'en Fernando, d'on he extret aquest retall



diumenge, 22 de febrer del 2015

Alba, oi?


Feia temps que tenia ganes de fer aquesta via del company Jordi Martínez i avui ens hi hem acostat amb en Gatsaule, abans no ens ho prohibeixin. 

La via comença uns metres més enllà del Torrent Fondo. Gràcies a les fotos que hi ha a la xarxa, no costa identificar la placa-esperó del primer llarg, que queda barrada per una línia de sostres. La via comença per una placa arrampada. Aprofitem la fissura de la dreta per posar-hi un cam del 3 uns metres abans d'un clau. Després les assegurances ens porten cap a l'esquerra i trobarem un passet delicat per entrar a la placa. Després es va alternant algun pas fi i altres no tant, tots ells ben assegurats per xapes o per pitons. A diferència de la resta del llarg, l'entrada a la reunió no és sobre roca excel·lent, però aceptable.

Al primer llarg



El primer llarg, vist des de la R1

El segon llarg comença per un terreny poc agraït, com aviat comprova el Joan. En un lloc convindria tibar d'un invertit, però quan ho faig sento un soroll sospitós que fa que em desdigui ràpidament... Si la roca fos bona, serien uns bons metres fins atansar el sostret. Aquí cal fer anar el fifí i un pedal i sortir-ne quan la roca ens regala bona presa. L'entrada a la reunió queda a la dreta, ara ja per bona roca.

A l'Ae, com uns pernils...

El tercer llarg no té massa misteri: sortim per l'esquerra i anem pujant per terreny fàcil. Quan ja es veu la reunió sols cal posar un alien (o tascó) per assegurar la jugada.

El tercer llarg comença un xic per l'esquerra de la R2

La quarta tirada té un primer tram curiós: una roca espectacular a l'esquerra i terra per la dreta. El Joan posa un alien i va tirant amunt. Després el terreny es torna prou bo i es pot gaudir plenament de la fissura, ben assegurada i amb bon canto. Llevat dels primers metres, és una bona tirada!

Inici delicat de la quarta tirada

El cinquè llarg és molt senzill. Crec que he posat una baga savinera i he tirat amunt, sempre en lleugera tendència a l'esquerra, buscant la roca. Un friend més amunt i he muntat reunió al millor dels boixos que he trobat.

Diagonal esquerra al cinquè llarg

Des d'aquí cal caminar un centenar de metres fins al peu de la següent tirada. Aquí la roca ja és bona d'escàndol! Sols cal anar pujant, per terreny agraït fins fer reunió en uns arbres. Probablement valgui la pena anar recte i entrar a la R cap a l'esquerra. Nosaltres hem flanquejat un xic abans... però sense massa diferència.

Reprenent l'escalada després de la feixa al sisè llarg

El setè llarg és, probablement, el més guapo de la via! La roca, boníssima, convida a anar escalant. He posat alguna cosa abans de la primera assegurança. Després es van trobant un pitó i una xapa abans de la que es veu des de la reunió que, a més, és la que protegeix la zona més dreta. Aquí hi ha un passet un xic més vertical, però van sortint les preses. Més amunt, calma i anar fent. Quan la roca a la nostra vertical sembla que s'hagi de tornar dolenta la via va lleugerament a l'esquerra. Des de la darrera xapa ja s'endevina un bon arbre força més amunt on fem la reunió.

La magnífica setena tirada. 55 metres de roca 10 

El vuitè i darrer llarg comença seguint un tros més pel díedre on hem fet reunió però aviat l'atravessa cap a l'esquerra a l'alçada d'una xapa. Després, anar fent i estar atent de seguir la roca bona fins arribar a fer reunió a l'esquerra del mega-forat característic.

Vista des de la darrera reunió

Des d'aquí hi ha l'opció de seguir amunt o la que hem triat nosaltres: baixar uns 75 metres per unes traces de camí fins un esperó des d'on es veuen les anelles de la Estereotip. Aquí cal fer un ràpel de 65 metres... o un de 60 i desgrimpar amb carinyo i sense perdre la corda, com hem fet nosaltres!

Després ja som a la feixa i cal anar a buscar el Torrent Fondo amb les seves cadenes i petit ràpel final.

La via m'ha agradat. El terreny és el que és i, per tant, hi ha trams amb bona roca i altres (sorprenentment pocs) amb roca mediocre, però la via no decepciona: està ben trobada i està suficientment ben assegurada amb xapes i pitons (en algun lloc un universal potser hagués quedat més a caldo que alguna de les U que hi ha) com per no haver-se de preocupar ni a la meitat inferior ni a la superior. Per completar caldrà un joc de friends i tascons o tricams i alguna baga savinera. Hi ha alguns llargs ben guapos, com el primer, bona part del quart i tot el setè. Només hi ha roca dubtosa als primers metres del segon llarg i algun lloc puntual on hi ha vegetació. Els altres llargs, més senzills, també són, majoritàriament, sobre roca bona, el que ja és molt si tenim en compte on som!

diumenge, 15 de febrer del 2015

Cel tapat a Vallirana


Aquest matí feia un dia dubtós. Total que hem decidit tirar direcció mar i ens n'hem anat a Vallirana, on encara tenim o, com a mínim, tinc molta feina pendent!

A la zona de La Raja, en particular, jo hi havia deixat pendents algunes vies. Total, que fem La Raja (V+) per escalfar i baixant poso cintes a la del seu costat, Maria (6a+). Com que en Pep no la farà, m'hi poso sense descansar. La primera vegada vaig fracassar a la sortida del desplom, on em vaig liar de mans i em vaig fondre. Avui tot ha anat rodat i ha sortit, amb les tibades de rigor, això sí!

La via té una primera part de placa tècnica, una zona intermitja vertical amb bon canto i el crux al superar una zona un xic desplomadeta. És molt guapa!

 Fent Maria

Baixant aprofito per posar cintes a la de la seva dreta, A Piombo (6a+). La part de baix és més senzilla que la Maria, però el desplom és més contundent. El pas clau és superar el sostre anant un xic per l'esquerra, amb bon canto però molt desplom! També hi ha un alejillo, però qualsevol es para entremig! Ha sortit i ben satisfet!

Fent A Piombo... un bon desplomet!

Mentrestant, el Pep ha fet una via nova que no hi era la darrera vegada. Es tracta de Shrek, oberta per en Fernando. Té una entrada un xic explosiva seguida d'una zona més suau fins una primera placa vertical on s'endevina que hi ha un passet. Efectivament, hi és, però van sortint regletes prou bones. A la sortida es tiba de la mega-llastra que continua per l'esquerra d'aquest ressalt i fa un cert iuiu... Després ve una bona repisa i un darrer muret, aquest força més senzill. Probablement sigui 6a. Aquí s'ha fet una bona feina de neteja, però avui encara hi havia sorreta que anirà desapareixent amb les properes pluges...


En Pep a Shrek

Per acabar, ens posem a la de la seva esquerra, que el darrer dia vàrem continuar per la variant diagonal (6b). Avui hem fet la via directa i és ben interessant i dura! El començament, durillo, seguint una fissura cega primer i una placa tècnica després. Val la pena anar un xic per la dreta de les xapes! Superem una petita panxa i a sobre hi tenim un bon repòs. A partir d'aquí la cosa es torna més atlètica: primer uns passos sobre regletes fins agafar una llastra invertida. Aquí ja som en terreny desplomat i cal anar a una altra llastreta lateral, una regleta d'esquerra i anar a caçar bon canto. Xapar i pujar mans sense equivocar-se massa. Jo ho he fet i per poc que me'n vaig avall... He aguantat miracolosament! L'hem trobada més difícil que la diagonal, probablement sigui 6b.

 A la part tècnica de la via

A punt d'entrar al bon repòs

Hem estat pràcticament amb núvols tot el dia, però hem anat aguantant prou bé. Tapats, això sí! Després d'aquesta via hem donat per acabada la sortida. Quan ens n'anàvem hem anat a veure una altra via nova que hi ha més a l'esquerra. Pinta prou bé per un altre dia!

I hem constatat (novament) que la gent es queda a la zona de La Raja... i mira que hi ha altres zones ben guapes! Però a la gent li agrada la gent, sembla :)

diumenge, 8 de febrer del 2015

El Ultimo Sueño al Serrat dels Monjos


Avui hem tornat a sortir amb en Gatsaule després de molt de temps. La intenció era anar a Alòs de Balaguer, però la boira persistent a Torà ens ha fet canviar d'opinió i ens n'hem anat al Serrat dels Monjos, que queda assoleiat i a recer del vent.

D'entre les opcions que en Joan no havia fet hi havia El Ultimo Sueño, que semblava prou interessant. La via és més o menys típica de la zona: ressalts i rostolls alternats, com també s'alternen la roca bona i la menys bona.

Començo fent el primer llarg. Un primer spit un xic amunt, però que s'abasta prou bé, una altra xapa, un friend i més xapes i algun friend més (V, IV i IV+). A tota la via hi trobarem xapes als llocs que toca i es poden posar coses.

 Als primers metres del primer llarg

El segon llarg probablement surt un xic a l'esquerra (IV), per un díedre, més que per la fissura i rostoll per on hem anat nosaltres. Després, amb tendència a l'esquerra a cercar xapes que ens acompanyen a la reunió. Els darrers metres la placa és prou fina per la dreta, però hi ha opció de seguir per la fissura i flanquejar per entrar a la R (V-).

 Als darrers metres del segon llarg

El tercer llarg pinta espantós: una placa grisosa primer i una mena de díedre descompost després, seguit del Mato-Grosso... Sortosament la placa es va fent, i el díedre no cau. Cal savina-tracció per posar-nos sobre un mini-bosc penjat i flanquejar a la dreta. Ara la cosa es posa seriosa i cal atacar una placa fissurada amb un parell de xapes i hi ha uns passets curiosos (V/V+). Hi ha un parell de xapes i després una savineta, però les ziga-zagues que fa la via fins aquí fan pensar que caure aquí no ha de ser agradable. L'entrada a la R3 queda un xic forçada, el que li acaba de donar un puntillo...  

En Joan al tram exigent per entrar a la R3

El quart surt en vertical pel díedre durant uns metres per abandonar-lo cap a l'esquerra als volts d'una xapa (IV+). Un flanqueig curiós al principi i fàcil després ens mena a la R4.

Al flanqueig. Fàcil però difícil posar-hi alguna cosa...

De la R4 se'n surt per una bona placa amb fissura perfecte per tibar-li en bavaresa. Un alien groc al principi i algun friend més al final deixen aquests metres, probablement els més guapos de la via, ben assegurats (V-). Superat aquest tram entrem en terreny herbós i la reunió queda resseguint la fissura (III), ara ja novament sobre bona roca, en lleugera diagonal a la dreta.

Una placa-bavaresa de primera, que es fa massa curta.

El darrer llarg comença amb un pas curiós al voltant d'un pitó del que pengen un parell de bagues que ajuden a veure'l. Hi ha algun forat bo per la mà i cal obrir bé els peus en díedre. Superat aquest punt (V+) es pot posar, primer un bon friend del 4 i després probablement el del 3. A partir d'aquí estem en terreny ronyós (IV) i només cal saber trobar un lloc per sortir-ne, lleugerament a l'esquerra.

Al pas de sortida de la R5

Per baixar de la via ens cal anar cercant unes vires poc marcades més o menys en horitzontal fins trobar l'entrada de l'embut que ens portarà al torrent fondo. Aquí cal anar baixant, ajudant-nos de les cadenes que trobarem. Al final, un ràpel de 10 m ens deixa al camí.

Ha estat una via que, sense ser espectacular, és prou interessant. Hem posat algun alien, algun tascó, algun friend mitjà i el del 4, més que el del 3 que es suggereix per alguna banda. Trobem xapes als llocs on cal. A més, és una via ben ràpida de fer!



dilluns, 26 de gener del 2015

Gelida - Paret dels Corbs


Avui hem sortit amb en Tati, company d'excepció amb qui feia molts dies que no coincidíem escalant. La previsió d'avui era de vent molt fort. Però nosaltres hem decidit comprovar-ho en primera persona... Total, que després de voltar amunt hem tornat avall fins a Gelida, i la veritat és que ho hem encertat: a la paret no hi feia ni gota de vent!

Ens hem acostat a la paret dels Corbs, a l'esquerra de la zona clàssica. Jo ni hi havia estat mai -de fet, sols recordo una visita a les vies antigues fa molts anys. No portàvem ressenyes, només una indicació vaga i imprecisa de que les vies no passaven de 6b... A posteriori s'ha comprovat que, a més de vaga i imprecisa era inexacte!

Arribem a la paret a una esplanadeta al peu de la via Del Corb. Un primer cop d'ull sembla suggerir que hi ha una via senzilleta, que comença en un esperó i em vaig posant els trasots. Ja començant, pregunto al Tati: 
-"Escolta, la via surt per l'esquerra o per la dreta del sostre?" -perquè només veig les primeres xapes.
-"No sé, però ves tirant. Segur que no passa pas pel mig"
Però aviat veig una xapa a l'inici del sostret, senyal inequívoc del nostre error. Total, que la que havia de servir per escalfar ja apreta! M'ho miro per una banda on hi ha magnesi i hi ha bon canto a sobre del sostret, però s'han de pujar els peus de forma molt burra i no tinc ganes de tibar-li tant estant fred. Em penjo i veig una seqüència millor... M'hi poso i amunt, amb bon canto, però tibant fort. Una xapa més amb tensió i després la R. La via ha resultat ser la Bastarda (6b) i és una passejada fins al sostre i només té aquest tram curt de dues xapes on s'ha d'apretar. En Tati puja després i veient-lo no semblava pas que el sostre fos més difícil que la rampa de baix...

El company corre tant que ja és dalt quan he tret la càmera!

Escarmentat, decideixo assegurar la jugada i busco una via amb més bona pinta. Aquesta acaba sent la Babel, probablement 6a+. És guapa, contínua i es deixa anar fent. Em deixa ben satisfet! 

Quan baixa en Tati em deixa les cintes a la del costat, Big Love. Aparentment sembla igual, però resulta més senzilla i discontínua (V+/6a). De fet, només hi ha un passet tens on s'ha d'anar un xic a l'esquerra en encarar el muret final.

A Big Love, la de més a la dreta

En Tati opta per no fer-la i es posa a la que ha resulta ser la Del Corb 6b. Ja veig que hi ha algun pas curioset, però decideixo posar-m'hi aprofitant que tinc les cintes posades, una d'elles llarga per facilitar-me el xapatge al crux. Aquí he hagut d'apretar de valent doncs la via resulta mantinguda i amb algun canto lleugerament sobat. El pas més dur és en una zona on els peus són francament dolents i s'ha de tibar d'un lateral no massa bo per pujar peus ben amunt. Després, bon canto i un bon repòs abans d'encarar el mur final. Aquí m'hi he estat una bona estona perquè la inflada que portava segur que m'hagués fet fracassar. Ben inflat, però ha sortit!

Just havent superat el crux de la Del Corb...

... i tibant al mur final, amb bon canto -per sort!

A continuació ens hem posat a la de la seva esquerra, que està amb spits i que ha resultat ser la Del Riki. A la nova guia està graduada de 6a, però és tant o més difícil que l'anterior i té alguna alegria entre xapes. Això més el fet que m'ha semblat més difícil que l'altre m'han portat a fer-la en top-rope i he hagut de penjar-me en un punt. És d'estil alpí on segurament hi ha algun truc amagat que simplifica algun moviment, però jo no ho he vist! Guapa i contínua, però dura i amb aire (per la xarxa he vist que algú hi afegeix un friend).

En Tati, a la Del Riki

Per acabar, com que ens queda una mica de temps i pila ens n'anem més cap a l'esquerra, amb la referència dels 6b's que comentava. Ens posem en una via que comença per una rampeta, encara una panxeta amb bons cantos, continua per una placa regletosa, flanqueja a esquerra per sota d'un desplom amb peus delicats i supera el desplom per una zona amb bons cantos que sobtadament s'acaben! Aquí he fet alguna contorsió per mantenir-me a la roca i equilibrar-me per continuar. Però el tram final fins la R tampoc no el regalen i hi ha uns passets ben durillos! Intentan localitzar la via a posteriori, diria que ens hem posat a Killer Kranki Diamond (6c) i no cal dir que l'he feta en top-rope. Això sí, ha sortit!

A Killer Kranki Diamond (?)

I amb sis vies ben guapes donem per acabada la sessió d'avui. Novament he tingut el privilegi d'escalar amb una màquina... A veure si se m'enganxa alguna cosa!